Sentencia Social Nº 5138/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2883/2006 de 09 de Julio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 9 de juliol de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5138/2007

En el recurs de suplicació interposat per Marí Jose a la sentència del Jutjat Social 18 Barcelona de data 31 de gener de 2006 dictada en el procediment núm. 781/2005 en el

qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 3 de novembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 de gener de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por DOÑA Marí Jose contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, absolviendo a esta entidad de la pretensión formulada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La actora, DOÑA Marí Jose , nacida el 5-2-1.952, con DNI nº NUM000 , se halla afiliada a Ia Seguridad Social, en situación de alta, en el régimen general.

2.- La profesión habitual del actor es la de Oficial Cosedora Confección Industrial.

3.- En fecha 8-3-2.004 la actora inició la situación de incapacidad temporal, agotando el subsidio en fecha 7-9-2.005, por haber transcurrido el plazo máximo de 18 meses, si bien se prorrogó hasta la fecha de la resolución de incapacidad permanente.

4.- Iniciada la Vía administrativa ante la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social, la misma dictó resolución en fecha 22-9-2.005 en la que acordaba que no procedía declarar a la actora en ningún grado de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común, acordando la extinción de la situación de incapacidad temporal.

5.- Formulada reclamación previa por la actora, la misma fue desestimada por resolución de 14-10- 2.005.

6.- La actora acredita el periodo mínimo de cotización exigido.

7.- La base reguladora de la prestación es de 721 '98 euros mensuales y la fecha de efectos de 8-9- 2.005 para la incapacidad permanente absoluta y de 23-9-2.005 para la incapacidad permanente total; hechos no discutidos por las partes.

8.- El lnstitut Català d'Avaluacions Mediques emitió dictamen en fecha 18-7-2.005.

9.- La actora presenta las siguientes lesiones:

-Espondiloartrosis generalizada.

-Fibromialgia.

-Síndrome depresivo ansioso.

Tercer. Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segón.- En primer lloc postula la revisió del fet provat novè de la Sentència en què consten les lesions i proposa la redacció alternativa de què presenta fibromiàlgia amb afectació vital severa. Cervicoartrosi amb degeneració discal C5-C6 i C6-C7 amb afectació radicular en C6-C7. Lumboartrosi amb protussió discal en L5-S1 i L4-L5 amb radiculopatia L4 dreta i S1 bilateral. Trastorn ansiós depressiu sever juntament amb severs trastorns somatoformes. Basa la modificació en els documents mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000.

En el cas present la modificació fàctica s'ha de desestimar perquè, el mateix fet provat impugnat es refereix a la lesió de fibromiàlgia i al trastorn ansiós depressiu i a la espondiloartrosi generalitzada de forma general, sense fer referència a la gravetat de cada patologia, de manera que en aquest fet no s'observa error greu de constatació, sense que la manca de graduació de la intensitat de les limitacions que comporta hagi de ser introduïda de manera específica en la relació fàctica, perquè també ha de ser matèria de valoració en el segon objecte del recurs plantejat. Per tant es desestima aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137, núm. 5 i subsidiàriament l'article 137.4 en relació amb l'article núm. 136.1 actual de la Llei general de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa. Argumenta que les severes lesions neurològiques i psíquiques impedeixen qualsevol treball sedentari o lleuger amb la rendibilitat i constància exigides en situació de normalitat, perquè aquest treball també requereix assistir diàriament o amb regularitat al lloc de treball, romandre la jornada laboral. Exigències que considera te impedides principalment per la fibromiàlgia amb l'afectació vital severa i múltiples punts de dolor tal com es diagnostica respecte a la gravetat en els informes mèdics i segons el mateix informe mèdic de l'Hospital Clínic. Fa referència a la resta de la patologia artròssica cervical i lumbar i la psíquica severes i importants, i invoca doctrina jurisprudencial. Subsidiàriament entén que les lesions objectivades li impedeixen també la seva professió de cosidora de confecció industrial que requereix la bipedestació i deambulació, amb sobrecàrrega lumbar i cervical i la mobilitat que te impedida, a més de l'atenció i concentració mantingudes.

Quart.- L' article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentats, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas psíquiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Les lesions que consten en la relació fàctica no modificada són: espondiloartrosi generalitzada, fibromiàlgia i síndrome depressiva ansiosa. La gravetat o intensitat de les lesions són objecte de valoració en la motivació i fonamentació de la sentència, de la qual dissentim perquè parteix de què la intensitat de la patologia fibromiàlgica no es troba reflectida en els informes mèdics aportats per les parts en la prova documental. La Sala aprecia la intensitat severa d'aquesta patologia fibromiàlgica atesos els termes clars dels informes mèdics a que fa referència la sentència de la instància, principalment l'informe dels serveis mèdics de l'Hospital Clínic de Barcelona que es destaquen precisament pel prestigi i l'autoritat mèdica en aquest camp. Aquest informe estableix el diagnòstic de fibromiàlgia i afectació vital severa amb dificultat en les activitats de la vida diària bàsiques i instrumentals que requereixin flexo extensió del tronc amb intervenció de les extremitats superiors, juntament amb la espondiloartrosi cervical i lumbar.

Per tant, les lesions que pateix la demandant en el seu conjunt i principalment la fibromiàlgia, la considerem en grau determinant de la incapacitat permanent absoluta, perquè considerem que la intensitat de la malaltia limita la recurrent no sols per a les tasques de la seva la professió habitual sinó per a tot tipus de treball rendible. Per tant es és d'aplicació l' article núm. 137.5 de la Llei general de la Seguretat Social , raó per la qual hem d'estimar aquest objecte del recurs i declarar la recurrent en situació d'incapacitat permanent absoluta amb dret a percebre la prestació del 100% de la base reguladora de 721,98 euros mensuals amb efectes des de el dia 8 de setembre de 2005, amb condemna a l'ens gestor al seu pagament.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat per la demandant Sra. Marí Jose contra la Sentència de 31 de gener de 2006 dictada pel Jutjat Social núm. 18 de Barcelona en el procediment núm. 781/2005 seguit a instància de la recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, la qual es revoca. Declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta i condemnem l'Institut Nacional de la Seguretat Social a abonar la prestació del 100 % de la base reguladora de 721,98 euros mensuals amb efectes des del dia 8 de setembre de 2005, més les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.