Sentencia Social Nº 521/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6212/2015 de 28 de Enero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 6212/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 de gener de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 521/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 6 de juliol de 2015 dictada en el procediment núm. 19/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Tesoreria General de la Seguridad Social i Ezequiel , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de juliol de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Acceptar la demanda interposada per Ezequiel contra Institut Nacional de la Seguretat Social, Tresoreria General de la Seguretat Social, per tant:

1- Revoco la resolució administrativa impugnada, i declaro el demandant en situació d'Incapacitat permanent en grau d'Absoluta, derivada de Malaltia Comuna, amb dret a percebre una prestació mensual i vitalícia del 100 per cent de la base reguladora de 1.772,61? mensuals, mes les revaloritzacions i millores corresponents, amb efectes econòmics des de 02/10/2012.

2- Condemno als demandats Institut Nacional de la Seguretat Social i Tresoreria General de la Seguretat Social, en l'ambit de les respectives competencies, a reconèixer i abonar l'esmentada prestació.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' Primer.-El demandant Ezequiel , nascut el dia NUM000 /1959, i afiliat a la Seguretat Social amb el nº NUM001 , prestava serveis com a Director de Coordinació Acadèmica per compte d'altri.

Segon.-En situació d'incapacitat temporal des del dia 28/02/2011, i esgotada la incapacitat temporal el dia 25/08/2012. Es va iniciar expedient per a la valoració d'Incapacitat Permanent, la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, el 18/09/2012 va emetre informe-proposta, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 01/10/2012, en la que no es reconeix el demandant en situació d'Incapacitat Permanent ni en cap grau d'incapacitat, derivada de malaltia comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic: ' Trastorno adaptativo ansioso depresivo; trastorno de la personalidad, actualmente sin clinica incapacitante'.

Tercer.-Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia que fou desestimada per nova resolució de 20/11/2012.

Quart.-Les lesions que afecten el demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son: Trastorn depressiu major greu i recidivant, amb trastorn d'ansietat, i trastorn de la personalitat obsessiu - compulsiu amb comorbitat per dèficit d'atenció de l'adult, sense milloria clínica malgrat el tractament, ans al contrari, amb empitjorament progressiu, mantenint debilitat emocional, insomni de conciliació, baixa autoestima, irritabilitat, ideació lesiva poc elaborada (dos intents autolitics), amb proposta d'ingrés psiquiàtric rebutjat pel pacient, i presenta dificultats d'atenció, concentració i memòria.

Cinquè.-La base reguladora mensual de la prestació demandada és: 1.772,61? pel grau d'Absoluta així com pel grau de Total. I els efectes econòmics des de 02/10/2012 pel grau de Total, i des de 26/08/2012 pel grau d'Absoluta.'

TERCER.En data 29 de juliol de 2015 es va dictar interlocutòria d'aclaració de la sentència anterior, la part dispositiva de la qual diu:

'Accedeixo a aclarir la sentència dictada el 06/07/2015 en aquestes actuacions, en el sentit de rectificar la data d'efectes econòmics consignada en la decisió, que ha de ser la de 26/8/2012 en lloc de la erròniament consignada de 2/10/2012.'

QUART.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Ezequiel . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la pretensió principal de la demanda presentada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta o, subsidiàriament, Total, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent sol.licita la modificació del fet provat quart, en el sentit de que hi consti que el demandant pateix un 'trastorno adaptativo ansioso depresivo y trastorno de la personalidad, sin clínica incapacitante'. Fonamenta la pretensió en el doc. que es troba als folis 48 i 49 de les actuacions, que és l'informe de l'ICAM.

La pretensió s'haurà de desestimar perquè es fonamenta en el dit informe, que ja ha estat valorat pel magistrat d'instància, tal com aquest afirma en el fonament de dret primer, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu la seva equivocació i com reiteradament ha assenyalat la Sala, en aplicació d'una jurisprudència constant, ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3 , 17 i 31 de maig , 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 , i 24 de gener de 1.991 , entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' art. 193 de la LRJS , el recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè en base als diferents informes en que fonamenta el seu informe l'ICAM, s'acredita que no existeix cap psicopatologia incapacitant.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

QUART.Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè com es pot observar, aquest segon motiu únicament podria tenir èxit si l'hagués aconseguit el motiu anterior, relatiu a la modificació de les lesions que pateix el demandant.

En efecte, segons consta en el dit fet provat, l'actor pateix una patologia psiquiàtrica important, atès que el trastorn depressiu major que acredita està qualificat com a greu i es troba associat a un trastorn d'ansietat i trastorn de la personalitat obsessiu-compulsiu, amb comorbitat per dèficit d'atenció de l'adult.

D'altra banda també consta que l'esmentada patologia ha estat tractada des de fa anys, però no ha millorat, ans al contrari, ha empitjorat progressivament, atès que el demandant manté la debilitat emocional, insomni de conciliació, baixa autoestima, irritabilitat, ideació lesiva poc elaborada i presenta dificultats d'atenció, concentració i memòria, per la qual cosa és evident que no està en condicions de realitzar cap tipus de tasca laboral.

En aquest sentit cal posar de relleu que el Tribunal Suprem ha assenyalat -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona, en data 6 de juliol de 2015 , que va recaure en les Actuacions 19/2013, en virtut de demanda presentada pel Don. Ezequiel , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.