Sentencia Social Nº 4768/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4262/2008 de 11 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 11 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4768/2009

En el recurs de suplicació interposat per Herminio a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 4 de febrer de 2008 dictada en el procediment núm. 382/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part MUTUA UNIVERSAL

MUGENAT, PAVER, S.L i INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 30 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de febrer de 2008 , que contenia la decisió següent: "Que desestimo la demanda interpuesta por D. Herminio contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MUTUA UNIVERSAL-MUGENAT y PAVER S.L., sobre INVALIDEZ PERMANENTE en grado de PARCIAL PARA LA PROFESIÓN HABITUAL DERIVADA DE ACCIDENTE DE TRABAJO y absuelvo a los demandados de los pedimentos de la demanda "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero: El actor, afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General, nació el dia 15-12-67 siendo su última profesión trabjada la de OPERARIO METALÚRGICO. La base reguladora de la prestación es la de 1.814,79 ? mensuales (folio 28 y hecho no controvertido en lo que respecta a la base reguladora).

Segundo: La contingencia determinante de la invalidez solicitada es la de accidente de trabajo, sufrido el 14-12-05 ... cuando el carretillero estaba manipulando rollos de fleje para alimentar la máquina (cambio de rollo), se desplazaron estos golpeando al accidentado en el costado y atrapándole la pierna a la altura del tobillo sufriendo policontusiones, fractura bimaleolar de tobillo izquierdo-abierta y de arcos costales (folios 224, 227 y 62).

Tercero: El actor sufre las dolencias y limitaciones siguientes (folio 62):

LIMITACION DE LA MOVILIDAD DEL TOBILLO IZQUIERDO EN MENOS DEL 50%.

CICATRICES EN AMBAS CARAS LATERALES (EXTERNA E INTERNA) DEL TOBILLO IZQUIERDO DE UNOS 10 CENTIMETROS Y 6 CENTÍMETROS DE LONGITUD.

Cuarto: El trabajo habitual del actor consiste en la preparación, unas tres veces al dia (de pie y con pequeños desplazamientos alrededor de la máquina), manejo, vigilancia y supervisión de una prensa neumática pudiendo permanecer sentado más del 68% de la jornada laboral. Las piezas fabricadas caen por gravedad a una caja que se coloca y retira manualmente (folios 210 y 211).

Quinto: El INSS reconoció al actor en resolución de fecha 19-03-07 una prestación de lesiones permanentes no invalidantes por importe de 1.630 ? (folio 28)

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència de desestima la demanda per declaració d' incapacitat permanent en grau de parcial, derivada d'accident de treball, postula la defensa de la demandant, com a primer motiu del recurs, la revisió dels fets provats, concretament del cinquè, per la via de l' article 191 b) de la Llei de procediment laboral , aprovada per Reial decret legislatiu 2/1995, de 7 d'abril .

S'ha de tenir present, als dits efectes, que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre ) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l' article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, entrant en la valoració de la modificació del fet provat tercer de la sentència, es proposa, en base al informe mèdic del Dr. Carlos Daniel , que valora que el demandant no està capacitat per a la seva professió, que el relat fàctic concret es rectifiqui per un altre que relata tota la trajectòria clínica des de moment del accident. Aquesta pretensió no es pot atendre, en primer lloc, ja que no és transcendent tot l'expedient mèdic, sinó solament s'ha de valorar les seqüeles que resten després del tractament. En segon lloc, ja que la revisió proposada contrasta amb la descripció de les limitacions que es valoren en altres informes mèdics aportats, per la qual cosa no es constata cap error del magistrat en la valoració de la prova documental , sinó una diferent conclusió tenint en compte el conjunt de la prova documental i pericial que s'ha practicat en el judici. Es desestima doncs el primer motiu del recurs.

SEGON. Per un motiu similar no es pot atendre tampoc la revisió del fet provat quart que també s'interessa en el primer motiu del recurs, atès que la introducció del fet que la màquina automàtica faci peces de ferro, no ha de resultat transcendent per a resoldre el fons del litigi. Per altra banda, respecte al pes de les peces que es pretén introduir, no es pot atendre, ja que en l'informe de cita, obrant als documents 210 i 211 de les actuacions, consta que el pes de les caixes que manipula es baix, i que el treballador pot realitzar la vigilància de la màquina assegut, menys quan ha d'alimentar els recipients dels alimentadors de rodets i tapes o per a col.locar caixes i el palet de sortida de peces acabades, operació de volcar les peces a la caixa petita a palet i fer el canvi de contenedor retalls, etc. En conseqüència, no s'aprecia cap error del jutjador en la descripció de les feines de la professió del demandant, en el fet provat quart, per la qual cosa ha de ser desestimat també aquest motiu del recurs.

TERCER. El segon motiu de recurs, es formula per la via de l' article 191 c), de la citada Llei de procediment laboral , i es cita com a precepte legal infringit l' art. 137-1.a) de la Llei General de la Seguretat Social , Text Refós aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny , i la doctrina de tribunals superiors de justícia sobre la incapacitat permanent parcial.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, la jurisprudència ha vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986 , entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

Doncs bé, en el present cas l'actor, de professió habitual Operari metal.lúrgic, pateix, segons consta en el fet provat tercer, unes lesions consistents en: "limitación de la movilidad del tobillo izquierdo en menos del 50%, cicatrices en ambas caras laterales (externa e interna) del tobillo izquierdo, de unos 10 cms. i 6 cms. de longitud".

Tal com ha valorat el magistrat de instància, no considera aquesta Sala que s'hagi de valorar que el demandant està limitat ni per a la realització de una tercera part de les tasques bàsiques de la seva professió habitual, ja que la única malaltia que pateix, localitzada al genoll esquerre, pot limitar una bipedestació amb sobrecàrrega durant tota la jornada laboral o implicar una certa inestabilitat i puntualment certes posicions de flexió extrema de la cama dreta, però no pot considerar que aquestes siguin ni habituals durant la major o una part important de la jornada, ni imprescindibles per a dur a terme les tasques pròpies de la professió, ni tant sols per una tercera part d'aquelles, ja que ha quedat acreditat que el requeriment de bipedestar o deambular durant tota la jornada laboral no li és exigible. En conseqüència, no es poden considerar incapacitants per la realització de un 33 % les tasques essencials de la seva professió habitual, raonament que comporta, en conseqüència, la desestimació del recurs i, per tant, la confirmació de la sentència dictada.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per Herminio , contra la sentència dictada pel jutjat del social número 2 dels de Granollers, de data 04 de febrer de 2008, recaiguda en actuacions 382/2007 , seguides per incapacitat permanent derivada d'accident de treball, contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MÚTUA UNIVERSAL MUGENAT, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL I l'empresa PAVEL, S.L., i, en conseqüència, confirmen en tots els seus punts la sentència dictada, que desestimava la demanda de declaració d' incapacitat permanent, derivada d'accident de treball.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.