Sentencia Social Nº 4911/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2276/2014 de 04 de Julio de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 2276/2014

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 4 de juliol de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4911/2014

En el recurs de suplicació interposat per Aurelio a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 18 d'octubre de 2013 , dictada en el procediment núm. 330/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Pansfood, S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 27 de març de 2013, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data18 d'octubre de 2013 , que contenia la decisió següent:

'que, desestimando totalmente la demanda interpuesta por Aurelio contra 'Pansfood SA',

1) debo declarar y declaro procedente el despido llevado a cabo por la empresa demandada frente al demandante con efectos al 15.2.13 y la extinción del contrato de trabajo en la indicada fecha, sin derecho a indemnización ni a salarios de tramitación;

2) debo absolver y absuelvo a la demandada de todas las peticiones que se formulan contra ella en la demanda.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' 1º-El demandante, Aurelio , estuvo trabajando por cuenta y bajo la dependencia de la empresa demandada, 'Pansfood SA', en la actividad de hostelería, con la categoría profesional de jefe de sector, antigüedad desde 6.7.83 y salario mensual bruto de 3.167,40 €, con inclusión del prorrateo de pagas extras, en el centro de trabajo del establecimiento denominado 'Caffé di Fiore', sito en el aeropuerto del Prat (Barcelona), terminal 1, zona de llegadas (pentágono), sin ostentar cargos de representación unitaria ni sindical.

2º-Mediante carta de 15.2.13, que se da por íntegramente reproducida (folios 16 a 19), la demandada comunicó al demandante su despido disciplinario con efectos a la fecha indicada.

La carta fue notificada al demandante el 15.2.13.

3º-Alrededor de las 10 horas y 12 minutos del día 26.12.12, el demandante atendió a un cliente que solicitó cuatro 'Chapatísimas' de jamón ibérico' y dos 'J&B'. El cliente se llevó dichos productos y el demandante se los cobró. Su importe ascendía a 37,00 €.

El demandante realizó la operación de venta utilizando la TPV 2, de las tres que hay en el mostrador del establecimiento.

El demandante registró la operación en la TPV 2 sin introducir previamente su código de empleado, por lo que la operación quedó registrada a nombre de otro empleado.

El demandante no entregó al cliente el ticket de la operación.

La operación quedó registrada en el sistema informático de la empresa a las 10 horas, 23 minutos y 37 segundos.

4º-Tras atender al cliente mencionado en el ordinal anterior, el demandante atendió a otro cliente, al que tampoco le entregó el ticket. Y cuando este segundo cliente se había marchado, el demandante cogió el ticket de éste y lo tiró a la basura, al tiempo que dejó el ticket correspondiente a la operación del ordinal tercero delante de la máquina registradora. A las 10 horas, 14 minutos, 46 segundos, el demandante guardó el ticket de la operación del ordinal tercero en el interior de la caja registradora.

5º-A las 12 horas, 24 minutos y 58 segundos del día 26.12.12, el demandante procedió a anular el ticket de la operación referida en el ordinal tercero. En la comunicación que debe realizarse a la empresa en los casos de anulación de un ticket, el demandante comunicó que la anulación se debía a que el cliente sólo había querido llevarse dos 'Chapatísimas' de jamón ibérico y agua mineral, adjuntando un ticket por dichos productos. Su importe era de 14,30 €.

6º-En el arqueo de caja efectuado el día 26.12.12, salió un saldo positivo de 12,30 €.

7º-Alrededor de las 8 horas y 59 minutos del día 27.12.12, el demandante atendió a una cliente que solicitó 1 'Fingers de pollo de 9 unidades', 1 'Chapatísima' de queso de oveja, 1 bocadillo de bacon con queso, 2 cruasanes, 2 palmeras, 1 botella de agua 'Evian' de 75 cl. y un zumo de naranja. La cliente se llevó dichos productos y el demandante se los cobró. Su importe ascendía a 28,40 €.

El demandante realizó la operación de venta utilizando la TPV 3.

El demandante registró la operación en la TPV 3 sin introducir previamente su código de empleado, por lo que la operación quedó registrada a nombre de otro empleado.

El demandante no entregó a la cliente el ticket de la operación.

La operación quedó registrada en el sistema informático de la empresa a las 9 horas, 10 minutos y 39 segundos.

8º-A las 12 horas, 12 minutos y 48 segundos del día 27.12.12, el demandante procedió a anular el ticket de la operación referida en el ordinal anterior.

9º-En el arqueo de caja efectuado el día 27.12.12, salió un saldo favorable de 2,2 €.

10º-Las anulaciones de tickets sólo pueden ser efectuadas por los jefes de sector y se realizan siempre inmediatamente después de los hechos que las motivan o transcurridos unos minutos, salvo que la venta objeto de anulación se hubiera llevado a cabo por un camarero, en cuyo caso, la anulación puede demorarse hasta que la realiza el jefe de sector.

11º-El 25.2.13, la parte demandante presentó papeleta de conciliación ante de conciliación se señaló para el 3.7.13.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Postula la part actora en els motius inicials del seu recurs la revisió dels fets provats de la sentència. En concret, se'ns demanen els següents canvis:

a) Del fet provat desè, fent esment a la prova testifical practicada, sense majors consideracions i proposant l'addició del següent afegitó: 'Los trabajadores que testificaron en el acto del juicio probaron que el procedimiento reglamentado para las anulaciones de pedidos resulta habitual que no se siga por los trabajadores cuando existe un conflicto de intereses entre atender al cliente o proceder a la anulación del ticket en el TPV, siendo que en ese caso se da prioridad a la atención al cliente, ocurriendo en ocasiones que la anulación la hace un camarero, y el jefe de sector no la controla hasta el término de la jornada laboral'

b) Addició d'un nou fet provat, en relació a l'enregistrament videogràfic aportat per la demandant, amb la següent proposta de redacció: 'En las grabaciones aportadas como prueba documental por la empresa, se observa una llegada continuada de clientes a la barra del bar, y que la atención de dichos clientes se realiza indistintamente por los trabajadores que hay en ese momento de servicio con i máxima rapidez posible, sin que se haga por ninguno de los trabajadores modificación de código de operario de la máquina TPV'

c) Addició d'un nou fet provat, fent esment a la no aportació del requeriment documental efectuat a la demanda i no substanciat de contrari, per tal que s'hi indiqui que l'actor no ha estat mai sancionat al llarg dels trenta anys que duu a l'empresa

d) I, finalment, respecte la prova testifical i les conclusions que n'extreu, es proposa l'addició d'un nou fet provat amb la següent redacció: 'Considerando la declaración testifical de los trabajadores de la empresa demandada O. Javier y D. Justino , se considera probado que era criterio superior la atención al cliente por encima de los reglamentos internos empresariales de contabilización y anulación de tickets, de forma que cuando se produce una llegada de clientes y acumulación de pedidos, resulta prioritario atender al cliente por la urgencia de su viaje a la circunstancia del cambio de operador en la TPV y a la anulación eventual e inmediata de pedidos'

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació d'aquests criteris ens ha de dur a la desestimació dels canvis proposats, atès que la major part de les modificacions que se'ns demanen s'escapen de la lògica de la suplicació. En efecte, com es desprèn de les anteriors consideracions la prova testifical és ineficaç a efectes de revisió del relat fàctic. I en aquest cas és clar que les propostes de redacció a) i d) es basen en la dita prova. També resulta ineficaç a aquests efectes la prova d'enregistrament videogràfic, conforme la doctrina cassacional més recent ( STS UD 16.06.2011 ), en quant l'apartat b) D'aquesta manera només caldria tenir en consideració l'apartat c) abans ressenyat. Però ocorre que la dita intromissió és del tot irrellevant atès que el fet que l'actor no hagi estat abans sancionat pot ser significatiu en relació al judici de proporcionalitat, però cap eficàcia pot tenir en el previ judici de causalitat, en els termes que més endavant direm.

SEGON.-Per la via de l'apartat c) de l' article 193 LRJS denuncia la part actora la infracció d'allò previst als articles 54 , 55 i 56 ET , per entendre que no s'ha provat cap incompliment contractual per part del demandant, que la causa no és suficient i que la sanció és desproporcionada.

Tampoc la Sala pot compartir les dites tesis. En efecte, respecte els fets és clar que el jutjador del primer grau, valorant la múltiple prova practicada ha arribat a les conclusions que consten en els fets provat tercer a desè. I sobre elles ha construït una legítima presumpció judicial ( art. 386 LEC ) El contingut dels dits fets -que pràcticament, amb única excepció no són discutits pel recorrent- resulta suficient per construir la presumpció judicial en forma clara. I és evident que la conclusió a la que arriba el jutjador s'adequa perfectament a la lògica.

D'altra banda, pel que fa al judici de causalitat caldrà recordar que és reiterada la doctrina jurisprudencial que indica que, atès que l'acomiadament és la màxima sanció que observa la nostra ordenació laboral, per la seva transcendència i gravetat per al subjecte infractor, només es pot imposar quan existeixi una proporcionalitat o una adequació entre el fet que s'imputa, el comportament del treballador i la sanció. Als dits efectes, l'acomiadament s'ha de basar en un incompliment contractual greu i culpable del treballador. Gravetat i culpabilitat de la infracció que comporta que la mateixa ha d'alterar substancialment la relació entre les parts i ha de malmetre la convivència necessària en el si de l'empresa, fins a fer-la pràcticament impossible pels incompliments del subjecte deutor de la prestació laboral.

L' art. 54. 2 d) ET tipifica com incompliment contractual del treballador que justifica l'acomiadament la transgressió de la bona fe contractual i l'abús de confiança. Aquest precepte ha estat interpretat per la jurisprudència en el sentit de que es fonamental en el tràfic jurídic que els subjectes acomodin la seva actuació als dures de lleialtat i bona fe ( arts. 5 a ) i 20.2 ET ) que, com s'ha dit, han de presidir aquestes relacions i, especialment per les seves característiques ontològiques, les pròpies del contracte de treball. També ha indicat la doctrina que es pot incorre en els dits incompliments tant en forma intencionada, dolosa, amb un ànim deliberat i conscient de faltar a la lleialtat dipositada en el treballador per qui li ha donat feina, com per negligència o descuit imputable a l'assalariat, de tal manera que s'imposa una diligència o lleialtat exigible amb major rigor, d'acord amb la responsabilitat del càrrec exercit i la confiança en ell dipositada. I, finalment, també ha indicat la doctrina que als dits efectes resulta del tot irrellevant que l'esmentada conducta, activa o passiva, comporti perjudicis per l'empresa, atès que es tracta d'una fallida dels deures de fidelitat i lleialtat.

Especialment significativa ha estat la doctrina cassacional en aquells supòsits en els què ha existit una apropiació indeguda de béns de l'empresa o tercers, havent-se destacat al respecte que les dites conductes són del tot reprovables, atès que afecten a nocions elementals de comportament en societat i es troben desproveïdes de qualsevol mena de justificació. És per això que la dita doctrina ve negant rellevància per alterar la qualificació de l'acomiadament a la poca entitat o valor dels objectes indegudament obtinguts (entre d'altres, SSTS 01.06.1987 o 22.11.1989 )

I pel que fa al judici de proporcionalitat, la doctrina cassacional ha insistit també que els incompliments contractuals no poder considerats en forma abstracta o general, havent-se de valorar en cada cas els criteris ja apuntats de culpa i gravetat suficients. Neix d'aquí l'anomenada 'teoria gradualista' ( SSTS 21.1.86 , 26.1.87 , 15.5.91 , etc.), del tal manera que el magistrat que valora un acomiadament no ha de realitzar només un examen de causalitat, sinó també de proporcionalitat. D'aquesta manera les circumstàncies que delimiten els fets concorrents 'ad causam' comporten una individualització i concreció en funció de tots els elements que en cada supòsit es donin. Per tant, en tot cas, l'incompliment del principi de bona fe ha de ser palès i notori, doncs els tipus generals de l' art. 54.2 ET -i els que s'observin en els convenis col lectius aplicables- estan sotmesos al marc general de l'art. 54.1 estatutari, que exigeix les dites notes de gravetat i culpabilitat. D'aquesta manera no tota transgressió de la bona contractual és suficient per validar, per se, una extinció contractual subjectiva, sinó només aquelles que tinguin una entitat suficient. En matèria de sostracció de béns ha vingut insistint la més moderna i tuitiva doctrina (entre d'altres, STS 17.09.1990 ), aplicant la dita teoria gradualista, que el criteri general de la no importància del valor d'allò sostret no pot ser entès com un axioma intangible i fent abstracció de la ponderada atenció dels elements fàctics que poden concórrer en cada supòsit, així com la perillositat de la conducta d'incompliment per a l'organització del treball i la necessitat de prevenir comportaments futurs similars. Per això s'afirma a la STS 21.03.1998 que 'en la valoración de esta conducta no cabe emplear meros criterios objetivos, sino que han de ponderarse de manera particularizada todos los aspectos concurrentes (subjetivos y objetivos), aplicando un planteamiento que no sólo sea individualizador y por ello valorativo de las peculiaridades de cada caso concreto, teniendo en cuenta los antecedentes y circunstancias coetáneas, sino que enjuicie la infracción de manera gradualista y buscando la necesaria proporción ante la infracción y sanción'.

És obvi que en el present cas es superen els judicis de causalitat i proporcionalitat (i en relació a aquest últim, tenent present la gravetat dels fets, resulta del tot irrellevant que al llarg de trenta anys l'actor no hagués estat mai sancionat) D'aquesta manera ha existit una afectació significativa al contingut essencial del contracte, que afecta la seva vessant patrimonialística i que impedeix la seva continuïtat.

D'aquí que la Sala hagi de compartir la qualificació de l'acomiadament que ha fet el jutjador del primer grau, amb la conseqüent desestimació del motiu i, amb ell, del recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Aurelio contra la sentència dictada pel jutjat del social número 17 dels de Barcelona en data 18 d'octubre de 2013 , recaiguda en les actuacions 330/2013, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra PANSFOOD, SA en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.