Sentencia Social Nº 4864/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2158/2015 de 20 de Julio de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 2158/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 20 de juliol de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4864/2015

En el recurs de suplicació interposat per Carla a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 23 de gener de 2015 dictada en el procediment núm. 41/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de gener de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Desestimando la demanda interpuesta por Dª Carla , frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver y absuelvo a la parte demandada de los pedimentos en su contra formulados.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.- La parte actora Dª Carla , nacida el NUM000 /1968, con DNI núm. NUM001 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el número NUM002 en el Régimen General.

SEGUNDO.- La profesión habitual es la de TELEOPERADORA.

TERCERO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS que en resolución de fecha 03/12/13 declaró que la parte actora no se halla en situación de incapacidad permanente.

CUARTO.- Agotó la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS que en resolución de fecha 13/03/14 confirmó su pronunciamiento inicial.

QUINTO.- La base reguladora de la prestación asciende a 663,47 euros mensuales, siendo éste un hecho pacífico admitido por las partes.

SEXTO.- El ICAMS emitió dictamen en fecha 14/10/13

OCTAVO.- La parte actora se halla afecta de las siguientes patologías: trastorno histriónico de la personalidad, trastorno de ansiedad no especificado y trastorno bipolar'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisat els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la part recorrent sol.licita la modificació del fet provat vuitè de la resolució recorreguda, en el sentit de que hi consti que el trastorn bipolar que pateix és de llarga evolució amb simptomatologia ansiosa greu de difícil estabilització amb limitació funcional. Fonamenta la pretensió en els documents mèdics que va aportar com a prova.

La pretensió s'ha de desestimar perquè es fonamenta en els informes mèdics citats, que ja han estat valorats per la jutgessa d'instància, tal com aquesta assenyala en el fonament de dret primer, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu la seva equivocació i com reiteradament ha assenyalat la Sala en aplicació d'una jurisprudència constant ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 , i 24 de gener de 1.991 , entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada per la Magistrada d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' art. 193 de la Llei processal laboral , el recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici perquè l'actora ha estat visitada per psiquiatres especialistes des del mes de gener de 2013 fins el moment actual i la gravetat de les patologies s'han acreditat amb els múltiples informes psiquiàtrics aportats a les actuacions.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137.5 de la legislació anterior.

L' article 137.5 de la LGSS estableix que 'S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici'.

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

Doncs bé, tenint en compte aquests criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè en no haver-se modificat el fet vuitè de la sentència, les patologies psiquiàtriques que pateix l'actora, no consta que tinguin, actualment, prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè cal compartir els arguments de la magistrada d'instància en el sentit de que cap dels documents aportats per la demandant acrediten que aquesta pateix una malaltia psiquiàtrica greu. En efecte, dels sis informes mèdics aportats, tres són informes del servei d'urgències, en els quals es diu que l'actora pateix ansietat. Un altre és un document de baixa mèdica, l'informe del metge de família únicament fa referència a que la demandant va anar d'urgències i que aporta un informe de psiquiatria, en el que es diu que se li ha de donar la baixa mèdica, i en l'informe de l'Hospital del Mar de data 2.4.14 tampoc consta que pateixi una patologia psiquiàtrica greu, per la qual cosa, tal com va decidir la jutgessa d'instància, la demandant no està impossibilitada per a realitzar tot tipus de treball.

La desestimació del motiu comporta la del recurs i la confirmació de la sentència recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Carla contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 4 de Barcelona, en data 23 de gener de 2015 , que va recaure en les Actuacions 41/2014, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.