Sentencia Social Nº 4574/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2204/2015 de 10 de Julio de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 2204/2015

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 10 de juliol de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4574/2015

En el recurs de suplicació interposat per Carmen a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 12 de juny de 2014 dictada en el procediment núm. 225/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, CS ESTABLIMENTS DE PROXIMITAT, S.L.U. i MUTUAL MIDAT CYCLOPS, ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 8 de març de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de juny de 2014 , que contenia la decisió següent: ' Refusar la demanda interposada per Carmen contra Institut Nacional de la Seguretat Social , Tresoreria General de la Seguretat Social, Mutual Midat Cyclops, i C.S. Establiments de Proximitat, S.L., per tant, declaro absolts els demandats, de les pretensions aquí reclamades, tot confirmant la resolució administrativa impugnada. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primer.- La demandant Carmen , nascuda el dia NUM000 /1953, i afiliada a la Seguretat Social amb el nº NUM001 , prestava serveis com a Peixatera per compte d'altri.

Segon.- En situació d'incapacitat temporal des del dia 05/01/2010, va causar alta amb proposta de valoració d'incapacitat permanent el dia 04/09/2011. Es va iniciar expedient per a la valoració d'Incapacitat Permanent, la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, el 14/10/2011 va emetre informe-proposta, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 21/10/2011, en la que es reconeix la demandant en situació d'Incapacitat Permanent en grau de Total, derivada de Accident de Treball, i com a conseqüència del següent quadre clínic: 'Ruptura de ambos meniscos y condropatia rotuliana grado II, intervenida (abril 2010), ruptura menisco exerno, condropatia grado III a troclea femoropatelar y artropatia medial grado III B, intervenida (2010). Secuelas: dolor y limitación funcional de la rodilla derecha'.

Tercer.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia que fou desestimada per nova resolució de 06/03/2012.

Quart.- Les lesions que afecten la demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon.

Cinquè.- La base reguladora mensual de la prestació demandada és: 1.398,18€ pel grau d'Absoluta. I els efectes econòmics des de 05/09/2011 .

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar la mutua MIDAT. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que desestima la demanda de declaració de grau d'incapacitat permanent absoluta, presentada contra la declaració de grau de total, derivada d'accident de treball, presenta recurs de suplicació la defensa de la part actora.

En el primer motiu del recurs, per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , sol licita la demandant l'addició d'un nou fet provat, sisè, que indiqui que la demandant pateix artritis degenerativa en les dues mans que li impedeix realitzar treballs manuals. Es basa en els informes mèdics que consten en els folis 91-93, 96, 99, 125, 133.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, l'actor proposa una redacció que no pot ser atesa, doncs dels documents mèdics que cita no es dedueix de forma clara i unívoca que pateixi la malaltia que pretén incorporar. Sense anar més enllà, en uns documents es parla d'artrosi en les mans (foli 133, Hospital de Sant Celoni) i en un altre d'artritis (pericial Dr. Belarmino ), diagnòstic que són ben diferents. Per tant, no s'aprecia cap error concret el jutjador quan no es fa constar la malaltia proposada en el recurs. El motiu ha de ser, en conseqüència, rebutjat.

SEGON.El segon motiu del recurs es presenta per la via de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , en el que al lega la infracció dels articles 115-2-f , 115-3 i l ' art. 137 de la Llei general de la seguretat social , i demana la declaració d' incapacitat permanent en el grau d'absoluta, basant-se en les patologies que descriu, que qualifica de greument incapacitants per a tota activitat, professió u ofici. Al lega que malgrat l'artritis fos malaltia anterior a l'accident, s'ha de valorar que ha resultat agreujada per aquest, i per tant ha de tenir la consideració jurídica de malaltia laboral.

La infracció jurídica relativa a la qualificació d'accident laboral, per agreujament de les patologies anteriors, s'ha de rebutjar per la raó que aquestes patologies anteriors no han estat acreditades, ni l'agreujament transcendent que es vol fer valdre com a censura jurídica.

Pel que fa al grau de incapacitat que ha estat valorat, es parteix de el grau d'incapacitat permanent absoluta, segons la definició de l'ex art. 137-5 de la LGSS , es aquell que inhabilita completament al treballador per tota professió u ofici, havent declarat la jurisprudència que s'ha d'atendre la petició d'incapacitat quan no estigui la persona en condicions de realitzar les tasques essencials de qualsevol professió per sedentària i lleugera que sigui, ja que les aptituds que li restin no tinguin rellevància per realitzar una activitat retribuïda i per compte aliena, amb un mínim de professionalitat i eficàcia, i sense que sigui exigible un vertader afany de sacrifici per part del treballador ni un intens grau de tolerància per l'empresari.

En el present cas l'actora té concedida la incapacitat permanent en grau de total, per a la seva professió habitual de peixatera, i es declara provat que pateix: les seqüeles de la ruptura dels dos meniscos, del genoll dret, amb condropatia rotuliana grau II intervinguda; condropatia rotuliana grau III a troclea femoropatelar i artropatia medial grau III B,intervinguda, amb seqüeles de dolor i limitació funcional. Com correctament valora el magistrat del jutjat social la limitació que s'evidencia és per activitats que exigeixin bipedestació o deambulació continuades, com és el cas de ser dependenta de peixateria, però no per altres professions que es puguin dur a termes sense tals requeriments físics. Per tant, les patologies descrites, a les que no s'ha incorporat la proposta de revisió, no evidencien que la demanant estigui incapacitada per a la realització de les tasques bàsiques de qualsevol professió u ofici. És evident que li resta capacitat per realitzar les tasques essencials d'una professió de caràcter sedentari que no comporti bipedestació ni bipedestació continuades, durant la jornada laboral. Per tant, no apreciem que pugui prosperar la revisió de grau sol licitada i hem de desestimar el recurs i confirmar la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Carmen contra la sentència dictada pel Jutjat del Social número 21 dels de Barcelona, de data 12 de juny de 2014 , en les actuacions número 225-2012, seguides contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, CS ESTABLIMENTS DE PROXIMITAT, S.L.U., MC MUTUAL, MUTUA D'ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS, en matèria d'incapacitat permanent i en conseqüència, confirmem en tots els seus punts la sentència impugnada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.