Sentencia SOCIAL Nº 4461/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3145/2017 de 06 de Julio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8042562

F.S.

Recurs de Suplicació: 3145/2017

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 6 de juliol de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4461/2017

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 27 de febrer de 2017 dictada en el procediment núm. 942/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Piedad , ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 27-10-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de febrer de 2017 , que contenia la decisió següent:

Que estimando la demanda interpuesta por Piedad en reclamación de invalidez contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo declarar a la actora en situación de incapacidad permanente en el grado de invalidez permanente absoluta, condenando a la gestora demandada a que le satisfaga una pensión a razón de una base reguladora mensual de 809,21 euros mensuales, porcentaje del 100% y efectos de 17.6.2015, con derechos a las mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora, cuyos datos personales constan en el expediente administrativo, nacida el NUM000 .1952, se encuentra afiliada a la Seguridad Social, núm. NUM001 , en alta o asimilada al alta en el RETA.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de profesora de música.

TERCERO.- Por resolución de fecha 15.7.2015 el INSS declaró que la actora no está afecta de incapacidad permanente, en ningún grado, por enfermedad común. La propuesta de la CEI asumió el dictamen de la UVAMI de 17.6.2015, declaró la existencia de las siguientes secuelas: fibromialgia, trastorno depresivo en tratamiento, trastorno histriónico de la personalidad, enfermedad de Addison en tratamiento sustitutivo, sin alteraciones analíticas clínicamente relevantes, hipotiroidismo en tratamiento sustitutivo, bien controlado, no se objetivan limitaciones incapacitantes para su actividad laboral.

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa, fue desestimada expresamente.

QUINTO.- La base reguladora asciende a 809,21 euros mensuales. La fecha de efectos es 17.6.2015.

SEXTO.- La parte actora está afecta de fibromialgia; enfermedad de Addison avanzada, diagnosticada a los 50 años, cursando con somnolencia, sudoración, dispepsia, sequedad de mucosas, hipotermia, hipotensión, hemorroides, bradicardia, afectación hormonal, con testosterona baja e hiperprolactemia; hipotiroidismo congénito de origen autoinmune; síndrome depresivo mayor recurrente, de más de doce años de evolución, con sintomatología sicótica, con dificultades cognitivas, discurso arborescente y caótico, con dificultades para explicar su sintomatología, hasta llegar, incluso, a la negación de la misma; trastorno de la personalidad; artrosis generalizada en nivel cervical y lumbar y rizartrosis. Tenisonivitis de ambos hombros. Se le ha retirado el carnet de conducir en 3/2013. Tiene una tele-asistencia desde 8/2013.

SÉPTIMO.- A la actora se le denegó un expediente anterior de incapacidad permanente por resolución de 17.7.2013, desistiendo de la demanda interpuesta. Posteriormente ha estado nuevamente de baja, desde 3.1.2014, siendo alta el 13.11.2014, dejada sin efecto por sentencia de 26.3.2015 . Se prorrogó la IT hasta 12.6.2015, alta que se dejó sin efecto por sentencia de fecha 28.10.2015 , apreciándose en esta resolución que en el momento del alta de 12.6.2015 estaba afecta de trastorno depresivo mayor grave y recurrente con sintomatología psicótica, fibromialgia, enfermedad de Addison, hipotiroidismo y poliartropatía degenerativa.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La demandant presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El Ens Gestor denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta. Es remet als documents mèdics que cita per concloure que la situació patològica no li impedeix la realització d'activitat laboral de forma permanent ni l es fonamentals tasques de la seva professió de professora de música. Es refereix a la patologia psiquiàtrica de mes de dotze anys d'evolució, i fa referència a concrets informes psiquiàtrics emesos al llarg dels anys citant en concret el diagnòstic emès el març de 2015, i conclou que la patologia ha evolucionat respecte de la seva graduació, fet que evidencia que en època de descompensació o agreujament va requerir un període d'incapacitat temporal en context de patologia crònica d'evolució llarga que afirma no persisteix en l'actualitat. Fa referència també a la malaltia d'Addison i les seves implicacions , que s'expressa en una evolució irregular, de forma que igualment és compatible amb períodes d'incapacitat temporal. Conclou que no merita cap grau d'incapacitat permanent.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball inclús el sedentari és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set atacada, de forma que ens remetem en la patologia a considerar que s'objectiva el sisè fet provat de la sentència , i en les afirmacions judicials amb valor fàctic que consten en el Quart i Cinquè Fonaments de Dret de la sentència no atacades. Presenta fibromiàlgia i malaltia d'Addison avançada d'evolució llarga, amb la simptomatologia greu que expressa el sisè fet provat i el quadre de síndrome depressiva major de mes de dotze anys d'evolució amb simptomatologia psicòtica, dificultats cognitives discurs arborescent i caòtic, dificultats per explicar la seva simptomatologia fins i tot a negar-la, trastorn de la personalitat, juntament amb artrosi avançada a nivell cervical i lumbar i rizartrosi. Tenosinovitis a les dues espatlles, havent-li set retirat el carnet de conduir i tenint tele-assistència des d'agost de 2013. El magistrat de la instància conclou, a la vista dels antecedents mèdics i judicials que consten en el setè fet provat que des del 3 de gener de 2014 la demandant es troba incapacitada per treballar i que la incapacitat persistia en el moment en què se li va denegar la incapacitat permanent en via administrativa. Acredita malalties que tenen caràcter permanent i definitiu amb períodes d'incapacitat temporal que van motivar la denegació de l'expedient anterior per Resolució de 17 de juliol de 2013 a què es refereix al setè fet provat citat, on consta que amb posterioritat a aquella resolució va seguir en incapacitat temporal , l'alta de la qual va quedar anul lada per Sentència de 26 de març de 2015 , i que la IT es va prorrogar fins a la data de 12 de juny de 2015, que igualment va quedar sense efecte per sentència de 28 d'octubre de 2015 .

La Sala coincideix amb la Sentència de la instància en que, a la vista de les vicissituds del procediment administratiu allargant indegudament el procediment d'incapacitat temporal i d'incapacitat i permanent malgrat la constatació de l'existència de patologies instaurades, cròniques i definitives amb repercussió en els efectes econòmics de la prestació, des del 3 de gener de 2014 la demandant es trobava incapacitada per a treballar i la incapacitat persistia en el moment del dictamen del ICAM. en el present procediment el 17 de juny de 2015.

Conseqüentment, confirmem que el quadre que presenta la demandant la impossibilita i incapacita per a qualsevol activitat laboral encara que sigui sedentària o lleugera, perquè tota activitat laboral requereix un mínim de interrelació i capacitat que la demandant te impedida no solament en la vida professional sinó en la vida familiar i social, de forma que reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, raó pel qual desestimem aquest objecte del recurs del INSS. i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 27 de febrer de 2017 dictada pel Jutjat Social núm. 29 de Barcelona , en el procediment núm. 942/2015, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.