Sentencia Social Nº 4869/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1872/2008 de 10 de Junio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 10 de juny de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4869/2008

En el recurs de suplicació interposat per COMITE DE EMPRESA DE CALIBRADOS DE PRECISIÓN S.A. a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 21 de setembre de 2007 dictada en el procediment núm. 110/2007 en el qual s'ha recorregut

Antecedentes

Primer. En data 9 de març de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Conflicte col·lectiu, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de setembre de 2007, que contenia la decisió següent: " Que desestimo la demanda interpuesta por el COMITE DE EMPRESA DE CALIBRADOS DE PRECISIÓN S.A. contra CALIBRADOS DE PRECISION S.A., sobre CONFLICTO COLECTIVO y absuelvo al demandado de las peticiones de la demanda "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- En fecha 21-05-04 se alcanzó un acuerdo entre la demandada y los representantes de los trabajadores sobre la PAGA POR FLEXIBILIDAD DE VACACIONES acordandose el siguiente reglamento regulador (folio 59):

SE ESTABLECE UN PAGO DE 300 ? ANUALES PARA EL PERSONAL DE MANO DE OBRA DIRECTA, SIEMPRE QUE LAS CONDICIONES ECONOMICAS LO PERMITAN, A CAMBIO DE LAS SIGUIENTES CONTRAPRESTACIONES.

LA MITAD DEL IMPORTE DE LA PAGA (150 ?) SE ABONARÁ EN LA NÓMINA DEL MES DE SEPTIEMBRE EN CONCEPTO DE CAMBIO DE LAS VACACIONES Y POLIVALENCIA DURANTE LOS MESES DE JULIO Y AGOSTO A FIN DE MANTENER LA FÁBRICA ABIERTA.

LA OTRA MITAD DE LA PAGA (150 ?) ESTARÁ CONDICIONADA A LOS RESULTADOS DE PRODUCTIVIDAD Y CALIDAD QUE SE FIJARAN (DE COMÚN ACUERDO ENTRE LA DIRECCION Y EL COMITÉ DE EMPRESA) A PRINCIPIOS DE AÑO COMO OBJETIVOS.

EL SEGUIMIENTO Y VERIFICACIÓN DE LOS OBJETIVOS FIJADOS SE DISCUTIRÁ ENTRE LAS PARTES TRIMESTRALMENTE.

LOS TRABAJADORES QUE DURANTE EL AÑO CAUSAN BAJA POR UN PERIODO SUPERIOR DE DOS MESES Y NO SEA FRUTO DE ACCIDENTE DE TRABAJO O ENFERMEDAD COMÚN QUE IMPLIQUE INTERVENCIÓN QUIRÚRGI CA, RECIBIRÁ UN IMPORTE PROPORCIONAL A LOS MESES TRABAJADOS.

APLICAR A DICHA PAGA LOS INCREMENTOS QUE SE PACTEN EN EL CONVENIO PARA AÑOS VENIDEROS.

Segundo.- En fecha 02-04-07 recayó resolución en el expediente de regulación de empleo nº 56/2007 dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Treball e Industria de la Generalitat de Catalunya por el que se autorizo a la demandada la rescisión de 18 contratos de trabajo de su plantilla de 106 trabajadores. El periodo de consultas de dicho expediente de regulación de empleo finalizó con acuerdo entre la Dirección de la demandada y el Comité de Empresa haciéndose constar en la manifestación tercera de dicho acuerdo lo siguiente (folios 145 y 195).

LA PARTE SOCIAL ES CONSCIENTE DE LA DIFICIL SITUACIÓN POR LA QUE ATRAVIESA EL SECTOR Y LA PRECARIA SITUACIÓN ECONÓMICA DE LA EMPRESA, POR LO QUE ENTIENDE QUE LA EMPRESA DEBE DE TOMAR MEDIDAS PARA ASEGURAR LA VIABILIDAD FUTURA EN EL MERCADO DE MISMA. POR LO QUE ASUMEN EL ESFUERZO QUE DEBE HACER LA PARTE SOCIAL, TANTO POR LA AMORTIZACIÓN DE DETERMINADOS PUESTOS DE TRABAJO, COMO POR EL ESFUERZO QUE DEBERÁN REALIZAR LOS TRABAJADORES QUE SE QUEDEN EN LA EMPRESA .

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda el Comitè d'empresa demandant presenta recurs de suplicació, en base als tres blocs de motiu que permet l' article 191 de la LPL . El recurs ha estat impugnat per l'empresa demandada.

SEGON. Interessa la part actora la declaració de nul.litat de la sentència del jutjat social i la reposició de les actuacions al moment anterior al que va ser dictada, invocant la vulneració del article 97-2 de la Llei de procediment laboral, en relació al article 218 de la LEC , per insuficiència de fets provats de la sentència. El motiu concret que s'al.lega és la omissió en la sentència dels fets relatius a la qüestió de fons objecte del debat, concretament dels referits a les dificultats econòmiques de l'empresa i les hores extraordinàries efectuades durant l'any 2006.

El recurrent cita l' article 97-2 de la LPL, que aplicable al cas com el 218 de la LEC , exigeixen uns requisits de claredat i precisió en les sentències, així com d'exaustivitat i congruència de les sentències, que expressin raonablement els raonaments fàctics i jurídics que condueixen a la apreciació i valoració de les proves, i també a l'aplicació i interpretació del dret, entrant en els motius fàctics i jurídics del pleit, considerats individualment i en el seu conjunt, ajustant-se sempre a les regles de la lògica i la raó. S'ha de recordar la doctrina jurisprudencial sobre la interpretació dels esmentats preceptes, que resumeix la sentència del TS de 25-04-2006, Rec 147/2005, indicant que:

"Para poder apreciar la incongruencia de la resolución judicial, como se dice en la STC 172/2001, de 19 de julio ( RTC 2001, 172) , resulta necesario que el órgano judicial conceda algo no pedido o se pronuncie sobre una pretensión que no fue oportunamente deducida por los litigantes, e implique un desajuste o inadecuación entre el fallo, o parte dispositiva de la resolución judicial, y los términos en que las partes formularon sus pretensiones en el proceso (por todas, SSTC 113/1999, de 14 de junio [ RTC 1999, 113] , y 182/2000, de 10 de julio [ RTC 2000, 182] ). Además, para que esa incongruencia tenga relevancia constitucional debe suponer una modificación sustancial del objeto procesal, con la consiguiente indefensión y sustracción a las partes del verdadero debate contradictorio, produciéndose un fallo extraño a las respectivas pretensiones de las partes (por todas, SSTC 20/1982, de 5 de mayo [ RTC 1982, 20] y 182/2000, de 10 de julio [ RTC 2000, 182] ).

Por otra parte, para que una sentencia incurra en el vicio de incongruencia por omisión es preciso que se produzca una falta de respuesta razonada en la resolución judicial al planteamiento de un elemento esencial de la pretensión, cuyo conocimiento y decisión por el Tribunal sean trascendentes para fijar el fallo. Sólo así se daría una denegación tácita de justicia contraria al artículo 24.1 de la Constitución ( RCL 1978, 2836) . Así se afirma en la sentencia de esta Sala de 13 de mayo de 1998 ( RJ 1998, 4645) (recurso 1439/1997), entre otras muchas. Como se recuerda en esta sentencia, esas conclusiones son el reflejo de una abundantísima doctrina del Tribunal Constitucional, expuesta en las sentencias 142/1987 ( RTC 1987, 142) , 36/1989 ( RTC 1989, 36) , 368/93 ( RTC 1993, 368) , 87/1994 ( RTC 1994, 87) y 39/1996 ( RTC 1996, 39) , y que resumidamente afirma que sólo viola el artículo 24.1 de la Constitución aquella incongruencia en virtud de la cual el órgano judicial deja sin contestación las pretensiones de las partes sometidas a su conocimiento, siempre que el silencio judicial no pueda razonablemente interpretarse como una desestimación tácita (sentencia 368/93). La exigencia del artículo 359 de la Ley de Enjuiciamiento Civil -en el texto de 1881 ( LEG 1881, 1 ) - de que las sentencias decidan todos los puntos litigiosos que hayan sido objeto de debate y de que sean congruentes con las demandas y con las demás pretensiones deducidas oportunamente en le pleito, no implica un ajuste literal a las pretensiones, dada la potestad judicial para aplicar la norma correcta, lo que supone el deber judicial de dar respuesta adecuada y congruente con respecto a los hechos que determinen la «causa petendi», de tal modo que sólo ellos, junto con la norma que les sea correctamente aplicable, sean los que determinen el fallo (sentencia 142/87). "

La sentència de instància, entra en el fons del litigi, valorant la qüestió plantejada i s'observa que conté una suficiència de fets provats i fonaments de dret, ja que desestima la demanda realitzant una interpretació del pacte i de la situació econòmica de l'empresa, per bé que relacionada amb el referent dels actes propis i de l'aprovació del expedient de regulació d'ocupació, elements als que dóna una especial virtualitat. No es pot interpretar per tant que existeixi una omissió transcendent dels elements plantejats, que hagi generat indefensió, ni que la resolució no sigui congruent amb les pretensions de la demanda pel fet que no hagin constat literalment els fets que la part actora proposava. En conseqüència, aquest primer motiu del recurs ha de ser desestimat.

TERCER. Entrant en l'anàlisi del segon motiu del recurs, és a dir, la petició de revisió de fets provats, per la via de l'apartat b) del article 191 de la LPL , s'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

Doncs bé, la part recurrent interessa la addició de tres nous fets provats, ordinals tercer a cinquè, amb el contingut següent:

3r) Durant l'any 2006, en l'empresa es van efectuar 1.752 hores extraordinàries, cosa que va representar el 14 % del total d'hores treballades".

Relaciona la proposta amb el document número 9 de l'empresa demandada.

4t) L'empresa, durant l'any 2006, va procedir a la contractació de 28 treballadors de nou ingrés. Relaciona aquest punt amb el document 10 de l'empresa.

5è) Segons l'Informe de Gestió del any 2006, l'empresa ha recuperat la xifra de negocis (...). Indica com a documents de contrast els que consten als folis 275 i 276 de les actuacions, units en diligències per millor decidir.

Els fets proposats no poden ser incorporats per què, tal com indica l'escrit de impugnació del recurs, no resulten transcendents, a banda de no ser pacífics, contra el que indica el recurrent. Sobretot pel fet que es redacten fora del context global en el que s'ha de valorar la situació de l'empresa i no variarien la conclusió jurídica. No pot pretendre el recurrent que del simple fet de fer constar les hores extres es dedueixi la situació econòmica positiva de l'empresa. Tampoc que del fet de la contractació, posteriorment extingida, sense que es faci una valoració global objectiva de la contractació, i consti aquesta com un fet aïllat, com determinant de una bona perspectiva empresarial. Finalment, el que pretén incorporar al fet cinquè, és una part de l'informe de gestió, contradictori en part amb l'informe econòmic que consta en el document 4 d'octubre de 2006, previ a les negociacions del ERO, pel que es va acordar l'extinció de 18 contractes de treball, sol.licitat el març de 2007, el que va donar la conformitat la part actora, i amb els altres documents que aporta l'empresa, concretament els de resolució del ERE, acta final del període de consultes, informe econòmic annex al ERE i plà de viabilitat, etc (documents 3 al 8 de la part demandada). En conseqüència, la valoració del conjunt de la prova no permet atribuir cap error material al magistrat social, per la qual cosa aquest bloc de motius del recurs també ha de ser rebutjat.

QUART. Emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la LPL , es denuncia per la recorrent la infracció dels articles 4-2-f) del ET, en relació amb els 3.1.b) i c) i 32.3 del mateix text legal, en relació amb el pacte d'empresa de data 21 de maig de 2004 , regulador de la paga per flexibilitat de vacances.

La clau del objecte del litigi és l'excepció que permet a l'empresa la desvinculació de la obligació de pagar els 300 euros anuals al personal de ma d'obra directa, quan es realitzin les contraprestacions pactades, expressada literalment com a "siempre que las condiciones económicas lo permitan".

La sentència interpreta que les condicions econòmiques que han comportat una reducció de la plantilla, admesa per la part demandant, l'any 2007, amb l'aprovació del ERO per l'autoritat laboral, justificada i admesa per la precarietat de la situació econòmica i la necessitat de prendre mesures per assegurar la viabilitat de la companyia, són motius suficients per eximir del pagament de la contraprestació pactada a l'empresa, ja que reflecteixen una situació econòmica excepcionalment negativa.

La Sala ha de confirmar el raonament que realitza la sentència de instància, ja que objectivada la difícil situació econòmica de l'empresa, justament en l'exercici econòmic pel que es demana el compliment del pacte (2006), que exigeix mesures de viabilitat extremes aprovades el 3 d'abril de l'any següent, s'ha de interpretar que s'ha complert una de les condicions que deixaven sense efecte l'aplicació de la paga pactada, de forma vinculant, amb valor de pacte col.lectiu, ( art. 3.1.b) del ET ), subjecte a un conjunt de condicions, unes de prestacions dels treballadors, de les quals ningú discuteix el compliment i altres, de capacitat econòmica empresarial, que s'ha provat de forma objectiva i admesa amb fets propis per la part recurrent, que no es complia.

Les al legacions de suport al raonament que realitza la part actora en aquest motiu del recurs es basen sobretot en uns fets provats que no han estat incorporats i que suposen una interpretació sesgada dels elements probatoris aportats, en un sentit que, tal com valora el magistrat de instància, és totalment contradictori amb els fets admesos durant el mateix exercici de la pròpia activitat de representació dels treballadors, reflectida en els fets provats de la sentència.

La manca de pagament del complement salarial pactat, en el cas que ens ocupa, està basat en una clàusula expressament acceptada per les parts, que, acreditada, justifica que sigui emparada per la companyia, i que per tant, no es pot interpretar que la seva aplicació, perjudiqui l'equilibri de les parts en el contracte, en detriment dels drets de la plantilla, segons l' article 4.2.f) del ET, i contra el que permet l'article 3.1.b i c) del ET, i els mateixos article 1254 i 1255 del Codi Civil, en relació al article 41.d) del citat Estatut (que limita les facultats de l'empresa de introduïr canvis col.lectius en el sistema de retribució), ja que era una causa previsible, condicionant del complement, i s'ha acreditat la concurrència de una situació econòmica extrema que perment deixar sense efecte la obligació pactada, perfectament coneguda i avalada pel mateix Comitè d'Empresa demandant.

CINQUÈ. Els previs raonaments han de comportar la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per Ángel, en nom i representació del COMITÈ D'EMPRESA DE CALIBRADOS DE PRECISIÓN, S.A. contra la sentència dictada en data 21 de setembre de 2007, pel Jutjat Social 2 de Granollers, en el procediment 110/2007 , seguit a instància de la citada part actora contra l'empresa CALIBRADOS DE PRECISIÓN, S.A., per conflicte col.lectiu, i confirmem en tots els seus punts la sentència dictada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.