Sentencia Social Nº 4645/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3839/2008 de 08 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIAN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 8 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4645/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 8 de febrer de 2008 dictada en el procediment núm. 500/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Carlos María , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

Primer. En data 9 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de febrer de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Que, estimando totalmente la demanda interpuesta por Carlos María contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo declarar y declaro a la parte demandante en situación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, con derecho a una pensión equivalente a un 100% de una base reguladora mensual de 2.238,91 euros, con efectos económicos desde 26.3.07, con los incrementos y revalorizaciones correspondientes y con cargo al Régimen General de la Seguridad Social; y debo condenar y condeno al Instituto demandado a abonar a la parte demandante dicha pensión".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º- La parte demandante, nacida el 25.12.46, está encuadrada en el Régimen General de la Seguridad Social y su profesión habitual es la de técnico de electricidad en material ferroviario.

2º- El 23.3.07, la parte demandante, en situación de asimilada al alta por paro involuntario, solicitó prestaciones de invalidez. Incoado expediente, la parte demandante fue reconocida por el ICAM el 26.3.07. El INSS, mediante resolución de 17.4.07, acordó denegar prestaciones de incapacidad permanente.

3º- La parte demandante formuló reclamación previa, que le fue desestimada.

4º- La parte demandante padece:

-Trastorno depresivo mayor recurrente con ansiedad severa, en personalidad obsesivo-compulsiva, con trastorno de los hábitos y del control de los impulsos.

-Artrosis acromioclavicular, principalmente derecha.

-Tendinitis del supraespinoso y bíceps derechos.

-Artroaptía degenerativa en ambas rodillas y en ambos codos.

-Síndrome del túnel carpiano bilateral, susceptible y pendiente de cirugía.

5º- La base reguladora de las prestaciones de incapacidad permanente es de 2.238,91 euros mensuales y la fecha de efectos es 26.3.07.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada d'accident no laboral, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar el fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent sol.licita la revisió del fet provat quart, en el sentit de que es modifiqui el seu primer paràgraf canviant la seva redacció per la següent: "trastorno adaptativo mixto crónico y trastorno de la personalidad, ambos de grado moderado" Fonamenta aquesta petició en els documents que es troben als folis 33 i 34 de les actuacions.

Aquesta pretensió s'ha de desestimar, perquè és recolza en l'informe mèdic del seu perit, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació del jutge d'instància, i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991 , entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l' article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

TERCER.- En el segon motiu del recurs, també emparat correctament en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta-, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè les lesions psicopatològiques són de grau moderat i únicament hauria d'evitar esforços físics continuats per les lesions artròsiques.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny , en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior.

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres ).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet provat quart, les lesions que pateix actualment la part actora, no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anular totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè pateix un trastorn depressiu major recurrent amb ansietat severa, en una personalitat obsessiva-compulsiva, amb trastorn dels hàbits i del control dels impulsos. Cal remarcar que aquest diagnòstic el va extreure el magistrat d'instància del dictamen del metge forense, el qual va visitar l'actor a petició del citat magistrat i que, com raona el mateix jutge, té un valor especial tenint en compte la seva imparcialitat.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem - Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 17 de Barcelona, en data 8 de febrer de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 500/2007, en virtut de demanda presentada pel Don. Carlos María , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.