Sentencia Social Nº 4827/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2109/2015 de 17 de Julio de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 2109/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 17 de juliol de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4827/2015

En el recurs de suplicació interposat per Ramona a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 3 de desembre de 2014 dictada en el procediment núm. 1257/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de desembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demanda interpuesta por Ramona frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre Invalidez Permanente Absoluta, derivada de enfermedad común, absuelvo a dicha entidad demandada de la pretensión en su contra deducida.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' Primero.La actora nacida el día NUM000 -1951, por resolución de fecha 21-1-11 fue declarada en situación de Invalidez Permanente en grado de Total para la profesión habitual de restaurante-administradora, derivada de accidente no laboral, por las lesiones de:

Fractura arrancamiento troquiter humeral derecho, fractura espiroidea proximal con fracmento óseo húmero izdo., I.Q. ambas, actualmente con limitación funcional en EESS, taquicardia paroxismal supraventricular desde 2006 con ablación en 2007, no exitosa, actualmente en estado funcional I de Nyha.

Segundo.Solicitó al INSS en 10-7-13 la revisión del grado de invalidez reconocido y fue emitido dictamen por el ICAMS en 26-8-13, cuyo contenido se da por reproducido.

Tercero.Por resolución del INSS fecha 24-10-13 se resolvió no haber lugar a la revisión por agravación del anterior grado de invalidez.

Cuarto. Formulada reclamación previa ante la Dirección Provincial del INSS fue desestimada mediante resolución de fecha 12-11-13.

Quinto. La base reguladora asciende para la Invalidez Absoluta, derivada de enfermedad común, a 1.573,63 euros/mes.

Sexto. Las lesiones que padece la actora son:

Fractura bilateral húmero: alteración funcional EESS. Omalgia derecha e impotencia funcional.

Taquicardia paroxistica auricular focal septal, en ritmo sinusal.

Trastorno depresivo cronificado sin limitación funcional.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la part recorrent sol.licita la modificació del fet provat sisè de la resolució recorreguda, en el sentit de que es substitueixi l'última frase per 'Trastorno adaptativo emocional mixto depresivo y ansioso de larga evolución por persistència estresores, cronificado a estado depresivo mayor cronificado, intenso sintomáticamente y con insuficiente respuesta terapéutica'. Fonamenta la modificació en l'informe del seu pèrit mèdic.

La pretensió s'ha de desestimar perquè es fonamenta en el citat informe mèdic, que ja ha estat valorat per la jutgessa d'instància, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu la seva equivocació i com reiteradament ha assenyalat la Sala, en aplicació d'una jurisprudència constant ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 , i 24 de gener de 1.991 , entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' art. 193 de la Llei processal laboral , la recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici i no només per a la seva professió habitual, atès que les lesions per les quals va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total l'any 2011, s'han agreujat, especialment la patologia psiquiàtrica.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137.5 de la legislació anterior.

L' article 137.5 de la LGSS estableix que 'S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici'.

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

QUART.Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè en no haver-se modificat el fet sisè de la sentència impugnada, les lesiones reconegudes a l'actora, no han patit un agreujament en relació amb les que patia l'any 2011, en que va ser declarada en situació d'incapacitat permanent total, el que es pot comprovar si confrontem les lesions que pateix actualment i les que patia anteriorment, que consten en el fet provat primer.

És cert que actualment pateix una nova patologia, que és el trastorn depressiu cronificat sense limitació funcional, però cal tenir en compte que el dit trastorn no està catalogat com a greu i no li suposa cap limitació funcional, per la qual cosa encara que es sumi a les patologies anteriors, aquestes no tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, per la qual cosa, tal com va decidir la jutgessa d'instància, l'actora pot realitzar tasques sedentàries i que no requereixin esforços.

La desestimació del motiu comporta la del recurs i la confirmació de la sentència recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Ramona contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 27 de Barcelona, en data 3 de desembre de 2014 , que va recaure en les Actuacions 1257/2013, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.