Sentencia Social Nº 5115/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1052/2009 de 23 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 23 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5115/2009

En el recurs de suplicació interposat per Adolfo a la sentència del Jutjat Social 1 Girona de data 30 d'octubre de 2008 dictada en el procediment núm. 677/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Serviempordà, S.L. i Fogasa, ha

actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 10 de juliol de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 d'octubre de 2008 , que contenia la decisió següent:

"Estimando la demanda que da origen a estas actuaciones presentada por Adolfo , debo declarar y declaro improcedente el despido POR MOTIVOS DE FORMA Y FONDO del actor ocurrido el 5 de junio de 2.008, y condenando a la empresa SERVIEMPORDA S.L. a estar y pasar por esta declaración y a que indemnice al actor con la cantidad de 290,82 euros en total. De esta cantidad deberá deducirse la que ha sido objeto de consignación por la empresa, es decir 188,11 euros".

En data 24 de novembre de 2008 es va dictar interlocutòria d'aclariment amb la part dispositiva del tenor literal següent:

"De conformidad con todo lo razonado y demás preceptos de pertinente aplicación procede aclarar la sentencia en los siguientes términos:

HECHO PROBADO PRIMERO.- El actor Adolfo ha venido prestando sus servicios por cuenta por cuenta de la empresa demandada SERVIEMPORDA S.L. desde el 18 de marzo de 2008, y lo ha hecho en la categoría profesional de Auxiliar de jardinero y debiendo percibir un salario en cómputo anual de 565,11 Euros mensuales con inclusión de pagas extraordinarias.

HECHO PROBADO SEGUNDO.- En fecha 5 de junio de 2.008 empresa comunicó al actor su despido mediante escrito con el siguiente tenor litera: "La Dirección de esta empresa le comunica mediante la presente, que en base a las facultades que a la misma le reconoce el artículo 54 del Estatuto de los Trabajadores , queda rescindido su Contrato de Trabajo, por despido, con fecha del día 5 de junio del año en curso. Los graves hechos que motivan esta decisión, son que Vd. no se adapta a su puesto de trabajo ni a las condiciones laborales y de organziación de trabajo de esta Empresa, no cumpliendo con sus obligaciones contractuales, provocando continuas discrepancias y desavenencias con sus compañeros de trabajo, situación que no se puede continuar tolerando.

Tiene a su disposición la liquidación definitiva.

En cuanto a la petición de la indemnización no ha lugar por ser correcta la cantidad reseñada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor Adolfo ha venido prestando sus servicios por cuenta de la empresa demandada SERVIEMPORDA S.L.desde el año 2.001 y lo ha hecho en la categoría profesional de Jardinero y debiendo percibir un salario en cómputo anual de 780 euros/mes con inclusión de pagas extraordinarias.

SEGUNDO.- En fecha de 28 de septiembre de 2.005 la empresa comunicó al actor/actora su despido mediante escrito con el siguiente tenor literal: "La Dirección de esta empreas le comunica mediante la presente que en base a las facultades que a la misma le reconoce el Artículo 52 del Estatuto de los Trabajadores , quedará rescindido su contrato de trabajo, por causas objetivas, con fecha del dia 28 del próximo mes de octubre.

Los hechos son que esta empresa no puede continuar manteniendo su puesto de trabajo por causas económicas y organizativas, por cuanto no podemos continuar ofreciéndole el trabajo de jardinero quedando su puesto de trabajo amortizado y anulado, sin posibilidad de continuar con otro trabajo dentro de la misma.

Ponemos a su disposición en este acto la cantidad de NUEVECIENTOS TRES EUROS CON 67 CTS, (903,67 euros), en concepto de indemnización.- Atentamente". (Incontrovertido)

TERCERO.- En fecha de 17/6/08 la empresa procedió a consignar la cantidad de 188,11 euros en la cuenta de este Juzgado. (Folio 16 y ss. y 37 y ss.)

CUARTO.- En fecha de 16/6/08 la empresa recibió un fax procedente de la Federació de Serveis de Catalunya integrada en el sindicato UGT, en la que fijaba la indemnización adeudada al trabajador por el despido improcedente en 188,11 euros.

El trabajador acudió en primer lugar a los servicios jurídicos de UGT para conocer sus derechos y sus posibilidades de reclamación. (Folio 33, declaración de Adolfo ).

QUINTO.- El actor ha prestado servicios para la entidad SERVIEMPORDA S.L. en diferentes periodos y en concreto:

FECHA DE ALTAFECHA DE BAJA

18.03.200805.06.2.008

12.04.2.00616.11.2.007

03.05.2.00428.10.2.005

01.07.2.00231.07.2003

(Folio 80 y 39 y ss.)

SEXTO.- El último contrato de trabajo lo fue de duración determinada por circunstancias de la producción de fecha 18/3/08, con una duración inicialmente prevista hasta 31/10/08, a tiempo parcial de 20 horas a la semana y para la categoría de ayudante de jardinero. (Folios 61 y ss.)

SÉPTIMO.- Adolfo realizaba diferentes funciones tales como regar las plantas, realizar la poda, sembrar, plantar, cuidar el césped etc. (Declaración de Adolfo y testifical de Aida y Apolonia )

OCTAVO.- El trabajador no pertenece a sindicato alguno y no ha ocupado cargo de esta naturaleza dentro del año anterior a la fecha del despido. (Incontrovertido).

NOVENO.- Se intentó la conciliación previa administrativa con el resultado sin avenencia (Incontrovertido).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma SERVIEMPORDÀ S.L. . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per acomiadament, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, que es basa en tres motius, el primer dedicat a demanar la nul.litat de la sentència, el segon a la modificació dels fets declarats provats i el tercer a denunciar la infracció de normes jurídiques o de la jurisprudència.

En el primer motiu del recurs, que es troba correctament emparat en l' apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , es sol.licita es declari la nul.litat de la sentència atès que el demandant, mitjançant escrits de dates 21 i 23 d'octubre de 2.008 va sol.licitar la pràctica de prova anticipada de documental consistent en que es requerís a l'empresa que aportés tots els albarans de la dita empresa del període 18.3.2008 a 6.6.2008 que diàriament (mati i tarda) tenien que omplir tots els treballadors, amb les feines que realitzaven a casa de cada client i on figura l'hora d'entrada i sortida dels treballadors de la casa del client, el seu nom i el treballador que havia realitzat el treball i les tasques realitzades i que el Magistrat va denegar la prova sol.licitada, mitjançant Interlocutòria de data 24.10.2008, per "no considerar-la rellevant als efectes del dictat de la resolució de fons, no apreciant-se connexió entre la documental peticionada i els motius d'acomiadament esgrimits a la carta". En l'esmentada interlocutòria es deia que no es podia interposar cap tipus de recurs, sens perjudici del recurs que en el seu dia s'interposés contra la sentència, d'acord amb l' art. 78 de la L.P.L .

Posteriorment, en el moment del judici oral, el demandant va realitzar protesta per no haver-se admès la prova documental abans citada, sol.licitant de nou la seva pràctica i el jutge a quo va indicar que no procedia ni protesta ni tampoc proposar de nou la prova, sens perjudici de que s'al.legués en el recurs de suplicació, que en el seu dia s'interposés contra la sentència.

El recurrent considera que aquesta actuació li va produir una evident indefensió, atès que es tractava d'una prova fonamental per a la resolució del present litigi, ja que el que es volia acreditar era que l'actor en realitat realitzava una jornada real de 10 hores al dia i no de 4 hores, tal com posa en el contracte de treball, la qual cosa condiciona de forma directa el salari que hauria d'haver percebut i la indemnització que hauria d'haver dipositat l'empresa.

SEGON.- L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials en el supòsit que s'hagin infringit normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990 , el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo , sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998 ), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici haya produit indefensió a alguna de les parts processals.

D'altra banda, i pel que fa al tema que aquí s'està dilucidant, és a dir, si s'ha d'entendre que ha produït indefensió a la part actora la decisió del jutge de no admetre la prova documental abans citada, la STS de data 29 de setembre de 2.005 , va assenyalar el següent:

"La tutela judicial efectiva presupone la garantía de las personas de que pueden acudir al Juez, ser oídas, proponer y practicar pruebas, a una resolución fundada en derecho y a los recursos, y así se pone de relieve en la sentencia del Tribunal Constitucional 158/1989, de 5 de octubre , al declarar que «el derecho a la prueba es una de las garantías que a todos reconoce el artículo 24.2 de la Constitución , de suerte que la denegación de pruebas pertinentes podrá justificar el recurso de amparo si de ello se deriva indefensión o alteración del resultado del proceso ( STC 116/1993 ). Son los Jueces y Tribunales los que han de valorar la pertinencia de las pruebas propuestas, pero en ese cometido no pueden sacrificar su realización a otros intereses que, aun estando también protegidos por el ordenamiento, sean de rango inferior al derecho constatado en el citado precepto constitucional»; en la propia sentencia pone de relieve el Tribunal Constitucional la necesidad de tomar en consideración que el artículo 90 de la Ley de Procedimiento laboral en la versión hoy vigente, establece, como regla general, que las partes podrán valerse de cuantos medios de prueba se encuentren regulados en el Código civil y en la Ley de Enjuiciamiento Civil, pudiendo solicitar «al menos con tres días de antelación a la fecha del juicio, aquellas pruebas que, habiendo de practicarse en el mismo, requieran diligencias de citación o requerimiento».

TERCER.- Doncs bé, aplicant la doctrina citada al present supòsit és clar que l'al.legació ha de ser estimada. En efecte, en el cas que s'examina, l'iter procedimental és el següent:

1) L'actor, mitjançant escrits de dates 21 i 23 d'octubre de 2.008, que es troben als folis 22 i 23 de les actuacions, sol.licità la pràctica de prova anticipada de la documental consistent en que es requerís a l'empresa per a que aportés tots els albarans de la dita empresa del període 18.3.2008 a 6.6.2008 que diàriament (mati i tarda) tenien que omplir tots els treballadors, amb les feines que realitzaven a casa de cada client i on figura l'hora d'entrada i sortida dels treballadors de la casa del client, el nom del client i el del treballador que havia realitzat el treball i les tasques realitzades.

2) El Magistrat va denegar la prova sol.licitada, mitjançant Interlocutòria de data 24.10.2008, per "no considerar-la rellevant als efectes del dictat de la resolució de fons, no apreciant connexió entre la documental peticionada i els motius d'acomiadament esgrimits a la carta". En l'esmentada interlocutòria es deia que no s'hi podia interposar cap tipus de recurs, sens perjudici del recurs que en el seu dia s'interposés contra la sentència, d'acord amb l' art. 78 de la Llei de Procediment Laboral .

3) Posteriorment, en el moment del judici oral, el demandant va realitzar protesta per no haver estat admesa la prova documental abans citada, sol.licitant de nou la seva pràctica i el jutge a quo va indicar que no procedia ni protesta ni tampoc proposar de nou la prova, sens perjudici de que s'al.legués en el recurs de suplicació que en el seu dia s'interposés contra la sentència.

Aquesta actuació demostra que el jutge d'instància va prescindir de les formes essencials del judici per infracció de les normes reguladores dels actes i garanties processals, perquè no va admetre una prova que era crucial pel demandant, perquè pel seu mitjà es tractava de demostrar que la jornada que realitzava era molt superior a la que posava el seu contracte de treball, el que té una repercussió directa en el salari que hauria d'haver cobrat i, en conseqüència, en la correcció de la quantitat dipositada en el jutjat com indemnització, en reconèixer l'acomiadament com improcedent, és a dir, en la resolució del litigi, el qual en haver reconegut la demanda la improcedència de l'acomiadament, va quedar reduït, únicament a aquesta qüestió.

D'altra banda té raó el recurrent quan afirma que aquesta actuació li va produir una evident indefensió, perquè el va privar d'un mitjà de prova documental que hagués pogut acreditar les seves afirmacions, perquè precisament, en el fonament cinquè de la sentència el jutge d'instància afirma que l'actor no va acreditar que hagués treballat 10 hores diàries i arriba a aquesta afirmació, segons assenyala "valorando conjuntamente los medios de prueba practicados". És a dir, la testifical i un albarà que va aportar la part actora, escrit per ell mateix y el jutge indica que com és un de sol no pot per donar provada la jornada de matí i tarda. És a dir, li denega la prova anticipada sol.licitada, la torna a denegar a l'acte del judici i després fonamenta la seva decisió, precisament en la manca d'acreditació de la jornada, atès que només s'ha aportat un sol albarà per acreditar l'esmentada jornada.

Tal com posa de relleu la sentència d'aquesta Sala de data 15 de setembre de 2.000 , dictada en un supòsit semblant al present, aquesta infracció processal té una important incidència en relació amb el dret de defensa de la part recurrent, perquè els treballadors tenen moltes vegades dificultats per provar les seves afirmacions, atès que tots els documents es troben, gairebé sempre, en poder de l'empresa, per la qual cosa s'ha de ser molt curós en la inadmissió d'una prova documental i el que no es pot admetre és que es denegui aquesta i després es fonamenti la desestimació de la demanda precisament per aquesta manca de prova.

En el cas present, com el resolt en aquella sentència, la part actora necessitava l'auxili judicial per obtenir les proves en les que basar la jornada que postulava, atès que aquestes només estaven a disposició de l'empresa, tal com va reconèixer expressament el representant de la demandada en el moment de la prova d'interrogatori, per la qual cosa és d'aplicació la doctrina sobre la diferent posició de les parts del contracte de treball, el que hauria d'haver influït en la decisió del jutge, en el sentit d'admetre la prova sol.licitada, requerint a l'empresa a l'aportació dels documents.

QUART.- S'ha de concloure, en conseqüència, que ha existit la indefensió denunciada en haver denegat el jutge la prova proposada, que en ser raonable i no estar en poder del demandant, no es podia practicar sense la decisió judicial, la qual cosa ha suposat la vulneració del dret a la tutela judicial. Així doncs, d'acord amb el que estableixen els articles 238.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i 200 de la Llei de Procediment Laboral , procedeix declarar la nul.litat de les actuacions realitzades a partir de la citació pel judici oral, requerint a l'empresa perquè aporti la prova documental, proposada per l'actor a l'esmentat acte, consistent en els albarans de la dita empresa del període 18.3.2008 a 6.6.2008 que diàriament (mati i tarda) tenien que omplir tots els treballadors, amb les feines que realitzaven a casa de cada client i on figura l'hora d'entrada i sortida dels treballadors de la casa del client, el seu nom i el del treballador que havia realitzat el treball i les tasques fetes, i a la vista d'aquesta documental i de la resta de mitjans de prova, dicti nova sentència, amb plena llibertat de judici.

L'estimació del present motiu comporta la del recurs, sense que calgui entrar a examinar la resta dels motius del citat recurs.

VISTOS els preceptes legals esmentats, els que hi concorden i demés disposicions d'aplicació general,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Adolfo contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Girona, en data 30 d'octubre de 2.008, que va recaure en les Actuacions núm. 677/08 , en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra SERVIEMPORDÀ, S.L. i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, en reclamació per acomiadament i, sense entrar a examinar el fons de l'assumpte, anul.lem la sentència d'instància ordenant reposar les actuacions al moment de citació de les parts pel judici oral, amb la finalitat que el magistrat d'instància requereixi a la demandada perquè aporti a aquest acte els documents que figuren en el fonament de dret quart, i a la vista dels citats documents, i de la resta de mitjans de prova, amb plena llibertat de judici, dicti nova sentència.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.