Sentencia Social Nº 5072/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1655/2016 de 15 de Septiembre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1655/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de setembre de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5072/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 20 de novembre de 2015 dictada en el procediment núm. 890/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Elisa , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 17-9-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de novembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

Estimando en parte la demanda interpuesta por Dª Elisa frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro que la actora se encuentra en situación de incapacidad permanente en grado de total, con derecho a percibir la prestación correspondiente en cuantía del 55% de la base reguladora de 738,36 euros y con efectos de 1-6-14, condenando a la entidad demandada a su abono, con las mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO. La actora, Dª Elisa , con DNI nº NUM000 , nacida el día NUM001 -76 y de profesión habitual Educadora Infantil, fue declarada en situación de incapacidad permanente absoluta por resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social de fecha 16-11-10. Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: 'Tr. orgánico de la personalidad. TOC en tto. farmacológico y psicoterápico con respuesta clínica parcial'.

SEGUNDO. Posteriormente, el Instituto Nacional de la Seguridad Social tramitó un expediente de revisión del grado de incapacidad reconocido, en el que dictó resolución de 31-5-14 por la que declaró que no se encontraba afecta de incapacidad permanente en grado alguno. Las lesiones reconocidas por la entidad gestora en esa ocasión fueron las siguientes: 'T. obsesivo-compulsivo de intensidad moderada: con funcionalismo global conservado siendo la voluntad y pensamiento no dependiente de ningún T. mental limitante en la actualidad'.

TERCERO. Frente a esa resolución la actora interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 2-7-14.

CUARTO. La base reguladora de la prestación es de 738,36 euros y la fecha de efectos es de 1-6-14.

QUINTO. La actora a la edad de ocho años sufrió un traumatismo craneoencefálico secundario a accidente de tráfico; actualmente presenta una afectación cognitiva leve y un trastorno obsesivo-compulsivo de larga evolución y de intensidad moderada, con mantenimiento de los rituales y ansiedad reactiva significativa, en tratamiento psicoterápico.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que declara la demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de d'educadora infantil, és per examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- El Ens Gestor denuncia la infracció de l'article núm. 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny), que transcriu. S'oposa al reconeixement de la incapacitat permanent total de la sentència perquè considera que la magistrada no ha tingut en compte l'afirmació del Informe del metge ICS. que cita, sobre que el quadre que presenta és similar al de l'any 2007, moment en què va patir l'accident. Conclou que no existint ni agreujament ni descompensació ni noves malalties, no presenta limitacions per a la seva professió d'educadora infantil.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet al grau d'incapacitat permanent total de la normativa anterior, manté que la qualificació d'aquest grau d'incapacitat suposa la impossibilitat d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual , i entén que, tot i que funcionalment pugui dur-les a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol requeriment, sinó la de dur-lo a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a la professió habitual és total quan la possibilitat de dur-la a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix aquella activitat laboral productiva és utòpica.

Referent a les lesions que presenta la treballadora, el cinquè fet provat de la relació fàctica no atacat, comporta en el conjunt de l'estat de salut de la recurrent un quadre limitador important degut a l'afectació cognitiva lleu i al trastorn obsessiu-compulsiu d'evolució llarga i d'intensitat moderada, amb manteniment de l'ansietat reactiva significativa en tractament psicoteràpic.

Ens remetem als raonaments jurídics de la instància que consten en el Segon Fonament de Dret sobre la valoració de les lesions que presenta i motivació de la decisió judicial recorreguda. Les lesions psíquiques actuals que consten en el cinquè fet provat resulten incompatibles amb les fonamentals tasques de la professió d'educadora infantil degut a la dificultat a l'atenció sostinguda i especial, a la concentració i a l'organització del treball, a mes de la patologia ansiosa reactiva contraproduent en el tracte infantil, que requereix perseverar amb insistència i paciència en l'educació i hàbits dels menors.

No es pot oblidar que les patologies no difereixen de les que van donar lloc al reconeixement de la Incapacitat Permanent Absoluta a l'any 2010, consistents en Tr. Orgànic de la personalitat. TOC. en tractament farmacològic i psicoterapèutic amb resposta clínica parcial, tal com consta en el primer fet provat, si be actualment requereix únicament tractament psicoterapèutic, sent la seva intensitat moderada i no severa.

El conjunt de patologies en relació amb les fonamentals exigències de la professió de la demandant són incompatibles doncs amb el seu estat de salut, de manera que compleix amb els requisits exigits en l'article núm. 137.4 de la LGSS., raó per la qual, amb la sentència de la instància, que confirmem, desestimem del recurs del Ens Gestor.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 20 de novembre de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 24 de Barcelona en el procediment núm. 890-2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.