Sentencia Social Nº 4658/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2002/2008 de 09 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 9 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4658/2009

En el recurs de suplicació interposat per Marisa a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 20 de desembre de 2007 dictada en el procediment núm. 388/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Fermín i Restauración Condal, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 28 de maig de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de desembre de 2007 , que contenia la decisió següent: " Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por Marisa contra Fermín y RESTAURACIÓN CONDAL S.L., en reclamación de cantidad y reconocimiento de derecho absolviendo a la empresa de todos los pedimentos deducidos en su contra "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora firmó contrato de trabajo con la empresa RESTAURANTE CONDAL SL en fecha 2-05-2006. En su contrato de trabajo se hacia constar la categoria de limpiadora una jornada de 30 horas semanales de lunes a domingo en turno rotativo. El salario pactado que percibia era de 905,87 euros con prorrata de pagas extras (folios 4 y 13).

2.- Tras una semana de trabajo en el restaurante la actora pasó a prestar servicios en el domicilio particular de Fermín , gerente de la empresa demandada, como empleada de hogar (del interrogatorio del Sr. Fermín ).

3.- En fecha de 12-02-2007 la empresa la notifica su despido disciplinario. La empresa reconoce en la carta la improcedencia del despido y le pone a su disposición la indemnización de 1171,82 euros. La actora ese mismo dia percibe la indemnización (folio 47).

4.- El 12-02-2007 la actora firma recibo de saldo y finiquito tras percibir la a liquidación de vacaciones pendientes y pagas extras por valor de 613,91 euros (folio 45 y 46).

5.- Se intentó la conciliación previa sin avenencia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada en reclamació de quantitat que desestima la demanda, i absol a la part demandada, presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat. El recurs s'interposa per la via de l' article 191 b) i c) de la LPL . S'interessa en primer i segon lloc la revisió de la declaració dels fets provats primer i segon, indicant que la sentència de instància ha incorregut en error, en donar un major valor a un document per sobre de les proves testificals practicades. Proposa una redacció alternativa, apel.lant a la prova testifical practicada i recollida en l'acta de DVD gravada.

La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 EDJ 1999/37009 ), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de procediment laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l' article 299 de la LEC. 1/2000 , com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l ' article 117.3 de la Constitució espanyola , de manera exclusiva als jutges i tribunals. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

S'ha de rebutjar doncs la pretensió revisora en base a la valoració de la testifical, per ser contraria a la previsió estricta de l' article 191 b) de la LPL , tal com indica l'escrit de impugnació del recurs.

SEGON. Entrant en l'anàlisi dels següents motius del recurs de suplicació, la part interessa també de manera reiterada que es doni valor a la prova testifical, en el mateix sentit que ha insistit en la declaració de fets provats, sense cita de norma legal infringida. Contraria també aquesta formulació els requisits essencials del recurs de suplicació expressats en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral . S'ha de recordar el caràcter extraordinari del recurs de suplicació, que és de revisió de les resolucions de la instància i no una segona instància com l'apel lació a l'ordre civil de la jurisdicció. És per aquest motiu que el recurs de suplicació està limitat pels requisits exigits en l' article 194.2 de la LPL , que s'han d'interpretar de manera rigorosa perquè són les úniques infraccions sobre les que pot resoldre el Tribunal, cosa que obliga que en l'escrit d'interposició s'exposin amb precisió i claredat suficient els motius, de manera que si no es compleixen els requisits, el recurs és inviable ( S.TS. de 7 de maig de 1996 ).

Aquesta limitació no resulta contraria al principi de tutela judicial efectiva establerta en l' article 24 de la Constitució Espanyola , sinó que n'és conseqüència ja que impedeix que el Tribunal superior dedueixi una pretensió que no estigui rigorosament formulada, a fi de no contravenir el principi d'imparcialitat que regeix la funció judicial per a garantir que no es trenqui l'equilibri entre les parts processals ( STS IV de 23 de novembre de 2001 EDJ 1996/3140 ) equilibri que únicament es pot desarticular per alguna d'elles fent ús dels instruments legals i processals establerts legalment per a poder imposar la seva tesi sobre la de l'altra part, però no per a imposar la seva tesi a l'òrgan judicial. En aquest sentit afirma el TC ( sentencia 71 /2002 de 8 d'abril EDJ 2002/8109 ), que: "la interpretación de los presupuestos procésales no puede entenderse de manera tan amplia que conduzca al desconocimiento e ineficacia total de tales presupuestos establecidos en las leyes para la admisión de los recursos, dejando así a la disponibilidad de las partes el modo de su cumplimiento. Hemos dicho que estos presupuestos procésales no responden al capricho del legislador, sino a la necesidad de dotar al proceso de formalidades objetivas en garantía de los derechos e intereses jurídicos de las partes que en él intervienen. En consecuencia, y de modo congruente con la doctrina anteriormente expuesta, hemos afirmado en repetidas ocasiones que la interpretación rigurosa de los requisitos de acceso al recurso, máxime cuando se trate de recursos de cognición limitada que comúnmente se denominan extraordinarios ( STC 230/2001, de 26 de noviembre EDJ 2001/53291 , no es contraria a la Constitución EDL 1978/3879 , a menos que incurra en irracionalidad, arbitrariedad o error patente. Por ello, corresponde a las partes cumplir en cada caso las exigencias del recurso que interponen ( SSTC 16/1992, de 10 de febrero EDJ 1992/1215 , y 40/2002, de 14 de febrero EDJ 2002/3393 ".

En el cas present, l'absència ineludible de censura jurídica adequada impedeix a la Sala entrar a decidir sobre la impugnació de la fonamentació jurídica de la sentència i el recurs que s'ha de desestimar també .

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Marisa contra la sentència dictada pel jutjat social 25 dels de Barcelona, en data 20 de desembre de 2007, en el procediment seguit per declaració de dret i quantitat amb el número 388/2007 , contra RESTAURANTE CONDAL, S.L. i Fermín , i confirmar en tots els seus punts la sentència dictada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.