Sentencia Social Nº 508/2005, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8158/2004 de 21 de Enero de 2005

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

R.U.

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 21 de gener de 2005

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 508/2005

En el recurs de suplicació interposat per Vicente a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 19 de juliol de 2004 dictada en el procediment Demandes núm. 303/2004 en el

qual s'ha recorregut contra la part UTE Manteniment Rondes, Mantenimiento de Infraestructuras, S.A. i Indra, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 4 de maig de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de juliol de 2004, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por D. Vicente contra UTE Manteniment Rondes, Mantenimiento de Infraestructuras S.A. e Indra S.A., en reclamación por despido debo absolver y absuelvo a la demandada de la demanda en su contra interpuesta."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

"1.- La parte actora, D. Vicente ha venido trabajado para la empresa demandada con la categoría, antigüedad y salario mensual con prorratas siguientes : peón especialista, 7/1/04 y 1273,22 euros.

2.- En fecha de efectos 6/4/04, la empresa denunció la finalización del contrato por expiración del tiempo convenido.

3- En 1.1.04 se iniciaron los efectos de la concesión de mantenimiento a la UTE manteniment Rondes, constituida por las sociedades codemandadas, anteriormente encomendada a otras empresas.

4.- El demandante suscribió contrato eventual por circunstancias de la producción que no especificaba causa concreta alguna. La cláusula 6ª del contrato se refería a las cláusulas adicionales, que no contienen norma determinación alguna de causa.

5.- Como consecuencia de la falta de ejecución de numerosas incidencias por parte de la anterior contratista en la parte final de su contrata existían al comienzo de la siguiente un importante número de incidencias acumuladas, que constan en el listado doc n° 1 de la codemandada Matinsa.

6.- En el acta de seguimiento de 19/1/04 las que se denominan operaciones extraordinarias son: "asfaltat més senyalització horizontal, juntes de dilatació al Nus de la Trinitat i la C-32, petrils del Nus i tapes de registre"(dc 3).

Asimismo se indica en el acta que ha de tenerse una especial incidencia en la Ronda del Litoral con motivo del Fórum, en lo que refiere a jardinería. Obra civil especialmente pavimento, e instalaciones (doc 3, punto 5º). Las operaciones de pavimentación se programaron especialmente en varios fines de semana especialmente, entre el 18/2 y el 12/4/04.

7.- En acta de 17/2/04 se denominan incidencias destacadas sobre las que hay que trabajar las siguientes:

-Reparación de bandejas verticales de cableado en el túnel de Colón de la B-10.

-Adecuación del paso de mediana del PQ O de la B-10.

-Reparación de balizamiento y señalización vertical de la B-10.

-Potenciación de la campaña de limpieza de señalización vertifical.

-Instalación de un sistema de drenaje para evitar el goteo sobre el cartel de la salida 21, sentido Llobregat.

-Retirada de palmeras muertas o señaladas corno peligrosas.

-Reparación de opacímetros.

-Colocación de los ventiladores retirados para su reparación.

-Reparación del amortiguador de impacto de la Salida 21, sentido Besós.

-Reparación de la barrera tubular en la mediana a la altura del PK 4+500 de B-10.

-Pasar por la empresa de Inspección y Control la revisión de las instalaciones eléctricas.

-Reparación de barreras de seguridad con impactos.

-Estudio de alternativas y retirada del pórtico de la salida de Ronda de Dalt hacia la AP-2.

-Planificación de la campaña de limpieza de túneles.

-Limpieza reparación de armarios y postes de auxilio, especialmente en la B-10

(doc 4 Matinsa).

8.- Conforme al punto 6° del acta de 19/1/04, la primera realizada, la representación de las demandadas manifestó que se habían ofrecido 44 personas, de las que entonces estaban contratadas ya 37. (doc 3 Matinsa). Se habían subrogado 17 personas de la anterior concesionaria, ya que las demás estaban contratadas desde una ETT.

9. - El demandante trabajó en vialidad, realizando siegas en márgenes, medianas, así como en obra civil, según la testifical del jefe de operaciones de la división del demandante.

10.- Se intentó la conciliación sin efecto. "

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària qui ho va impugnar en forma les parts codemandades " INDRA S.A.", i "UNION TEMPORAL DE EMPRESAS" UTE MANTENIMENT RONDES" . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- La part actora formula recurs de suplicació contra la sentència que desestimà la seva demanda de que es declarés improcedent el seu acomiadament, el qual té per objecte: a) Revisar els fets declarats provats i b) Denunciar la infracció de normes jurídiques o de la jurisprudència. L'esmentat recurs ha estat impugnat per les dues empreses que integren la UTE Manteniment Rondes.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de la Llei de Procediment Laboral, sol.licita el recurrent la supressió del fet provat cinquè de la sentència. Basa aquesta pretensió en l'afirmació que no es tracta d'un fet provat, sinó d'una argumentació del magistrat que pot predeterminar la decisió. Es critica concretament que consti en l'esmentat fet que el llistat d'incidències són incidències acumulades i que aquestes són "un important nombre d'incidències acumulades" perquè entèn que no s'ha provat aquest fet.

En el segon motiu, es demana se suprimeixi el fet provat nº 6 perquè entén que és una conclusió predeterminant de la decisió i que només analitza el que li interessa de l'Acta i situa a l'actor en indefensió, així mateix s'afirma que és una prova prefabricada.

I, per últim es demana s'afegeixi un nou fet provat amb la següent redacció: "Las demandadas no han aportado el listado de incidencias que se producen mensualmente y que tiene obligación de aportar a las reuniones mensuales con Consell Comarcal del Barcelonés de seguimiento de la contrata". Entén que aquest fet és important perquè la càrrega de provar que el contracte és vàlid correspon a l'empresa i que per això hauria d'haver acreditat que els treballs eren extraordinaris.

Abans d'entrar a examinar aquests motius, cal reiterar, una vegada mes, que el present recurs de Suplicació no té la naturalesa de l'apel.lació ni de segona instància, -Sentències del Tribunal Constitucional 18/1993, 294/1993 i 93/1997-sinó que és de naturalesa extraordinària, gairebé cassacional, en el qual el Tribunal "ad quem" no pot valorar "ex novo" tota la prova practicada a les actuacions. Naturalesa que es basa en l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral, la regulació del qual evidencia que per al legislador és el jutge d'instància, que és el que té un coneixement directe de l'assumpte, a qui correspon apreciar els elements de convicció, concepte més ampli que el de mitjans de prova, en incloure també la conducta de les parts en el judici, per establir la veritat processal intentant que s'apropi al màxim a la veritat real, valorant, en consciència i segons les regles de la sana crítica (Sentència del Tribunal Constitucional de 17 d'octubre de 1994), la prova practicada a les actuacions d'acord amb les àmplies facultats que amb aquesta finalitat li atorga l'article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral.

I aquesta atribució de la competència per valorar la prova del Magistrat "a quo" és

precisament la que determina que el Tribunal Superior s'ha de limitar, normalment, a efectuar només un control de la legalitat de la sentència, i tant sols excepcionalment pugui revisar les seves conclusions de fet, precisament quan d'algun document o prova pericial invocada pel recurrent es posi de manifest, de manera inqüestionable, l'errada del Jutge "a quo", refusant-se tota possibilitat de revisió de la prova dels testimonis i de la confessió judicial, així com dels possibles arguments i les interpretacions més o menys lògiques del recurrent valorant la prova realitzada (en aquest sentit, cal fer referència a les sentències del Tribunal Suprem de dates 17 d'octubre de 1990 i 13 de desembre de 1990), fins el punt que s'hagi dit que la certesa de l'error exclou tota situació dubtosa, de manera que si la part recurrent no al.lega un medi idoni per la revisió i no acredita molt clarament l'errada en la valoració de la prova per part del Jutge, ens trobarem davant d'un intent interessat i inútil de substituir el criteri judicial objectiu pel subjectiu de la pròpia part.

Aplicant, doncs, aquesta doctrina al present supòsit, es clar que els motius s'han de desestimar perquè: Pel que fa al primer motiu perquè no és cert que el fet provat 5è no s'hagi provat. El magistrat d'instància en el mateix fet fa referència que hi havia un important nombre d'incidències acumulades que consten en el llistat doc. nº 1 de la codemandada Matinsa, la qual cosa és certa perquè en l'esmentat document consta que només en els primers cinc dies del mes de gener existeixen 200 incidències. No s'està doncs en el supòsit estudiat en la sentència d'aquesta Sala de data 4 de maig de 2.000.

També s'ha de desestimar el motiu segon, referent a la supressió del fet sisè. Com correctament afirmen les codemandades en els seus escrits d'impugnació: a) No es tracta d'una prova preconstituida, sinó d'un Acta de seguiment del servei de manteniment de les Rondes de Barcelona contractat amb l'Administració, per la qual cosa no té res a veure amb el supòsit estudiat en la Sentència d'aquesta Sala de data 31 de maig de 2.000 a la qual es fa referència; b) Basant-se en l'esmentat document el magistrat fa constar en el fet esmentat les operacions extraordinàries que allà consten i, com s'ha dit abans, és a ell a qui correspon la valoració de la prova i c) No existeix cap tipus d'indefensió pel treballador que només s'al.lega, però després no s'indica en què consisteix.

I, per últim, no es pot tampoc accedir a afegir un nou fet provat amb la redacció que es proposa perquè, segons reiterada jurisprudència, no és possible la redacció de fets provats de caràcter negatiu, perquè el que ha de constar en el relat fàctic són els fets que han quedat provats, no els que no ho han estat perquè en realitat serien uns "no fets". Però és que, a més, si les demandades han aportat o no qualsevol prova no és un fet que tingui incidència amb el fons de l'asssumpte, sinó és una dada a tenir en compte pel jutge d'instància en el moment de valorar la prova, i si la part que hauria de provar un fet no ho fa, això tindrà les conseqüències legals que estableix l'article 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

TERCER.- Correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral, entén el recurrent que la sentència d'instància vulnera l'article 15.1. b), 15.1. a) i 3.5 de l'Estatut dels Treballadors, així com la sentència del Tribunal Suprem de data 10 de maig de 1993. No obstant, després no s'especifica perquè s'ha infringit l'article 15.1. a) perquè aquest article fa referència al contracte temporal per obra o servei i aquest tipus de contracte no és el que va subscriure el treballador, per la qual cosa s'ha d'afirmar des d'aquest moment que l'esmentat article no s'ha infringit perquè no té relació amb la qüestió controvertida. El mateix cal dir de l'article 3.5. de l'Estatut, perquè tampoc s'assenyala en el recurs perquè s'ha infringit.

S'haurà d'entrar, doncs, ha examinar si la sentència ha infringit l'article 15.1 b) de l'Estatut dels treballadors que és on està regulat el tipus de contracte subscrit per l'actor, és a dir, un contracte temporal per circumstàncies de la producció. Com consta en el fet provat quart, el demandant va subscriure un contracte d'aquest tipus en el qual no s'especificava cap causa. D'aquest fet el recurrent extreu la conclusió que el contracte es va celebrar en frau de llei perquè entén que en aquest cas l'empresa ha de provat que existeixen les causes que han donat lloc a la contractació temporal i en el present supòsit aquestes no s'han provat.

És cert que el Tribunal Suprem, en la sentència de data 10 de maig de 1993, que s'esmenta pel recurrent, ha establert que en els contractes temporals s'ha d'especificar la causa en que es basen (en aquell supòsit ni tan sols s'havia fet constar en el contracte en quina de les quatre causes de temporalitat, aleshores existents, s'havia basat la contractació), però també ho és que l'empresa pot provat que existeixen les causes que han motivar la contractació.

En efecte, en la més recent sentència del Tribunal Suprem de data 23 de setembre de 2.003, s'assenyala que: ".En el vigente marco regulador del sistema ordinario de contratación temporal - art. 15.1 del ET, reglamentariamente desarrollado por el Real Decreto 2104/1984- el válido acogimiento a modalidad contractual correspondiente al mismo, requiere, en términos inexcusables, que concurra la causa objetiva específicamente prevista para cada una de ellas como justificativa de la temporalidad que le es propia; no basta, por tanto, que la concorde voluntad de las partes, aun explícita en el contrato, pretenda someter la relación laboral que constituyen a una de tales modalidades, pues éstas, por su carácter causal, sólo se hacen viables cuando median en la realidad dichas circunstancias justificativas. Las normas que consagran lo expuesto son de carácter necesario, por lo cual los derechos que en favor del trabajador de ellas derivan, escapan de su poder de disposición, antes o después de ser adquiridos, tal como establece el art. 3.5 del ET. Dichos contratos, que habrán de ser celebrados por escrito cuando así lo exigiera una disposición legal y, en todo caso, si la duración pactada excediera de cuatro semanas (art. 8.2 del ET), requieren que al concertarse se especifique la modalidad contractual a que se acomoda, así como las circunstancias en concreto, propias de la misma, que se aleguen en el caso como concurrentes. Esta exigencia, válidamente establecida para cada modalidad contractual por el Real Decreto 2104/1984, responde a hacer posible la constatación de que el contrato se ajusta a la expuesta disciplina legal. La omisión, sin embargo, de tales especificaciones, no lleva necesariamente anudada la automática conversión en por tiempo indefinido de la relación laboral que se constituye, pues, si en la realidad quedan cumplidos los requisitos legalmente impuestos para el válido acogimiento a una de tales modalidades contractuales, el vínculo laboral puede mantener la duración determinada pretendida, si bien dicha omisión genera presunción favorable a la fijeza, destruible por prueba en contrario que acredite su naturaleza temporal. Así debe deducirse de lo establecido por el art. 8.2 del ET y del art. 8 del Real Decreto 2104/1984, pues si, conforme a tales preceptos, la total inobservancia de la exigible forma escrita sólo produce la mencionada presunción, no resulta lógico atribuir mayores consecuencias a defectos formales de menor entidad".

Queda clar, doncs que la causa ha de constar en el contracte, però sí no hi consta, això no vol dir que automàticament s'hagi d'entendre que el contracte era fraudulent, sinó que es permet que l'empresa provi que existia la causa real per la qual el treballador va ser contractat. Tal com ha afirmat aquesta Sala, l'exigència de consignar amb precisió i claredat la causa s'ha de complir, però també s'ha assenyalat que si en el contracte no s'ha consignat la causa, aquesta omissió és pot suplir mitjançat la prova eficient de que existeixen les causes que han donat lloc a la contractació, perquè del que es tracta és de constatar que realment existeix la causa prevista pel legislador per aquesta modalitat contractual, per la qual cosa l'omissió formal no pot determinar l'existència de frau de llei, si l'empresa prova en el procés que efectivament existeix la causa citada.

També ha afirmat aquesta Sala reiteradament, que l'empresari es pot acollir a aquesta modalitat contractual quan la contractació del treballador tingui per objecte atendre a un increment transitori de l'activitat de l'empresa, que no es pot cobrir amb la plantilla ordinària d'aquesta. L'existència de comandes excepcionals, l'augment no habitual de les vendes o la concurrència de qualsevol altre causa que requereixi la utilització de personal addicional durant un període de temps, coincident amb el de la durada del contracte, justifiquen la seva concertació (Sentencia de data 12 d'abril de 1999).

Doncs bé, aplicant l'esmentada doctrina al present litigi, el motiu s'haurà d'estimar, perquè la Sala no pot compartir els raonaments fets pel Magistrat d'instància en relació a que les demandades van provar la causa del contracte eventual subscrit amb l'actor. En efecte, per poder comprovar si va existir un augment de la feina, s'ha de poder comparar aquesta amb les èpoques ordinàries i en el present cas, encara que és cert que en el moment de començar la contracta de manteniment de les Rondes existien incidències acumulades, i que en aquell moment calia tenir una especial atenció a la Ronda Litoral amb motiu de la celebració del Fórum (fets provats 5è i 6è), també ho és que l'empresa no ha acreditat el nivell d'activitat ordinària que té, per la qual cosa no es pot comprovar si va existir un augment de treball precisament en els mesos en que es va contractat l'actor, perquè les incidències acumulades i el manteniment de les Rondes -encara que es celebrés el Fòrum- és precisament l'objecte de la contracta. D'altra banda, com correctament raona la part actora, en el fet vuitè de la sentència queda clar que en l'acta de 19.1.2004 la representació de les demandades va manifestar que s'havien ofert 44 persones, de les quals en aquell moment només se n'havien contractat 37, per la qual cosa és evident que l'empresa necessitava contractar més personal, és a dir, que estava per sota del personal que necessitava per complir amb la contracta i, per tant, la contractació de l'actor no va ser motivada per un augment especial d'activitat, sinó per treballar en l'activitat ordinària de l'empresa.

QUART.- L'estimació del motiu comporta la del recurs i la revocació de la sentència d'instància el que suposa l'estimació de la demanda i la declaració de l'acomiadament de l'actor com improcedent, d'acord amb el que estableix l'article 55.3 de l'Estatut dels Treballadors, amb les conseqüències legals inherents a l'esmentada declaració, és a dir condemnar l'empresari a la readmissió del treballador o a abonar-li una indemnització de 477,45 euros, a opció de l'empresari, que l'haurà d'exercir dins del termini dels cinc dies següents a la notificació d'aquesta sentencia, mitjançant escrit o compareixença davant la Secretaria de la Sala, i, en qualsevol cas, al pagament dels salaris deixats de percebre des la data de l'acomiadament fins la notificació de la present sentencia, o fins que hagi trobat una altre ocupació, si l'esmentada feina és anterior a la sentencia i es provés per l'empresa el que ha cobrat. En el cas de que no hi hagi opció en l'esmentat termini, s'entendrà que s'opta per la readmissió.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Vicente contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona, en data 19 de juliol de 2.004, que va recaure en les Actuacions nº 303/2004, en virtut de demanda presentada a instància d'aquell contra INDRA, S.A., MANTENIMIENTO DE INFRAESTRUCTURAS, S.A. i UTE MANTENIMENT RONDES per acomiadament i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució i estimem la demanda declarant improcedent l'acomiadament de l'actor condemnant l'empresari a la readmissió del treballador o a abonar-li una indemnització de 477,45 euros, a opció de l'empresari, que l'haurà d'exercir dins del termini dels cinc dies següents a la notificació d'aquesta sentencia, mitjançant escrit o compareixença davant la Secretaria de la Sala, i, en qualsevol cas, al pagament dels salaris deixats de percebre des la data de l'acomiadament fins la notificació de la present sentencia, o fins que hagi trobat una altre ocupació, si l'esmentada feina és anterior a aquesta i es provés per l'empresa el que ha cobrat. En el cas de que no hi hagi opció en l'esmentat termini, s'entendrà que s'opta per la readmissió.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.