Sentencia Social Nº 4747/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 271/2008 de 10 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 10 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4747/2009

En el recurs de suplicació interposat per Millán a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 10 de juliol de 2007 dictada en el procediment núm. 142/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial i

Romulo , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 12 de març de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de juliol ded 2007 , que contenia la decisió següent:

"Estimo en parte la demanda formulada por D. Romulo , frente a la empresa PEDRO MARTÍNEZ MELLADO y FONDO DE GARANTÍA SALARIAL y condeno a Millán a abonar al actor la cantidad de 4.174,17 euros, Sin perjuicio de las responsabilidades que pudieran corresponder al Fondo de Garantía Salarial."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora D. Romulo , mayor de edad, con DNI núm. NUM000 , prestaba servicios por cuenta y orden del demandado con antigüedad desde el 10/05/05, categoría profesional de conductor mecánico y salario de 1.565,56 euros brutos, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.

SEGUNDO.- Mediante escrito de fecha 21/09/06 el actor comunicó a la empresa que cesaba voluntariamente ese mismo día

TERCERO.- La empresa adeuda al actor los siguientes salarios: 21 días del mes de septiembre: 1.095,89 euros, paga de Navidad: 1.134,52 euros, paga de marzo: 643,60 euros, paga de junio: 221,76 euros y 15 días de vacaciones no realizadas: 782,77 euros.

CUARTO.- La parte demandada adeuda al demandante las siguientes horas extraordinarias:

-01/08/06: 6 horas.

-02/08/06: 3 horas.

-03/08/06: 1 hora.

-04/08/06: 6 horas.

-05/08/06: 8 horas.

-07/08/06: 1 hora.

-08/08/06: 1 hora.

-09/08/06: 4 horas.

-25/08/06: 3 horas.

-28/08/06: 1 hora.

-29/08/06: 1 hora.

-01/07/06: 7 horas.

-03/07/06: 1 hora.

-04/07/06: 4 horas.

-05/07/06: 7 horas.

-06/07/06: 5 horas.

-07/07/06: 4 horas.

-10/07/06: 5 horas.

-11/07/06: 3 horas.

-12/07/06: 3 horas.

-13/07/06: 1 hora.

-14/07/06: 3 horas.

-17/07/06: 4 horas.

-18/07/06: 1 hora.

-19/07/06: 1 hora.

-24/07/06: 3 horas.

-25/07/06: 4 horas.

-26/07/06: 3 horas.

-27/07/06: 3 horas.

-28/07/06: 3 horas.

-31/07/06: 3 horas.

QUINTO.- Es aplicable el convenio colectivo de transportes de mercancías por carretera y logística de la provincia de Barcelona.

SEXTO.- Presentada papeleta de conciliación ante la SC en fecha 23/01/07, se celebró acto conciliatorio el día 20/02/07, finalizando sin efecto por incomparecencia de la parte demandada.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà en part la demanda interposada per la part actora, en reclamació de quantitat, interposa per la demandada Recurs de Suplicació, el qual té per objecte la reposició de les actuacions al moment d'haver-se produït la infracció de normes essencials del procediment que hagin produït indefensió, la revisió dels fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l' apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent sol.licita la reposició de les actuacions al moment anterior a l'admissió a tràmit de l'escrit de demanda, pels motius següents: 1) En primer lloc perquè no va poder assistir a la conciliació prèvia perquè l'actor va facilitar un domicili de l'empresa que aquesta havia deixat feia més d'un any, per la qual cosa no va poder ser citada pel servei administratiu de conciliació i aquest fet va provocar que no assistís a l'intent de conciliació i no podés efectuar reconvenció. 2) En segon lloc perquè s'ha infringit l' article 80.1 c) de la Llei de Procediment laboral , atès que la demanda no és clara ni concreta i només reclama una sèrie de quantitats que la demandant no sap a corresponen i en quan a les hores extres tampoc s'indica quin horari feia l'actor i el motiu pel qual es considera que són hores extres i també, que no consta a les actuacions la papereta de conciliació, per la qual cosa no es pot comprovar si la demanda es correspon amb el que es va sol.licitar en aquella i, 3) Que s'infringeix el que disposa l' art. 97.2 de la LPL en relació amb l'art. 372 de la LEC i l' art. 248.3 de la LOPJ perquè en els fets provats tercer i quart s'inclouen valoracions jurídiques que són predeterminants de la decisió i que aquests fets li han provocat una evident indefensió.

Cal recordar que és doctrina de la Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 10 abril de 1990 ) que «la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo , sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998 ), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

Doncs bé, aplicant l'esmentada doctrina al supòsit que ens ocupa, cal dir que no s'ha produït la vulneració que s'al.lega. En efecte, segons estableix l' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral , perquè un recurs de suplicació s'empari en l'apartat a) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral cal que la sentència hagi infringit normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió. En aquest cas això no ha succeït.

Pel que fa al primer punt, la sentència ja va desestimar l'al.legació, atès que la direcció que l'actor va facilitar al servei de conciliacions administratiu és el que figura en els rebuts de salaris i no considera que hi hagués cap tipus de mala fe en la seva actuació, el que es comparteix per la Sala. Apart d'això, és evident que no hi ha cap indefensió per la recurrent per aquesta circumstància, perquè el cert és que va ser citada correctament pel Jutjat, va assistir al judici i es va poder defensar amb tots els mitjans de prova adients. Aquest primer punt, en conseqüència ha de ser desestimat.

Pel que fa a la segona qüestió també s'haurà de desestimar. La demanda es prou clara i s'entén perfectament el que sol.licita l'actor, sense que s'hagi generat cap tipus d'indefensió a la demandada. Així, en el fet tercer, apartat a) s'indiquen tots els conceptes pels quals es reclama, desglossant-los correctament (21 dies de salaris, paga de Nadal, paga de març, paga de juny i 15 dies de vacances no realitzades) i posant la suma que es reclama per a cada concepte. D'altra banda, en l'apartat b) també s'indiquen dia per dia les hores extres reclamades, complint, en conseqüència, el que ha assenyalat la jurisprudència.

Per últim, cal dir que té raó la recurrent quan afirma que hi ha expressions en els fets provats tercer que són predeterminants de la decisió, quan s'indica en els fets citats que "la empresa adeuda al actor los siguientes salarios" i "la parte demanda adeuda al demandante las siguientes horas extraordinarias", però en relació a aquesta qüestió cal dir el següent: En primer lloc que la pretensió s'hauria d'haver vehicular per l' apartat b) de l'article 191 de la LPL , dedicada a la revisió dels fets declarats provats i no per l'apartat a) dedicat a demanar la nul.litat de la sentència i, en segon lloc, que en tot cas aquest fet el que comporta es tenir per no posades les frases abans transcrites i no pas la nul.litat de la resolució.

En conseqüència, el motiu ha de ser desestimat.

TERCER.- En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l' apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , el recurrent sol.licita la revisió dels fets provats primer, tercer, quart i sisè.

Abans d'entrar a l'examen del motiu cal posar de relleu, com ho ha fet aquesta Sala en multitud de sentències, que la naturalesa extraordinària del recurs de suplicació, a diferència d'un recurs ordinari, con el de l'apel.lació, es manifesta fonamentalment en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei. Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l' article 191 . L'apartat b) d'aquest article disposa concretament que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, indicant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió.

D'altra banda, i pel que fa a la forma de realitzar la revisió, s'ha de tenir en compte el següent: a) Es limiten els mitjans, de tal manera que només són idonis la prova documental i la pericial aportats a les actuacions, b) S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de l'esmentada revisió; cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada. Això significa que l'error ha de ser evident, i que aquesta evidència s'ha de destacar per ella mateixa, superant la valoració conjunta de les proves practicades que hagi pogut realitzar el magistrat d'instància; i d) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.

Tenint en compte aquests requisits s'entrarà seguidament a l'examen de les modificacions sol.licitades. Pel que fa al fet primer, es demana es modifiqui la categoria professional de l'actor, que entén ha de ser el de Conductor i el salari, pel qual proposa la quantitat de 1.494,68Euros mensuals. Es fonamenta en el contracte de treball i rebuts de salaris, on consta que la seva categoria era la de conductor i en una sèrie d'argumentacions relatives a que l'actor sempre va conduir un vehicle sense remolc, que requereix per a la seva conducció només el carnet classe C i que les tasques de manteniment que va fer en el mes d'agost de 2.006 corresponien a la conservació i condicionament del camió, però no pas tasques de mecànica, tal com afirma la jutgessa d'instància.

El motiu ha de ser desestimat, en primer lloc perquè la modificació es basa en els mateixos documents en que s'ha fonamentat la jutgessa d'instància per a donar per provats la categoria professional i salari de l'actor i, en segon lloc, perquè no hi ha cap error en la valoració de la prova per part d'aquesta, perquè es raona àmpliament en el fonament de dret primer, que el jutjat va requerir a l'empresa perquè aportés els parts de treball de l'actor en els dies citats i aquesta no va complimentar el requeriment, per la qual cosa la magistrada aplica en la valoració de la prova el que disposa l' article 217 de la LEC quan permet imposar la càrrega de la prova a la part que tingui més proximitat amb aquesta o facilitat de practicar-la, i, en conseqüència, no pot tenir èxit en seu d'aquest recurs extraordinari la critica de la valoració de la prova feta per la magistrada.

D'altra banda, en relació amb el fet provat tercer es sol.licita es modifiqui el primer paràgraf i on es diu que "la empresa adeuda al actor los siguientes salarios" es digui "la parte actora reclama a la empresa los siguientes salarios" i que s'hi afegeixi una nova frase amb el redactat següent: "El actor tiene prorrateadas las pagas extraordinarias. El actor disfrutó vacaciones del 10 al 24 de agosto de 2.006". Es fonamenta en els rebuts de salaris aportats per ambdues parts, pel que fa a les pagues extres, i pel que fa a les vacances, perquè l'actor ja va gaudir de 15 dies de vacances en el mes d'agost, del 10 al 24, segons es pot veure pel propi llistat d'hores extres que presenta l'actor en la demanda, en que no hi ha cap hora extra reclamada en aquests dies, així com també en el document que es troba al foli 113 de les actuacions, que és el rebut de salaris i liquidació de la relació laboral.

En aquest cas, la pretensió ha de ser estimada. Certament s'ha d'acceptar la modificació de substituir la paraula "adeuda" per "reclama", atès que la redacció actual suposa una predeterminació de la decisió, tal com s'ha dit en el fonament anterior. També s'ha d'acceptar la redacció referent a les vacances, atès que certament l'actor reclama només 15 dies de vacances i es pot comprovar en el document citat que en el mes d'agost no va treballar dels dies 10 al 24. Així mateix consta en els rebuts de salaris que ambdues parts van aportar com a prova, que l'actor tenia prorratejat mensualment l'import de les tres pagues extres i aquest import coincideix amb el salari que la magistrada dóna per provat en el fet primer de la demanda.

Pel que fa al fet quart, també es demana es substitueixi la paraula "reclama" per la de "adeuda", la qual cosa s'haurà d'acceptar pels raonaments anteriors.

Per últim i en relació al fet provat sisè, es demana s'addicioni el següent: "La parte demandada no fue citada a dicho acto de conciliación". Es fonamenta en l'acta de conciliació, foli cinquè, on consta que la citació a l'esmentat acte va ser retornada pel servei de correus amb la nota de "ausente". Aquesta modificació ha de ser desestimada, perquè encara que és cert el que es sol.licita, no té cap transcendència de cara a modificar la decisió de la sentència recorreguda.

QUART.- En el tercer motiu del recurs, que consta de set apartats, i també amb correcte emparament processal en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia les infraccions següents: En el primer la infracció de l' art. 97.2 de la LPL, en relació amb l'art. 372 de la LEC i l' art. 248.3 de la LOPJ i reprodueix el que ha ha al.legat en els anteriors motius referents a que en els fets provats no poden realitzar-se judicis de valor, la qual cosa ja ha estat estimada en el motiu anterior.

El segon apartat es refereix a la categoria professional reconeguda a l'actor i s'al.lega la infracció de l' art. 39, Secció 2, Grup 3, apartat 3.2. del Conveni col.lectiu de treball del sector del Transport de mercaderies per carretera i logística de la província de Barcelona i s'al.lega que l'actor només era conductor i no mecànic i que les tasques que feia de manteniment eren mínimes. Doncs bé, aquest apartat ha de ser desestimat, perquè no havent tingut èxit la modificació del fet provat primer, en relació a la modificació sol.licitada referent a la categoria professional, és evident que l'article citat no ha estat infringit. Com s'ha dit anteriorment, en el fonament jurídic primer la magistrada d'instància raona extensament que en els documents 1, 4 i 6 del bloc de documents nº 4 de la part actora consten diversos apartats amb el concepte "mantenimiento", per la qual cosa afirma que s'ha d'entendre que l'actor realitzava el manteniment del vehicle i, a més, tenia el permís de conduir que exigeix l'article per tenir la categoria professional de conductor mecànic.

També ha de ser desestimat l'apartat tercer referent a la infracció de l' art. 63 de la LPL, en relació amb l'art. 85.2 de la mateixa llei , en el qual s'al.lega que l'actor va actuar de mala fe perquè va facilitar al servei administratiu de conciliacions un domicili que sabia que no era l'actual de l'empresa, la qual cosa li ha provocat indefensió, perquè no ha pogut formular reconvenció. Això és així perquè tal com raona la sentència d'instància, el domicili al qual va ser citada l'empresa és el que figurava en els fulls de salari i en el contracte de treball i, en tot cas, no existeix indefensió, perquè el demandant sempre podrà presentar demanda contra l'actor pels suposats danys que aquest va causar en el camió que conduïa i en relació amb el present plet,es va poder defensar amb tots els mitjans de prova adients en el moment del judici oral.

El mateix cal dir del següent apartat, en el que es denuncia de nou la infracció, per no aplicació de l' art. 80.1 c) de la LPL, en relació amb l'art. 24 de la Constitució Espanyola i l' art. 35 de l'Estatut dels Treballadors, en relació amb els arts. 16 i 17 del Conveni col.lectiu d'aplicació i al.lega de nou que la demanda li ha causat indefensió perquè no és clara i no indica ni fonamenta els conceptes que reclama, sobretot en relació amb les hores extres i que en no haver aportat la papereta de conciliació no ha pogut comprovar si les pretensions de la demanda són les mateixes que les que va sol.licitar en aquella. Com s'ha dit anteriorment, la demanda és clara i suficientment explícita perquè l'empresa es pogués defensar, tal com va decidir la resolució recorreguda i el fet de que no s'aportés la papereta de conciliació no ha produït cap indefensió a la part demandada.

CINQUÈ.- En l'apartat cinquè es denuncia la infracció de l' art. 31.2 de l'ET en relació amb l'art. 20 del Conveni col.lectiu del sector i s'argumenta que aquest últim article permet el pagament prorratejat mensualment de les pagues extraordinàries i que en el present supòsit es por comprovar pels rebuts de salaris que l'actor cobrava les citades pagues prorratejades mes a mes.

Aquest motiu ha de ser estimat. D'acord amb la modificació acceptada del fet provat tercer, consta en els rebuts de salaris que l'actor cobrava cada mes la part proporcional de les tres pagues extraordinàries que estableix el conveni i l' article 20 d'aquest permet aquesta modalitat de pagament. Certament, encara que aquest concepte consti en un rebut de salaris, podria ser possible que l'actor no hagués cobrat les quantitats citades, però el fet és que ha reconegut que les ha cobrat i, a més, el salari declarat provat en el fet provat primer, que inclou les pagues extraordinàries, s'ajusta exactament a la quantitat que figura en cada rebut de salari. Així doncs, en aquest sentit s'haurà de modificar la sentència d'instància.

En l'apartat sisè s'al.lega la infracció, per aplicació indeguda, de l' art. 38 de l'ET, en relació amb l'art. 18 del Conveni col.lectiu del sector i s'afirma que ha quedat acreditat que l'actor va realitzar 15 dies de vacances, del 10 al 24 d'agost de 2.006, i tenint en compte que va cessar el dia 21 de setembre del mateix any, únicament tenia dret a realitzar 21 dies de vacances, per la qual cosa només se li havia d'abonar 6 dies i no 15 com ha decidit la resolució impugnada.

També s'ha d'acceptar aquest apartat. Certament les vacances s'han de gaudir dins de l'any natural i el seu còmput s'ha de realitzar també per anys naturals, és a dir es comença a comptar el dret a partir de l'1 de gener de cada any i no des del moment en que es van gaudir l'any anterior. Així ho ha assenyalat el Tribunal Suprem en la seva sentència de data 17.9.2002 , que precisament va confirmar la sentència d'aquesta Sala de 15.10.2001 . Així doncs, l'actor quan va cessar el dia 21 de setembre no tenia dret a 30 dies naturals de vacances, sinó únicament a 21 dies i tenint en compte que s'ha reconegut en la modificació acceptada del fet provat tercer, que l'actor va gaudir de 15 dies de vacances en el mes d'agost de 2.006, únicament li quedaven per gaudir 6 dies, tal com correctament al.lega el recurrent.

Per últim, en l'apartat setè es denuncia la infracció, per aplicació indeguda, de l' art. 94.2 de la Llei de Procediment Laboral en relació amb l'art. 217 de la LEC i s'al.lega que l'actor havia de provar la realització d'hores extres i que això no ho va aconseguir, atès que dels "partes de trabajo" que va acompanyar a la demanda no es pot deduir que va realitzar les hores que menciona en la demanda i que el fet que la magistrada les hagi donat per provades únicament basant-se en que l'empresa no va aportar els citats "partes", no es pot admetre, perquè en realitat els documents són els mateixos que va aportar l'actor i l'empresa no disposa de cap altra document en relació amb la realització d'hores extres, perquè no es van realitzar.

La desestimació de l'apartat, també en aquest cas, està en relació directa amb la desestimació del motiu referent a la modificació del fet provat quart, on consten les hores extres que l'empresa ha tingut per provades. Atès que el citat fet provat no ha estat modificat, s'ha de refusar aquest. En efecte, la sentència no ha infringit l' article 217 de la LEC perquè encara que és cert que l'actor ha de provat els fets en que basa la seva pretensió, també ho és que segons estableix l' article 35.5 de l'ET l'empresa està obligada a portar un registre de la jornada del treballador, a efecte, precisament, de computar adequadament les hores de treball realitzades, per la qual cosa en el present supòsit, i d'acord amb el que estableix l'apartat de l' article 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil , la magistrada d'instància va aplicar correctament la distribució de la càrrega de la prova, atès que va tenir en compte "la disponibilidad y facilidad probatoria que corresponde a cada una de las partes del litigio" i això en aplicació de la doctrina del Tribunal Suprem, assenyalada en la sentència de data 23 de gener de 2.001 , d'acord amb la qual "es el empresario quien tiene la facultad y deber de controlar la realización de las horas extraordinarias por el trabajador, registrándolas día a día y entregando copia del regumen al trabajador en el recibo correspondiente lo que, en buena lógica y con deductivo razonar, cuando no consta que el empleador no haya cumplido tal deber, no puede implicar, ni hacer caer sobre el empleado tal acreditación........... considerándose entonces que la realización de una jornada superior de modo constante y reiterado en el tiempo no precisa la prueba de día a día, hora a hora, sinó que la prueba se contrae a justificar la existencia de esta superior jornada".

SISÈ.- Així doncs, i d'acord amb els raonaments anteriors, l'empresa haurà de pagar a l'actor les quantitats següents: 21 dies de setembre: 1.095,89Euros (quantitat no discutida), 6 dies de vacances no realitzades: 313,11Euros, més 1.078,41Euros per les hores extres realitzades, en total la suma és de 2.487,41. D'aquesta quantitat s'ha de descomptar la de 786,78Euros corresponent als 15 dies de preavís que l'actor no va concedir a l'empresa, segon es raona en el fonament sisè de la sentència, que no s'ha impugnat pel demandant, per la qual cosa la quantitat total que el demandant deu a l'actor ascendeix a la suma de 1.700,63EurosEuros.

SETÈ.- L'estimació en part del recurs comporta la revocació en part de la sentència d'instància, així com, d'acord amb el que estableix l' article 201. 2 i 3 de la Llei de Procediment Laboral , s'haurà d'acordar la devolució al recurrent del dipòsit realitzat en el moment d'anunciar el recurs de suplicació, així com la cancelació parcial de l'assegurament prestat.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per l'empresa PEDRO MARTÍNEZ MELLADO contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona, en data 10 de juliol de 2.007, que va recaure en les Actuacions 142/2007 , en virtut de demanda presentada pel Don. Romulo contra l'esmentada empresa i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, en reclamació per quantitat i, per tant, hem de revocar i revoquem la resolució citada i condemnem al demandat a que pagui a l'actor la quantitat de 1.700,63Euros. S'acorda la devolució al recurrent del dipòsit realitzat en el moment d'anunciar el recurs de suplicació, així com la cancel lació parcial de l'assegurament prestat, en la quantia corresponent a la diferència entre la quantitat a la que va ser condemnat en la resolució d'instància i la suma a la que se'l condemna en la present resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.