Sentencia Social Nº 4334/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3300/2011 de 08 de Junio de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 8 de juny de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4334/2012

En el recurs de suplicació interposat per Ministerio de Educación y Cultura i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 29 de desembre de 2010 dictada en el procediment núm. 111/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part Pedro Antonio i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 5 de febrer de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de desembre de 2010 , que contenia la decisió següent: ' Que, estimando la Demanda interpuesta por Pedro Antonio , con su Aclaración de Base Reguladora en el Acto de Juicio, debo declarar y declaro el derecho de la actora a percibir la pensión de Jubilación correspondiente con una Base Reguladora de 1.795 Euros mensuales, y que la pensión mensual correspondiente, a 1 de Septiembre de 2.009, era de 1.224,42 Euros mensuales, condenando al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, a la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y al MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CULTURA, solidariamente, a la responsabilidad del pago de dicha pensión; y al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a adelantar dicho importe '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Pedro Antonio solicitó ante el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL la pensión de jubilación, la cual le fue estimada parcialmente mediante Resolución de 9 de Septiembre de 2.009, reconociéndole una Base Reguladora de 1.514,63 € mensuales, un porcentaje de pensión del 68 % y una pensión inicial de 1.029,95 €.

SEGUNDO.- La actora interpuso Reclamación Previa frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y, posteriormente, frente al MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTES y frente a la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL.

TERCERO.- La Reclamación Previa se desestimó a 8 de Febrero de 2.010.

CUARTO.- En la Sentencia del Juzgado de lo Social Número 10 de Barcelona, Número 582 / 1.998, de 1 de Septiembre, se dictó un Fallo que, literalmente, decía:

Que estimando en parte la demanda interpuesta por Pedro Antonio contra el DEPARTAMENT D' ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, OBISPADO DE BARCELONA, MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CULTURA, CONFERENCIA EPISCOPAL ESPAÑOLA, TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, OBISPADO DE VIC, OBISPADO DE SOLSONA Y OBISPADO DE GIRONA:

1) Declaro que los demandantes ostentan unos mismos derechos económicos que los profesores interinos del DEPARTAMENT D' ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA en las mismas etapas educativas, en los términos de equiparación económica progresiva previstos en la cláusula Quinta del convenio sobre el régimen económico de las personas encargadas de la enseñanza de la religión católica en los Centros Públicos de Educación Primaria, publicado por orden del Ministerio de la Presidencia de fecha 9.9.93 (Boletín Oficial del Estado de 13 / 9), debiendo formalizarse sus contratos, condenando a dicho a dicho DEPARTAMENT D' ENSENYAMENT a estar y pasar por esta declaración.

2) Condeno al indicado DEPARTAMENT D' ENSENYAMENT a abonarles las diferencias retributivas las cantidades que a continuación se dirán:

...

84. Pedro Antonio 2.991.076

3) Declaro el derecho de los demandantes a su inclusión en el Régimen General de la Seguridad Social, desde la fecha en que inició cada uno a prestar sus servicios, y condeno al expresado DEPARTAMENT D' ENSENYAMENT a estar y pasar por este pronunciamiento y a darles de alta en dicho Régimen, condenando asimismo a Tesorería a estar y pasar por ello.

4) Absuelvo a los demás demandados.

QUINTO.- La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en Sentencia Número 6.061 / 1.999, de 8 de Septiembre , en el Rollo de Suplicación Número 1.183 7 1.999, dictó un Fallo que literalmente decía:

Que debemos estimar y estimamos el recurso de suplicación interpuesto por el contra la Sentencia de 1 de septiembre de 1.998 dictada por el Juzgado de lo Social Número 10 de Barcelona en los autos nº 797 / 97 seguidos a instancia de los actores (incluida Pedro Antonio ), contra dicho recurrente, Obispado de Barcelona, Ministerio de Educación y Cultura, Conferencia Episcopal Española, Tesorería General de la Seguridad Social, Obispado de Vic, Obispado de Solsona y Obispado de Girona, la cual debemos revocar en el sentido de absolver a la Generalitat de Catalunya y condenar al Ministerio de Educación y Cultura a asumir los pronunciamientos que se contienen en la sentencia recurrida.

SEXTO.- La Sentencia Número 69 / 2.002, de 19 de Febrero, del Juzgado de lo Contencioso-Administrativo Número 2, en Procedimiento Abreviado Número 141 / 2.001 C, dictó un Fallo que literalmente decía:

Que debo estimar como estimo el recurso contencioso-administrativo deducido por..., defendidos por el Letrado D. ..., frente a las dos Resoluciones de la Ministro de Educación, Cultura y Deporte de fecha, ambas, del 17 de julio de 2.001, por las que se desestima sendos recursos, calificados de reposición, deducidos por los recurrentes frente a las de la Directora General de Programación Económica, Personal y Servicios, de 8 y 28 de febrero de 2.001, respectivamente, por las que se desestima petición de las mismas de reconocimiento de la existencia de una relación de servicios con el Departamento como profesores de Religión Católica, que se les abone retribuciones similares a las de los restantes profesores y que se les afilie y dé de alta en el Régimen General de la Seguridad Social, y, en su virtud, vengo en declarar la no conformidad a derecho de la misma y a condenar a la Administración a pasar por ella y al abono de las citadas diferencias en la cuantía que proceda e intereses legales desde que debió efectuarse y sin hacer imposición de las costas.

SÉPTIMO.- A 19 de Febrero de 2.003, el indicado Juzgado Central de lo Contencioso-Administrativo Número 2 dictó Auto cuya Parte Dispositiva estableció:

Que procede acordar la extensión de los efectos de la sentencia dictada en los Autos de Procedimiento Abreviado nº 141 / 01 - C, seguidos ante este Juzgado, cuya parte dispositiva quedó recogida en el antecedente primero del presente, a favor de Pedro Antonio y otros.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda presentada per diferències de la pensió de jubilació reconeguda, i condemna solidàriament a les demandades, presenta recurs de suplicació el Lletrat de l'INSS i el el Lletrat de l'Estat representació del Ministeri d'Educació i Cultura (MEC). El recurs del Ministeri de Cultura ha estat impugnat per la part demandant. Se centren els recurrents, que no qüestionen el dret de la demandant a percebre l'increment de la pensió declarada, en impugnar la seva responsabilitat en el pagament de les diferències reconegudes, oposant-se ambdós a la responsabilitat solidaria declarada.

SEGON.El Lletrat de l'Estat, com a primer motiu de recurs, proposa la revisió fàctica a l'empara del què preveu l'apartat b) de l' art. 191 LPL . Als dits efectes sol licita la addició d'un nou fet provat, que digui que elMinisteri va procedir a executar lasentència del TS Justícia de 8 de setembre de 1999, sentència núm. 6061, en els seus propis termes, procedint a ingressar la cotització corresponent de les diferències retributives per les que ha estat condemnat, malgrat haver existit un ingrés en un compte de codi erroni, tal error va ser subsanat convenientment, sense que consti l'execució forçosa de la sentència. modificació del fet provat sisè de la sentència.

Aquesta petició es relaciona directament amb els documents que consten en els folis números 143 a 174, relatius al procediment que es refereix.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, dels documents citats pel recurrent es dedueix que es va dictar sentència en data 8-09-1999 , per la que es condemnava al Ministeri a estar i passar per la declaració de dret de la demanant d'estar inclosa en el Règim General de la Seguretat Social des de l'inici de la relació laboral, i consta també, segons els folis 48 i 49, que el MEC va cotitzar per l'actora des del 1989 al 2001, en el Règim General. La sentència del TSJC a que es refereix el recurrent, de 8-09-1999 , consta relacionada en el fet provat cinquè. L' addició que es proposa aclareix la circumstància de l'execució de la sentència ferma, realitzada pel MEC, i el fet que no va ser necessari instar l' execució forçosa, tal com es dedueix dels documents i no es discuteix per l'impugnant del recurs. Per tant, s'admet l' addició proposada pel recurrent, doncs és efectivament transcendent per a la valoració del possible incompliment empresarial. Considera aquesta Sala que es tracta d'un error per omissió el no haver inclòs el fet proposat pel recurrent que es dedueix de la documentació aportada. El motiu doncs ha de ser estimat i queda inclòs el redactat ressaltat en negreta més amunt en els fets provats de la sentència.

TERCER.El segon motiu del recurs, que presenta l'Advocat de l'Estat, per la via de l' article 191 c) de la LPL , al.lega la infracció de l' article 207.3 i 222 de la LEC , i la infracció de la Llei 50/1998, així com de la Ordre Ministerial de 9 de setembre de 1993. Entén el recurrent que ja que ha resultat acreditat que el Ministeri va executar correctament la sentència que el condemnava a abonar les diferències retributives, així com a ingressar la corresponent cotització a la seguretat social, no es pot declarar la seva responsabilitat, doncs entén que en els períodes en que no es va cotitzar estava vigent la Ordre de 9-09-1993, que eximia de la obligació de cotitzar al Ministeri al recollir-ho així el Conveni entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu, que preveia la inclusió dels professors de religió al RETA, indicant que no és sinó des de la Llei 50/1998, que s'estableix la obligació de cotitzar per les retribucions dels professors, tals com l'actora, i que les sentències referides en els fets provats, tant de la jurisdicció Social com de la Contenciosa Administrativa, no inclouen la condemna al períodes anteriors. Cita en aquest sentit la sentència del TSJ Madrid de 21 de maig de 2008 , la del TSJ Múrcia de 29 de setembre de 2008 , la de Santander, de 29 de gener de 2009 , referits també a professors de religió.

QUART.Exposat el motiu de la representació de l'Estat, centrat en la responsabilitat empresarial per les diferències de pensió, s'ha de valorar juntament amb la infracció jurídica que planteja l'INSS, en l'únic motiu del recurs, emparat en la via de l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de procediment laboral , que es basa en l' article 126 de la LGSS, Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en relació als articles 94-2-c ) i 95.1 de la LSS de 1966, que estableix en la Disposició Transitòria 2ª del Decret 1645/1972, de 23 de juny la vigència dels preceptes a manca de desenvolupament reglamentari. Al lega que la responsabilitat del MEC ha de ser directa i no solidària, sense perjudici de la condemna de l'INSS a anticipar la prestació.

Respecte a la responsabilitat empresarial per diferències de cotització, la sentència del T.S. més recent de data 8 de març de 2011, reprodueix la doctrina de la Sala Social del mateix tribunal, continguda, entre d'altres, en la sentència de 4-10-2006 , indicant que: 'La regla general que se desprende de los mencionados preceptos es la de la responsabilidad directa del empresario que haya incumplido sus obligaciones con la Seguridad Social, entre ellas las de cotización, sin perjuicio del anticipo por parte de la entidad gestora correspondiente. Ante la falta de desarrollo reglamentario de losarts. 126y127 de la LGSS, la jurisprudencia ha entendido vigentes losarts. 94,95y96 de la Ley de la Seguridad Social de 1966, integrados por la interpretación que dicha jurisprudencia ha realizado de tales preceptos. Y así como para el caso de falta de ingreso de las cotizaciones (art. 94.2 b), el número 4 del siguiente art. 95 dispone que 'podrá moderarse reglamentariamente el alcance de la responsabilidad empresarial cuando el empresario ingrese las cuotas correspondientes a la totalidad de sus trabajadores.', nada se especifica para el supuesto de que se cotice por una base inferior a la que corresponda (infracotización), salvo lo dispuesto en el art.94.2 c , que determina el alcance de la responsabilidad empresarial en este supuesto en el abono a su cargo de 'la diferencia entre la cuantía total de la prestación causada por el trabajador y la que corresponde asumir a la Seguridad Social por las cuotas efectivamente ingresadas'. Por ello, la doctrina de esta Sala ha ido fijando los supuestos en que procede atemperar la responsabilidad empresarial, distinguiéndose según se trate de prestaciones derivadas de accidente laboral o de enfermedad común, y en función de la repercusión del incumplimiento empresarial sobre los requisitos de acceso a la protección, señalando que esa moderación de la responsabilidad para cuando la infracción de cotización resulta esporádica, no grave ni reiterada, se aplica a los supuestos de descubiertos en la cotización, pero no, salvo casos excepcionales, a los supuestos concretos de infracotización a la Seguridad Social (véase nuestrasentencia de 16 de junio de 2005, recurso nº 3332/03). Conclusión que tiene su lógica puesto que la moderación de la responsabilidad en caso de infracotización va ínsita en la determinación de su alcance a cargo del empresario, que abarca sólamente la diferencia entre la cuantía total de la prestación causada y la que corresponde a la Seguridad Social en virtud de las cuotas efectivamente ingresadas.'

Partint de la possibilitat de moderar la responsabilitat empresarial, d'acord amb la jurisprudència citada, la sentència de la Sala Social del TS de data 29 de maig de 1997, RCUD 3974/96 , estableix també la inexistència de responsabilitat empresarial per infracotització, si concorre un error jurídic excusable, atès el caràcter sancionador de l' article 126 de la LGSS . Al igual que d'altres supòsits que consten en sentències d'aquesta Sala, - 6-02-2012, recurs 2947-2011 ; 23-11-2004 , recurs 9832-2003, de 7-10-2011 ; recurs 3408-2010 - s'ha argumentat i acreditat una causa que va justificar la infracotització de cotitzar, havent-se d'adoptar la mateixa interpretació. Es pot dir que no és fins a la Llei 50/1998, que es clarifica la obligació respecte al col lectiu de professors de religió, abans regulada per la Ordre de 1993, que eximia de la obligació de cotitzar al Ministeri d'acord amb el Conveni amb la Santa Seu i l'Estat Espanyol i la controvèrsia sobre aquesta obligació, en el cas que ens ocupa va estar pendent d'un litigi. D'acord amb el fet provat inclòs per revisió, s'acredita que en ser ferma la sentència, es va procedir pel Ministeri de l'Estat a regularitzar les quotes que havien estat objecte de la condemna. Per tant es tractava d'una divergència jurídica resolta per sentència ferma, cas en el que s'ha d'aplicar la doctrina de la responsabilitat abans ressaltada, eximint de responsabilitat a l'empresa doncs s'aprecia una causa de justificació de l'impagament de les quotes en el període pendent de resolució.

Coincideix aquesta Sala amb la valoració d'un cas anàleg per part del TSJ Madrid, en sentència de 21 de maig de 2008, recurs 5634/2007 , que cita el recurrent, que diu:'Según la parte recurrente, la situación de los profesores de religión, en lo que a su relación jurídica con el Ministerio se refiere, lo que se revela con el hecho de que, no siendo pacífica, hasta el 1 de enero de 1999 no se reconoció la condición de empleador a aquél, y en virtud de pronunciamientos judiciales. Por ello, y en relación con la falta de alta no podría derivarse responsabilidad alguna porque la que es relevante a los efectos que aquí nos ocupa es la del momento del hecho causante y no la anterior y en este caso ese incumplimiento no existe. Por lo que respecto al defecto de cotización, la recurrente se remite a la OM de 16 de julio de 1980 y al Convenio suscrito por el Gobierno y la Conferencia Episcopal, en 1993 , para poner de manifiesto que en esas fechas los profesores de religión no mantenían prestación de servicios y, en todo caso, debían estar incluidos en el RETA. No es sino hasta la Ley 50/1998 y OM de 9 de abril de 1999 cuando se clarifica la situación legal de este colectivo, como consecuencia, eso sí, de resoluciones judiciales y pronunciamientos jurisprudenciales, determinando el carácter laboral de su relación y encuadramiento en el Régimen General de la Seguridad Social. Pues bien, según la parte recurrente, estos acontecimientos permiten exonerar de responsabilidad al Ministerio por cuanto que no ha existido un incumplimiento deliberado y rebelde de sus obligaciones en materia de seguridad social. '

Aplicant la doctrina citada, s'ha de desestimar el recurs de l'Entitat Gestora, i estimar, en canvi, el de l'Advocat de l'Estat, declarant responsabilitat única de l'INSS les diferències de pensió reconegudes a l'actora.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que estimem el recurs de suplicació interposat per l' ADVOCAT DE L'ESTAT, en representació del MINISTERI D' EDUCACIÓ I CULTURA, i desestimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 28 dels de Barcelona, de data 29 de desembre de 2010 , en les actuacions número 111-2010, seguides a instància de Pedro Antonio contra les entitats recurrents i la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL.

Revoquem en part la sentència dictada pel Jutjat Social, únicament respecte a la condemna al pagament de les diferències de la pensió de jubilació que es reconeix a la demandant, que es declaren íntegrament a càrrec de l'INSS, amb absolució del Ministeri d' Educació i Cultura.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l'Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l'article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l'art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.