Sentencia Social Nº 4801/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 502/2013 de 08 de Julio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 8 de juliol de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4801/2013

En el recurs de suplicació interposat per Vicenta a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 8 de novembre de 2012 dictada en el procediment núm. 186/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 29 de febrer de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de novembre de 2012 , que contenia la decisió següent: ' Que desestimando como desestimo la demanda interpuesta por Dña. Vicenta contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo absolver y absuelvo al Ente Gestor de los pedimentos formulados en su contra '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que Vicenta , con DNI nº NUM000 , nacida el NUM001 -1966, en situación asimilada al alta por percibir la prestación de desempleo, profesión habitual dependienta fue declarada no afecta de incapacidad permanente en grado alguno derivada de enfermedad común por resolución administrativa de 5-12-2011.

SEGUNDO.- Que disconforme la actora con la anterior resolución administrativa de 5-12-2011 ésta interpuso la pertinente reclamación previa que fue desestimada por resolución administrativa de 19-1-2012.

TERCERO.- Que la actora no acredita otras dolencias y limitaciones a: Trastorno de ansiedad generalizada en tratamiento. Síndrome de fatiga crónica-fibromialgia en control y tratamiento con funcionalismo conservado.

CUARTO.- Que de prosperar la demanda la indiscutida base reguladora mensual y efectos serian: 703,42 euros y 18-11-2011.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandante va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.La demandant impugna la sentència que desestima la petició de declaració de grau de incapacitat permanent absoluta i subsidiàriament total, i com a primer motiu del recurs, demana la revisió fàctica de la sentència a l'empara del què preveu l'apartat b) de l' art. 191 LPL . Als dits efectes es sol licita la modificació del fet provat tercer del qual aporta un relat alternatiu que digui que l'actora pateix síndrome de fatiga crònica grau III-IV, severa, amb manifestacions fibromiàlgiques moderades i trastorn depressiu sever.Aquesta petició es relaciona directament amb els documents que consten als folis 37-38, 39-40, 41-42, 44-45- 46, informes mèdica d'hospitals varis i foli 25, informe de l'ICAM.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener , 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995 , 2300/1995 y 6454/1995, de 7 , 20 i 28 de novembre , 1028/1996 , 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer , 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997 , 4317/1997 , 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig , 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

Doncs bé, a la vista dels documents indicats s'ha d'atendre la revisió proposada ja que el jutjador de la instancia diu que no aporta la part actora prova mèdica, ni directa ni interpretativa via informe mèdic, que evidencia un error de la resolució administrativa per a qualificar les malalties. Però això no és cert, ja que en el ram de prova de la demanant consten documents mèdics, tals com informe de l'Hospital Clínica de Barcelona (foli 39), en el que es valora la malaltia de l'actora, que es diu que està controlada en la unitat de medicina interna, i que es considera afectada de Síndrome de Fatiga Crònica grau III/iv, amb manifestacions fibromiàlgiques moderades i síndrome de hipersensibilitat química múltiple, que ha estat incrementat en el darrer temps. Es diu també en aquest informe que es considera que la pacient no pot desenvolupar cap tipus d'activitat laboral física o intel.lectual continuada i que seguirà controls a la Unitat. Es reitera el diagnòstic en un altre informe de la mateixa unitat, que consta al foli 41, i en l'informe de la Mútua de Terrassa que consta al foli 47. En cap moment el magistrat de instància argumenta el motiu de no donar cap valor probatòria als informes aportats, negat l'existència de prova hàbil de la demandant, que per tant s'ha de considerar un error manifest. Per altra banda, l'informe pericial de l'INSS no nega tampoc la patologia descrita, encara que no li dona l'entitat incapacitant que l'actora postula. Per tant, s'atén en aquest punt el recurs, i s'incorpora la malaltia descrita, acollint la revisió i complementant la sentència de instància.

SEGON.En segon lloc es denúncia per la part recorrent, a l'empara de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social la infracció de l' art. 137.5 de la Llei general de la Seguretat Social , per quan valora que les patologies de la demandant la fan mereixedora de la declaració d'incapacitat permanent en grau d'absoluta per tota professió u ofici, o subsidiàriament, cita la infracció de l'article 137-4 demanant la declaració de incapacitat permanent en grau total, per a la seva professió habitual.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990 , 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament.

D'altra banda, respecte al grau d'absoluta, l' article 137.1.5), segons la definició de l'ex art. 137-5 de la LGSS , es aquell que inhabilita completament al treballador per tota professió u ofici, havent declarat la jurisprudència que s'ha d'atendre la petició d'incapacitat quan no estigui la persona en condicions de realitzar les tasques essencials de qualsevol professió per sedentària i lleugera ja que les aptituds que li restin no tinguin rellevància per realitzar una activitat retribuïda i per compte aliena, amb un mínim de professionalitat i eficàcia, i sense que sigui exigible un vertader afany de sacrifici per part del treballador ni un intens grau de tolerància per part de l'empresari.

Aquesta Sala ha considerat en ocasions que amb aquest grau de fibromiàlgia severa o fatiga crónica grau III-IV, s'ha de considerar tributari al demandant de incapacitat permanent en grau d'incapacitat permanent absoluta, segons la descripció concreta de la afectació, tal com hem dit, mantenint el criteri reiterat en sentències anteriors, per totes es pot citar la sentència de 20 de setembre de 2007 , recurs 6178-2007, que diu: ' Valorant el conjunt de la situació psicofísica de l'actora, aquesta Sala considera que no es pot valorar que la sentència infringeixi el precepte citat, ja que la severitat provada del quadre de síndrome de fatiga crònica, a la que s'afegeixen altres patologies de menys severitat (osteoporosi, SCC bilateral, tendinopatia, ruptura parcial del supra espinós...) fa que s'hagi de valorar que la demandant no està capacitada per qualsevol professió u ofici, mantenint el criteri reiterat en sentències anteriors de data 6-04- 2004 , 11-12-2003 EDJ 2003/236568 , 14-07-06 rec. 2306-05, 05- 03-07 rec. 993-06 i rec. 991-06, la síndrome de fatiga crònica s'ha de considerar invalidant, quan esta concretament descrita i objectivada, per qualsevol professió u ofici, doncs la capacitat residual pels malalts que pateixen aquesta malaltia, de la que no es coneix tractament, i astenia, fatigabilitat precoç, abatiment, depressió, etc., com s'ha valorat altres vegades, és nul.la per fer esforç mínim continuat durant una jornada laboral comú.'.

En sentit similar s'han pronunciat les sentències de la Sala Social d'aquest Tribunal Superior de Justícia de 26-04-2010, recurs 468-2010, de 5-03-2010, recurs 2926-09; 21-12-09, recurs 8637-2008; 07-09-2009, recurs 5654-2008, entre d'altres, totes elles referides a la valoració de la síndrome de fatiga crònica en grau III i/o fibromiàlgia, en grau III, és a dir, amb afectació intensa o severa, amb la valoració de que comporta una declaració de incapacitat permanent absoluta, sense que es pugui fer pitjor condició a unes i altres persones quan el diagnòstic és idèntic i la afectació funcional que es descriu és també equivalent.

Havent-se declarat que la demandant pateix síndrome de fatiga crònica grau III-IV, severa, amb manifestacions fibromiàlgiques moderades i trastorn depressiu sever, s'ha d'estimar el recurs de suplicació i revocar la sentència de instància, per estimar la pretensió principal de la demanda,segons la incontrovertida base reguladora i efectes de la prestació.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació interposat per Vicenta , contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 8 dels de Barcelona, en data 8 de novembre de 2012 , en les actuacions número 186-2012, en el procediment seguit per incapacitat permanent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem la dita resolució.

Estimem la demanda formulada per Vicenta i la declarem en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta, amb el dret a percebre una prestació corresponent al 100% de la base reguladora de 703,42 euros mensuals, des de la data d'efectes del dia 18-11-2011. Condemnem a l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL a estar i passar per aquesta declaració i al pagament de la pensió declarada, amb els increments legals que siguin aplicables.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.