Sentencia Social Nº 5149/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3506/2007 de 18 de Junio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 18 de juny de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5149/2008

En el recurs de suplicació interposat per Carina a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 13 d'octubre de 2006 dictada en el procediment núm. 457/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional

Antecedentes

Primer. En data 28 de juny de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 d'octubre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Desestimando la pretensión de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Doña Carina , debo absolver y absuelvo al Instituto demandado de las peticiones deducidas en su contra, con confIrmación de la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora, Doña Carina , con nacimiento el día 11 de abril de 2006 y con DNI NUM000 , fue declarada en situación de incapacidad permanente en grado de total por Resolución de fecha 30 de marzo de 1993. Las dolencias que motivaron tal declaración fueron: síndrome de Meniere, síndrome de túnel carpiano

2.- Doña Carina solicitó la revisión de grado el día 3 de febrero de 2006. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se practicó el reconocimiento médico preceptivo, emitiéndose dictamen por la con el siguiente resultado: valvulopatía mitral (insuficiencia) ligera, en AC X FC, función ventricular conservada, síndrome de Meniere, síndrome de túnel carpiano bilateral operado.

3.- La Resolución de la Dirección Provincial del INSS de fecha 12 de abril de 2006 declaró que no procedía la revisión de grado por ser las dolencias que acreditaba Doña Carina constitutivas del mismo grado de incapacidad permanente ya reconocido. Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en Vía Previa, que fue expresamente desestimada.

4.- La base reguladora mensual no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 329'67 Euros mensuales.

5.- Doña Carina acredita las siguientes dolencias y secuelas: valvulopatía mitral (insuficiencia) ligera, en AC X FC, función ventricular conservada, síndrome de Meniere, síndrome de túnel carpiano bilateral operado, cervicoartrosis moderada.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per la demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que van acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 , b) i c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- La recurrent proposa la modificació del fet provat cinquè de la sentència que recull les malalties que presenta a fi de què es recullin segons el text alternatiu que proposa que diu que pateix "dísnea que limita l'activitat física habitual i crisi de palpitacions i dolor toràcic en pacient amb arritmia per fibrilació auricular ( AcxFA), insuficiència mitral i hipertròfia del ventricle esquerre. Flutter auricular el gener de 2006. Edema distal en les extremitats inferiors. Espondiloartrosi i artrois de les dues mans. Simptomatologia pròpia de la síndrome del tunel carpià ( parestèsies a les mans i signes de Tinel i Phalen posotius bilaterals), amb síndorme de tunrl carpià al canell dret d'intensitat marcada. Síndrome de Menière en tractament amb antivertígens, disminució de l'agudesa visual amb correcció de 2/3 en l'ull dret i unitat a l'esquerre. Hiperglucèmia." Basa la modificació en els informes mèdics que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

En el cas present l'esmena al cinquè fet provat que postula la part es basa en certificats mèdics que el titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les limitacions funcionals que les lesions assenyalades comporten per a l'afectat. La valoració jurídica d'aquestes limitacions és facultat exclusiva de l'òrgan judicial al examinar la prova practicada i entendre que la pericial mèdica de la part demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques pericial i documentals practicades, ja que no està obligat a subjectar-se al seu dictamen.

En aplicació d'aquesta doctrina, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( LGSS .) i al.lega en síntesi, amb cita de jurisprudència, que concorren les condicions exigides, atès que les lesions físiques que presenta la recurrent s'han agreujat com la síndrome de Menière i la del tunel carpià i han aparegut lesions noves com la valvulopatia mitral, i la cervicoartrosi que li impedeixen en el seu conjunt la realització de tasques sedentàries o lleugeres .

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que, per a declarar la existencia d'una incapacitat permanent, ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme , en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferentes graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerancia per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part recurrnet per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patiments importants però no amb l'entitat severa necessària perquè comporti una incidència funcional combinada que redueixi de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja que la patología mitral i artròssica no és determinant de la incapacitat absoluta degut a la seva entitat, i les síndromes que ja patia en el seu dia no s'han agreujat de manera que impedeixin de forma absoluta treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

Per tant s'ha de desetimar aquest motiu ja que no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atès que les lesions tampoc en el seu conjunt revesteixen suficient entitat per a ser reconeguda la incapacitat absoluta que postula, de manera que no es compleix el previst en l' article 143 de la LGSS ..

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per la Sra. Carina contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 15 de Barcelona de 13 d'octubre de 2006, dictada en el procediment núm. 457/2006 , seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i la confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.