Sentencia Social Nº 5115/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2188/2016 de 16 de Septiembre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 2188/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 16 de setembre de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5115/2016

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 1 Barcelona de data 4 de gener de 2016 dictada en el procediment núm. 712/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Ascension , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de gener de 2016 , que contenia la decisió següent:

'Que, estimando la demanda interpuesta por Doña Ascension contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo declarar y declaro a la parte actora en situación de incapacidad permanente grado de absoluta para toda profesión, derivada de enfermedad común y condeno, en consecuencia, a la Entidad Gestora demandada a que le reconozca y abone una pensión vitalicia y mensual equivalente al 100 por 100 de su base reguladora de 566,41 €, con las mejoras y revalorizaciones a que haya lugar y con efectos desde el 18 de febrero de 2014.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- La demandante, nacida el día NUM000 de 1955, ha estado en situación de alta en Convenio Especial con la Seguridad Social, como cuidadora no profesional, hasta 4 de enero de 2014, en que causó baja por fallecimiento de la persona dependiente, su madre (folios 127 a 144, no controvertido).

SEGUNDO.- La actora formuló solicitud de las prestaciones de incapacidad permanente en 18 de febrero de 2014, por cuyo motivo fue reconocida por el ICAM en fecha 21 de marzo de 2014, que emitió dictamen con el siguiente diagnóstico: 'Cardiopatía isquémica per malaltía coronària de 3 vasos, tractada amb doble pontatge, amb persistència de dispnea d'esforç clase funcional III. SAOS en tractament amb CPAP', indicándose que existe presunción de incapacidad permanente (expediente administrativo: solicitud, folios 19 a 21 e informe del ICAM, folios 39-40, que se da por reproducido).

TERCERO.- Por resolución de la Dirección Provincial del INSS de 15 de abril de 2014 y a la vista de la propuesta de la CEI, en base al mismo diagnóstico del ICAM, se declaró que las lesiones de la actora no alcanzan grado suficiente de disminución de su capacidad laboral como para ser constitutivas de incapacidad permanente en el correspondiente grado, al no encontrarse en situación de alta o asimilada al alta (resolución, obrante a folio 5 y al expediente administrativo, folios 27-28, que se da por íntegramente reproducida).

CUARTO.- Interpuesta reclamación previa en fecha 15 de mayo de 2014, se dictó en 11 de junio de 2014 nueva resolución de la Dirección Provincial del INSS en la que, desestimando la reclamación previa, se confirmaba la resolución anterior (reclamación previa y resolución denegatoria, folios 6 a 9 y obrantes al expediente administrativo, folios 53 a 57, que se dan por reproducidas).

QUINTO.- La base reguladora de la prestación reclamada de incapacidad permanente asciende a 566,41 € mensuales (cálculo obrante al expediente administrativo, folio 30).

SEXTO.- La actora presenta: -Cardiopatía isquémica con enfermedad coronaria de tres vasos, intervenida quirúrgicamente en octubre de 2013 para revascularización coronaria, realizándose un doble 'pontaje' coronario, presentando posteriores complicaciones. Disnea y fatiga a la actividad física, clase funcional III de la NYHA. -Hipertensión Arterial. -Diabetes mellitus en tratamiento, persistiendo valores elevados de glucemia. -Espondiloartrosis y espondilolistesis L4-L5, con clínica de lumbalgia crónica y signos de afectación radicular. -SAOS en tratamiento con CPAP, con somnolencia diurna. -Vértigo periférico con Romberg. -Afectación hepática. -Osteopenia (dictamen del ICAM, folios 39-40, informes médicos obrantes al expediente administrativo y aportados por la parte actora, folios 71 a 118, informe médico del INSS, folio 147, que se dan por reproducidos y pericial médica propuesta por ambas partes).'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la pretensió principal de la demanda presentada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, o, subsidiàriament Total, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè en el document que es troba al foli 82 de les actuacions consta que pateix 'disnea de esfuerzo ocasional compatible con angina de esfuerzo' y 'FE 66%'.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

TERCER.Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè cal tenir en compte que el recurrent no ha impugnat el fet provat sisè, per la qual cosa s'haurà d'examinar si les patologies que consten en el dit fet provat són tan greus com per impedir-li la realització de qualsevol treball, amb independència del que consti en algun dels documents que obren a les actuacions.

Doncs bé, segons consta en el dit fet provat, la demandant pateix una cardiopatia isquèmica amb malaltia coronària de tres vasos, intervinguda quirúrgicament a l'octubre de 2013 per a revascularització coronària, en el que se li va fer un doble 'pont' coronari, del qual va presentar posteriors complicacions i que li produeix dispnea i fatiga a l'activitat física. La dita malaltia ha estat classificada amb el grau III de la NYHA i tal com al.lega la demandant, en el seu escrit d'impugnació del recurs, aquest grau suposa que l'actora no pot realitzar ni tan sol petits esforços físics, motiu pel qual la Sala ha considerat, des d'antic, que les persones que tenen reconegut aquest grau estan incapacitades de forma absoluta per a realitzar qualsevol tipus de treball.

Però és que, a més, i tal com assenyala la magistrada d'instància, la demandant pateix també altres patologies, especialment cal valorar l'espondiloartrosis i espondilolistesis L4-L5, amb clínica de lumbàlgia crònica i signes d'afectació radicular, la qual sumada a l'anterior la incapaciten de forma absoluta per exercir qualsevol tipus de professió, fins hi tot les més sedentàries o lleugeres.

En aquest sentit cal posar de relleu que el Tribunal Suprem ha assenyalat -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Barcelona, en data 4 de gener de 2016 , que va recaure en les Actuacions 712/14, en virtut de demanda presentada per Doña. Ascension , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.