Sentencia Social Nº 4609/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2285/2005 de 19 de Junio de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 de juny de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4609/2006

En el recurs de suplicació interposat per Ángela a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 22 de setembre de 2004 dictada en el procediment núm. 9/2004 en el qual s'ha

recorregut contra la part Forn de Pa Yolanda, S.L., Mutua Egara, -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 13 de gener de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de setembre de 2004, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la excepción alegada por todos los codemandados comparecidos al acto de juicio INSS, TGSS y MUTUA EGARA de acumulación indebida de acciones, desestimo la demanda interpuesta por Ángela contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA EGARA Y FORN DE PA YOLANDA S.L., por apreciación de la misma y sin entrar a resolver sobre el fondo."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1°.- La parte actora Ángela con D.N.I. NUM000 y nacida el 23-12-45 está afiliado a la Seguridad Social con el número NUM001 y en situación de alta en el régimen general.

La profesión habitual del actor es dependienta panadería.

2°.- Inició la actora un proceso de Incapacidad temporal el 24-05-01 y agotó el subsidio el 23-11-02.

Reconocida por el Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics (CRAM) en fecha 28-07-03 emitió dictamen señalando que la actora se hallaba afecto de gonartrosis bilateral severa. Deambulación con apoyo de bastones, epicondilitis recidivante codo derecho sin respuesta a inflitraciones ni RHF, Sd. Subacromial derecho; Sd. Depresivo reactivo.

3°.- Por resolución de 15-9-03 por el INSS se acordó declarar a la trabajadora en situación de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común con efectos desde 23-11-02 y derecho a percibir una pensión mensual, que incrementada en un 20% de la base reguladora de la prestación en los periodos de inactividad laboral asciende a 410,90 a la vez que se fijaba el importe de la pensión revalorizado en 419,12 euros.

4.- En la resolución de 15-9-03 se condicionaba la efectividad de la pensión reconocida a la opción entre ella y la de incapacidad permanente total que tenia reconocida desde 03/1986.

5°.- La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente derivada de enfermedad común es 547,86 euros.

6°.- Por la parte actora se interpuso reclamación previa administrativa en la que exponía que mostraba su disconformidad con la resolución administrativa en relación a la contingencia determinante, en relación a la incapacidad permanente y la base reguladora para el caso de accidente de trabajo y solicitaba que se dictara resolución por la que:

1°.- se declarara a la actora en situación de incapacidad permanente absoluta o subsidiariamente total cualificada derivada de accidente de trabajo y el derecho a percibir la pensión correspondiente sobre la base reguladora de 955,61 euros con efectos de 28-07-03 y responsabilidad en el pago de las prestaciones de Mutua Egara, Forn de Pa Yolanda y sin perjuicio de las responsabilidades legales del lNSS y TGSS, y

2°.- se declarara a la actora en situación de incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad común y el derecho a percibir la pensión correspondiente sobre la base reguladora de 547,86 euros con efectos de 28-07-03 y responsabilidad en el pago de las prestaciones del INSS.

Por resolución de 28-11-03 el INSS desestimó la reclamación planteada.

7° .- La actora en fecha 27-04-01 sufrió un accidente cuando se desplazaba hacia su trabajo en Forn de Pa Yolanda,S.L. al resbalar con gravilla que había en el suelo y caer, causando baja por incapacidad temporal derivada de accidente de trabajo en fecha 27-04-01 con el diagnóstico contusión de rodilla y siendo alta por curación el 13-05-01 .

8°.- Forn de Pa Yolanda,S.L. tenía concertado el riesgo por accidente de trabajo con la entidad Mutua Egara, que se subroga en sus obligaciones al hallarse al corriente de pago.

9°.- Para el caso de la estimación de la demanda la Base reguladora de la prestación por accidente de trabajo es 10.529,73 euros anuales

La fecha de efectos económicos 28-07-03.

10°.- La actora a consecuencia de la caída sufrida el 27-04-01 fue atendida de urgencias en Hospital Mutua de Terrasa por contusión rodilla derecha con una exploración física sin presencia de derrame articular, sin limitación funcional y con movilidad conservada.

11°.- La actora a la que consta como antecedente intervención quirúrgica por Síndrome de Túnel Carpiano bilateral en 31-01-01 en lado derecho y pendiente el izquierdo según evolución, sufre de gonalgia bilateral de larga evolución por gonartrosis-condropatía de predominio en compartimento interno femoropatelar informándose ya por R.M. de rodilla izquierda de fecha 27-12-99 de cambios compatibles post-condromalacia sin signos de meniscopatía ni afectación ligamentosa. Otra R.M. de esa rodilla de 16-10-00 concluye la existencia de una lesión osteocondral cara interna de rótula secundario a condromalacia sin otras alteraciones. Una nueva resonancia de ambas rodillas en 19- 03-02 esta vez en rodilla izquierda concluye la ruptura del cuerno posterior del menisco interno con pequeño fragmento medial menisco interno y en rodilla derecha tendencia a la subluxación externa rotuliana con signos de condropatía y signos degenerativos leves en cuerno posterior menisco interno y externo normal sin signos de ruptura ligamentosa. Y practicada artroscopia en rodilla izquierda el 27-07-02 se observó ruptura degenerativa de cuerno posterior del menisco interno y condropatía intema y femoropatelar grado II-III practicándose meniscectomía parcial del cuerno posterior y regularización condral, con tratamiento de RHF iniciado el 7-11-02 y alta el 30-01-03 con marcha intradomiciliaria con una muleta y siendo la gonartrosis severa, deambula con apoyo de bastones.

Está así mismo afecta de epicondilitis recidivante codo derecho sin respuesta a infiltraciones ni RHF, Sd. Subacromial derecho; síndrome subacromial hombro izquierdo; Sd. Depresivo reactivo.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui ho va impugnar en forma MUTUA EGARA. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la seva demanda en la qual exercitava dues accions en les quals sol.licitava: 1) Se la declarés en situació d'incapacitat permanent Absoluta o, subsidiàriament total qualificada, derivada d'accident de treball, amb el dret a rebre la corresponent pensió i, 2) Se la declarés en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comú, amb dret a percebre també la pensió corresponent, s'interposa per la part actora Recurs de Suplicació. L'esmentat recurs ha estat impugnat per la Mútua codemandada.

Cal dir que la sentència d'instància desestimà la demanda, sense entrar a resoldre el fons de l'assumpte, per entendre que la part actora va acumular indegudament dues accions en matèria de Seguretat Social -acumulació que afirma impossible d'acord amb el que estableix l'article 27.3 de la LPL, perquè cada una d'elles es fonamenta en una causa petitòria diferent i és la pròpia actora que en la seva demanda distingeix perfectament l'origen i fonament que pretén com a base de cada sol.licitud, que -d'altra banda- pretén simultànies en el temps, en assenyalar per a aquestes la mateixa data d'efectes econòmics.

SEGON.- En recurs es fonament en dos motius, emparats correctament en l'apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral. En el primer la part actora sol.licita es declari la nul.litat de la sentència i al.lega la infracció, per aplicació indeguda, de l'article 27.3 de la Llei de Procediment Laboral i en el segon, de manera subsidiària, es denuncia la infracció, per no aplicació, de l'article 28.1 de la mateixa llei.

Afirma el recurrent que en el present cas és d'aplicació l'article 27.3 de la LPL, atès que les dues accions que va presentar en la seva demanda son perfectament acumulables, perquè les dues parteixen de la mateixa resolució administrativa que s'impugna. En l'esmentada resolució administrativa, l'Entitat Gestora establia que el conjunt de lesions que presenta l'actora derivaven de malaltia comú i, en oposició a aquesta decisió, l'actora considera que una part d'aqueixes lesions són derivades d'accident de treball i altres de malaltia comú, i que cadascuna d'aqueixes parts son, a més, constitutives d'una incapacitat permanent en els graus que es sol.liciten, per la qual cosa la causa petitòria és la mateixa.

Tal com assenyala la sentència del Tribunal Suprem de data 6 de juny de 1994, la possibilitat d'acumulació d'accions que es reconeix a l'article 27.1 de la LPL es fonamenta en el principi d'economia processal i en virtut d'aquest dues o més pretensions s'examinen en un únic procediment i es resolen en una única sentència. Això no obstant, el paràgraf segon de l'article 27 estableix excepcions al principi general, de tal manera que determinades accions que assenyala (acomiadament, matèria electoral, impugnació de convenis col.lectius, etc.) no es poden acumular a d'altres, sens dubte per la importància qualitativa d'aquelles, per incompatibilitat del seu contingut amb les altres o per la especificitat de la tramitació de les modalitats processals que els son pròpies, circumstàncies que no fan convenient que el seu enjudiciament es barregi amb el d'altres pretensions, predominant en aquest cas l'interès sobre l'atenció exclusiva que mereix l'objecte del procés, sobre el principi d'economia processal que inspira l'article 27.1 Aquests criteris també són aplicables a les reclamacions en matèria de Seguretat Social que no es poden acumular, llevat que tinguin la mateixa causa petitòria.

TERCER.- En tractar-se el present supòsit de dues accions derivades de reclamacions en matèria de Seguretat Social, només es podran acumular quan tinguin la mateixa causa pretendi, tal com abans s'ha indicat, per la qual cosa s'haurà d'esbrinar quan ens troben davant d'una mateixa raó petitòria. Per resoldre la qüestió s'haurà d'anar, doncs, a la Llei d'Enjuiciament Civil, la qual ens aclareix, en l'article 72 la qüestió: "S'entén que el títol o la raó petitòria és idèntica o connexa quan les accions es fonamenten en els mateixos fets".

En el present cas, doncs, es compleixen els requisits contemplats en l'apartat 3 de l'article 27 de la LPL, per la qual cosa el motiu s'ha d'estimar. En efecte, es tracta d'una reclamació de Seguretat Social que té la mateixa causa petitòria perquè les dues accions exercitades per l'actor es fonamenten en els mateixos fets, que son les malalties o lesions que afecten l'actora i en base a aquestes lesions s'exerciten les dues accions. Una, dedicada a sol.licitar que se la declari en situació d'incapacitat permanent absoluta, o subsidiariament total per a la seva professió habitual de dependenta en un forn, derivada d'accident de treball, i l'altra que se la declari en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comú.

No impedeix tampoc l'acumulació d'accions exercitada el que en un supòsit la responsabilitat fos només de l'Entitat Gestora i en l'altre de la Mútua codemandada com a subrogada en les responsabilitats de l'empresa, perquè com disposa el primer paràgraf de l'article 72 de la LEC abans citat, "es poden acumular, i exercir simultàniament, les accions que un tingui contra diversos subjectes o diversos contra un, sempre que entre aquestes accions hi hagi un nexe per raó del títol o la raó petitòria". I aquest nexe existeix, en el supòsit examinat, perquè les accions es fonamenten en els mateixos fets, és a dir, en idèntica raó petitòria.

En aquest cas, s'exerciten dues pretensions dirigides, una enfront únicament de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (la que sol.licita el reconeixement d'una incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comú) i l'altre enfront d'una pluralitat de parts, perquè així ho exigeix la llei (reconeixement d'una altra incapacitat permanent absoluta derivada d'accident de treball), però la concurrència de lesions de diferent origen i l'eventual aplicació de diferents normes o de qualificacions jurídiques diverses, no poden configurar-se com si fossin dues raons petitòries diferents, perquè les lesions en que es basen son les mateixes.

En recolzament d'aquesta tesi cal citar la sentència del Tribunal Suprem citada anteriorment, que va resoldre que no hi havia acumulació indeguda en un supòsit en que es demanava la declaració d'incapacitat permanent absoluta derivada d'accident de treball o, subsidiàriament també una incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comú. Doctrina seguida anteriorment per les sentències del mateix Tribunal de dates 7 de juliol de 1995, que cita les de 9 de juny i 1 d'octubre de 1.987. Precisament aquestes sentències, citades per la jutgessa d'instància, serveixen a aquesta per afirmar que es tracta de dos supòsits diferents.

Aquest raonament no es comparteix per la Sala, perquè en realitat és tracta del mateix supòsit, pel que fa a l'acumulació d'accions, que és l'única qüestió que s'examina en el present recurs. En efecte, en aquells plets també es va al.legar per part de l'INSS i de les Mútues codemandades que es tractava d'una acumulació d'accions indeguda, atès que els demandats en un cas i en un altre eren diferents, així com també les responsabilitats. Però el nostre més alt Tribunal va decidir desestimar aquesta al.legació perquè "En el presente caso, no se dan los presupuestos contemplados en el artículo 27 LPL puesto que el objeto de este proceso es una pretensión procesal única, consistente en que se reconozca la situación de invalidez permanente total por quien la tenía concedida en grado de incapacidad parcial derivada de accidente de trabajo y la acción que se ejercita no se puede escindir en dos distintas a consecuencia de que el reconocimiento del nuevo grado pueda tener su origen en contingencia común o profesional, o en ambos conjuntamente, pues el estado de salud del demandante que menoscaba su capacidad para el trabajo es una situación unitaria que ha ser valorada globalmente, sin que sea exigible ni aconsejable que el examen de su estado se efectúe en actuaciones separadas para diferenciar la incidencia que tiene el origen común o profesional de sus dolencias, pues esto rompería la unidad y globalidad de la evaluación que permite conocer el alcance de su incapacidad. La tesis de la sentencia aportada como contradictoria conduciría a reconocimientos disociados de las dolencias del demandante según su origen, pudiendo llegar a situaciones de grave complejidad procesal y hasta el absurdo de que pudieran reconocérsele dos situaciones de incapacidad, lo que no es jurídicamente admisible.

Por tanto, en este caso, se ejercita una pretensión dirigida frente a una pluralidad de partes, al único efecto de que sea condenada la que resulte responsable del abono de la prestación según el origen predominante de las causas de su falta de capacidad laboral, pero la concurrencia de dolencias de distinto origen y la eventual aplicación de distintas normas o de calificaciones jurídicas diversas, no pueden configurarse como si fueran dos causas de pedir que escindan la pretensión ejercitada, para entender que se trata de acciones distintas y autónomas que deban encauzarse en procesos separados". Raonaments del tot aplicables per a la resolució del present recurs.

L'estimació del motiu comporta haver de decretar la nul.litat de la sentència d'instància reposant les actuacions al moment precedent a aquell en que fou dictada, per a que la jutgessa d'instància, amb plena llibertat de criteri, dicti nova sentència, en la qual, desestimant l'excepció d'acumulació indeguda d'accions, resolgui la resta de motius d'oposició presentats pels demandats.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per Doña. Ángela contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 6 de Barcelona, en data 22 de setembre de 2.004, que va recaure en les Actuacions nº 9/2004, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, LA TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MÚTUA EGARA i FORN DE PA YOLANDA, S.L., i en conseqüència es decreta la nul.litat de la sentència d'instància reposant les actuacions al moment precedent a aquell en que fou dictada per a que la jutgessa d'instància, amb plena llibertat de criteri, dicti nova sentència, en la qual, desestimant l'excepció d'acumulació indeguda d'accions, resolgui la resta de motius d'oposició presentats pels demandats.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.