Sentencia SOCIAL Nº 4914/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3818/2017 de 19 de Julio de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08279 - 44 - 4 - 2017 - 0001813

EL

Recurs de Suplicació: 3818/2017

IL LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 19 de juliol de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4914/2017

En el recurs de suplicació interposat per Alvaro a la sentència del Jutjat Social 2 Terrassa de data 27 de març de 2017 , dictada en el procediment núm. 30/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part B. Braun Surgical, S.A., ha actuat com a ponent l'Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 17 de gener de 2017, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de març de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Desestimo la demanda de reclamación de cantidad interpuesta por Alvaro ; absolviendo a B. BRAU SURGICAL SA de los pedimentos de la demanda.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'Primero.- La parte actora tiene las siguientes circunstancias personales y profesionales: Don Alvaro , mayor de edad, antigüedad

14/01/2015, categoría profesional AUXILIAR ADMINISTRATIVO y salario mensual con el prorrateo de pagas extraordinarias de 1.698,05 euros.

Segundo.- Prestaba servicios en la mercantil B. BRAU SURGICAL SA, y cuya actividad está dentro del ámbito de aplicación del convenio colectivo de trabajo EMPRESA, bajo contrato temporal EVENTUAL CIRCUNSTANCIAS DE LA PRODUCCIÓN.

Tercero.- El indiscutido contrato de trabajo de carácter temporal finalizó el 13/01/2016

Cuarto.- Intentada la conciliación mediante TLC administrativa (presentada el 23/01/2017) previamente dedujo la demanda el16/01/2017, que ha correspondido a este Juzgado.

Quinto.- Al momento de la extinción del contrato de trabajo, el actor percibió un total de 848,28 €, siendo indiscutido que la estimación de la demanda supondría una cuantía de 283,23 €.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència del jutjat social que desestima la demanda, presenta la part actora recurs de suplicació, que ha estat impugnat. La part impugnant del recurs al lega amb caràcter previ que contra la sentència no es pot interposar recurs de suplicació.

SEGON. Amb caràcter previ a examinar el recurs de suplicació, es tracta de valorar, ja que és qüestió d'ordre públic processal, si en contra de la sentència es podia interposar recurs de suplicació, ja que la quantia objecte de la condemna no excedia de 3000 euros, en còmput anual.

A tals efectes, s'ha de detallar que la pretensió formulada en la demanda és la reclamació de quantitatper valor de 283,23 euros bruts més l'interès per mora dels art. 1100 i següents del Codi Civil .Que el fonament de les diferència es basa en l'aplicació de la sentència del TSJUE de Diego Porras, sobre el barem de la indemnització en cas d'extinció de contracte temporal, si és aplicable l' art. 49.1 ET o bé el 51 ET , és a dir, aplicable el mòdul indemnitzatori de 12 dies, o el de 20 dies, per any treballat.

La pretensió concreta afecta de manera directa únicament a la part actora, sense que consti que existeixin altres litigis pendents contra de la mateixa empresa o basats en idèntica causa.

L' article 191.2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social , disposa que no és procedent el recurs de suplicació en els processos relatius a les matèries següents:g) Reclamacions la quantia litigiosa de les quals no excedeixi els 3.000 euros.- Per altra banda, a efectes de determinació de la quantia del procés, l'article 192, estableix que si són diversos els demandants o algun demandat fa reconvenció, la quantia litigiosa als efectes de la procedència o no del recurs, la determina la reclamació quantitativa més alta, sense interessos ni recàrrecs per mora. Quan la reclamació versi sobre prestacions econòmiques periòdiques de qualsevol naturalesa o diferències sobre aquestes, la quantia litigiosa als efectes de recurs ve determinada per l'import de la prestació bàsica o de les diferències reclamades, totes dues en còmput anual, sense tenir en compte les actualitzacions o millores que hi puguin ser aplicables, ni els interessos o recàrrecs per mora. La mateixa regla s'ha d'aplicar a les reclamacions de reconeixement de drets, sempre que tinguin traducció econòmica.

Ja que la pretensió formulada en la demanda no arriba a la quantia exigible per a tenir dret al recurs de suplicació, no procedia admetre a tràmit el recurs.

TERCER. Per altra banda, s'ha de valorar si cap la interpretació de què es dona el requisit d'afectació múltiple, d'acord amb el què disposa l' article 191-3-b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social . Sobre aquesta qüestió, com ja hem dit , no s'aporta cap element que evidencií que efectivament existeixi un conflicte actual que afecti a un gran nombre de treballadors.

En admetre el recurs la sentència valora de manera expressa, en el fonament de dret quart, que és d'aplicació l' art. 191.3-b) de la LRJS , ja la qüestió debatuda afecta a un gran nombre de treballadors de forma notòria, ja que diu que els efectes de la STJUE de 14-09-16, de l'assumpte de Diego Porras, afecten a gran nombre de treballadors, per tractar-se d'un debat candent en el terreny doctrinal, polític i judicial.

La valoració de l'afectació múltiple no es pot fer per afavorir interès general de la interpretació del precepte aplicable, o de la qüestió jurídica suscitada, sinó que s'ha de fer constar o ha de ser notòria la afectació real de gran nombre de treballadors, un interès material i concret, referit a pretensions concretes platejades acumulades o no, i/o pendents de postular- se en altres litigis.

Respecte al requisit d'afectació múltiple, per accedir al recurs de suplicació, la recent sentència de 07 de juny de 2017 ROJ: STS 2461/2017 - ECLI:ES:TS:2017:2461 número: 499/2017, recurs: 3039/2015 , exposa la doctrina jurisprudencial, indicant queno és obstacle al límit dels 3000 euros, el fet que el litigi versi sobre la interpretació i aplicació d'una norma legal, que potencialment pugui estar en altres litigis de similar naturalesa, doncs aquesta circumstància no constitueix per si mateixa un supòsit d'afectació massiva, per tenir accés a la via del recurs de suplicació. I així ho ha entès i reiterat la Sala Social del TS, en les sentències de 31/1/ 2017, rcud.2147/2015 , 15-7-2010 (rec. 2711/09 ), 03/10/03 [- rec. 1011/03 -; i - rec. 1422/03 ) ambdues dictades pel Ple de la Sala Social del TS, amb el criteri sostingut que exigeix tres supòsits alternatius, per tal que sigui admissible el recurs de suplicació:

a) que l' afectació general «fuera notoria»;

b) que l'afectació hagi estat objecte d'al.legació i prova; i

c) que el «contenido de generalidad» de la controvèrsia no hagi estat posat en dubte per cap de les parts.

En el mateix sentit, es diu en la sentència del TS de 07 de juny de 2017 (ROJ: STS 2461/2017 - ECLI:ES: TS:2017:2461) número: 499/2017, recurs: 3039/2015 , que : 'La apreciación de la afectación general depende de la existencia efectiva de litigiosidad en masa y también de las «características intrínsecas» de la cuestión objeto de debate, lo que supone la existencia de una situación de conflicto generalizada en la que se ponen en discusión los derechos de los trabajadores frente a su empresa, siempre que ésta tenga una plantilla suficientemente extensa y tales derechos alcancen «a todos o a un gran número» de sus trabajadores, lo que en el presente no concurre puesto que los trabajadores afectados son tres estrictamente, como manifiesta la sentencia recurrida. '

El requisit de l'art. 191-3.b) implica doncs un fet existent - nivell de litigiositat sobre la qüestió objecte del procés - que ha de ser acreditat, i no es dedueix merament de l'interès jurídic general o doctrinal de la qüestió debatuda, com s'ha argumentat en el cas que ens ocupa.

En conseqüència, aplicant de manera estricte el citat article, el que correspon es declarar la incompetència funcional d'aquesta Sala - ja que no havia de ser admès pel jutjat social el recurs de suplicació - i la fermesa de la sentència del jutjat a quo. Tot això tenint en compte que la jurisprudència, respecte a la competència funcional determinada per l'accés als recursos, fa una estricte interpretació i obliga a la valoració d'ofici de la competència funcional, tal com s'exposa en la sentència del TS 7630/2012, de 30/10/2012 , amb cita d'altres. Així s'ha resolt també per la jurisprudencia en sentències del TS de 29-06-2015 ROJ: STS 3671/2015 - ECLI:ES:TS:2015:3671 recurs: 1626/2014 ; 26-05-2015, ROJ: STS 2817/2015 - ECLI:ES:TS:2015:2817 recurs: 2915/2014 ; 27-04-2015 ROJ: STS 2358/2015 - ECLI:ES:TS:2015:2358 recurs: 1654/2014 ; 8-07-2015 ( ROJ: STS 3956/2015 - ECLI:ES:TS :2015:3956). Aquesta darrera recordava, 'Como ya señaló esta Sala en Sentencias de 6 de octubre y 21 de noviembre de 2005 ( recursos 5834/03 y 2648/01 ) y en la de 22 de Mayo de 2006 (recurso 4124/04 ), entre otras, 'la cuestión relativa al acceso al recurso de suplicación -cual es la que ahora se discute- pertenece al ámbito de la competencia funcional de los órganos jurisdiccionales y, por ello, puede ser apreciada incluso de oficio, como se dijo en las Sentencias de 31 de enero de 2002 (recurso 31/2001 ), 30 de octubre de 2002 (recurso 244/2002 ), 26 de octubre de 2004 (recurso 3278/2003 ), 12 de enero de 2005 (recurso 6239/2003 ) y 9 de febrero de 2005 (recurso 5047/2003 ), `sin necesidad de que esté cubierto en este particular el requisito de contradicción de sentencias? ( STS de 26 de octubre de 2004 y, en el mismo sentido, las SSTS de 12 de enero y 9 de febrero de 2005 , todas ellas ya citadas)'.

Acollint la normativa i la doctrina jurisprudencial esmentada, ja que la quantia reclamada, individualment valorada, no arribava a 3000 euros,ni s'havia acreditat una real afectació a més treballadors que a la única demandant,no procedia l'admissió del recurs de suplicació, i per tant s'ha de declarar la nul litat de totes les actuacions a partir de la notificació de les sentència del jutjat social, que declarem ferma.

D'acord amb els preceptes legals citats,

Fallo

Que sense entrar a examinar el recurs de suplicació interposat per Alvaro contra la sentència dictada pel Jutjat Social 2 dels de Terrassa, en data 27 de març de 2017 , en el procediment número 30/2017, seguit per reclamació de quantitat, a instància del citat demandant contra B.BRAUN SURGICAL, S.A., hem de declarar la nul litat de totes les actuacions produïdes posteriorment a la notificació de l'esmentada sentència i, per tant, la fermesa de la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.