Sentencia Social Nº 4721/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5300/2012 de 03 de Julio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 3 de juliol de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4721/2013

En el recurs de suplicació interposat per Fidela a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 31 de maig de 2012 dictada en el procediment núm. 1427/2009, en el qual s'ha recorregut contra la part Institut Nacional de la Seguretat Social i Tesorería General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 5-11-09 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 de maig de 2012 , que contenia la decisió següent:

Que desestimando la demanda formulada por Dª. Fidela , defendida y representada por el Letrado D. Miguel Curto Escardó, contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y la Tesorería General de la Seguridad Social representados por la Letrada del Cuerpo de la Administración de la Seguridad Social Dª. Mónica Herranz, debo confirmar y confirmo la resolución administrativa impugnada.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante, Fidela , mayor de edad, nacida el NUM000 de 1949, con DNI nº NUM001 , está afiliada al Régimen General de la Seguridad Social con nº NUM002 . Causó baja laboral por enfermedad común el día 6 de octubre de 2008, siendo su profesión habitual de ordenanza, cuando prestaba sus servicios profesionales bajo la dependencia de la Diputación de Tarragona.

Con fecha 13 de octubre de 2009 fue dada de alta médica con propuesta de incapacidad.

(expediente administrativo).

SEGUNDO.- Incoado expediente de invalidez con nº NUM003 por propuesta de la Comisión de Evaluación de Incapacidades (CEI en adelante) en fecha 20 de octubre de 2009, así como también a petición de la actora por escrito de solicitud de fecha 15 de octubre de 2009, recayó resolución de la D. P. de Tarragona del I.N.S.S. con fecha registro de salida 26 de octubre de 2009 por la que le se declaró a la trabajadora afecta de incapacidad permanente en grado total para su profesión habitual, con fecha de efectos de 13 de octubre de 2009 y con derecho a percibir una pensión mensual líquida de 1.196,96 euros.

TERCERO.- Emitido en fecha 13 de octubre de 2009 informe de síntesis, se emitió dictamen propuesta de la CEI de fecha 22 de octubre de 2009, siendo las secuelas que se objetivan las siguientes:

'SÍNDROME DE APNEA DEL SUEÑO EN TRATAMIENTO CON CPAP NOCTURNO; SOBREPESO; SÍNDROME DEPRESIVO + DISTIMIA EN SEGUIMIENTO POR C. S. M.; METATARSALGIA CRÓNICA POR NEUROMA DE MORTON; SENSIBILIDAD QUÍMICA NO FILIADA; FIBROMIALGIA GRADO iii; SÍNDROME DE FATIGA CRÓNICA GRADO ii; H.T.A. + DISLIPEMIA'.

El Dictamen propuesta previó la posibilidad de revisar por agravación o mejoría la calificación de incapacidad de la trabajadora a partir de 1 de octubre de 2011.

(expediente administrativo)

CUARTO.- La base reguladora a efectos de incapacidad permanente absoluta es de 1.595,94 euros. La fecha de efectos es de 13 de octubre de 2009 (hecho no controvertido).

QUINTO.- Presentada la oportuna reclamación previa el 4 de noviembre de 2009, solicitando la actora una incapacidad permanente en grado de absoluta, se dictó Resolución de la D.G. de Tarragona del INSS de 16 de noviembre de 2009 desestimando la reclamación, previa propuesta de la Comisión de Evaluación de Incapacidades reunida el 12 de noviembre de 2009, 'ya que no aparecen dolencias ni limitaciones que no fueran tenidas en cuenta y debidamente valoradas cuando se efectuó la propuesta de fecha 22/10/2009 en consideración a las secuelas objetivas y demás circunstancias que pudiesen afectar a su capacidad de ganancia real' (expediente administrativo).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la treballadora demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta, és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 193 b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre), d'aplicació al cas.

Segon.- Qui recorre postula la substitució del fet provat tercer de la sentència , que transcriu les lesions i seqüeles que va determinar la CEI seguint el emès pel Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, que te per bo la sentència, i postula una redacció alternativa que, juntament amb les patologies reconegudes pel CEI, s'addicionin les següents patologies: ' Síndrome Fatiga crònica severa' i no grau II que reconeix el fet provat.' Trastorn adaptatiu mixt amb ansietat i estat d'ànim depressiu crònic'. 'Síndrome seca de mucoses. Artrosi de genoll dret. Espondilo artrosi, hiper cifosi dorsal amb cunyes vertebrals. Artrosi medi tarsiana del peu amb ossi necrosi primera cunya. Artrosi interfalàngica a les dues mans. HTA. Dislipèmia. Faringitis crònica.' Basa l'addició en la prova pericial mèdica de la part i informes mèdics.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'esmena al tercer fet provat que postula la part es basa en prova mèdica pericial i documental en general que el magistrat de la instància va examinar i valorar de forma conjunta amb la resta de proves practicades i d'elements de convicció aportats per les parts del procés en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial.

No considerem que en la constatació fàctica atacada s'hagi produït un error de fet clar del jutge que motivi la modificació fàctica postulada, tenint en compte també que les patologies que proposa addicionar es refereixen algunes a les mateixes malalties canviant la intensitat de la síndrome de la fatiga crònica o la patologia psíquica que recull el fet provat i que l'expressa com a trastorn adaptatiu mixt amb ansietat i estat d'ànim depressiu crònic i afegint el quadre artròsic generalitzat sense fer constar la seva incidència limitadora funcional així com d'altres patologies no invalidants per si mateixes com la HTA dislipèmia, faringitis.

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer.- En aquest objecte del recurs, denuncia la infracció de l'article núm. 137. c) de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny), amb cita de criteri jurisprudencial sobre el concepte de la Incapacitat permanent absoluta. Argument resumidament que les patologies constatades per la pericial mèdica i pels metges que cita demostren que l recurrent es troba incapacitat per a la realització de tot tipus d'activitat. Fa referència al informe del Hospital Clínic emès per la Unitat de Fibromiàlgia i Fatiga crònica a esforços mínims amb poca millora clínica malgrat el tractament , que tenen el grau III i II respectivament, i a què segueix controls del seu psiquiatra en el centre de Salut Mental de Tarragona Nord estant medicada permanentment. Que el SAOS se li ha diagnosticat per l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. I conclou que el conjunt del seu estat de salut impedeix que pugui efectuar una activitat laboral amb el rendiment i eficàcia exigible en el mercat de treball. Cita doctrina jurisprudencial sobre que la impossibilitat per treballar es produeix atenent a les limitacions que produeixen les patologies objectivades i també quan no es tinguin facultats reals per dur a cap les tasques corresponents atenent a la necessitat d'assistència al treball, permanència i aptitud per poder-lo realitzar.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, el tercer fet provat de la relació fàctica no modificat, confirma un conjunt de patologies físiques, neurològiques importants així com psíquica, que en el seu conjunt no tenen però la entitat suficient per a impossibilitar l'execució de treball lleuger, sedentari o semi sedentari. La fibromiàlgia grau III i la síndrome de fatiga crònica grau II són determinants de la incapacitat permanent total reconeguda, sense que en el seu conjunt tinguin prou entitat per a que el recurrent quedi apartat del mercat de treball. La resta de patologies físiques , com la síndrome d'apnea de la son, el sobrepès, la síndrome depressiva amb distímia, el quadre artròsic , la dislipèmia o la sensibilitat química no filiada són objecte de tractament pal liatiu i control mèdic per a la seva estabilitat, sense que limitin funcionalment amb entitat suficient per impedir cap activitat laboral.

Així doncs, amb la sentència de la instància, considerem que la demandant no es troba impedida per a realitzar un treball per compte propi o per compte d'altre amb la professionalitat, eficàcia i hàbit exigits en el mercat del treball sendentari o semisedentari o lleuger.

En conseqüència no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar- la en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la Sra. Fidela contra la Sentència de 31 de maig de 2012 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Tarragona en el procediment núm. 14272009, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.