Sentencia Social Nº 4488/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1188/2007 de 30 de Mayo de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 30 de maig de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4488/2008

En el recurs de suplicació interposat per Alexander a la sentència del Jutjat Social 3 Barcelona de data 11 d'octubre de 2006 dictada en el procediment núm. 474/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral.

Seguridad Social), -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Derivados de Minerales y Metales, S.A. i Mutua Fremap, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 4 de juliol de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 d'octubre de 2006, que contenia la decisió següent: " Que estimando en parte la demanda interpuesta por Fremap, Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad Social nº 61, contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, Alexander, y Derivados de Minerales y Metales, S.A., declaro a Alexander en situación de Incapacidad Permanente Parcial para su profesión habitual, con derecho a percibir un tanto alzado de 32.923 euros a cargo de la actora, Fremap, Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad socialnº 61, en su calidad de subrogada en el pago del empresario Derivados de Minerales y Metales, S.A., condenando al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, y a TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL exclusivamente en sus responsabilidades legales " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- El trabajador demandado, Alexander, nacido el 23-5-1973, con D.N.I. NUM000, está afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General por su profesión de especialista metalúrgico.

2.- Sufrió un accidente de trabajo el 13-1-2004 cuando estaba trabajando para la empresa demandada, que tenía cubierto el riesgo con la Mutua hoy actora, sin que exista informe de que se encuentre al descubierto en el pago de cuotas. Causó baja dos días después al accidente y, tras dos procesos de recaída y tratamiento conservador, con el que no mejoró, se fue intervenido quirúrgicamente en octubre de 2004, siendo dado de alta médica el 23-11-2005, y reconocido por la Uvami en fecha 29-11-2005

3.- Inició la Mutua la vía administrativa en fecha 22-3-2006 ante la Dirección Provincial del INSS, la cual en fecha 1-4-2006 declaró al trabajador en situación de incapacidad permanente total derivada de accidente de trabajo, siendo responsable de la pensión Fremap, y agotando la Mutua la vía administrativa mediante la interposición de la reclamación previa en solicitud de que se estimase al al trabajador afecto de unas lesiones permanentes no invalidantes, fue desestimada por resolución expresa.

4.- El trabajador demandado ha estado en activo en la misma empresa y con la misma profesión de 24-11-2005 a 19-3-2006, siendo baja el 20-3-2006 con pago a cargo de la empresa ( folios 117, 120 )

5.- La base reguladora de la prestación de una incapacidad permante parcial sería de 1.371,79, que daría lugar a un tanto alzado de 32.923 euros ( folio 115 )

6.- La parte actora padece: artropatía acromo-clavicular postraumático con lesión parcial del plexo braquial de la extremidad superior derecha, actualmente no se objetiva déficit significativo de fuerza flexo-extensión hombro derecho.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda de la Mútua contra la declaració d' incapacitat permanent en grau de total i declara la incapacitat permanent en grau de parcial del treballador demandant, presenta recurs de suplicació la part demandada, que ha estat impugnat per l'Entitat Col.laboradora. Interessa, com a primer motiu del recurs, la revisió dels fets provats, concretament del tercer i sisè, per la via de l' article 191 b) de la LPL , i proposa com a documents de contrast els informes que consten en els folis 208, 126 i 52, 192, 194, 143, 196 de les actuacions.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l'art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Ateses aquestes consideracions, no es pot atendre la petició de revisió postulada pels motius que es diran. En primer lloc, del fet provat tercer, al qual interessa únicament incorporar les patologies constatades pel dictamen del CRAM, ja que no es tracta de un fet transcendent, doncs la remissió a la resolució administrativa fa que s'hagi de considerar incorporat l'esmentat dictamenatès que en les actuacions constes informes mèdics contradictoris sobre el diagnòstic mèdic del demandant, sense que la lectura del mateixos evidencií un error del jutjador de instància sinó una valoració diferent a la interessada pel recurrent. En segon lloc, la descripció de les malalties que demana la part actora, tampoc pot ser atesa ja que en les actuacions s'han aportat informes mèdics contradictoris, sense que es pugui donar més valor al informe del CRAM, que és la base de la resolució combatuda i en conseqüència l'objecte del judici, que a la resta de valoracions pericials i informes aportats, i sense que sigui revisable la conclusió judicial, atès que no s'evidencia cap error sinó una valoració concreta dels diversos informes, de la que el recurrent discrepa.

SEGON. El segon motiu de recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral , es basa en la infracció de l' art. 137 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que està incapacitat l'actor per a la realització de totes o de les tasques bàsiques de la seva professió habitual.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991, l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total - en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establer a l' art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969 - la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afecta't; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

Doncs bé, en el present cas l'actor, de professió habitual Especialista Metal.lúrgic, presta serveis a l' empresa demandada i es declara provat que pateix una afectació, derivada d'accident laboral, consistent en: artropatia acromio-clavicular postraumático con lesión parcial del plexo braquial de la extremidad superior derecha, actualmente no se objetiva déficit significativo de fuerza flexo-extensión hombro derecho". La limitació residual que li queda com a seqüela de l'accident limita doncs de forma lleu o moderada la realització de tasques de gran esforç manual i mobilitat plena de l'espatlla dreta, per la qual cosa no es pot pretendre que està incapacitat per a totes o per les tasques essencials de la seva professió habitual, ja que no és notori que aquesta li exigeixi els esmentats requeriments durant tota la jornada laboral, ni s'ha aportat cap element de prova al respecte.

Els previs raonaments han de comportar, en conseqüència, la desestimació del recurs i, per tant, la confirmació de la sentència dictada.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per Alexander contra la sentència dictada pel jutjat del social número 3 dels de Barcelona, de data 11 d'octubre de 2006, recaiguda en actuacions 474-2006 , seguides per incapacitat permanent instades per MUTUA FREMAP, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, Alexander I DERIVADOS DE MINERALES Y METALES, S.A..

En conseqüència, confirmen en tots els seus punts la sentència dictada, que estimava en part la demanda i declarava al actor en situació de incapacitat permanent en grau de parcial, derivada d'accident de treball, amb el dret a la prestació corresponent.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.