Sentencia Social Nº 4596/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1554/2016 de 13 de Julio de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1554/2016

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 13 de juliol de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4596/2016

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 19 d'octubre de 2015 dictada en el procediment núm. 1171/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Natalia i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 12-12-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 d'octubre de 2015 , que contenia la decisió següent:

Que estimando la demanda promovida por Natalia contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro que la parte actora se encuentra en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE, en su grado de ABSOLUTA, derivada de enfermedad común.

En consecuencia, debo condenar y condeno a la entidad demandada a estar y pasar por esta resolución y, en consecuencia, a reconocer y abonar a la parte actora una pensión vitalicia y mensual en cuantía de 1188,92 €, esto es, el 100% de su base reguladora, más los incrementos legales que, en su caso correspondan, y con efectos desde 1-11-2014.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º.- Natalia , nacida el NUM000 -1983, de profesión habitual DEPENDIENTA-PRENDAS DE VESTIR, por Resolución de 25-7-2013 era declarada en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta, derivada de enfermedad común, por las siguientes lesiones: 'TRASTORNO DEPRESIVO Y TRASTORNO DE PERSONALIDAD MIXTO, LIMITE Y CLUSTER C; ACTUALMENTE INGRESADA EN CENTRO DE DIA'. El ICAM el 21-6-2013 emitió propuesta de incapacidad permanente porque no consideraba posible su reincorporación laboral.

2º.- Resolución de 31-10-2014 de la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social, iniciado expediente de revisión, declaró que la parte actora no se encontraba en la actualidad afecta de ningún grado de incapacidad permanente, debiendo dejar de percibir la pensión a partir del día siguiente a la fecha de la presente resolución. Se valoraron las siguientes lesiones, dictaminadas por el ICAM el 9-10-2014: 'TR. LIMITE DE LA PERSONALIDAD Y T. DISTIIMICO EN TRATAMIETO Y SEGUIMIENTO, ACTUALMENTE CON FUNCIONALISMO CONSERVADO PARA REALIZAR ACTIVIDAD LABORAL' ('se ha comprobado que el cuadro patológico, en relación con ls lesiones que dieron lugar a la declaración de incapacidad permanente revelan una evidente mejoría lo que supone la recuperación de sus facultades generales y la posibilidad de prestar actividades laborales rentables' -hecho 8-)

3º.- Interpuesta reclamación previa por considerar que sus lesiones la seguían incapacitando de forma permanente, era desestimada por Resolución de 24-11- 2014.

4º.- La actora presenta, en tratamiento psiquiátrico desde los 17 años, con 3 intentos de autolisis (2006, 2012, 2013) e ingreso en hospital de día (de 20-3-2013 a 16-9-2013 -alta voluntaria-): trastorno mixto de la personalidad conformado por un trastorno límite y una personalidad clúster C, con sintomatología garave con lteración grave de la actividasd psicosocial y laboral -folio 15: informe especialista que la viene tratando desde el 29-10-2013 derivada desde el centro de día).

5º.- La actora, con efectos 25-6-2013 tiene reconocido un grado de discapacidad del 68%, evaluado el trastorno mental y el trastorno límite de personalidad con un 65%.

6º.- La base reguladora de la prestación: 1188,92 €. En su caso, la fecha de efectos: 1-11-2014.

Tercer.Contra aquesta sentència la part codemandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima mantenir la beneficiària en la situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta per no observar la millora postulada pel Ens Gestor, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre de 2011 ( BOE 11 d'octubre).

La treballadora presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- Els Ens Gestor denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social en relació a l'article núm. 143.2 de la mateixa norma. Resumidament, després de transcriure el text de les dues normes, es remet al quart fet provat no atacat que acredita el ingrés a l'Hospital de dia des de 20 de març de 2013 fins el 16 de setembre de 2013, període finalitzat per alta voluntària, fet que considera evidencia una clara millora i estabilització del quadre de la demandant a 25 de juliol de 2913 data de la Resolució inicial

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, el quart fet provat de la relació fàctica no atacat, en relació a les patologies diagnosticades a l'any 2013 que consten en el primer fet provat de la sentència, suposen un empitjorament i un quadre de limitacions psíquiques severes que li impedeixen desplegar qualsevol activitat per lleugera i senzilla que sigui degut a l'agreujament de la patologia psiquiàtrica que pateix des dels 17 anys, amb intents d'autolisi al 2006,2012 i 2013 i ingrés hospitalari de dia el 20 de març de 2013 a 16 de setembre següent. Trastorn mixt de la personalitat conformada per trastorn límit i una personalitat clúster C, amb simptomatologia greu i alteració greu de l'activitat psicosocial i laboral segons l'especialista que l'ha està tractant.

El caràcter greu, permanent i cronificat de la patologia psiquiàtrica que presenta, ara per ara no és susceptibles de millora sinó que s'ha agreujat, l la incapaciten per a qualsevol activitat laboral rendible degut al elevat grau de limitació funcional incompatible amb les exigències mínimes de qualsevol activitat laboral, tal com valora i raona la sentència de la instància en el Quart Fonament de Dret de la sentència.

Reuneix doncs els requisits exigits per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 19 d'octubre de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 7 de Barcelona en el procediment núm. 1171/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.