Sentencia Social Nº 5019/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1962/2007 de 13 de Junio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 13 de juny de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5019/2008

En el recurs de suplicació interposat per Pedro Miguel a la sentència del Jutjat Social 3 Barcelona de data 21 de novembre de 2006 dictada en el procediment núm. 556/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Iberia Lineas Aéreas de

Antecedentes

Primer. En data 31 de juliol de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de novembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que estimando en parte la demanda interpuesta por la parte actora Pedro Miguel contra Iberia Líneas Aéreas de España, S.A., condeno a Iberia Líneas Aéreas de España, S.A. a abonar a Pedro Miguel la suma de 1.057,71 euros por el concepto reclamado".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- El actor ostenta la categoría y salario que se refleja en la demanda, habiendo suscrito los contratos de trabajo que se recogen en la misma, y que se dan por reproducidos, dada la conformidad de contrario.

2.- La empresa ha venido abonando al actor las sumas correspondientes a los trienios fijados en el Convenio Colectivo de la demandada, a razón de la antigüedad que les ha reconocido.

3.- De estimarse la demanda se habrá de estar a las antigüedades, cantidades y los conceptos reclamados en la misma.

.( Hecho conforme)

4.- Se intentó la conciliación previa sin efecto.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El treballador demandant planteja recurs de suplicació contra la sentència que estima en part la pretensió i condemna l'empresa demandada a abonar l'import reclamat de 1057,71 euros pel concepte de diferències del complement d'antiguitat per període des del dia 1 de juliol de 2005 fins el dia 30 de juny de 2006. L'objecte del recurs és la vulneració de normes o garanties del procediment que causen indefensió i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article núm. 191 a) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RDLegislatiu 2/1995 .

Segon.- En primer lloc hem d'atendre que l'empresa impugnant planteja la no admissió del recurs per raó de la quantia segons estableix l' article núm. 189.1 de la Llei de Procediment Laboral , i cita doctrina jurisprudencial referida al valor econòmic del dret que es postula reconèixer com a determinant de la facultat per poder recórrer.

Efectivament la doctrina jurisprudencial de la Sala IV del Tribunal Suprem és reiterativa en assenyalar els criteris d'interpretació dels requisits exigibles per l' article 189 de la LPL per poder interposar recurs de suplicació contra sentències dictades en la instància. Ha assenyalat que l'examen d'aquests requisits és obligat d'observar per a decidir la admissió o la no admissió dels recursos de suplicació per raó de la quantia, encara que no s'expliciti i es postuli un reconeixement de dret, el valor econòmic del qual no superi el límit legal, com és el cas en que es postula un reconeixment de dret i també l'import del dret inferior a la quantitat legalment establerta com a topall mínim. ( SSTS. IV de 9 de juliol de 2002 Ref.2002/32103 amb cita a les de 11-2- 2002, rec. 2563/01; 26-2-2002, rec. 3159/2001; de 21-3-2002, rec. 3155/01 i de 2-7-2002, rec. 3974/2001 per totes).

Per tant l'acció postulada no és susceptible de recurs de suplicació respecte al fons de la controvèrsia, de manera que no s'admet el recurs de la part demandant respecte a l'examen de les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència previst en l'apartat c) de l'article núm. 191 de la llei processal .

Tercer.- La part recurrent també planteja com a objecte del recurs la infracció de normes del procediment que causen indefensió segons l'apartat a) de l'article núm. 191 de la Llei de procediment Laboral i reposar les actuacions al moment de dictar-se la sentència degut a la incongruència existent.

Hem d'examinar aquest motiu del recurs tota vegada que afecta el dret fonamental de la tutela judicial efectiva establert en l' article núm. 24 de la Constitució Espanyola i l'article núm. 218 de la Llei d'Enjudiciament Civil que no cita expressament la part.

La pètita de la demanda consisteix en què es declari com a temps de treball efectiu als efects de meritar el complement d'antiguitat el treball efectivament treballat des del dia 8 de novembre de 1989 que s'estén fins el dia 30 de desembre de 1992, i reclama que es condemni l'empresa a abonar l'import de 1057,71 euros en concepte de diferències del complement d'antiguitat corresponent al període des del 1 de juliol de 2005 al 30 de juny de 2006.

La part dispositiva de la sentència estima en part la demanda del recurrent i condemna l'empresa a abonar l'import total reclamat pel concepte reclamat.

Si be els termes d'aquesta part dispositiva ofereixen certa obscuritat i confusió al establir que estima en part la demanda, el cert és que reconeix el dret a l complement d'antiguitat postulat per l'import reclamat amb condemna del seu pagament a l'empresa.

Queda doncs clar que no es produeix cap incongruència omissiva entre la pètita del demandant recurrent i la decisió judicial que ha reconegut la pretensió en la seva totalitat, que es produeix en cas de què la sentència no resolgui una pretensió plantejada en la Súplica de la demanda. La STS. de 29 d'abril de 2005 ( Rec. 3177/2004) fa referència a que es produeix incongruència omissiva quan falta el pronunciament sobre alguna pretenció portada al procés oportunament (SSTS. de 21 de març (RJ 2002 3816), 23 de desembre de 2002 (RJ 20032473) (recurs 2145/01 y 332/02), 18 de juliol de 2003 (RJ 20036121) (recurs 3891/02), 27 d'octubre (RJ 20051311). Cal recordar la STS IV de 18 de novembre de 2004 (RJ 2005197) (recurs 4983 y 6623/03), ha dit que «El Tribunal Constitucional viene definiendo la incongruencia omissiva o ex silentio en una consolidada doctrina (sentencia 91/2003, de 19 de mayo [RTC 200391] y 218/2003, de 15 de diciembre de 2003 [RTC 2003218], entre otras muchas) como un "desajuste entre el fallo judicial y los términos en que las partes formularon sus pretensiones, concediendo más o menos, o cosa distinta de lo pedido" (SSTC 136/1998, de 29 de junio [RTC 1998136] y 29/1999, de 8 de marzo [RTC 199929]) que entraña una vulneración del derecho a la tutela judicial efectiva siempre y cuando esa desviación "sea de tal naturaleza que suponga una sustancial modificación de los términos por los que discurra la controversia procesal" (STC 215/1999, de 29 de noviembre [RTC 1999215]). (SSTC 124/2000, de 16 de mayo [RTC 2000124], 186/2002, de 14 d'octubre [RTC 2002186] y 6/2003, de 20 de gener [RTC 20036] 2003/1401)».

Entenem que en el cas present no es produeix ni incongruència extra petita, ni omisiva ni la sentència atorga cosa diferent a la postulada. Les consideracions i motivacions que fa el magistrat de la instàcia el l'últim paràgraf del fonament de dret tercer sobre la improcedència del còmput com a temps treballat de tot el període des del primer contracte temporal als efectes del càlcul del complement d'antiguitat reclamat, no produeix la incongruència interna de la sentència que diu el recurrent, tota vegada que la sentència reconeix explicitament en els raonaments i en la part dispositiva la totalitat de la reclamació postulada pel recurrent.

Per tant, atenent els raonaments precedents,

Fallo

Declarar que la sentència de la instància no pateix d'incongruència i no admetre el recurs per raó de la quantia.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.