Sentencia SOCIAL Nº 517/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5025/2018 de 01 de Febrero de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2016 - 8032775

EL

Recurs de Suplicació: 5025/2018

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 1 de febrer de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 517/2019

En el recurs de suplicació interposat per Mercedes a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 13 de març de 2018 , dictada en el procediment núm. 733/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), ha actuat com a ponent l'Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 8 de septiembre de 2016, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de març de 2018 , que contenia la decisió següent:

'DESESTIMOla demanda interpuesta por Mercedes frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (INSS) en reclamación de INCAPACIDAD derivada de ENFERMEDAD COMUN y absolviendo a las mismas de las pretensiones en la demanda contenidas.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.- Mercedes con documento de identificación personal DNI núm. NUM000 , nacida el NUM001 /1966 está afiliada a la Seguridad Social con el núm. NUM002 . La profesión habitual de la misma es cocinera. No se halla en situación de alta si asimilada a la de alta en ninguno de los regímenes que integran el sistema de la Seguridad Social.

2.- Solicitó la prestación en fecha 07/03/2016 y acredita el periodo mínimo de cotización habiendo prestado servicios a lo largo de su vida laboral con contrato de trabajo por cuenta ajena a tiempo parcial

Reconocida por el ICAMS en 08/04/2016 señala que se halla afectada de: enolismo crónico, actualmente en tratamiento. Cirrosis hepática enólica y vírica (virus C) sin descompensaciones.

3.-Por la Dirección Provincial del INSS se declaró en resolución de fecha 20/04/2016 no haber lugar a declarar a la trabajadora en grado alguno de incapacidad permanente derivada de enfermedad común por no reunir requisito de incapacidad permanente, debiendo continuar en asistencia sanitaria.

La vía administrativa se agotó mediante la interposición de reclamación previa que fue desestimada por el INSS de forma expresa por resolución de 08/06/2016.

4.- La base reguladora de la prestación por incapacidad permanente es de 1.214,18euros.

La fecha de efectos de la prestación es de 07/03/2016 tanto para el caso de la incapacidad permanente absoluta como incapacidad permanente total.

5.- Mercedes se halla diagnosticada de cirrosis hepática mixta por infección por VHC -virus de la hepatitis C- y enolica desde 2008, sin tratamiento antiviral por enolismo activo hasta julio 2016. Desde esa fecha abstinente logrando mejoría y estabilización de la función hepática, no presenta descompensaciones ascítico-edematosas, ni HDA ni encefalopatía hepática y ha iniciado el tratamiento antiviral desde 25/10/2016 pendiente de finalizar en abril 2017 para evaluar respuesta.

En 20 de julio de 2016 la Sra. Mercedes requirió ingreso hospitalario por pancreatitis aguda leve sobre probable pancreatitis crónica sometiéndose a tratamiento de dilatación por LOE en la cabeza de páncreas con prótesis biliar que fue retirada posteriormente al disminuir el tamaño causó alta el 12/08/2016 y posterior ingreso con alta el día siguiente el 25/08/16 para retirada de prótesis.

6.- Durante el ingreso en 20 de julio de 2016 por la pancreatitis aguda se le diagnostico neoplasia de mama izquierda y tras ello y realizar tratamiento coadyuvante se le propuso cirugía que se practicó en fecha 30/01/2017 mediante tumorectomia izquierda y linfadectomia axilar izquierda, siguiendo a ello el 16/03/2017 inició irradiacion radioterapica. Presenta así mismo depresión reactiva en tratamiento, que en 19/10/2017 se ha orientado diagnósticamente como trastorno depresivo mayor episodios recurrentes en tratamiento por servicio de psiquiatría CSM Cornella

7.- Se le ha reconocido un grado de discapacidad del 71% con efectos de 27/05/2016 en la categoria fisico-psiquica con carácter provisional hasta 12/2018'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda de incapacitat permanent, derivada de malaltia comuna, presenta la part actora recurs de suplicació. El primer motiu, per la via de l' art. 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , diu que insta la modificació de fets provats, però en realitat no proposa cap modificació concreta, sinó que es limita a valorar les malalties de relata la sentència, a banda de què per error evident es refereix al fet número 3, quan comenta el número 5. Per tant, és un relat que no proposa cap revisió concreta del que consta acreditat i s'ha de rebutjar.

SEGON. El segon motiu del recurs, per la via de l' art. 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , al lega la infracció de l' art. 136 de la LGSS , quan defineix la incapacitat permanent, i l'art. 137, relatiu als graus d' incapacitat. La única motivació del recurs és indicar que amb les malalties provades (que diu que són cirrosi hepàtica mixta per infecció VHC i enòlica des de 2008) s'acredita que la demandant està incapacitada per a la seva professió habitual, que insta de forma subsidiària, encara que en la demanda interessava també sosté el grau d'absoluta.

Ja que la sol licitud de la pensió es va presentar el dia 7 de març de 2016, moment en què ja estava en vigor la nova Llei general de la Seguretat Social, aprovada per Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, s'ha de reconduir la censura jurídica a la normativa vigent, que respecte a la definició de la incapacitat permanent i els graus és bàsicament coincident.

Partim de què la situació del grau d' incapacitat li ha estat valorada en data 08-04-2016, per l'ICAM, resolució de l'INSS de 20-04-2016, atenent a les patologies evidenciades en aquell moment. La resolució administrativa va establir que no estaven esgotades les possibilitats terapèutiques i que no acreditava una situació d'alta o assimilada a la seguretat social.

La sentència, encara que entra a valorar una sèrie de malalties posteriorment evidenciades (fet provat 6), va resoldre en el mateix sentit que l'INSS, doncs en el moment de dictar-se la resolució administrativa, no tenia encara el diagnòstic de pancreatitis aguda ni de neoplàsia de mama que va aparèixer i va haver de ser tractat amb posterioritat.

S'ha de recordar que per tenir dret a les prestacions el TRLSSS, 8/2015, al igual que la normativa anterior, disposa: '1. Para causar derecho a las prestaciones del Régimen General, las personas incluidas en su campo de aplicación habrán de cumplir, además de los requisitos particulares exigidos para acceder a cada una de ellas, el requisito general de estar afiliadas y en alta en dicho Régimen o en situación asimilada a la de alta al sobrevenir la contingencia o situación protegida, salvo disposición legal expresa en contrario.'

Així doncs, el requisit d'estar en situació d'alta o assimilada, en el qual no entra el recurs, vetaria la possibilitat de atribuir a la demandant el grau de incapacitat permanent, excepte en el cas de ABSOLUTA O GRAN INCAPACITAT, doncs és lŽúnic que exceptua la Llei de manera expressa (art. 195- 4), indicant: 'No obstante lo establecido en el apartado 1, las pensiones de incapacidad permanente en los grados de incapacidad permanente absoluta o gran invalidez derivadas de contingencias comunes podrán causarse aunque los interesados no se encuentren en el momento del hecho causante en alta o situación asimilada a la de alta.- En tales supuestos, el período mínimo de cotización exigible será, en todo caso, de quince años, distribuidos en la forma prevista en el último inciso del apartado 3.b).'.

TERCER. El concepte de incapacitat permanent, regulat en l' art. 193 LGSS , aprovada pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, disposa:

'Artículo 193. Concepto.

1. La incapacidad permanente contributiva es la situación del trabajador que, después de haber estado sometido al tratamiento prescrito, presenta reducciones anatómicas o funcionales graves, susceptibles de determinación objetiva y previsiblemente definitivas, que disminuyan o anulen su capacidad laboral. No obstará a tal calificación la posibilidad de recuperación de la capacidad laboral del incapacitado, si dicha posibilidad se estima médicamente como incierta o a largo plazo.

Las reducciones anatómicas o funcionales existentes en la fecha de la afiliación del interesado en la Seguridad Social no impedirán la calificación de la situación de incapacidad permanente, cuando se trate de personas con discapacidad y con posterioridad a la afiliación tales reducciones se hayan agravado, provocando por sí mismas o por concurrencia con nuevas lesiones o patologías una disminución o anulación de la capacidad laboral que tenía el interesado en el momento de su afiliación.

2. La incapacidad permanente habrá de derivarse de la situación de incapacidad temporal, salvo que afecte a quienes carezcan de protección en cuanto a dicha incapacidad temporal, bien por encontrarse en una situación asimilada a la de alta, de conformidad con lo previsto en el artículo 166, que no la comprenda, bien en los supuestos de asimilación a trabajadores por cuenta ajena, en los que se dé la misma circunstancia, de acuerdo con lo previsto en el artículo 155.2, bien en los casos de acceso a la incapacidad permanente desde la situación de no alta, a tenor de lo previsto en el artículo 195.4.'

'Artículo 194. Grados de incapacidad permanente.

1. La incapacidad permanente, cualquiera que sea su causa determinante, se clasificará, en función del porcentaje de reducción de la capacidad de trabajo del interesado, valorado de acuerdo con la lista de enfermedades que se apruebe reglamentariamente en los siguientes grados:

a) Incapacidad permanente parcial.

b) Incapacidad permanente total.

c) Incapacidad permanente absoluta.

d) Gran invalidez.'

2. La calificación de la incapacidad permanente en sus distintos grados se determinará en función del porcentaje de reducción de la capacidad de trabajo que reglamentariamente se establezca.

A efectos de la determinación del grado de la incapacidad, se tendrá en cuenta la incidencia de la reducción de la capacidad de trabajo en el desarrollo de la profesión que ejercía el interesado o del grupo profesional, en que aquella estaba encuadrada, antes de producirse el hecho causante de la incapacidad permanente.'

Aplicant la normativa citada al cas concret, resulta que si posem en relació les malalties de l'actora, valorades en el moment del fet causant, i la professió, tindria dret a la qualificació del grau d'incapacitat permanent TOTAL, ja que la professió de cuinera, hem resolt en altres ocasions anàlogues, que seria incompatible amb una malaltia de cirrosi hepàtica enòlica, tan per la penositat que ocasionaria a l'actora, com pel risc de agreujament. No així els altres graus com absoluta o gran incapacitat, ja que valorem que li resta capacitat per una professió u ofici que no exigeixi esforços, ni tingui contacte amb productes alcohòlics.

Cal remarcar que estem valorant les lesions del moment del fet causant i no les posteriors que s'han introduït en la sentència, que ni estaven al legades ni podien estar-ho, ja que són malalties adquirides en el curs del procés, abans del judici, i que per tant - no ho al lega tampoc el recurs - no han estat en la base de la impugnació de la resolució de l'INSS. Les noves malalties han de ser plantejades, en tot cas, en un procés de revisió.

No obstant, com hem indicat, la normativa vigent no permet la adquisició del dret a la pensió d'incapacitat permanent total, sense acreditar una situació d'alta o assimilada a la Seguretat Social, ( art. 195 i 196 de la LGSS ). Com que el recurs no qüestiona en cap moment el fet provat primer que diu que aquest requisit no existia, en el moment de la sol licitud, no es pot entrar en qualificar el grau, doncs la demandant no tindria accés a la prestació.

En conseqüència, ha de ser desestimat el recurs i confirmada la sentència de instància.

Pels motius exposats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Mercedes , contra la sentència de data 13 de març de 2018, dictada pel Jutjat Social 6 dels de Barcelona, en el procediment número 733/2016, seguit a instància de la recurrent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i confirmar la sentència impugnada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.