Última revisión
17/09/2017
Sentencia SOCIAL Nº 4872/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3159/2017 de 18 de Julio de 2017
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 16 min
Orden: Social
Fecha: 18 de Julio de 2017
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: SOLÉ, ASCENSIÓN PUIG
Nº de sentencia: 4872/2017
Núm. Cendoj: 08019340012017104034
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2017:6163
Núm. Roj: STSJ CAT 6163:2017
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8024692
F.S.
Recurs de Suplicació: 3159/2017
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 18 de juliol de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4872/2017
En el recurs de suplicació interposat per FREMAP, MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO Y ENFERMEDADES PROFESIONALES DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 1 de febrer de 2017 dictada en el procediment núm. 536/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part TRANS SATO S.L., INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i Alvaro , ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
Antecedentes
Primer.En data 12-6-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre incapacitat temporal, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de febrer de 2017 , que contenia la decisió següent:
Desestimola demanda interposada per FREMAP MUTUA DE ACCIDENTES DE TRABAJO Y ENFERMEDADES PROFESIONALES DE LA SEGURIDAD SOCIAL NÚM. 61 contra l`INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRANS SATO, S.L. i Alvaro , i resolc que la contingència del procés d Â?incapacitat temporal iniciat el 19-3-2014 pel Sr. Alvaro deriva dÂ?un accident de treball, per la qual cosa absolc les demandades de totes les peticions deduïdes en contra seva.
Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
Primer.El demandat Sr. Alvaro va prestar els seus serveis a favor de la també demandada, lÂ?empresa Trans Sato, S.L., dedicada a l Â?activitat de transport de mercaderies per carretera, a través dÂ?un contracte de treballaeventual des del 20-10-2013 fins el 26-3-2014, en que va ser acomiadat (no controvertit, foli 47).
Segon.El passat 18-3-2014, a les 3.28 hores, el Sr. Alvaro i el seu company de feina Fulgencio , van sortir amb el camió des de Santa Perpètua de la Mogoda fins la població de Speyer (Alemanya), alternant-se en la conducció fins a la 18 hores, en que van arribar a Speyer.
Hi van descansar en un apartament destinat per lÂ?empresa i lÂ?endemà, 19 de març de 2014, van sortir a les 3.38 hores. Fulgencio va iniciar la conducció fins les 7.56 hores, moment en el que havia dÂ?iniciar la conducció el Sr. Alvaro , però en va observar que el demandat estava traient escuma per la boca el va haver dÂ?ingressar en lÂ?Hospital Jean Minjoz, en la població de Besançon (França), on va estar ingressat des del 19-3-2014 fins el 23-3-2014.
LÂ?informe de lÂ?Hospital de la Vall dÂ?Hebron, de 28-3-2014 assenyala que lÂ?ingrès a lÂ?Hospital en França ho va ser:'tras episodio de desconexión del medio con afasia posterior realizándose RMN, Eco-doppilere carotídeo hallando placa de ateroma en carótida interna izquierda así como pequeños infartos que engloban territorio de ACM izquierda distal. Fue dado de alta con tratamiento anticoagulante y antiagregación'.
El 25-3-2014 el Sr. Alvaro va ingressar en lÂ?Hospital de la Vall dÂ?Hebron fins el 28-3-2014 (expedient administratiu, folis 47 a 47 girat, 53 a 54 girat i 55 a 57 girat).
Tercer.En data del 19-3-2014 se li va estendre al Sr. Alvaro una baixa mèdica derivada de contingències comunes, amb el diagnòstic de 'síndromes encefálicos en enfermedades cerebrovasculares'.
Sr. Alvaro acredita diversos episodis de cefalea migranyoses des de la infantesa, que es presenten amb una freqüència aproximada de dos mesos, tot constant baixes mèdiques per IT derivades de contingències comunes per síndromes vasculars encefàliques en malalties cerebrovasculars, els dies 23-6-2008, 13-10-2011 i 7-11- 2011.
LÂ?informe de lÂ?Hospital de la Vall dÂ?Hebron, de 28-3-2014, afirma que'Se trata pues de un paciente con múltiples ingresos y controles previos por Neurología por cefaleas de repetición, el primer episodio en 2008 ...'(expedient administratiu, folis 53 a 54 i 59 a 60 girat.).
Quart.Disconforme amb la dita contingència, el Sr. Alvaro va sol.licitar de lÂ?INSS, mitjançant un escrit de data10-4-2014, que la contingència de la seva baixa mèdica de 19-3-2014 fos per accident de treball atès el seu caràcter professional, tot presentant la mútua demandant les seves al.legacions el 19-2-2015 (expedient administratiu, folis 35 girat a 46 girat i 58 a 58 girat).
Cinquè.La Inspecció de Treball i Seguretat Social va estendre el 13-1-2015 un informe en que conclou que la baixa mèdica del Sr. Alvaro és per contingències professionals, tot advertint que lÂ?empresa disposava dÂ?una Avaluació de Riscos Laborals però que no havia facilitat al treballador reconeixement medic ni formació en matèria de seguretat, per la qual cosa s Â?estèn a lÂ?empresa acta dÂ?infracció (expedient administratiu, folis 47 a 47 girat).
Sisè.El dictamen medic de lÂ?ICAM, de 5-3-2015 afirma que la baixa mèdica controvertida deriva dÂ?accident de treball (expedient administratiu, folis 48 i 76 girat).
Setè.LÂ?INSS va dictar una resolució en data del 19-3-2015 tot declarant que el procés dÂ?IT encetat el 19-3-2014 deriva dÂ?accident de treball i que Fremap és responsable del pagament de la prestació dÂ?IT (expedient administratiu, folis 41 a 41 girat).
Vuitè.Formulada una reclamació prèvia per lÂ?actora el 29-4-2015, va ser desestimada per una resolució de lÂ?INSS de 25-6-2015 (expedient administratiu, folis 79 girat a 83).
Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar ( Alvaro ). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
Primer.- L'objecte del recurs de la Mútua condemnada contra la Sentència que desestima la seva demanda en matèria d'Incapacitat Temporal del treballador demandat per al reconeixement de que deriva de contingència per malaltia comuna i no per accident de treball, i confirma la Resolució del Institut Nacional de la Seguretat Social de 19 de març de 2015 que declarava la contingència d'aquella IT. derivada d'accident de treball, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193,c) de la Llei 36/2010 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).
El treballador demandat presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.
Segon.- La Mútua demandant denuncia la infracció dels articles núm. 115 de la Llei General de la Seguretat Social de 20 de juny de 1994 d'aplicació al cas i la doctrina jurisprudencial que cita.
Resumidament manté que la situació d'Incapacitat temporal iniciada pel treballador accidentat el 19 de març de 2014 no es pot considerar derivada d'accident de treball perquè la causa no deriva del treball ni de treball en missió. Argumenta que el treballador prestava serveis per compte de l'empresa Trans Sato, SL., assegurada per la recorrent del risc d'accident de treball, qui el 19 de març de 2014 va ser diagnosticat de síndrome vascular encefàlic. Manté que ja havia presentat antecedents d'aquesta malaltia a l'any 2008 i realitzava controls periòdics al Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona en context de trombosi crònica, vasculitis cerebral en estudi i cefalea crònica. Combat que intervingui la presumpció de l'apartat 3 de l'article núm. 115 de la LGSS., com manté el Informe de la Inspecció de Treball per haver patit la lesió en temps i lloc de treball, i com va resoldre el INSS.. Insisteix en què el procés patit no te cap relació amb el treball ni el treball el va originar, com es demostra pel fet que en el moment de patir la crisi no conduïa sinó que anava de copilot. Assenyala que no es tracta de malaltia comuna preexistent que el treball agreuja. El diagnòstic de l'Hospital de la Vall d'Hebron que tracta el treballador des de 2008 i que el 28 de març de 2014 diagnostica que pateix una possible vasculitis cerebral en estudi, destrueix la presumpció iuris tantum de l'apartat 3 de l'article núm. 115 de la LGSS.. Reconeix que sent el treballador camioner, es trobava en el lloc de treball, en el camió fent la ruta establerta, però no conduint i per tant no en temps de treball. Considera que no es pot considerar com a jornada laboral tot els temps que el camioner està en el camió, atès que hi ha descansos preestablerts per llei, de forma que s'ha de considerar que en la conducció de llargues distàncies es treballa a torns.
Ens remetem a la relació fàctica no atacada per la recorrent i per tant no modificada.
Consta provat que el treballador es trobava en jornada laboral viatjant a l'interior del camió per compte de la seva empresa efectuant ruta internacional. Camió que havia conduït durant 7 o 8 hores just abans de fer de copilot. No es pot pretendre com argumenta la recorrent, que fer de copilot mentre condueix l'altre camioner equival a deixar de treballar. Es tracta doncs d'un episodi greu de salut ocorregut en lloc i temps de treball per compte de la mercantil ocupadora codemandada, de manera que actua la presumpció d'accident de treball en temps i lloc de treball que estableix de forma imperativa l'article núm. 115.3 de la LGSS..
La Mútua s'estén en consideracions sobre els antecedents patològics del treballador, a fi de mantenir que no es produeix en aquest cas la relació de causalitat entre el treball i la lesió tal com exigeix l'article núm. 115.1 de la LGSS. ja citat, per concloure que la presumpció d'accident s'ha trencat degut a la patologia diagnosticada a l'any 2008 pel Hospital de la Vall d'Hebron i posteriors períodes de IT. derivats de malaltia comuna per síndromes vasculars encefàliques a l'any 2011.
Ens remetem al Tercer fet provat de la sentència on consta que el treballador patia migranyes des de la infància amb freqüència aproximada de dos mesos i que el dia 23 de juny de 2008 i el dia 13 d'octubre i 7 de novembre de 2011 va presentar síndromes vasculars encefàliques.
Segons el diagnòstic de l'Hospital de la Vall d'Hebron de 28 de març de 2014 al qual també es refereix el tercer fet provat de la sentència, el treballador havia patit en aquelles dates concrtes de 2008 i 2011 cefalees de repetició, el primer episodi a l'any 2008.
Considerem que els antecedents citats i provats no desvirtuen la presumpció d'accident de treball de l'episodi patit el 19 de març de 2014 en temps i lloc de treball, diagnosticat de síndrome encefàlic en malaltia cerebral vascular, perquè des de l'any 2011 i fins el març de 2014 la patologia de cefalees no havia impedit al treballador prestar serveis, doncs no consten altres situacions de IT. anteriors per aquestes cefalees, sent la simptomatologia lleu dels processos anteriors i ja distanciats en anys.
Així doncs cal partir de que amb anterioritat al 19 de març de 2014 el treballador mai havia patit un episodi de desconnexió del mitjà amb afàsia posterior, o sigui s'hagués desmaiat, ni que se li hagués practicat cap prova de RMN i Eco doppilere caròtida i presentés placa d'ateroma en caròtida esquerra i petits infarts en territori de ACM esquerra distal, com se li va diagnosticar a l'Hospital francès tal com consta en el segon fet provat de la sentència per informe del Hospital de la Vall d'Hebron de 28 de març de 2014.
Entenem doncs que els antecedents invocats per la Mútua recorrent, cefalees migranyoses, no tenen cap rellevància davant el pronòstic greu del desmai patit el 19 de març de 2014, de forma que no trenquen la presumpció de laboralitat de la lesió patida.
També en el cas d'entendre que l'episodi greu del dia 19 de març de 2014 derivava de l'agreujament de la patologia migranyosa, ens trobaríem davant la contingència d'accident de treball establerta en l'article núm. 115, 2 f) de la LGSS. perquè anteriorment els tres episodis de 2008 que debuta i els dos de 2011 havien set de caràcter lleu i no li havien impedit prestar serveis, atenent també que constitueixen tres dies en total, 1 dia a l'any 2008 i dos dies a l'any 2011, sense que interferissin en cap moment en el treball de forma intermitent o constant.
Tercer.- Cal partir del concepte d'accident de treball que contempla l'article núm. 115 de la LGSS. de 1994 que abasta no solament 'tota lesió corporal que el treballador pateixi amb ocasió o conseqüència del treball que executi per compte d'altre' segons la definició general de l'apartat 1 de la norma, sinó també en l'apartat 2 es contemplen les diferents situacions constitutives d'accident de treball, com són ' les malalties o defectes patits pel treballador que s'agreugen com a conseqüència de la lesió constitutiva d'accident', segons recull la lletra f) del mateix apartat 2 de la norma. El concepte ampli d'accident de treball ha set interpretat per la doctrina jurisprudencial de forma pacífica i reiterada des d'antic per la Sala IV del TS. en les Sentències, per totes, de 2 i 4 de setembre de 1997 o de 22 d'abril de 2003, que aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya hem aplicat de forma constant en les Sentències de 1 de febrer de 2016 ( rec. 5824/2015 , o de 8 de juliol de 2016 ( rec. 3191/2016 ) o la de 15 de desembre de 2015 ( rec. 5211/2015 ,) per totes, en les quals partim d'aquest concepte ampli d'accident e treball degut a l'existència de la relació de causalitat necessària entre treball i lesió en els casos en què una lesió en lloc i temps de treball actua com a desencadenant de la malaltia o defecte patit prèviament per la persona treballadora, traient.-lo del seu estat latent o aguditzant-lo ( STS. de 29 d'abril de 2014, rec. 1521/2013 ) que cita la sentència de la instància, o les SSTS. de 25 de gener de 2006 i de 21 de novembre de 2007 , sobre que allò rellevant és que els efectes incapacitants apareguin com a conseqüència del fet traumàtic puntual patit amb ocasió o degut al treball, que es qualifica d'accident, devent entendre com a suficient que s'estableixi la connexió en termes de probabilitat d'acord amb les regles del criteri humà ( STS. de 25 de novembre de 1987 ).
Diem també amb la STS. de 18 de desembre de 2013 ( rec. 7676/2008 ) que la presumpció d'accident de treball de l'apartat 3 de l'article núm. 115 de la LGSS. no es refereix únicament al traumatisme puntual estricte o lesions degudes a una acció sobtada o alteracions dels processos vitals que poden sorgir en el treball per un agent exterior, per destruir aquesta presumpció de laboralitat de la malaltia sorgida o desencadenada de forma sobtada o violenta , sinó que la relació de causalitat únicament es pot destruir per fets rellevants que demostrin de forma clara i contundent la falta de connexió o relació ( STS. de 15 de febrer de 1996 o de 9 de maig de 2006 , per totes).
En conseqüència amb el raonat, desestimem aquest motiu de suplicació de la Mútua recorrent, i confirmem la sentència de la instància.
En aplicació de l'article núm. 235 de la LRJS. condemnem la recorrent a abonar 700 euros en concepte d'honoraris del Lletrat que signa l'escrit d'impugnació al recurs.
Atesos els fonaments jurídics precedents,
Fallo
Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per FREMAP, Mútua col laboradora de la Seguretat Social núm. 61 contra la Sentència de 1 de febrer de 2017 dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona en el procediment núm. 536/2015 , que confirmem, i condemnar la Mútua demandada a abonar al treballador demandat el import de 700 euros en concepte d'honoraris del lletrat que signa l'escrit d'impugnació al recurs.
Donis al dipòsit i asseguraments econòmics el curs legal.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .
Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.
Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:
El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.
