Sentencia Social Nº 429/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 738/2007 de 21 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 429/2009

En el recurs de suplicació interposat per Estefanía a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 19 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 738/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra.

LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 27.12.06 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de març de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda promovida por Estefanía debo absolver y absuelvo al Instituto Nacional de la Seguridad Social de las pretensiones de la demanda."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Que Estefanía , con DNI nº NUM000 , en situación de alta en el régimen general, de profesión habitual auxiliar de enfermería fue declarada afecta de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común por resolución administrativa de 19-1-2006, en atención a las siguientes dolencias: Hemorragia subalacnoidea por aneurisma del tronco basilar embolizado; hidrocefalia portadora de derivación ventrículo-peritoneal; declarando la referida resolución que se podrá instar la revisión por agravación o mejoría a partir de 1/2008.

Segundo.- Que el 20-9-2006 la parte actora presentó una solicitud de revisión que fue desestimada al no transcurrir el plazo fijado en 1/2008 para hacerlo.

Tercero.- Que presentándose la pertinente reclamación previa la misma fue desestimada por resolución administrativa de 14-11-2006.

Cuarto.- Que de prosperar la demanda la indiscutida base reguladora mensual y efectos son: 1.205,26 euros y 5-10-2006.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació contra la Resolució de l'Institut demandat de data 14.11.2006, que desestimà la seva sol.licitud de que se la declarés en situació d'incapacitat permanent absoluta, s'interposa per la demandant Recurs de Suplicació, el qual consta de dos motius en els quals es demana la nul.litat de la sentència i es denuncia la infracció de normes jurídiques o de la jurisprudència.

Cal dir que la sentència d'instància va desestimar la demanda perquè argumenta que la incapacitat permanent total reconeguda a l'actora per la Resolució de l'INSS de data 19.1.2006, no fou impugnada per aquesta, per la qual cosa va adquirir fermesa i en l'esmentada resolució es va decidir que la revisió es podia demanar a partir del mes de gener de 2.008, per la qual cosa fins aquesta data no es pot pretendre la revisió de declaració d'invalidesa i això d'acord amb el que estableix l' article 118 i concordants de la Llei 30/1992 , en relació amb la impugnació dels actes administratius.

SEGON. En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat a) de l'art. 191 de la Llei de Procediment Laboral es sol.licita la reposició de les actuacions a l'estat en que es trobaven en el moment d'haver-se infringit normes o garanties del procediment i s'afirma que la sentència ha infringit l' art. 218 de la LEC , atès que ha apreciat la caducitat de la instància en relació al tràmit de la reclamació administrativa, quan no es pot parlar de caducitat atès que estem davant d'un dret, el de reconeixement de prestacions, que prescriu als 5 anys, tal com disposa l' art. 43 de la Llei General de la Seguretat Social .

L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat de demanar la nul.litat de les sentències dels Jutjats Socials, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

En el present supòsit no s'aprecia cap infracció de normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió, per la qual cosa no es pot accedir a la nul.litat d'actuacions sol.licitada, atès que és requisit imprescindible per accedir a aquesta extrema decisió que, efectivament, s'hagi produït indefensió i aquesta circumstància no s'ha donat en el present plet, atès que la sentència d'instància no ha infringit el que disposa l' article 218 de la LEC , ja que la seva motivació és clara i congruent amb la pretensió de la demanda, encara que l'hagi desestimat, en admetre l'oposició presentada per l'Entitat Gestora.

D'altra banda i pel que fa a la segona al.legació, referent a que s'ha apreciat la caducitat de la instància, es tracta d'una denuncia que es refereix al fons de l'assumpte i no al procediment, per la qual cosa aquesta s'hauria d'haver realitzat a l'emparament de l'apartat c) de la LPL, i, en conseqüència, s'estudiarà seguidament.

TERCER. Com s'ha dit anteriorment, pel que fa al fons de l'assumpte la demandant al.lega, encara que amb un incorrecte emparament processal, que la sentència ha apreciat la caducitat de la instància en relació al tràmit de la reclamació administrativa, quan no es pot parlar de caducitat atès que estem davant d'un dret, el de reconeixement de prestacions, que prescriu als 5 anys, tal com disposa l' art. 43 de la Llei General de la Seguretat Social . Així mateix també indica que la sentència ha infringit el que disposa l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , atès que les lesions que pateix la part actora son tributàries d'una declaració d'incapacitat permanent absoluta.

El motiu no pot tenir favorable acollida, atès que en el present supòsit no es tracta de caducitat de l'expedient administratiu ni tampoc de que s'hagi denegat el reconeixement d'un prestació tal com al.lega la recurrent, sinó de que hi ha hagut una resolució administrativa que va adquirir fermesa, atès que l'actora no la va impugnar en el seu moment, d'acord amb el que estableixen els articles 71 a 73 de la LPL, en relació amb els 139 i següents de la mateixa Llei. Doncs bé , en la citada resolució, de data 19.1.2006 es va decidir, al mateix temps que es declarava l'actora en situació d'incapacitat permanent total, que la revisió es podria sol.licitar als dos anys de la data de la citada resolució.

Cal dir que aquesta declaració la va fer l'Entitat Gestora d'acord amb el que disposa el nº 2 de l'article 143 de la Llei General de la Seguretat Social , el qual disposa, a més, que es podrà demanar la revisió en tant la persona incapacitada no hagi complert l'edat mínima per demanar la jubilació i que el termini serà vinculant per a tots els subjectes que puguin promoure la revisió.

Certament l'esmentat article estableix unes excepcions a aquest termini, com és que el pensionista estigués realitzant qualsevol treball o bé quan es tracti de revisions fonamentades en error de diagnòstic. A més, també la jurisprudència ha reconegut altres supòsits en que es pot demanar la revisió abans del termini, com son que hagin aparegut noves lesions, tal com s'assenyala en la Sentència del Tribunal Suprem de data 25 de gener de 2.001, citada per la sentència d'aquesta Sala de 14 d'abril de 2.003 o bé que l'Entitat Gestora hagués fixat un termini excessivament llarg per la revisió (supòsit estudiat en la sentència de la Sala Social del T.S.J. de Balears de data 22 de setembre de 2.005 , en que s'havia fixat un termini de 10 anys, quan es tractava d'una malaltia degenerativa). Però amb independència d'aquests supòsits el termini fixat per l'Entitat Gestora ha de ser respectat, perquè és vinculant.

Doncs bé, si apliquem aquesta doctrina al present supòsit, veurem que cap d'aquestes excepcions son aplicables al present litigi, atès que la recurrent no al.lega cap nova lesió, sinó que en la seva demanda fa referència a les lesions que la pròpia Entitat Gestora li va reconèixer en la Resolució de data 19.1.2006 i que figuren en el fet provat primer. Tampoc es pot entendre que el termini fixat per l'INSS per a la revisió fos massa llarg, ni que hi hagi hagut un error en el diagnòstic ni es tracta d'un supòsit de que l'actora treballi en una altra ocupació.

Així, doncs, el que succeeix en la present litigi és que l'actora no estava d'acord amb la resolució de l'INSS de data 19.1.2006, que la va declarar en situació d'Incapacitat Permanent Total, sinó que entén que les lesions reconegudes en el citat acte administratiu eren tributàries d'una declaració d'incapacitat permanent absoluta i en conseqüència, el que hauria d'haver fet era impugnar la resolució abans citada, dins dels terminis establerts per la Llei adjectiva laboral i no demanar la revisió del grau d'incapacitat abans del termini establert en la citada resolució, atès que aquesta va devenir ferma en no haver estat impugnada, per la qual cosa només procediria contra aquesta el recurs de revisió regulat a l' article 108 de la Llei del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, quan es donin algunes de les circumstàncies previstes a l'article 118.1 de la mateixa llei, el que no és el cas .

Els raonaments anteriors suposen que tampoc s'hagi vulnerat l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , perquè en el present cas no es pot entrar a examinar de nou si les patologies reconegudes a l'actora son incapacitants en grau absolut per a tot tipus de treball.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Estefanía contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona, en data 19 de març de 2.007 que va recaure en les actuacions 738/2006 , en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.