Sentencia Social Nº 4888/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3917/2016 de 09 de Septiembre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 3917/2016

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 9 de setembre de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4888/2016

En el recurs de suplicació interposat per Adriano a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 21 de març de 2016 , dictada en el procediment núm. 474/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Ministerio Fiscal, Caprabo, S.A. i Gestión de Hipermercados Caprabo Eisa, S.L.U., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 21 de maig de 2015, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de març de 2016 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demanda interpuesta por DOÑA Adriano frente a CAPRABO, S.A. Y GESTIÓN DE HIPERMERCADOS CAPRABO EISA, S.L.U., en la que también es parte el MINISTERIO FISCAL, en reclamación por DESPIDO DISCIPLINARIO NULO O SUBSIDIARIAMENTE IMPROCEDENTE, debo declarar y declaro la PROCEDENCIA de los mismos con los efectos contenidos en el artículo 55.7 del Estatuto de los Trabajadores .'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.-La actora ha prestado sus servicios para la empresa demandada CAPRABO, S.A. en el centro de la demandada sito en EL MASNOU, siendo de aplicación el Convenio Colectivo de Supermercados y Autoservicios de la Provincia de Barcelona y domiciliada la empresa en HOSPITALET DE LLOBREGAT; acredita la actora las siguientes circunstancias laborales: antigüedad 10-02-1992, categoría Encargada de Sección y salario de 1744,88 euros mes o 57,37 € día (100% de la jornada), con parte proporcional de pagas extras salario a efectos del despido; hechos no controvertidos por las partes.

SEGUNDO.-Que se acredita que por la empresa demandada se notifico a la actora carta de despido de fecha 24 de abril de 2015 y con efectos de ese mismo día en base al artículo 40 A) 3 b) del Convenio Colectivo del Sector de Supermercados y autoservicios de alimentación de Barcelona y su provincia, constitutivo de una FALTA MUY GRAVE, por los hechos que figuran en la carta de despido que constando en Autos a los folios 15 a 17 se tiene por reproducida a todos los efectos.

TERCERO.-Que conforme a la testifical practicada se acredita que la actora el día 2 de abril antes de iniciar su jornada por la tarde, a las 15.04 horas, realizo una compra siendo atendida por una compañera ( Carmela ), dejo parte de su compra en la zona de cajas y se incorporo a la sección de charcutería y carnicería y posteriormente a las 17 horas su compañera de sección Marisol , se ofreció a traerle la compra y se la llevó; una vez finalizada la jornada a las 21.45 horas, subió al piso de arriba a los vestuarios, no obstante el vigilante de Seguridad Sr. Hernan al ver que subía arriba con la bolsa de la compra, le dijo que se la dejara junto a los cestos de la compra y aceptó; bajo de los vestuarios y se fue hacía la salida solicitándole el vigilante que le enseñará el contenido de la bolsa de su compra y el ticket de compra, encontrando el vigilante dos paquetes un paquete de queso parmesano sin etiquetar y otros dos paquetes con queso parmesano y jamón cocido que no figuraban en el ticket; en ese momento intento ir a la sección a devolver los productos, el vigilante le indico que le diera a el los productos y llamo a las responsables del área, siendo depositados en la nevera del despacho de la jefa de la tienda; la actora dijo que no los había cogido que no eran de ella.

CUARTO.-Consta, al folio 125 informe de la Intervención del Vigilante de Seguridad, de empresa externalizada, en que relata los hechos ocurridos del día 2 de abril de 2015; no así todo el relato de los hechos del folio siguiente en el que se vierten alegaciones subjetivas y solo se admiten los hechos constatados en el hecho anterior, el tercer hecho probado .

QUINTO.-Que el importe de los productos, que llevaba la actora en su bolsa de compra y que no figuraban en el ticket, es de 16,11 € (documentos a los folios 123 y 124 y testifical); alimentos que según la testifical estaban aptos para la venta.

SEXTO.- Que a los folios 137 a 142, 193 a 207 y 210 a 216 consta carta notificada a la actora de Modificación Sustancial de Condiciones de Trabajo, horario, que fue impugnada mediante papeleta de conciliación en fecha 20-05-2013 y que fue desistida por la actora, no compareciendo al acto de conciliación ; así mismo, se la tiene por desistida de la demanda que recayó en el Juzgado de lo Social número 32 de Barcelona autos 483/2013 en procedimiento de Modificación Sustancial de Condiciones de Trabajo por Decreto de 23 de julio de 2013; constando que en comparecencia de fecha 22 de mayo de 2013 las partes comparecen y solicitan de mutuo acuerdo la suspensión del acto del juicio por litispendencia en relación con conflicto colectivo; en ese acto la parte demandada deja sin efecto la comunicación verbal señalada en el hecho sexto de la demanda; llegando las partes a un acuerdo en fecha 8 de mayo de 2014, reconociendo la empresa que las dos codemandadas constituyen un Grupo de Empresas a efectos laborales y manteniendo las condiciones anteriores de la actora.

SÉPTIMO.-Consta a los folios 208 y 209 denuncia a la Inspección el 24-05-13 por falta de medidas de seguridad y adscripción a puesto de trabajo incompatible y trato vejatorio, no consta informe alguno elaborado por la Inspección de Trabajo en relación a esta denuncia; no siendo conocida por la empresa.

Que consta a los folios 188 a 192 denuncia de la actora en fecha 05-05-2014 ante la Inspección de Trabajo por actos contrarios a la dignidad, cesión ilegal de trabajadores, incumplimiento del deber de información por sucesión empresarial y establecimiento de condiciones de trabajo inferior a las reconocidas legalmente (modificación sustancial de condiciones) contra las empresas CAPRABO, S.A. Y GESTIÓN DE HIPERMERCADOS CAPRABO EISA, S.L.U.

En informe elaborado por la Inspección de fecha 27-05-14 consta que las partes llegan a un acuerdo ante la Inspección en cuanto a la modificación de condiciones, el 8 de mayo del 2014, reconocen que conforman las dos empresas un grupo empresarial a efectos laborales y se comprometen a mantener a la trabajadora de las mismas condiciones a la trabajadora que venía disfrutando antes de al subrogación empresarial; no reconociendo la existencia de cesión ilegal de los trabajadores ni por las partes ni por la Inspección.

OCTAVO.-En cuanto a los informes médicos que aporta la actora son posteriores a los hechos que constan en la carta de despido, en informe de 25-02- 2016 (folio 220), días antes del juicio, es en el único momento en consta referencia a la separación y al acto del juicio en los presentes autos, como circunstancias vitales adversas, pero no como causa de su ansiedad; informe que se emite a instancia de la actora; al folio 222 informe en que figuran problemas por causa de su separación matrimonial, en informe posterior al despido.

NOVENO.-La actora no ostenta ni ha ostentado cargo de representación alguna.

DÉCIMO.-Se ha intentado sin Avenencia el preceptivo acto de conciliación previo ante el CMAC, presentando la papeleta de conciliación en fecha 14-12- 15.

DÉCIMO PRIMERO.-Que la actora en su demanda alega la condición de Grupo de empresas a efectos laborales de las dos demandadas, hecho reconocido por las codemandadas ante la Inspección y que trabaja en el centro de GESTIÓN DE HIPERMERCADOS CAPRABO, S.L.U. y sin embargo su empleadora es CAPRABO, S.A., alegando cesión ilegal artículo 43 del ET ; solicita la NULIDAD del Despido por al vulnerar la demandada el artículo 24 de la Constitución Española en su vertiente de principio de indemnidad, ello al ser despedida en represalia por haber interpuesto, frente a la empresa, diversas demandas y denuncia ante la Inspección de Trabajo donde se reconoció la ; subsidiariamente solicita se declare el despido como IMPROCEDENTE.

Solicitando se condene a las codemandadas con carácter solidario a la readmisión de la actora en el mismo puesto de trabajo y mismas condiciones que tenían con abono de los salarios devengados en caso de declararse la NULIDAD, en caso de reconocerse la IMPROCEDENCIA del despido se condene a las dos codemandadas con carácter solidario a la readmisión o, a elección de las codemandadas, al abono con carácter solidario de la indemnización correspondiente.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.-A través d'un sol motiu, articulat per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS , denuncia la demandant la infracció d'allò disposat als articles 54 i 55 ET , 105 i 106 LRJS i 217 LEC . No obstant, la tesi del recurs és diversa, atès que, d'una banda, se'ns indica que la demanda no ha aportat en cap moment una prova fefaent que existís una apropiació indeguda dels productes de l'empresa i, d'altra, es considera -amb directe relació amb l'argumentació anterior- que no ha existit cap il lícit contractual.

Volem observar, en primer lloc, que allò que, certament, no hi ha una prova fefaent de l'apropiació. Ara bé, caldrà observar que, com clarament es desprèn de la sentència, allò que fa la jutjadora del primer grau és una presumpció judicial, en relació a l' article 386 LEC . Una presumpció judicial no és res més que un sil logisme; per tant, la conformació de la convicció d'un jutge, a partir de determinats fets constatats que el duen a la conclusió que els fets concorrent no poden ser altres que els que expressa a la sentència. És per això que la jutjadora 'a quo' en cap moment declara provat que la demandant s'apropiés dels productes que consten en el fet provat tercer. Fa una altra cosa: constata que en data 2 d'abril l'actora comprà determinats productes; que, posteriorment, arran del requeriment del vigilant es pogué apreciar com hi havia determinades mercaderies de la seva bossa que no constaven al tiquet de compra. I d'aquí dedueix les conclusions oportunes respecte l'il lícit contractual.

Doncs bé, caldrà indicar que conforme constant, pacífica i antiga doctrina cassacional, les presumpcions judicials només poden ser destruïdes a través de dues vies. En primer lloc, a través de la revisió dels fets provats ( lletra b) de l'article 193 LRJS ), posant en evidència que ha existit un error manifest en la valoració de la prova en el primer grau jurisdiccional, tant pel que fa a allò que consta a la sentència del jutge 'ad quem', com en relació a l'addició de nous continguts fàctics. O, en segon lloc, per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS , amb denúncia del citat art. 386 LEC , afirmant que el nexe de causalitat que s'estableix en el primer grau entre els fets provats i les conclusions, no s'adequa a la lògica humana (la 'praesumptio hominis'). Es més, hem d'indicar que els tribunals superiors no tenim competències funcionals per tal d'arribar a establir presumpcions judicials, llevat en un únic supòsit: que es modifiquin els fets provats.

Doncs bé, en el present cas el recurs no segueix cap d'aquestes línies aplicatives. D'entrada, els fets provats són pacífics -per inatacats-, i en cap moment es manifesta que la conclusió a la què arriba la jutjadora del primer grau sigui contrària a la lògica. Es limita a afirmar que l'empresa no ha acreditat els fets de la carta. I per bé que és cert que en matèria d'acomiadament correspon a l'ocupador provar els fets imputats, també ho és que les presumpcions són un resultat de la prova. D'aquesta manera, inalterat el substrat de fets provats és del tot evident que existeix un nexe de raonabilitat entre la conducta que imputa la demandant a la recorrent i els elements fàctics concorrents. D'aquí que, davant la insuficiència tècnica del recurs, la Sala no tingui cap tipus d'atribució per tal d'assolir una altra conclusió que la que consta a la sentència del primer grau.

Així les coses, concorrent l'il lícit contractual, caldrà observar que és reiterada la doctrina jurisprudencial que indica que, atès que l'acomiadament és la màxima sanció que observa la nostra ordenació laboral, per la seva transcendència i gravetat per al subjecte infractor, només es pot imposar quan existeixi una proporcionalitat o una adequació entre el fet que s'imputa, el comportament del treballador i la sanció. Als dits efectes, l'acomiadament s'ha de basar en un incompliment contractual greu i culpable del treballador. Gravetat i culpabilitat de la infracció que comporta que la mateixa ha d'alterar substancialment la relació entre les parts i ha de malmetre la convivència necessària en el si de l'empresa, fins a fer-la pràcticament impossible pels incompliments del subjecte deutor de la prestació laboral.

I per la seva banda, l' art. 54. 2 d) ET tipifica com incompliment contractual del treballador que justifica l'acomiadament la transgressió de la bona fe contractual i l'abús de confiança. Aquest precepte ha estat interpretat per la jurisprudència en el sentit de que es fonamental en el tràfic jurídic que els subjectes acomodin la seva actuació als dures de lleialtat i bona fe ( arts. 5 a ) i 20.2 ET ) que, com s'ha dit, han de presidir aquestes relacions i, especialment per les seves característiques ontològiques, les pròpies del contracte de treball. També ha indicat la doctrina que es pot incorre en els dits incompliments tant en forma intencionada, dolosa, amb un ànim deliberat i conscient de faltar a la lleialtat dipositada en el treballador per qui li ha donat feina, com per negligència o descuit imputable a l'assalariat, de tal manera que s'imposa una diligència o lleialtat exigible amb major rigor, d'acord amb la responsabilitat del càrrec exercit i la confiança en ell dipositada. I, finalment, també ha indicat la doctrina que als dits efectes resulta del tot irrellevant que l'esmentada conducta, activa o passiva, comporti perjudicis per l'empresa, atès que es tracta d'una fallida dels deures de fidelitat i lleialtat.

Especialment significativa ha estat la doctrina cassacional en aquells supòsits en els què ha existit una apropiació indeguda de béns de l'empresa o tercers, havent-se destacat al respecte que les dites conductes són del tot reprovables, atès que afecten a nocions elementals de comportament en societat i es troben desproveïdes de qualsevol mena de justificació. És per això que la dita doctrina ve negant rellevància per alterar la qualificació de l'acomiadament a la poca entitat o valor dels objectes indegudament obtinguts (entre d'altres, SSTS 01.06.1987 o 22.11.1989 ). Es tracta de supòsit d'especialitat gravetat. D'aquí que la quantificació de l'apropiació resulti irrellevant, atès que 'en materia de sustracciones o apropiaciones indebidas no cabe apreciar como circunstancia atenuadora la escasa entidad económica de lo apropiado (...) porque la esencia de la transgresión a la buena fe contractual no radica en la causación de un daño evaluable económicamente, sino en la vulneración de la lealtad debida de la buena fe, recíprocamente exigible en cualquier relación contractual y significadamente en la laboral - arts. 5.a ) y 20.2 del Estatuto de los Trabajadores '(per totes: STS 22.11.1989 ). Una lògica aplicable fins i tot encara que l'apropiació indeguda no s'arribi a materialitzar i resti únicament en el terreny de la temptativa ( STS 24.05.1988 ).

Aplicant a aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, la Sala ha de concloure que el recurs no pot ser estimat. En efecte, l'actora -que era encarregada de secció- abusà de la bona fe contractual, en un sector en el que la possibilitat d'incórrer en il lícits similars, tenint present les inevitables relacions de confiança amb els treballadors que suposa una cadena de supermercats, apropiant-se de béns de l'empresa. En les dites circumstàncies resta evident que -amb independència del valor de les mercaderies- concorre una afectació substantiva al contingut patrimonialístic del contracte, que n'impedeix la seva pervivència. D'aquí la conclusió desestimatòria del motiu i, amb ell, del recurs en la seva integritat, que abans anunciàvem.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Adriano contra la sentència dictada pel jutjat del social número 13 dels de Barcelona en data 21 de març de 2016 , recaiguda en les actuacions 474/2015, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra CAPRABO SA i GESTIÓN DE HIPERMERCADOS CAPRABO EISA, ELU, amb presència del Ministeri Fiscal, en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.