Sentencia Social Nº 4594/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1841/2008 de 05 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 5 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4594/2009

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 1 Sabadell de data 17 d'agost de 2007 dictada en el procediment núm. 447/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part

Marisa , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 10 d'octubre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 d'agost de 2007 , que contenia la decisió següent:

"Estimo la demanda presentada por Marisa contra el INSS y declaro a la parte actora en situación de Invalidez Permanente Absoluta, y a la vez declaro el derecho de la parte actora a recibir la prestación de Invalidez correspondiente a la cuantía del 100 % de la Base Reguladora de 317'04 ? y con efectos desde 20 de julio de 2.006.

Consecuentemente condeno a la Entidad Gestora a pagar a la actora dicha prestación con los límites, mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes".

En data 8 de novembre de 2007 es va dictar interlocutòria d'aclariment de la sentència amb la part dispositiva del tenor literal següent:

"Dispongo: rectificar el error material sufrido en la sentencia dictada por este Juzgado en los presentes autos el día 17 de agosto de 2007 en el siguiente sentido; en el hecho probado quinto de la mencionada sentencia donde dice la base reguladora de la prestación de incapacidad permanente que se pretende en este proceso asciende a la cantidad de 317,04 Euros debe de decir a la cantidad de 317,64 Euros. . En el fallo de la mencionada sentencia donde dice correspondiente a la cuantía del 10056 de la base reguladora de 317,04 Euros debe de decir de 317,64 Euros. En cuanto a lo restante se mantienen el resto de los pronunciamientos".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante, Marisa , nacida el día 29 de enero de 1.964, con DNI. NUM001 , consta afiliada a la Seguridad Social con el nº. NUM000 en el régimen general. Su profesión habitual era la de ayudante de cocina.

SEGUNDO.- Inicia en fecha 20 de mayo de 2.004 situación de incapacidad temporal agotando el plazo en fecha 19 de noviembre de 2.005, se demora la calificación de su incapacidad permanente ante la necesidad de que siguiera tratamiento médico y siendo nuevamente revisada en fecha 21 de junio de 2.006 por la UVAMI.

En fecha 20 de julio de 2.006 el INSS emite resolución a través de la cual declara a la actora en situación de Incapacidad permanente en grado de total, derivada de enfermedad común, con efectos a partir de 19 de noviembre de 2.005, reconociéndosele una base reguladora de su prestación de 317'64 ?.

En dicha resolución y según dictamen médico emitido en fecha 21 de junio de 2.006 por la Unidad de Valoración Médica de Incapacidades, se le reconocen a la actora las siguientes lesiones :

Hernia discal C6-C7 con compromiso radicular C7. Síndrome fibromiálgico y Trastorno adaptativo mixto moderado.

TERCERO. La actora presenta en fecha 18 de agosto de 2.006 Reclamación previa contra la anterior resolución entendiéndose denegada por medio de resolución del INSS de fecha 29 de agosto de 2.006, por el hecho de entender que no se aportan pruebas médicas suficientes que desvirtúen o modifiquen la valoración médica efectuada en su día de las lesiones que le afectan.

CUARTO.- El diagnóstico de la actora es el siguiente:

- Fibromialgia Severa crónica.

- Síndrome depresivo mayor severo

- Espondiloartrosis ( Hernia discal C6-C7 posterolateral derecha con compromiso radicular C7 e impronta anterolateral derecha sobre cordón medular).

QUINTO.- La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente que se pretende en este proceso asciende a la cantidad de 317'04 ? y la fecha de efectos se fija en 20 de julio de 2.006.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El condemnat Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- Qui recorre pretén la modificació del fet provat quart de la sentència que recull les lesions i limitacions funcionals, i proposa el text alternatiu que digui: " El diagnòstic de la demandant és el següent: síndrome fibromiàlgica en control, Trastorn adaptatiu mixt de grau moderat i no crònic. Espondiloartrosi ( hèrnia discal C6-C7 posterolateral dreta amb compromís radicular C7 e imprompta anterolateral dreta sobre cordó medular)." Basa la modificació en els documents que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present el quart fet provat, la modificació del qual postula la part, es basa en la valoració conjunta de la prova documental i pericial també de la mateixa part recurrent, sense que observem error en la valoració fàctica de la prova mèdica, tal com raona la magistrada de la instància en el primer fonament de dret de la sentència. Per tant, hem de desestimar aquest objecte del recurs.

Tercer.- L'ens recurrent denúncia la infracció per no aplicació de l' article 137.5 de la Llei general de la Seguretat Social , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny , d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta en base a la revisió fàctica postulada que la patologia psiquiàtrica es troba en control des de fa solament nou mesos i per tant no és crònica ni incapacitant, que la síndrome fibromiàlgica es troba en tractament i no presenta dèficits de força o mobilitat, ni atròfies ni contractures ni signes d'afectació mieloradicular, de manera que afirma que no s'evidencia major limitació funcional. Denuncia la infracció de la doctrina i criteri jurisprudencial que cita.

L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137.5 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus, ja esmentats. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. La norma exigeix l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques, psíquiques i neurològiques, impedeixi dur a terme qualsevol tasca encara que sigui sedentària. En el cas present en què s'ha objectivat fibromiàlgia severa crònica, síndrome depressiu major sever i espondiloartrosi, les lesions que pateix la treballadora comporten la gravetat determinant del grau d'incapacitat permanent absoluta reconeguda en la instància perquè la severitat del conjunt del quadre patològic li impossibilita el treball també sedentari o lleuger de manera permanent. Per tant considerem que la sentència de la instància no infringeix l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ni la doctrina jurisprudencial citada, raó per la qual s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs i confirmar la sentència recorreguda .

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per l'Institut nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 17 d'agost de 2007 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Sabadell en el procediment núm. 447/2006 i seguit a instància de Doña. Marisa contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.