Sentencia Social Nº 5128/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1189/2013 de 17 de Julio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 17 de juliol de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5128/2013

En el recurs de suplicació interposat per SGL Schnellecke Global Logistic, S.A., Seat S.A i Servicios Logísticos Martorrell Siglo XXI, S.L a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data dictada en el procediment núm. 375/2010, en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i Leonardo , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 15 d'abril de 2010, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de març de 2011 , , que contenia la decisió següent:

'Que estimando en parte la demanda interpuesta por Leonardo contra INSS, TGSS, SCHNELLECKE GLOBAL LOGISTIC SA, SEAT SA, SERVICIOS LOGÍSTICOS MARTORELL SIGLO XXI SL, sobre recargo de prestaciones, declaro la procedencia del recargo en el 40%, condenando a su abono solidariamente a las empresas demandadas, debiendo estar y pasar INSS y TGSS por esta declaración. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- Por resolución de fecha 29.1.2010 el INSS denegó la solicitud de recargo instada por el actor (expediente del INSS)

SEGUNDO.- El trabajador, nacido el NUM000 .1954, prestaba sus servicios para la empresa SCHNELLECKE GLOBAL LOGISTIC SA, dedicada a la actividad de logística, teniendo contratada con SEAT SA operaciones de logística en los talleres de esta empresa en Martorell. Fue sucedida por SERVICIOS LOGÍSTICOS MARTORELL SIGLO XXI SL en 29.10.2009. La categoría del trabajador era de peón de almacén, según el contrato, y realizaba tareas de carretillero, en transporte y manipulado de materiales, trabajando en la sección de baterías, montantes y estriberas del almacén. Fue alta en la empresa el 9.2.2005 y cesó el 28.2.2009 (documental de las partes, del informe de la Inspección y del expediente del INSS)

TERCERO.- El 16.7.2007 alrededor de las 8 horas el trabajador se encontraba trabajando realizando la operación de suministro de material. Estaba trasladando los carros desde el taller 12 de SEAT con tractores hasta la línea de montaje. Cuando llegan a la línea se desplaza el carro vacío y se introduce el carro lleno de material. Estaba tirando manualmente del carro de transporte para reponer material de montantes y estriberas, y al realizar esta operación el trabajador notó una molestia en el hombro. Hubo parte de accidente calificado de leve (del informe de la Inspección)

CUARTO.- La Inspección de Trabajo visitó el centro el 30.10.2009. Indica la Inspección en su informe que 'Dado el transcurso del tiempo desde el año 2007, no se puede comprobar directamente las condiciones de los carros de transporte existentes en la fecha del accidente, ni sus condiciones de mantenimiento'. La Inspección no propuso recargo de prestaciones (de su informe)

QUINTO.- El accidente ha dado lugar a prestaciones de IT y de incapacidad permanente total por accidente de trabajo, con base reguladora anual de 18.688,08 euros, por resolución de 2.3.2009, por rotura parcial del tendón del supraespinoso del hombro derecho, que fue intervenido y ha dejado como secuelas limitación funcional de la ESD (documental del INSS).

SEXTO.- La empresa dispone de evaluación y prevención de riesgos y de planificación preventiva, que se tiene por reproducida y probada. El trabajador había recibido formación de dos horas en materia preventiva para manipulación manual de cargas el 5.7.2006 (documental e informe de la Inspección)

SEPTIMO.- El compañero del actor, Sr. Silvio , que cesó en la empresa en febrero de 2010 y tiene una antigüedad de 16 años, reconoce los carros utilizados por el actor en su trabajo, en el momento del accidente, que se corresponden con los reflejados en las fotografías que aporta la parte actora, que se tienen por reproducidas y probadas. Los citados carros pesan en torno a los 400-500 kilogramos. La empresa SEAT, que es la propietaria de los carros ha introducido otros carros tubulares más livianos, que se utilizaron a partir de setiembre de 2009. Los trabajadores se han quejado en diversas ocasiones a su empresa por el peso de los carros y el estado de las ruedas. Con frecuencia las ruedas estaban en mal estado. Los carros tienen dos botones para su manipulado, que con frecuencia estaban estropeados, debiendo manipularse y colocarse los carros a mano, operación para la cual era necesario hacer mucha fuerza. Los trabajadores debían tener un carnet para llevar los carros. SEAT exigía que tuvieran este carnet, y la empresa colocó un cartel indicando que quienes quisieran el carnet que se apuntaran a un curso. Don. Silvio ha tenido varios procesos de baja por sobrecarga, y también otros trabajadores. En febrero del año 2010 todavía se utilizaban esos carros. Los carros nuevos, tubulares y de menor peso, se colocaron en setiembre de 2009 en la línea 1, que fabrica el modelo Ibiza, y sirven para transportar también los montantes, y los otros carros, los más pesados, utilizados por el actor, atendían al servicio de piezas de los coches grandes, al menos hasta febrero de 2010. Una persona de SGL se encargaba del mantenimiento de los carros, para los tres turnos de trabajo y con frecuencia tardaban días en arreglarlos. (testifical Don. Silvio ). Se acreditan tareas de reparación de los carros en octubre y noviembre de 2009 (documental).

OCTAVO.- La empresa SCHNELLECKE GLOBAL LOGISTIC SL, es aprovisionadora de piezas a las líneas de montaje de SEAT para lo que utiliza una nave dentro del recinto denominada TALLER 12 y con su personal carga, descarga, moviliza y transporta con carretillas tractoras, carros especiales con piezas a los puestos de montaje en otras naves y talleres de la propia factoría SEAT. El trabajador secuenciaba el material bajo los pedidos de SEAT enviándolo a los diferentes puntos de montaje. Para ello llenaba el carro con las estriberas o montantes. Disponía de botones de aproximación situados en la tractora para el enganche del carro lleno a la tractora, arrastraba el carro hasta la sección correspondiente; acercaba la tractora hasta la línea de montaje y desenganchaba el carro lleno; posteriormente, acercaba la tractora a los carros vacios, los enganchaba y se separaba de la zona de producción. Manualmente debía separar la lanza de la carrocería del carro unos 20 cm. para desbloquear las ruedas delanteras y empujar el carro hasta el lugar indicado, donde eran vaciados por los operarios de SEAT. El proceso de trabajo consistía en: situarse sobre la tractora y desplazarla hasta los carros cargados; maniobrar la tractora quedando de espaldas al primer carro, encarado con el enganche; descender al suelo y situarse en la posición de enganche, tirando, empujando y ladeando el carro hasta que coincidan los agujeros de enganche para introducir el bulón de fijación; esta maniobra se repite para enganchar el segundo carro y/o siguientes; sube a la tractora y marcha hacia el Taller asignado; baja de la tractora, se coloca en el enganche del segundo carro, efectúa movimientos de tracción y empuje con la mano derecha para facilitar el desenganche y tira del bulón con la mano izquierda; gira manualmente el carro desenganchado, tira de él y lo coloca en paralelo al carro preexistente en el puesto de montaje; extrae las piezas que quedan en el vacío, las coloca en el nuevo carro aprovisionado y arrastra el vacío hasta la tractora donde repite la maniobra de enganche al primer carro; sube a la tractora y efectúa un recorrido hasta la parte opuesta de la línea y en el mismo tramo; desciende y desengancha el carro vacío, desengancha el carro cargado que quedaba y repite la maniobras de giro manual y extracción de piezas; engancha nuevamente el segundo carro vacío; sube a la tractora y se traslada con los 2 carros vacíos al taller 12 donde desenganchará e iniciará nuevamente el proceso de aprovisionamiento que se ha detallado (documental, testifical y pericial).

NOVENO.- Se utilizaban dos tipos de carros, uno para transporte y otro para aprovisionamiento de baterías. Los primeros carros, con forma de armario, son de estructura metálica reforzada con estantes metálicos de alta resistencia, alturas de 2 metros para armarios de componentes y partes de carrocería, con fondos de 1,20 a 1,40 metros y longitud superiore a los 2 metros. El peso habitual verificado por los delegados de prevención es de 480 Kg en vacío, con pequeña variación según modelos, y las piezas que cargan pesan unos 200 Kg. Para su movilización disponen de ruedas de 20 cm. de diámetro resistentes para las rodaduras por las calles de SEAT entre el taller 12 y los talleres de aprovisionamiento. Para el enganche los carros disponen de una pieza en U con un taladro pasante en la placa superior e inferior para alojar la pieza de enganche del carro. Para la fijación se introduce un bulón de fijación una vez conseguido el encarado entre los taladros del enganche de la tractora y del carro. Los carros para aprovisionar baterías son de medida más reducida (1,40 de alto, 1,20 de fondo y de ancho). Cargan 40 baterías en 2 niveles con un peso de 800 Kg mas el peso del carro, 250 kg. que hacen un total de 1.050 Kg. mínimo. El enganche es de características similares a las descritas (pericial y fotografías aportadas).

DECIMO.- Se ha agotado la vía previa.'

Tercer.Contra aquesta sentència van interposar recurs suplicació, la demandada SCHNELLECKE GLOBAL, la demandada SEAT i la demandada SERVICIOS LOGÍSTICOS MARTORELL SIGLO XXI, S.L. que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràris i els recursos de SCHNELLECKE GLOBAL i SERVICVIOS LOGÍSTICOS MARTORELL SIGLO XXI, SL. els va impugnar la part actora . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-El recurs formulat per SCHNELLECKE GLOBAL LOGISTIC, SA, denúncia en primer lloc, per la via de l'apartat a) de l' art. 191 TRLPL la infracció d'allò previst a l'art. 97.2 en el mateix cos legal. La tesi de la dita recorrent passa en aquest punt -narrada en forma succinta- per la consideració que els fets provats de la sentència són insuficients atès que no es fan constar les causes en què es produí l'accident i les seves circumstàncies, ni es cita la infracció de cap article de la LRPL.

El motiu ha de ser desestimat. En efecte, començant la nostra anàlisi per la falta d'absència de norma aplicable escau referir que és aquesta una qüestió que, en tot cas, ha de ser articulada per la via de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL , atès que si no existeix la infracció de cap precepte o aquest és genèric o indeterminat, allò que s'ha d'analitzar és la infracció de l'art. 123 TRLGSS, el què cap relació guarda amb els efectes devolutius de l'apartat a) de l'esmentat precepte processal. I en quant els elements fàctics corresponents a l'accident escau referir que en el fet provat tercer es fa esment a les circumstàncies en les què s'ocasionà la manifestació de la patologia causant de les prestacions objecte del recàrrec. I és obvi que el relat fàctic no pot anar més enllà atès que, en definitiva, allò que fa el jutjador del primer grau és una presumpció judicial, això és vincular les condicions laborals en què prestava serveis el treballador demandant amb les lesions. I caldrà observar que les presumpcions judicials, sempre que es justifiquin, com és el cas, en cap forma són un error in procedendo, trovant-se expressament regulades a l' article 386 LEC .

SEGON.-Per la via de l'apartat b) de la Llei rituària laboral se'ns demana també la modificació del relat fàctic de la sentència. En concrets, es postulen els següents canvis:

-Del fet provat segon, en relació als documents del folis 149 a 152, amb la següent proposta de redacció alternativa respecte la seva part inicial: 'El trabajador, nacido el NUM000 .1954, prestaba sus servicios para la empresa SCHNELLECKE GLOBAL LOGISTIC S., dedicada a la actividad de logística, teniendo contratada con SEAT S.A operaciones de logística en los talleres de esta empresa en Martorell. Fue sucedida por SERVICIOS LOGÍSTICOS MARTORELL SIGLO XXI S.L en 29.10.2009. La categoría profesional del trabajador era de almacenero/carretillero, y realizaba tareas de carretillero, en transporte y manipulado de materiales, trabajando en la sección de baterías, montantes y estriberas del almacén'

-Del fet provat quart, en relació als documents dels folis 28 i 29, amb la següent proposta de redacció alternativa: 'La Inspección de Trabajo visitó el centro el 30.10.2009, estando presente en la citada visita el Delegado de Prevención de SOL el Sr. Cecilio . Indica la inspección en su Informe que «Dado el transcurso del tiempo desde el año 2007, no se puede comprobar directamente las condiciones de los carros de transporte existentes en la fecha del accidente, ni sus condiciones de mantenimiento'. La Inspección no propuso recargo de prestaciones'

-Del fet provat sisè, en relació als documents dels folis 560 a 592, amb el següent redactat alternatiu:

'El trabajador había recibido formación de dos horas en materia preventiva para manipulación manual de cargas el 5.7.2006. Asimismo, al trabajador al inicio de su relación laboral, se le facilitó la siguiente información en materia de prevención de riesgos laborales:

- Manual de seguridad, en el que se establecen los principios

fundamentales en el interior del almacén, normas de seguridad para la conducción de elementos de manutención, carretillas, tractoras, etc. normas generales en la utilización de maquinaria e instrumentos (anexo

1).

- Evaluación de riesgos de su puesto de trabajo.

- Información respecto al uso de equipos de protección individual y herramientas de trabajo'

-Del fet provat novè, en relació als documents dels folis 258 a 262, amb la següent proposta de redacció: 'Los carros para aprovisionar baterías son de medida más reducida (1,40 de alto, 1,20 de fondo y de ancho). Cargan 40 baterías en 2 niveles con un peso de 800 kg más el peso del carro, 250 kg.s que hacen un total de 1.050 kg mínimo, El enganche es de características similares a las descritas. El esfuerzo máximo a realizar para movilizar un carro con un contenedor será de 25 kg.s mientras que el esfuerzo para mantener el contenedor en movimiento no excederá los 10 kg.s/'

-Addició d'un nou fet provat, amb cita dels documents dels folis 171 a 203 i 1017 a 1069, amb el següent redactat: 'En el contrato de cesión relativo a la transmisión de la Unidad Productiva T12 suscrito en fecha 29 de octubre de 2009 entre SGL y SLM, ambas partes pactaron expresamente que la Sociedad SLM, en su condición de cesionaria asumía las reclamaciones anteriores a la cesión relativos a los trabajadores de la T12, entre las que se encuentra el procedimiento de recargo de prestaciones instado por Don. Leonardo '

En tot cas, la revisió de fets provats només es pot basar, de conformitat amb els ja citats art. 191. b ) i 194.3 TRLPL , en documents o perícies (en altres paraules, els instruments tradicionals de l'antic i ja en desús concepte d'error de fet, a diferència de l'error de dret) La resta de la prova practicada no és valorable pel TSJ, essent competència única i exclusiva del primer grau jurisdiccional, en relació amb el contingut de l' art. 97.2 TRLPL . I també escau referir que en el cas de documents -o, especialment, perícies- contradictòries ha de prevaler la valoració de la prova feta a la 'instància'

Però les dificultats d'atacar els fets provats de la sentència no resten aquí. Escau afegir que dins del concret marc exposat, és doctrina consolidada, pacífica i antiga que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) Que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) Que s'ofereixi al tribunal ad quemun redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) Que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es dimani l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) Que aquests documents o perícies posin en evidència en error d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; el document en què es basa la pretensió ha de tenir 'una eficacia radicalmente excluyente, contundente e incuestionable, de tal forma que el error denunciado emane por sí mismo de los elementos probatorios invocados, de forma clara, directa y patente, y en todo caso sin necesidad de argumentos, deducciones, conjeturas o interpretaciones valorativas'( STS UD 16.11.1998 ) e) Que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria. 'la inclusión de hechos probados solo debe efectuarse con respecto a aquéllos que sean esenciales para la resolución de la cuestión debatida, en el sentido de trascendentes para modificar el pronunciamiento impugnado, y que hayan sido objeto de debate y prueba procedente por haber sido alegados oportunamente por las partes'( STS UD 27.03.2000 )

L'aplicació d'aquests criteris ens ha de dur a la desestimació dels canvis proposats. En efecte, començant la nostra anàlisi per l'ordinal segon hem d'observar que el jutjador del primer grau extreu l'enquadrament professional del demandant de l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, com expressament s'indica, pel que concorre aquí una concreta valoració de la prova. Consideració a la què, en tot cas, haurem d'afegir que allò menys important en les presents actuacions és la categoria específica del demandant, sinó si tenia formació i titulació per a l'ús de carretons, el què òbviament no s'aclareix en els documents que es citen. Respecte el fet provat quart volem observar que el fet que el delegat de prevenció estigués present al llarg de la visita feta per la Inspecció de Treball és del tot irrellevant. En quant l'ordinal sisè escau esmentar que el contingut proposat és també intranscendent, atès que la sentencia no nega en cap moment que l'actor no hagués rebut informació, sinó la falta de formació específica així, com en el seu cas, l'estat del material i les condicions en què es realitzava el treball. Pel que fa al fet provat novè hem d'indicar que el jutjador del primer grau basa les seves conclusions en la prova pericial i fotogràfica. Però és que encara que acceptéssim que l'esforç a realitzar és que s'indica resta evident que -tenint present l'etiologia de les lesions concorrents- la realització d'un esforç de 25 quilos en la tracció inicial i posteriorment de deu, en moviment, són aspectes gens menyspreables en relació a una jornada laboral ordinària. I, finalment, en quant l'addició del nou fet provat volem ressaltar que: a) del contingut del document que es cita no es deriva en cap moment que existís una transmissió de la responsabilitat del recàrrec; i b) encara que així fos -que no és- és del tot evident que no poden existir transmissions de responsabilitat en la matèria, màxim si es té present que el propi article 123 TRLGSS preveu en forma expressa que el recàrrec no pot ser assegurat, pel que encara menys poden existir contractes civils de transmissió de responsabilitat.

TERCER.-Així mateix, SERVICIOS LOGÍSTICOS MARTORELL SIGLO XXI articula un recurs en el què per la via de l'apartat b) de l' art. 191 TRLPL demana la modificació fàctica de la sentència. En concret, es postulen els següents canvis:

a)La supressió del fet provat setè, amb cita dels documents dels folis 95, 100 a 103, 323, 328, 331, 335, 343, 347, 560, 561, 562, 575, 593 a 599, 602 a 607 i 1056 i fent una sèrie de valoracions de part sobre la testifical practicada.

b)La supressió del fet provat vuitè de la sentència, amb lògica similar a l'anterior, fent referència a la pericial tècnica i als documents dels folis 100 a 103 i 602 a 607

c)La supressió de l'ordinal novè, també amb lògica interpretativa de part similar a l'anterior, fent esment a la pericial tècnica.

Cal recordar que en el procés laboral regeixen els principis d'immediació i oralitat ( art. 74.1 TRLPL ), la qual cosa determina -entre d'altres efectes- la Impossibilitat que el tribunal 'ad quem' revisi fets acreditats a través de proves testificals o d'interrogatori de part -el què s'ha de cohonestar amb el principi d'instància única-: p. e. STS 10.06.1986 : ' precisamente el principio de inmediación ha servido al Magistrado, para extraer directamente su apreciación sobre la prueba practicada y no habiendo plasmado en los hechos probados que se hubieran cometido alteraciones y manipulaciones denunciadas o la inexistencia del transporte efectuado, al no poder lograr con los medios propuestos y precedentemente examinados, la variación del relato fáctico'. O STS 21.10.2010 : 'en el proceso laboral la valoración de la prueba en toda su amplitud únicamente viene atribuida por el art. 97.3 del invocado Texto procesal al juzgador de instancia (en este caso a la Sala `a quo'), por ser quien ha tenido plena inmediación en su práctica'

Doncs bé, en el present cas el jutjador del primer grau arriba a les conclusions fàctiques que consten en els expressats ordinals en base a la prova testifical, com clarament es narra en el fonament jurídic primer de la Sentència del primer grau; o, en el seu cas, de la prova pericial, amb la concreta valoració que de la mateixa fa el jutjador del primer grau, en allò que li és competència exclusiva i excloent.

Atès això és evident que, en definitiva, allò que se'ns proposa per la recorrent és una mena d'exercici d'autotutela per part del demandant, que ve a suplantar el lloc del jutjador del primer grau i valora la prova conforme la seva pròpia conveniència. Una tècnica que potser és possible en apel lació, però és totalment aliena a la suplicació, pel seu caràcter de recurs extraordinari, el què ha de comportar la desestimació del motiu.

QUART.- SCHNELLECKE GLOGAL LOGISTIC, SA I SERVICIOS LOGÍSTICOS MARTORELL SIGLO XXI articulen sengles motius per la via de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL , denunciant la infracció de l'apartat segon de la DA 4a de la Llei 42/1997 , així com e l'art. 53.2 TRLISOS (en el primer cas) i la doctrina cassacional i del TC que es cita -en el segon-, en entendre que les constatacions efectuades per la Inspecció de Treball i Seguretat Social tenen presumpció de certesa.

Tampoc aquest motiu pot ser atès. En efecte, més enllà de la qüestió processal relativa a la diligència final per decidir millor, és cert que les normes que es citen gaudeixen de presumpció de certesa. Ara bé, volem indicar en primer lloc que la dita presumpció no és 'iuris et de iure', sinó 'iuris tantum'. De tal forma que de la simple lectura del pronunciament del primer grau es deriva clarament que el jutjador del primer grau ha donat plena versemblança a la prova testifical practicada. Però, és més, volem ressenyar que en l'informe de l'actuació inspectora allò que es deriva és que en el dits moments l'empresa complia les exigències preventives i que els carretons ja no estaven operatius. De tal manera que, tenint present les circumstàncies del cas, encara que donéssim plena eficàcia al seu contingut -el què no és competència de la Sala- resultaria que aquest no desvirtua cap de les conclusions del jutjador del primer grau.

CINQUÈ.-SCHNELLECKE GLOBAL LOGISTIC, SA i SEAT articulen sengles motius per la mateixa causa anterior, denunciant la infracció de l'art. 123 TRLGSS en entendre que no s'han aclarit les circumstàncies de l'accident, ni cóm es produí pel que possiblement la causa ragui en una imprudència temerària o un cas fortuït, pel que tot plegat es trenca el nexe de causalitat.

També el motiu ha de ser desestimat. En efecte, volem recordar que el recàrrec està vinculat amb la figura de l'accident de treball -o la malaltia professional-. I que, de conformitat amb l'article 115 TRLGSS un accident de treball no és únicament un acte sobtat, imprevisible i aliè a la voluntat de les parts en l'àmbit laboral: també s'hi inclouen, entre altres, les denominades malalties en el treball i, per tant, les patologies de curta o llarga evolució que tenen com causa l'ambient laboral. En aquest marc resta evident que el treballador actor pateix una significativa lesió en l'extremitat superior dreta que ha donat lloc a un procés d'incapacitat temporal i posteriorment la declaració d'incapaciat permanent total) És aquest un fet pacífic i no discutit.

Ocorre, tanmateix i com més amunt s'apuntava, que el jutjador del primer grau construeix a partir d'aquí una presumpció judicial, tenint en compte les condicions laborals que es narren en els fets provats setè, vuitè i novè, de tal forma que es vincula la lesió amb el descrit ambient laboral -el què lògicament es cohonesta amb que la contingència causant sigui professional respecte la incapacitat permanent-. I, òbviament, ateses les circumstàncies descrites en els dits fets provats considera que ha existit la infracció normativa que cita en el fonament jurídic sisè 'in fine' (pel que és incerta l'afirmació de la recorrent que no es cita cap precepte legal), especialment dels preceptes del RD 487/1997 esmentats. Es pot comprovar, per tant, com concorren en l'anàlisi de la sentència del primer grau els tres requisits exigits per la doctrina cassacional per a la imposició del recàrrec: a) la lesió; b) l'incompliment empresarial de les obligacions preventives; i c) el nexe causal.

És del tot evident que la Sala no pot més que compartir, com hem dit, les argumentacions de la Sentència. En efecte, el possible punt feble de l'argumentació de la sentència rau precisament en la presumpció judicial de vinculació entre les lesions i els incompliments. Però és clar que si el jutjador del primer grau ha donat versemblança al testimoni practicat en quant l'ambient laboral a l'empresa en el moment en que l'actor hi prestava serveis, la presumpció establerta en quant a la relació de causalitat és adequada a les regles del pensament humà. Al què caldrà afegir que, com s'ha vist, el recurs defuig en bona mesura la revisió fàctica d'aquests aspectes, limitant-se a invocar genèrics compliments de les obligacions preventives, remetent a la presumpció de certesa de l'acta de la Inspecció o a esmentar un esforços físics realment significatiu en el concret lloc de treball. Per tant, ni s'ha destruït a través de la revisió fàctica el referit nexe causal, ni òbviament podem considerar infringit l' article 386 LEC , atès que el raonament de la sentència és plenament lògic.

Al què caldrà afegir que no és apreciable cap element que ens pugui dur a la conclusió que existeix alguna mena de causalitat o d'imprudència temerària. D'aquí que el motiu, com prèviament anunciàvem, hagi de ser desestimat.

SISÈ.-Per la mateixa via anterior SCHNELLECKE GLOBAL LOGISTIC, SA i SEAT denuncien la infracció de nou de l'art. 123 TRLGSS, en considerar, amb caràcter subsidiari, que el percentatge a aplicar ha de ser temperat. Val a dir en aquest punt que la sentència del primer grau ha imposat el recàrrec en la seva part mitjana (quaranta per cent), el què es justifica en forma extensa en el fonament jurídic novè, apreciant la concurrència d'aspectes com les causes i les lesions patides.

Doncs bé, volem recordar que la capacitat de valoració de la Sala en la fixació del percentatge no és il limitada -dins òbviament els paràmetres legals- a diferència de la instància. Hem de ressenyar que durant molts anys la doctrina cassacional havia negat la possibilitat de valoració del tant per cent aplicat a la instància, en considerar que es tractava d'una competència exclusiva del primer grau jurisdiccional (entre d'altres, SSTS 10.03.1969 , RJ 19691205, 11.02.1985 , RJ1985632, etc). No obstant, el dit criteri fou modificat a partir de la STS UD 19.01.1996 - RJ1996112-, afirmant que 'De acuerdo con este cambio de doctrina la decisión del juez de instancia sobre la cuantía porcentual de recargo en cuestión, en cuanto predeterminada por un criterio legal -la «gravedad de la falta»-, puede ser reconsiderada en suplicación para comprobar si excede o no del margen de apreciación que le es consustancial; y lo mismo cabría decir, y por la misma razón, de las propias resoluciones en la materia de las Salas de lo Social de los Tribunales Superiores de Justicia de las Comunidades Autónomas, revisables en derecho por el cauce del recurso de casación para la unificación de doctrina. El fundamento de la posición que ahora se adopta estriba en que la apreciación en un caso concreto de la «gravedad de la falta» o infracción de medida de seguridad está guiada por conceptos normativos -peligrosidad de las actividades, número de trabajadores afectados, actitud o conducta general de la empresa en materia de prevención, instrucciones impartidas por el empresario en orden a la observancia de las medidas reglamentarias, etc.-, que han sido establecidos en la legislación preventiva ( art. 156.3 de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el Trabajo, aplicable al caso ; art. 49.1 de la Ley 31/1995 de 8 noviembre actualmente en vigor), y cuya aplicación a un supuesto concreto constituye un acto de calificación jurídica, subsiguiente y separable de la fijación o determinación de los hechos del caso'. Ara bé, no escau diferir d'aquest canvi doctrinal que correspongui a la Sala decidir sobre el recàrrec: el percentatge continua essent competència del primer grau, per bé que sí podem considerar que la decisió allà presa s'adequa o no a legalitat. I en el present cas resta clar que tenint present les circumstàncies concorrents en relació al clima laboral, l'incompliment empresarial de les seves obligacions legals i reglamentàries i les lesions patides, que han apartat a l'actor del mercat de treball per a l'exercici de la seva professió, la Sala no pot més que compartir els arguments i valoracions del jutjador del primer grau, el què ens ha de dur a la desestimació del motiu.

SISÈ.-I, finalment, la referida empresa, també per la via de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL , denuncia SCHNELLECKE GLOBAL LOGISTIC, SA la infracció de l' article 24 LPRL en relació a l' art. 44 TRLET , per entendre que les instal lacions i materials tenien a SEAT com titular i que, en tot cas, existí una successió total -en relació a la proposada addició del referit fet provat- amb SERVICIOS LOGÍSTICOS MARTORELL SIGLO XXI.

Més enllà de les reflexions que farem en relació als recursos d'aquestes altres codemandades, és del tot evident que també aquest motiu ha de ser desestimat -i amb ell, el recurs de l'expressada empresa en la seva totalitat- atès que l'article 123 TRLGSS observa com regla general la responsabilitat directa de l'empresari infractor. I és del tot evident que era la recorrent qui ostentava la condició d'ocupador de l'actor, sense perjudici del règim de responsabilitats compartides al què després ens referirem. Una altra cosa és el règim de responsabilitats de l'art. 127 TRLGSS, però en cap cas les singularitats per l'existència d'una contrata -pròpia o impròpia- o d'una subrogació empresarial enerven en cap moment la responsabilitat de l'empresa ocupadora. I pel que fa al concret règim de responsabilitats de SERVICIOS LOGÍSTICOS MARTORELL SIGLO XXI caldrà ressenyar que, com s'ha dit, el dit pacte entre les parts només té eficàcia contractual entre elles, i en cap moment pot enervar els drets de tercers -el treballador actor i, en el seu cas, l'Administració de la Seguretat Social- que en resulten totalment aliens, sense perjudici, en el seu cas, del dret de reversió entre ambdues empreses.

SETÈ.- Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació dels recursos, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la SCHNELLECKE GLOGAL LOGISTIC, SA inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant únicament en aquest recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 202 i 233.1 de la Llei de Procediment Laboral i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposats per SCHNELLECKE GLOBAL LOGISTIC, SA, per SEAT, SA i per LOGÍSTICOS MARTORELL SIGLO XXI, SL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 29 dels de Barcelona en data 28 de març de 2011 , recaiguda en actuacions 375/2010, en virtut de la demanda instada per Leonardo contra els dits recorrents en reclamació de recàrrec per falta de mesures de seguretat i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a SCHNELLECKE GLOBAL LOGISTIC, SA, les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de cinc-cents (500.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.