Sentencia Social Nº 4920/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3047/2008 de 17 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 17 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 4920/2009

En el recurs de suplicació interposat per Dolores a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 12 de desembre de 2007 dictada en el procediment núm. 715/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto

Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 16 d'octubre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de desembre de 2007 , que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo totalmente la demanda formulada por doña Dolores contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL que pretendía declaración de que se encuentra en situación de incapacidad permanente en el grado de absoluta para todo tipo de trabajo o subsidiariamente total para su profesión habitual, absolviendo libremente al demandado".

En data 9 de gener de 2008 es va dictar interlocutòria d'aclariment de la sentència amb la part dispositiva del tenor literal següent::

"Dispongo tener por aclarada la sentencia dictada en su día en el sentido de que en el hecho probado número uno de la misma debe indicar como base reguladora de la prestación que postula la demandante la de 823,73 Euros y no la de 8823,83 Euros como se hace constar".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º - La parte actora doña Dolores , nacida el 11/10/1948, titular de D.N.I. nº NUM000 , afiliada a la Seguridad Social en el Régimen General, con el nº NUM001 , de profesión habitual limpiadora, acredita cotización por periodo suficiente para lucrar la prestación que postula y base reguladora de 8823,73 euros.

2º - Inicio proceso de incapacidad temporal el 14/10/2005, e incoado expediente de incapacidad permanente, una vez agotado el periodo máximo de aquella situación, emitió dictamen l'ICAM, el 01/06/2007, que recogía como dolencias: "Espondiloartrosis y gonartrosis discreta con funcionalismo conservado. Distimia" y resolvió la Dirección Provincial del I.N.S.S. en Barcelona, el 28/06/2007, declarando que no se encontraba afecta de incapacidad permanente en grado alguno y extinguiendo el proceso de incapacidad temporal con efectos del día de su dictado.

3º - Consta el agotamiento de la vía administrativa, mediante desestimación de reclamación previa por resolución expresa.

4º- Padece: Espondiloartrosis moderada. Coxartrosis y gonartrosis leves. Tendinopatía de hombros con leve limitación funcional. Distimia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La treballadora demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és la revisió dels fets declarats provat de la sentència, i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Postula las revisió del fet provat quart de la sentència, que es refereix a les lesions que pateix i proposa un text alternatiu que digui que pateix : " Cervicoartrosi dels segments de C3 a C6 amb limitació a la mobilitat. Lumboartrosi més acusada em la L5-S1 amb pinçament em aquest nivell, amb fenomen de buidat discal. Gonartrosi i coxartrois amb gonàlgies mecàniques que apareixen a la deambulació i sobre tot al pujar i baixar rampes o escales. Tendinopatia de l'espatlla. Procés inflamatori acromioclavicular. Trastorn distímic de 8 anys d'evolució, tractat per psiquiatria i sense milllora suficient per a una activitat laboral normalitzada. Diverses somatitzacions." Basa la modificació em els informes dels facultatius de traumatologia i psiquiatria de l'Institut Català de la Salut que han tractat la recurrent.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l' article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present la modificació que postula la part es basa en proves documentals mèdiques que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta de proves practicades i tenint en compte els elements de convicció de les parts del procés, sense que podem observar error greu de fets. Per tant, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, hem de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l' article núm. 137.5 i subsidiàriament 4 de la Llei General de la Seguretat Social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència que cita. Argumenta que les lesions i reduccions funcionals són importants i impedeixen qualsevol activitat laboral lucrativa i especialment la seva professió habitual de netejadora, que són definitives o incurables i irreversibles i són greus de manera que disminueixen o anul len la seva capacitat laboral. Postula doncs el reconeixement de la incapacitat absoluta o subsidiàriament total .

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual o la impossibilitat de dur a cap un treball retribuït encara que sigui sedentari respectivament, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme una activitat, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el quart fet declarat provat no modificat refereix una patologia artròssica que limita funcionalment de forma moderada o lleu, com també passa amb la tendinopatia de les espatlles. Entenem que aquest quadre no impedeix ni condiciona les fonamentals tasques de la seva professió habitual de netejadora ni menys impedeix qualsevol activitat laboral lucrativa amb rendiment acceptable, de forma que no es troba impossibilitada de forma total o absoluta.

No concorren per tant les condicions exigides per l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent ni total ni absoluta , devent-se desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Dolores contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 11 de Barcelona de data 12 de desembre de 2007 dictada en el procediment núm. 715/2007 i seguit a instància de l'esmentada recurrent contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.