Sentencia Social Nº 4383/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1872/2015 de 06 de Julio de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 1872/2015

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 6 de juliol de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4383/2015

En el recurs de suplicació interposat per Luis Enrique a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 8 de gener de 2015 , dictada en el procediment núm. 518/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 23 de mayo de 2014, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de gener de 2015 , que contenia la decisió següent:

' QUE DEBO DESESTIMAR Y DESESTIMOïntegramente la demanda formulada por D. Luis Enrique contra Instituto Nacional de la Seguridad Social, y en consecuencia debo confirmar y confirmo las resoluciones administrativas impugnadas en méritos de la presente acción. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- El demandante D. Luis Enrique con DNI número NUM000 esta afiliado a la Seguridad Social con número de afiliación NUM001 siendo la profesión habitual de Subalterno de Artes Gráficas y fecha de nacimiento de NUM002 de 1974.

SEGUNDO.- Por resolución del INSS de fecha 15 de abril de 2014, se declaro que la parte actora no era tributaria de ningun grado de incapacidad. Siendo valorada mediante dictamen médico del ICAM de fecha 14 de marzo de 2014 como afecto de HERNIA DISCAL L5-S1 INTERVENIDA EN 2013. ACTUALMENTE UMBALGIA MECANICA SIN DEFICIT NUEROLOGICO EN TRATAMIENTO REHABILITADOR,

TERCERO.- No conforme con la precitada resolución fue formulada reclamación previa, que fue desestimada en los términos que constan en las actuaciones.

CUARTO.- Las lesiones que acredita la demandante se concretan en HERNIA DISCAL L5 S1 CON CLINICA DE LUMBOCIATALGIA D, IZQUIERDA EN EL 2013, CON CLINICA ACTUAL DE LUMBALGIA MECANICA, SIN SIGNOS CLINICOS DE AFECTACION RADICULAR Y DEAMBULACION CONSERVADA.

(pericial del INSS ratificada en el acto de la vista).

QUINTO.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2522,64 euros y la fecha de efectos esta condicionada al cese en la actividad laboral. Existiendo conformidad entre las partes en relación a estos extremos. '

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Postula la part demandant com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l' art. 193 LRJS , la revisió de fets provats de la sentència. En concret, es demana en primer lloc la modificació del fet provat primer, amb cita dels documents dels folis 50 i 51 per tal que s'hi afegeixi que la seva activitat té un marcat component físic i que ha romandre en bipedestació al llarg de la jornada laboral amb mateniment de postures forçades pel raquis en les funcions pròpies de la seva professió. I, alhora, es postula el canvi de redacció del fet provat quart, amb cita dels documents dels folis 69, a 74, amb el següent text alternatiu: 'Las lesiones que acredita el demandante se concretan en HERNIA DIS CAL L5-Sl FOCAL POSTER OLA TERAL DERECHA QUE EJERCE COMPRESIÓN SOBRE LA RAÍZ Si DERECHA, INTERVENIDO MEDIANTEDISCECTOMÍA LS-S1 EN MAYO DE 2013 PARA LIBERAClON DE RAIZ COMPRIMIDA, CON MALA EVOLUCIÓN. PESE A LOS TRATAMIENTOS PRESENTA RESTRICCIÓN DE LA MOVILIDAD, DEBILIDAD, EXACERBACIÓN DEL TONO MUSCULAR, REGIÓN LUMBAR SEVERAMENTE LIMITADA PARA MANEJO DE CARGAS PESADAS, MOVIMIENTO DE FLEXIÓN Y/O TORSIÓN DEL TRONCO, ADOPCIÓN DE POSTURAS FORZADAS Y PERIODOS PROLONGADOS DE BIPEDESTACIÓN'; la dita pretensió s'empara en allò que consta en els folis de les presents actuacions.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació d'aquests criteris generals ens ha de dur a la desestimació del canvi de redacció del fet provat primer, en resultar del tot evident que els documents en els què es basa la petició novatòria en cap moment determinen els requeriments funcionals de l'activitat del demandant.

I respecte al fet provat quart, cal recordar a la recorrent que no correspon a aquesta Sala jutjat de nou les patologies concorrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova. És criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 , que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

En la mesura en què el jutjador d'instància ha valorat la prova i ha arribat a determinades conclusions, sense que s'indiqui en el recurs els possibles errors que pot haver comès, el dit motiu de suplicació ha de decaure, doncs, com s'ha dit, davant informes contradictoris ha de prevaler la valoració de la prova que s'ha efectuat a la instància.

SEGON.- A través del segon dels motius del recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 193 de la llei processal es denúncia pel recorrent la infracció de l' art. 137 LGSS en entendre que les lesions concorrents són constitutives d'una incapacitat permanent en grau de total o, subsidiàriament, parcial.

La Sala no comparteix la tesi del recorrent. En efecte, del consolidat relat fàctic allò que es desprèn és que el demandant acredita una hèrnia discal, com ocorre amb múltiples ciutadans a partir de determinades edats. Però és essencial observar, de conformitat amb consolidada doctrina de la Sala, que no concorre radiculopatia. Per tant, més enllà de puntuals processos àlgids, que poden donar lloc a la declaració d'una incapacitat temporal, és del tot evident que no existeix cap limitació per dur a terme la professió referida, ni en el seu nucli essencial -respecte la petició principal-, ni en quant la postulació subsidiària en quant el grau de parcial.

D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Luis Enrique contra la sentència dictada pel jutjat del social número 32 dels de Barcelona en data 8 de gener de 2015 , recaiguda en les actuacions 518/2014, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.