Sentencia Social Nº 4565/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1583/2008 de 05 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 5 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4565/2009

En el recurs de suplicació interposat per Violeta i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 8 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 455/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 20 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 d'octubre de 2007 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando en parte la demanda interpuesta por Violeta contra Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación de invalidez declaro a la actora en situación de invalidez permanente total, con derecho a percibir a cargo de la gestora la pensión sobre la base reguladora de 715,85 Euros, porcentaje del 55% y efectos de 23.3.2007, con mejoras y revalorizaciones".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora, cuyos datos personales constan en el expediente administrativo, nacida el 20 de agosto de 1954 se encuentra afiliada a la Seguridad Social, Régimen General, con el número NUM000 en alta.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de limpiadora.

TERCERO.- A resultas del expediente administrativo instruido, el Instituto Nacional de la Seguridad Social resolvió declarar a la actora no afecta en grado alguno de incapacidad permanente por enfermedad común. La UVAMI emitió dictamen en fecha 23 de marzo de 2007. La propuesta de la CEI asumió el dictamen de la UVAMI y declaró la existencia de las siguientes secuelas: fibromialgia más síndrome de fatiga crónica, síndrome sjögren con funcionalismo conservado, trastorno depresivo estabilizado

CUARTO.-Interpuesta reclamación previa, fue desestimada expresamente.

QUINTO.- La base reguladora aplicable es de 715,85 Euros. La fecha de efectos es 23.3.2007.

SEXTO.- La parte actora presenta: fibromialgia con 18 puntos de afectación más síndrome de fatiga crónica III/IV (discreto insomnio, discreta pérdida de memoria y de concentración), síndrome sjögren con funcionalismo conservado, trastorno depresivo moderado estabilizado, sensibilidad química múltiple, cervicoartrosis, leves cambios degenerativos con protusiones discales difusas desde L3 a L5 e hipertrofia de ligamentos amarillos ocasionando en L4-L5 una moderada-severa estenosis del canal, hernia postero-lateral izquierda en L1-L2 y postero lateral izquierda con extensión foraminal en L3-L4 que impronta en ambas el saco tecal.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora i demandada van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma la Sr. Violeta respecte del recurs de l'INSS. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La demandant i l'Institut Nacional de la Seguretat Social plantegen recurs de suplicació contra la Sentència que la va declarar en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs de la recurrent demandant és la revisió dels fets declarats provats de la sentència, i també examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 d) i c) de la Llei de Procediment Laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril , darrer objecte de recurs que també és l'objecte únic del recurs de l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

Segon.- En el primer objecte de recurs, la demandat recurrent postula la revisió del fet provat sisè de la sentència que refereix les malalties apreciades judicialment, i proposa el text alternatiu que digui que pateix: " Fibromiàlgia severa amb 18 punts d'afectació, més síndrome de fatiga crònica III/IV, tractada a la Unitat de Fatiga Crònica de l'Hospital Clínic que assenyala que presenta manifestacions fibromiàlgiques moderades severes i síndrome d'hipersensibilitat química; síndrome de Sjörgren amb funcionalisme conservat. Trastorn depressiu major secundari a malaltia orgànica, de la qual es tractada en Centre de salut mental; cervicoartrosi..." i continua amb el text fàctic. Basa la modificació en les proves mèdiques que cita.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil , tal com la mateixa recurrent assenyala. També la doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En el cas present l'esmena al sisè fet provat que postula la part, es basa en informes mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. No considerem que en aquesta valoració s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motiva de forma completa la relació fàctica que fa constar.

Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, procedeix la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs de la demandant i l'objecte únic del recurs de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137. 4 i 5 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i del criteri jurisprudencial, per la seva no aplicació de l'apartat cinquè de la norma citada per part de la demandant recurrent i la denúncia de l'aplicació indeguda de l'apartat núm. 4 de la norma per part de l'INSS., juntament amb la doctrina jurisprudencial que citen les dues parts. La demandant argumenta que las lesions fibromiàlgiques severes i la síndrome de fatiga crònica que li genera dolors permanents la impossibiliten de forma absoluta per tot tipus d'activitat laboral, també la sedentària perquè no presenta capacitat real de treball avaluable en termes efectius d'ocupació i conclou que també en el cas de que no es modifiqui la relació fàctica l'activitat que pugui dur a cap és marginal.

L'ens gestor recurrent considera que la patologia objectivada no evidència dèficits ni de força ni de mobilitat, ni atròfies ni contractures pel no ús, ni signes d'afectació mieloradicular, de forma que no es produeixen les limitacions funcionals d'entitat suficient que impedeixin les activitats del seu professiograma.

La solució d'aquest objecte del recurs ha de ser conjunta, atès que segons el sentit del pronunciament de la Sala quedaran desestimats els dos recursos o en estimar-se'n un en contraposició de l'altre, també aquest quedarà resolt.

Quart.- La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent absoluta i la total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat total i absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït o la impossibilitat de dur-lo a terme encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui fer-se, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut modificat, reflecteix un conjunt de patiments importants amb incidència psíquica, física i neurològica determinant de grau moderat respecte a la patologia artròssica, i la fibromiàlgica, juntament amb la síndrome de dolor i la fatiga crònica, redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme l'activitat lucrativa de netejadora per compte pròpia o per compta d'altra amb rendiment acceptable, fins el punt que li impedeixen activitats que requereixen esforços físics constants i de ple funcionalisme del raquis cervical i lumbar per l'exigència de mobilitat constant i la sobrecàrrega de les extremitats, a més de la sensibilitat química. En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) però ara per ara considerem que pot dedicar-se a tasques retribuïdes lleugeres d'alternància postural, de forma que hem de desestimar els recursos de les dues parts i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar com ho fem el recurs de suplicació plantejat per Doña. Violeta i per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la sentència de 8 d'octubre de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 29 de Barcelona en el procediment núm. 455/2007 i seguit a instància de Doña. Violeta contra l' esmentat Institut i , que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.