Acerca de operadores lógicos
Última revisión
06/01/2017
Sentencia Social Nº 5188/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3172/2016 de 19 de Septiembre de 2016
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 16 min
Orden: Social
Fecha: 19 de Septiembre de 2016
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: FALGUERA BARÓ, MIQUEL ÁNGEL
Nº de sentencia: 5188/2016
Núm. Cendoj: 08019340012016105168
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2016:7835
Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
EL
Recurs de Suplicació: 3172/2016
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 19 de setembre de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5188/2016
En el recurs de suplicació interposat per J. Mestre S.A. a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 23 de febrer de 2016 , dictada en el procediment núm. 912/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Gregorio i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
Antecedentes
Primer.En data 26 de setembre de 2014, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de febrer de 2016 , que contenia la decisió següent:
'Que estimando la demanda promovida por Gregorio debo condenar y condeno aJ.MESTRE SAa abonar al actor la cantidad de 8.062,58 euros más el 10% de interés de mora anual.'
Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
'PRIMERO.-Que el actor ha venido prestando servicios para la empresa J Mestre SL desde el 4-3-2013, categoría profesional de conductor mecánico, jornada completa y salario mensual de 2.018,15 euros con inclusión de la prorrata de pagas extras, Convenio Colectivo del Transporte de Mercaderías por carretera de la provincia de Barcelona.
SEGUNDO.-Que el actor ha realizado un total de 695 horas extras y 5 minutos cuyo importe asciende a 8.062,58 euros de conformidad al detalle contenido en el escrito de la parte actora presentada en diligencias finales de 11-11-2015 y al detalle pormenorizado que se adjunta al mismo. '
Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada J. MESTRE, S.A. va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part actora el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER.-Es deriva de les presents actuacions que l'actor formulà una demanda de quantitat en relació a les 770,8 hores extraordinàries que afirmava haver realitzat sense contraprestació econòmica, atès que el seu horari diari era de 6,30 a 19,30 de dilluns a divendres, en quantia total de 8,941 euros amb 28 cèntims. Per bé que es feia esment a que el contracte estigué en vigor entre el 04.04.2013 i el 18.07.2014, els quadres que acompanyaven la demanda es referien als períodes setembre 2013 a juny 2014.
A la demanda es postulava com a prova anticipada l'aportació dels discs tacògraf corresponents als treballs realitzats entre el 02.09.2013 i el 25.07.2014, el que fou admès pel jutjat del social per provisió de 03.10.2014. En data 22.09.2015 la demandada aportà els discs tacògraf que consten en els folis 32 a 116 de les actuacions.
A l'acte del judici la part actora presentà un escrit consistent en un quadre excel en el què es quantificava les hores extraordinàries des del 04.03.2013 fins al 23.06.2014. Per la seva banda, l'empresa presentà un informe pericial relatiu al nombre d'hores realitzades (foli 188 i següents) pel període comprés entre 03.10.2013 i el 23.06.2014.
Per diligència final el magistrat del primer grau acordà que la part actora concretés els dies i detalls del temps que reclamava per hores extraordinàries a partir del dia 23 de setembre. L'actora presentà escrit en data 11.11.2015, concretant les quantitats objecte de la petició de condemna en 8.062, 58 cèntims per un total de 2261,06 hores extres pel període comprés entre el 23.09.2013 i el 23.06.2014 amb trasllat a la demandada i resposta d'aquesta en data 10.12.2015.
La sentència del primer grau ha estimat plenament la demanda. Als dits efectes s'afirma en el fonament jurídic quart el següent:
'Efectuado en primer lugar por la parte actora el cumplimiento de la diligencia final, con el objetivo antes referido, a efectos de determinar la acreditación de los hechos postulados, y dando traslado a la parte demandada para establecer los hechos concretos de oposición que previamente debieran haber sido postulados concretamente, con su adecuada conexión individual probática, procederá estimar la pretensión demandante al no acreditar la parte demandada adecuados, individualizados y concretos hechos postulados: obstativos, impeditivos o excluyentes que conectados individualmente con su individualizado medio de prueba pudieran extinguir la consecuencia fáctica determinante y establecida por la parte actora y derivada directamente de los discos tacógrafos.
Debemos tener en cuenta y tomar en consideración que, es la parte demandada, como empleadora, la que es responsable de determinar y controlar los medios de trabajo y producción que a su vez le permitan acreditar el concreto tiempo de trabajo prestado por el actor, y entre ellos, claro está, el acopio de todos los discos tacógrafos. Tiempo de trabajo que no debe ser otro que el concretamente exigido al trabajador. Consecuentemente, es la empresa la que previamente debe determinar cuándo se produce, si así se hubiere acreditado, los tiempos de trabajo y los tiempos de presencia, con individual y precisa concreción previa a su realización. No puede la empresa demandada ampararse globalmente en que los tiempos determinados en los tacógrafos pudieran ser de presencia, cuando no se concreta individualmente cuándo se habrían producido estos y cómo y cuándo fueron ordenados. Consecuentemente, de la valoración de la prueba documental y pericial practicada y del contenido de los discos tacógrafos, inicio y fin, día por día, no desvirtuados por la empresa demandada a efectos de determinar otra prestación de servicios distinta a la derivada del referido material probatorio, la cantidad a reconocer será la que deriva de ellos por importe de 8.062,58 euros en virtud de un total de 695 horas extras y 5 minutos, y según detalle adjunto al escrito de concreción y conclusiones de la parte actora de 11- 2015 por el período 23-9-2013 a 18-7-2014'.
S'alça ara la demanda en suplicació, a través dels motius que tot seguit analitzarem.
SEGON.-Per la via de la lletra b) de l'article 193 LRJS se'ns demana la supressió del fet provat segon perquè considera que predetermina la part dispositiva, fent una sèrie de consideracions en relació a la prova practicada i la seva valoració de part, i proposant un text alternatiu en el que s'indiqui que l'actor no ha acreditat la realització de les hores extraordinàries per ell reclamades.
Volem observar, d'entrada, que la predeterminació és un vici processal consistent en introduir en el relat fàctic de les sentències continguts jurídics o fets negatius que comportin indefensió a efectes de recurs. Des d'aquest punt de vista caldrà observar que la constatació de les hores realitzades a les què es fa esment en el dit ordinal segon no incorre en el dit vici, sense que la referència a la quantitat meritada tingui major transcendència, atès que resulta pacífic per indiscutit el valor de l'hora extraordinària. Per contra, el text que sí incorre clarament en predeterminació és el negatiu que es proposa.
Una altra cosa són els criteris de valoració de la prova. I als dits efectes caldrà observar que la veracitat dels discs tacògraf no s'ha discutit entre les parts. Allò que es discuteix és si concorre o no temps d'espera i de presència i la seva quantificació. I en aquest marc el jutjador del primer grau, davant l'evident discrepància entre les parts i tenint present la dificultat d'esbrinar-ne el contingut ha optat per la lògica conclusió de considerar que atès que l'actor ha provat l'horari que manifesta a la demanda i el contingut dels tacògrafs imputar la càrrega de la prova dels referits períodes d'inactivitat a l'empresa, la qual cosa és plenament compartida per la Sala en la present litis, atès que lògicament qui pot provar o no la distribució del temps de treball és la recorrent i no el demandant i sense que tingui la Sala la competència funcional de valorar la dita prova -que és, en definitiva- allò que se'ns proposa- atès el principi d'instància única del procés social i el caràcter extraordinari del recurs de suplicació. I això màxim quan, com hem vist, la revisió fàctica es sustenta sobre un contingut negatiu respecte la prova efectuada i en cap moment ens ofereix un redactat alternatiu en el que es quantifiqui el temps laboral efectivament treballat.
D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat.
TERCER.-Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia el demandant la infracció d'allò previst al reglament de jornades especials de treball i, en concret, els seus articles 8.1 a 8.3 i 10.4. I en un segon motiu es denuncia la infracció de l ' art. 217 LEC i el valor probatori dels discs tacògraf. Abordarem ambdós motius en forma conjunta, atès que a judici de la Sala van íntimament relacionats.
En efecte, volem començar la nostra anàlisi en aquest punt referint que el criteri tradicional de que les hores extraordinàries han de ser provada dia a dia i hora a hora pels treballadors ha estat matisat des de fa temps per la doctrina judicial en general i la d'aquesta pròpia Sala en concret, que bé acceptant que es provi un horari, sense necessitat de majors concrecions.
I en relació als tacògrafs i el seu valor probatori hem indicat amb reiteració la necessitat de que s'aporti . Afirmàvem així, entre moltes d'altres, en la nostra sentència 4763/2007, de 27 de juliol :
'La obligación del uso del tacógrafo nace con el
Como señala la Sentencia del TSJ del País Vasco, de 14 de febrero de 2006 , recordando otras anteriores de la misma Sala, 'los tacógrafos son aparatos de control cuya razón de ser esencial radica en registrar los bloques de tiempo contemplados en el Reglamento CEE 3820/1985, de 20 de diciembre, debiendo registrar diferenciadamente los tiempos de conducción, los demás tiempos de trabajo, los tiempos de disponibilidad (tiempos de espera y tiempos de permanencia al lado de otro conductor o en litera, durante la marcha del vehículo) y las interrupciones de la conducción y períodos de descanso diario( art. 15.3 del Reglamento CEE 3821/1985, de 20 de diciembre ), pudiendo registrarse acumuladamente los tiempos de trabajo ajenos a la conducción y los de disponibilidad, como es el caso de España( art. 7 del
En nuestra sentencia de 26 de mayo de 2006 analizábamos el contenido de los discos de tacógrafo y sosteníamos que, para lo que sí exigen una lectura especializada, es para determinar datos relativos al tiempo de encendido del motor, a efectos de acreditar la realización de horas extraordinarias. Sin embargo, admitíamos que permiten conocer las horas en que el vehículo ha estado en marcha y la velocidad en cada momento'.
D'altra banda, no s'escapa a la Sala que en el reglament de jornades especials es contemplen determinades singularitats en matèria de temps de presència i temps d'absència en el sector del transport i altres assimilats. No obstant això caldrà observar que: a) el temps de càrrega i descàrrega i l'invertit en tasques auxiliars és temps de treball, conforme l' article 8 del RD 1561/1995 ; b) es poden generar hores extraordinàries pel simple fet que el temps d'espera superi les vint hores setmanals de mitjana mensual (art. 8.2); i c) les hores de presència tenen una compensació econòmica, per bé que no similar a les extraordinàries.
En aquesta tessitura caldrà observar que el treballador manifestava a la demanda que el seu horari era de dilluns a divendres de 6,30 a 19,30. I la somera lectura dels discs tacògrafs posa en evidència com en molts casos era així. Això determina que la concreció específica de quins eren els concrets temps de treball, els de descans, els d'espera, etc., correspongués a l'empresa. S'afirma així en la recent STS UD 22.07.2014 -Rec. 2129/2013 -:'bien con carácter general, corresponde a la parte demandante la carga de la prueba de la realización de las horas extraordinarias, para la determinación de las circunstancias en que aquellas se prestaron, como se ha dicho, debe acudirse a la regla de facilidad de la carga probatoria que corresponde a la empresa, toda vez que viene obligada a llevar su registro'. I el dit registre d'hores extraordinàries -contemplat a l' article 35.4 ET - no es limita a les efectivament realitzades, sinó a la jornada realitzada dia a dia, tal i com recorda la recent SAN 04.12.2015 -actuacions núm. 2129/2013-.
Per tant, un cop el demandant havia acreditat l'horari que deia fer i que es requerís l'aportació dels tacògrafs, corresponia a l'empresa provar quins períodes eren temps de treball i quins, no. I en el present cas és cert que es practicà la prova pericial. Però ocorre que, pels motius abans exposats, el jutjador del primer grau no li dóna plena versemblança, en una lògica que, amb matisos, la Sala ha de compartir, atès que la valoració allà continguda es limita al temps de conducció, essent el temps de treball del personal de transport, com hem dit, més ample.
QUART.-Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 204 i 235.1 LRJS i atès el principi de venciment.
Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació
Fallo
Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per J. MESTRE, SA contra la sentència dictada pel jutjat del social número 8 dels de Barcelona en data 23 de febrer de 2016 , recaiguda en actuacions 912/2014, en virtut de la demanda instada per Gregorio contra el dit recorrent i contra el FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, en reclamació de quantitat i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de sis-cents (600.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .
Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.
Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:
El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.