Sentencia Social Nº 4919/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2614/2008 de 17 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 17 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4919/2009

En el recurs de suplicació interposat per Alicia a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 3 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 15/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la

Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 10 de gener de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 d'octubre de 2007 , que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando la Demanda interpuesta por Alicia , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre Incapacidad Permanente Absoluta para todo trabajo, por Agravación de la Total reconocida, derivada de accidente no laboral, debo absolver y absuelvo a la parte demandada, confirmando las Resoluciones recurridas"

.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Alicia , con fecha de nacimiento de 27 de Febrero de 1.958, fue declarada en situación de incapacidad permanente en grado de total cualificada, derivada de accidente no laboral, por Resolución de 2 de Diciembre de 1.999.

SEGUNDO.- Presentó una solicitud de revisión el día 6 de Julio de 2.006.

TERCERO.- La Base Reguladora de la prestación es de 1.373,83 Euros, reconocida por la Resolución anterior.

CUARTO.- Las lesiones que dieron lugar a la declaración de incapacidad anterior fueron las siguientes:

FRACTURA SUPRACONDÍLEA DEL FÉMUR DERECHO INTERVENIDA QUIRÚRGICAMENTE, CON EVOLUCIÓN MUY LENTA POR RETRASO DE LA CONSOLIDACIÓN Y SÍNDROME DE SÜDECK SOBRE EXTREMIDAD CON SECUELAS DE POLIOMIELITIS. IMPORTANTE ATROFIA MUSCULAR DE LA EXTREMIDAD INFERIOR DERECHA, OSTEOPOROSIS, GONARTROSIS MODERADA. DEAMBULACIÓN CON AYUDA DE BASTONES, IMPOTENCIA FUNCIONAL DE LA EXTREMIDAD INFERIOR DERECHA.

QUINTO.- Según el dictamen emitido por la Unidad de Valoración Médica de Incapacidades, presenta las lesiones siguientes:

FRACTURA SUPRACONDÍLEA DEL FÉMUR DERECHO (INTERVENIDA QUIRÚRGICAMENTE) CON RETRASO EN CONSOLIDACIÓN Y SÍNDROME DE SÜDECK EN EXTREMIDAD INFERIOR DERECHA CON SECUELAS DE POLIOMIELITIS, DEAMBULA CON AYUDA DE BASTONES. DERMATOFIBROMA 2º DEDO DEL PIE DERECHO (INTERVENCIÓN QUIRÚRGICA). EXÉRESIS (6 / 06).

SEXTO.- Por Resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social, de 21 de Agosto de 2.006, se resolvió:

1.Declarar no haber lugar a revisar el grado de incapacidad declarado a Alicia porque las secuelas que presenta siguen constituyendo en la actualidad el mismo grado de incapacidad permanente reconocido en su día.

2.Declarar que se podrá instar la revisión por agravación o mejoría a partir de 08 / 2.008.

SÉPTIMO.- Frente a la Resolución mencionada, la actora interpuso Reclamación Previa, por considerar que está afectada de una incapacidad permanente en el grado de absoluta, derivada de enfermedad común.

OCTAVO.- La Reclamación Previa se desestimó a 6 de Noviembre de 2.006.

NOVENO.- La actora presenta las lesiones siguientes:

FRACTURA SUPRACONDÍLEA DEL FÉMUR DERECHO (INTERVENIDA QUIRÚRGICAMENTE) CON RETRASO EN CONSOLIDACIÓN Y SÍNDROME DE SÜDECK EN EXTREMIDAD INFERIOR DERECHA CON SECUELAS DE POLIOMIELITIS, DEAMBULA CON AYUDA DE BASTONES. DERMATOFIBROMA 2º DEDO DEL PIE DERECHO (INTERVENCIÓN QUIRÚRGICA). EXÉRESIS (6/06).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que van acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total l'any 1999. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 , b) i c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- La recurrent proposa la modificació del fet provat cinquè, que es refereix a les lesions que va objectivar la Unitat de Valoració Mèdica d'Incapacitats , i proposa una addició al redactat del fet que digui referides a " les patologies que presenta la demandant a la cama esquerra i concretament l'artritis del genoll esquerre per sobrecàrrega des de 1991, evolució artròsica dels procés artrític del genoll esquerre, gonartrosi compartimental severa també al peu esquerra presenta lesions degeneratives mediotarsianas, peu cavo precisant l'ús de plantilla de descàrrega ». No cita cap prova pericial o documental en la que basar la modificació i únicament explicita que no s'ha valorat en la sentència la patologia del genoll esquerre.

La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l' article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l' article 117.3 de la Constitució espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància.

En el cas present la modificació postulada amb redacció alternativa confosa referida al informe de la UVAMI que recull el fet provat cinquè de la sentència, no procedeix ni tampoc en el cas d'entendre que la part es refereix al fet provat novè de la sentència que transcriu fil per randa el dictamen de la UVAMI , degut a que la modificació no es basa en cap prova pericial ni documental com exigeix l' article núm. 191 i núm. 194 de la Llei processal laboral . S'ha de recordar el caràcter extraordinari del recurs de suplicació, que és de revisió de les resolucions de la instància i no una segona instància com l'apel lació a l'ordre civil de la jurisdicció. És per aquest motiu que el recurs de suplicació està limitat pels requisits exigits en l' article 194.2 i 3 de la Llei de Procediment Laboral , que s'han d'interpretar de manera rigorosa perquè són les úniques infraccions sobre les que pot resoldre el Tribunal, cosa que obliga que en l'escrit d'interposició s'exposin amb precisió i claredat suficient els motius, de manera que si no es compleixen els requisits, el recurs és inviable ( S.TS. de 7 de maig de 1996 Ar. 4381 ). Aquesta limitació no resulta contraria al principi de tutela judicial efectiva establerta en l' article 24 de la Constitució espanyola , sinó que n'és conseqüència ja que impedeix que el Tribunal superior dedueixi una pretensió que no estigui rigorosament formulada, a fi de no contravenir el principi d'imparcialitat que regeix la funció judicial per a garantir que no es trenqui l'equilibri entre les parts processals ( STS. IV. de 23 de novembre de 2001 Ar. 10298 ); equilibri que únicament es pot desarticular per alguna d'elles fent ús dels instruments legals i processals establerts legalment per a poder imposar la seva tesi sobre la de l'altra part, però no per a imposar la seva tesi a l'òrgan judicial.

En el cas present també es produeix absència ineludible de censura jurídica que impedeix a la Sala entrar a decidir sobre el fons de la controvèrsia, de manera que s'ha de rebutjar el recurs, atès que tampoc formula adequadament cap motiu revisor dels fets provats amb redacció de text alternatiu basat en les proves eficaces i eficients legalment vàlides segons l' article 194.3 de la Llei de Procediment Laboral .

En aplicació de la doctrina citada, hem de desestimar el recurs i confirmar la sentència.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Alicia contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 28 de Barcelona de 3 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 15/2007 i seguit a instància de Doña. Alicia contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.