Sentencia Social Nº 5092/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3043/2006 de 06 de Julio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 6 de juliol de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5092/2007

En el recurs de suplicació interposat per Daniel a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 28 d'octubre de 2005 dictada en el procediment núm. 523/2005 en el

qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 18 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 d'octubre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Desestimando la pretensión de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por DON Daniel , debo absolver y absuelvo al INSTITUTO demandado de las peticiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora, Don Daniel , con nacimiento el día 14 de febrero de 1940 y con DM NUM000 , fue declarada en situación de incapacidad permanente en grado de total por Resolución del INSS de fecha 3 de julio de 2003. Las dolencias que motivaron tal declaración fueron:- hernias discales L3-L4 y L4-L5, y cervicoartrosis severa con marcada limitación funcional

2.- Don Daniel solicitó la revisión de grado el día 11 de febrero de 2005. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se practicó el reconocimiento médico preceptivo, emitiéndose dictamen por la UVAMI la con el siguiente resultado:

hernias discales lumbares L3-L4-L5, laminectomía + artrodesis con lumbalgia residual, cervicoartrosis.

3.- La Resolución de la Dirección Provincial del TNSS de fecha 24 de marzo de 2005 declaro que no procedia la revision de grado por ser las dolencias que acreditaba Don Daniel constitutivas del mismo grado de incapacidad permanente ya reconocido. Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en Vía Previa, que fue expresamente desestimada.

4.- La base reguladora mensual no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 549'24 ?. mensuales.

5.- Don Daniel acredita las siguientes dolencias y secuelas: hernias discales lumbares L3-L4-L5, laminectomía + artrodesis con lumbalgia residual, cervicoartrosis severa con marcada limitación funcionaL

6.- La Sentencia 165/2005, de 11 de enero, de la Sala de lo Social del TSJ Catalunya , estimando recurso interpuesto por el INSS, mantuvo el grado de total a partir de los hechos declarados probados en la Sentencia recurrida, siendo las dolencias allí recogidas las de hernias discales L3- L4 y L4-L5, cervicoartrosis severa y marcada limitación funcional.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Pel demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que van acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 , b) i c) de la Llei de procediment laboral.

Segon.- El demandant proposa la modificació del fet provat cinquè de la sentència que recull les malalties que presenta a fi de què es recullin segons el text alternatiu que proposa que diu que pateix cardiopatia isquèmica amb episodis d'angos d'esforç, cervicoartrosi severa amb barra discoartròssica posterior, lumboartrosi severa amb marcada limitació funcional, hèrnia discal L3-L4 i L4-L5 intervinguda i risolisi practicada el dia 12 de gener de 2005. Metataràlgies i pinçaments lleugers d'interfalàngiques proximals distals, que basa en els informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present l'esmena al cinquè fet provat que postula la part es basa en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a l'afectat. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial al examinar la prova practicada i entendre que la pericial mèdica de la part demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques pericial i documentals practicades, ja que no està obligat a subjectar-se al seu dictamen.

En aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( LGSS .) i al.lega en síntesi, amb cita de jurisprudència, que concorren les condicions exigides, atès que les lesions físiques que presenta el demandant s'han agreujat i n'han aparegut de noves que li impedeixen en el seu conjunt la realització de tasques sedentàries o lleugeres .

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que, per a declarar la existència d'una incapacitat permanent, ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme , en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patimens importants però no amb l'entitat severa necesaria per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja que la patologia artròssica cervical severa amb marcada limitació funcional va ser la que va determinar fonamentalment el reconeixement de la incapacitat permanent total juntament amb les hèrnies discals, havent sigut intervingut amb la pràctica de laminectomia. La lumbàlgia lumbar no te entitat severa provada que impedeixi fer tasques sedentàries o lleugeres, de manera que no impedeixen de manera absoluta treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

Per tant s'ha de desetimar aquest motiu ja que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atès que les lesions atròssiques no consta que s'hagin agreujat de forma més limitant en relació amb les patides quan se li va reconèixer la incapacitat permanent total segons el fet primer de la sentencia, i en el seu conjunt no revesteixen suficient entitat per a ser declarat en situació d'incapacitat absoluta, de manera que no es compleix el previst en l' article 143 de la LGSS ..

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Daniel contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 15 de Barcelona de 28 d'octubre de 2005 , dictada en el procediment núm. 523/2005 seguit a instància de l' esmentat recurrent contra la TGSS i l' INSS, i la confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.