Sentencia Social Nº 456/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4874/2014 de 26 de Enero de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 4874/2014

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 26 de gener de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 456/2015

En el recurs de suplicació interposat per Marcelina a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 21 de gener de 2014 dictada en el procediment núm. 41/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 16 de enero de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de gener de 2014 , que contenia la decisió següent: ' Que DESESTIMO las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Marcelina contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre Incapacidad Permanente, y en consecuencia ABSUELVO a la entidad demandada de las pretensiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Marcelina está afiliado a la Seguridad Social.

SEGUNDO.- Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se procedió al reconomiento médico de Marcelina , emitiéndose dictamen por el ICAM en fecha 07/05/2012 con el siguiente resultado: fibromialgia y fatiga crónica con funcionalismo global conservadao.

TERCERO.- El día 28/09/2012 el INSS dictó resolución por la que se declaraba a la parte actora no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados.

CUARTO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de por los mismos motivos que la primitiva.

QUINTO.- La profesión habitual de Marcelina es la de limpiadora.

SEXTO.- Marcelina acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1.196,79 euros. La demandante en el día de hoy se encuentra en situación de incapacidad temporal.

SÉPTIMO.- Marcelina padece fibromialgia y fatiga crónica (informe ICAM) Presenta asimismo migraña crónica y cefalea por abuso de medicación (informe neurología folio 146)

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.La demandant impugna la sentència que desestima la petició de declaració de grau de incapacitat permanent absoluta, o subsidiàriament total, i com a primer motiu del recurs, demana la revisió fàctica de la sentència a l'empara del què preveu l'apartat b) de l' art. 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social .

Als dits efectes es sol licita la modificació de l fet provat setède la sentència, al qual proposa afegir que la síndrome de fatiga crònica que pateix és de grau III-IV, a més de fibromiàlgia grau III (reconegut) i síndrome de hipersensibilitat química múltiple. Aquesta petició es relaciona directament amb els documents que consten als folis 66 a 74, que recullen informes mèdics reiterats de l'Hospital de la Vall d'Hebrón, en els que es fa constar que es tracta a la pacient des de fa anys i es valor la síndrome de fatiga crònica en grau IV; folis 75 a 82, informes de l'Hospital Clínic, i la pericial mèdica de la Dra. Bárbara (folis 58 a 65).

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, a la vista dels documents indicats s'ha d'atendre la revisió proposada ja que el jutjador de la instancia, ja que admès per l'ICAM que pateix síndrome de fatiga crònica la demandant, no es fa cap graduació de la patologia, al igual que l'Entitat Gestora. La prova documental que aporta la demandant, reflecteix la intervenció en el tractament concret de les malalties admeses per l'ICAM, en centres hospitalaris especialitzats, en els que es qualifica la síndrome de fatiga crònica de grau III-IV, i recull la valoració de la Unitat de Fatiga Crònica de l'Hospital Clínic (consta assistència per Servei Català de la Salut), que informava en el mes de març de 2012 que la pacient presentava, fibromiàlgia grau III, fatiga crònica grau III-IV i síndrome d'afectació química múltiple. Per tant, existeix suficients informes d'entitats públiques i/o centres concertats, en els que es gradua la patologia, i per tant s'ha de integrar en aquest sentit el fet provat, doncs d'una altra manera és impossible fer la concreció de les limitacions funcionals de la demandant de manera precisa i objectivada. Per tant, s'estima en part el recurs de suplicació, en el sentit únicament d'afegir que el grau de la fatiga crònica diagnosticada a l'actora i admesa per l'INSS en la resolució, és III-IV ; el de fibromiàlgia en grau III, i que pateix també i la síndrome d'afectació química múltiple, en tractament.

SEGON.El segon motiu del recurs, es presenta per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , la infracció de l' article 136.1 i del 137-5 de la Llei general de la Seguretat Social , per quan valora que les patologies de la demandant la fan mereixedora de la declaració d'incapacitat permanent en grau d'absoluta per tota professió u ofici, o subsidiàriament, cita la infracció de l'article 137-4 demanant la declaració de incapacitat permanent en grau de parcial, per a la seva professió habitual.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament.

D'altra banda, respecte al grau d'absoluta, l' article 137.1.5), segons la definició de l'ex art. 137-5 de la LGSS , es aquell que inhabilita completament al treballador per tota professió u ofici, havent declarat la jurisprudència que s'ha d'atendre la petició d'incapacitat quan no estigui la persona en condicions de realitzar les tasques essencials de qualsevol professió per sedentària i lleugera ja que les aptituds que li restin no tinguin rellevància per realitzar una activitat retribuïda i per compte aliena, amb un mínim de professionalitat i eficàcia, i sense que sigui exigible un vertader afany de sacrifici per part del treballador ni un intens grau de tolerància per part de l'empresari.

En el cas que ens ocupa, resulta del fet provat setè, integrant la modificació proposada i admesa, que la demandant pateix: fatiga crònica grau III-IV ; fibromiàlgia en grau III, i síndrome d'afectació química múltiple, en tractament. El descrit quadre de síndrome de fatiga crònica, fa que s'hagi de valorar que la demandant no està capacitada per qualsevol professió u ofici que exigeixi realitzar esforç físic, encara que no siguin de gran entitat, recordant que aquesta Sala ha considerat en ocasions que amb aquest grau fatiga crònica, s'ha de considerar tributari al demandant de incapacitat permanent en grau d'incapacitat permanent absoluta, segons la descripció concreta de la afectació, tal com hem dit, mantenint el criteri reiterat en sentències anteriors, per totes es pot citar la sentència de 20 de setembre de 2007 , recurs 6178-2007, que diu: ' Valorant el conjunt de la situació psicofísica de l'actora, aquesta Sala considera que no es pot valorar que la sentència infringeixi el precepte citat, ja que la severitat provada del quadre de síndrome de fatiga crònica, a la que s'afegeixen altres patologies de menys severitat (osteoporosi, SCC bilateral, tendinopatia, ruptura parcial del supra espinós...) fa que s'hagi de valorar que la demandant no està capacitada per qualsevol professió u ofici, mantenint el criteri reiterat en sentències anteriors de data 6-04- 2004 , 11-12-2003 EDJ 2003/236568 , 14-07-06 rec. 2306-05 , 05-03-07 rec. 993-06 i rec. 991-06, la síndrome de fatiga crònica s'ha de considerar invalidant, quan esta concretament descrita i objectivada, per qualsevol professió u ofici, doncs la capacitat residual pels malalts que pateixen aquesta malaltia, de la que no es coneix tractament, i astenia, fatigabilitat precoç, abatiment, depressió, etc., com s'ha valorat altres vegades, és nul.la per fer esforç mínim continuat durant una jornada laboral comú.'.

En sentit similar s'han pronunciat, entre moltes altres les sentències de la Sala Social d'aquest Tribunal Superior de Justícia de 26-04-2010, recurs 468-2010, de 5-03-2010, recurs 2926-09; 21-12-09, recurs 8637-2008; 07-09-2009, recurs 5654-2008; 4-06- 2014, recurs 1729-14; 08-05-2014 recurs 902-2014; 07-05-2014, recurs 5822-2014; 12-05-2014, recurs 123-2104; totes elles referides a la síndrome de fatiga crònica en grau III i/o fibromiàlgia, en grau III, és a dir, amb afectació intensa o severa, amb la valoració de que comporta una declaració de incapacitat permanent absoluta.

En conseqüència, reiterant criteris anteriors d'aquesta Sala, s'ha d'estimar la que la demandant acredita unes limitacions funcionals que la fan tributària de la incapacitat permanent absoluta. Del raonament anterior s'ha de deduir l'estimació del recurs i la revocació de la sentència de instància, per estimar la pretensió principal de la demanda, segons la incontrovertida base reguladora i establint els efectes de la prestació en el dictamen de l'ICAM.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació interposat per Marcelina contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 31 dels de Barcelona, en data 21 de gener de 2014 , en les actuacions número 41/2013, en el procediment seguit per incapacitat permanent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem la dita resolució

Estimem la demanda formulada per Marcelina , a la que declarem en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta, amb el dret a percebre una prestació corresponent al 100% de la base reguladora de 1.196,79 euros mensuals, des de la data d'efectes del dia 7 de maig de 2012. Condemnem a l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL a estar i passar per aquesta declaració i al pagament de la pensió declarada, amb els increments o revaloritzacions que siguin aplicables.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.