Sentencia Social Nº 526/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7640/2010 de 24 de Enero de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 24 de gener de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 526/2012

En el recurs de suplicació interposat per Cosme a la sentència del Jutjat Social 2 Mataró de data 13 de juliol de 2010 dictada en el procediment núm. 1141/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part GRAFIQUES ANDREU COLL, S.L., MUTUA ASEPEYO, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i TESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (TGSS), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer.En data 23 de desembre de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de juliol de 2010, que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demanda interpuesta por D. Cosme contra la empresa GRAFIQUES ANDREU COLL, MUTUA ASEPEYO el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL y la TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, absuelvo a las demandadas de las pretensiones deducidas de contrario confirmando la resolución administrativa impugnada'.

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- D. Cosme , nacido el 24/06/1962, con D.N.I. núm. NUM000 y afiliado al Régimen General de la seguridad Social núm. NUM001 , categoría profesional Impresor y con domicilio en C/ DIRECCION000 nº NUM002 , NUM003 - NUM004 de la localidad de Calella (Barcelona). (Expediente administrativo)

2.- El día 18/12/2008 sufrió un accidente de trabajo al quedar atrapada la mano derecha con unos hierros y con la maniobra de retirada se causó un deglobing desde la base de la F 2, quedando en exposición los tendones flexores y el plano óseo. ( parte médico folio 8), siendo la muta Asepeyo la aseguradora que cubre el riesgo de accidente de trabajo, dándome d alta el 18/12/2008.

3.- Según el dictamen de el ICAM de fecha 12/06/2009 lesiones que padece el actor son las siguientes:

-Limitación de la movilidad global en más de 50% del dedo medio, anular y meñique. -Cicatrices en antebrazo, 3r dedo (con perdida d pulpejo) y 4º dedo de la mano derecha. ( folio 11).

Por lo que el INSS dictamino en fecha 18/08/2009 la existencia de lesiones permanentes no incapacitarte, derivada de accidente de trabajo y el derecho de Sr. Cosme a percibir una indemnización, por una sola vez de 1.350,00 euros de cuyo pago es responsable la Mutua Asepeyo, sin perjuicio de la responsabilidades legales del Instituto Nacional de la Seguridad Social y de la Tesorería General de la Seguridad Social.

4.- Contra dicha resolución se interpuso Reclamación administrativa previa, que fue desestimada en fecha 9/11/2009, impugnándose en el presente procedimiento.

5.- Según el demandante padece en la actualidad las siguientes lesiones:

- Perdida de movilidad en dedo medio, Anquilosis en fleso d 50º de la IFD.

-Perdida en la extensión de la articulación IFP (menos de 18º) y perdida de la flexión ( llega a 65º) siendo el arco de movilidad solo de 42º ( N=110).

-Dedo anular, perdida de movilidad en IFD con 20º (N= 60º), perdida de la movilidad en IFP con 95º ( n= 110º), perdida de furza en el oposición del pulgar con ambos dedos ( oposición termino y subtermino terminal) lo que explica que el perímetro muscular en antebrazo I. sea superior a 0.5 cm al del D. Medio de igual altura, cuando lo normal es tener mayor masa muscular y mayor fuerza en el brazo rector.

-Perdida del pulpejo en el dedo medo, responsable de la falta de protección del penacho óseo distal d F3 ( se encuentra a nivel subdérmico) explicando el dolor a la presión directa, roces, golpes y etec.

Explica la imposibilidad para realizar la pinza, el puño efectivo y la presión a mano llenas, que exige realizar la fuerza con apoyo del extremo distal de los dedos, siendo ello incompatible con muchas de las actividades que exige su profesión.

Cicatriz en antebrazo (4x4) cara diorsal del 4º dedo de 3x3 cm y cara anterior del 3º dedo desde F2. (Informe médico folio 5)

6.- La base reguladora de las prestaciones que se solicitan por la parte actora es 59.277,10 euros anuales y la base reguladora mensual de 4.539,68 euros y la fecha de efectos 22/04/2009, (Hechos controvertido por las partes).

7.- La profesión habitual del demandante es la de Impresor.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma MUTUA ASEPEYO. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Total o, subsidiàriament, Parcial, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte sol.licitar la reposició de les actuacions al moment anterior al dictat de la sentència, revisar els fets declarats provats, i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l' article 191 apartat a) de la Llei de Procediment Laboral , interessa la part actora es declari la nul.litat de la sentència recorreguda per incongruència omissiva, amb infracció de l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , atès que es tracta d'un procediment d'incapacitat i no es consignen en la sentència les malalties o lesions que pateix l'actor, ja que en el fet provat tercer es diu que 'segons' el dictamen de l'ICAM de data 12.6.2009 les lesions que presenta l'actor son les següents i en el fet provat cinquè es diu que 'segons' el demandant, pateix les lesions que figuren en el citat fet, però en cap fet provat consten les lesions que la magistrada entén que han estat acreditades.

L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials, sol.licitant la nul.litat de les actuacions, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que«es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998 ), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

En el present supòsit es demana la nul.litat de la sentència per manca de fets declarats provatsi per incongruència omissiva. Pel que fa a la primera denúncia cal dir que, certament, l' article 97.2 de la LPL que s'al.lega com infringit, estableix que el jutge haurà de declarar expressament els fets que estimi provats, mandat que reitera la regla nº 2 de l'article 209 de la LEC . També és cert, com va posar de relleu la sentència d'aquesta Sala de data 21.2.2008 (R. 7404/06), amb cita de la d'1.9.2004 (R. 1446/04 ), que el magistrat d'instància ha de fer constar en la sentència, no només els fets que ell cregui necessaris per a dictar la sentència que estima correcta, sinó tots aquells que permetin al Tribunal, en cas de recurs, poder tenir coneixement complert de les qüestions debatudes i provades.

Si el que es pretén és la nul.litat de la sentència per insuficiència de fets provats tal com aquí es demana, el Tribunal Suprem ens recorda en la sentència de 10 de juliol de 2000, que una constant doctrina jurisprudencial, elaborada pels diferents Tribunals de l'Ordre Jurisdiccional Social, ha vingut declarant la nul.litat de les sentències dictades en instància quan aquestes ometen dades essencials en els fets provats que el Tribunal 'ad quem' considera necessaris als efectes de fonamentar la sentència de suplicació o cassació. Aquesta mateixa jurisprudència ha proclamat, també constantment, que aquesta nul.litat es produeix quan les sentències contenen declaracions fàctiques fosques, incomplertes o contradictòries.

En definitiva, aquesta obligació de l'òrgan judicial de motivar el 'factum' de la seva sentència, actua doncs, d'una part, per a garantir l'exercici adequat del dret de defensa en judici, i, de l'altre, com element preventiu de l'arbitrarietat ( Auto del Tribunal Constitucional 77/1973 ), encara que, lògicament, aquesta obligació no pot ser entesa en el sentit que restringeixi la llibertat del Jutge en la formació de la seva convicció o de que li imposi una extensa redacció. És suficient, en termes generals, dir que la motivació fàctica i també, evidentment, la jurídica- ha de ser suficient; suficiència que, com tot concepte indeterminat, caldrà precisar en cada cas concret ( Sentència del Tribunal Constitucional de 12 de desembre de 1994 ).

Com afirma la sentència del Tribunal Suprem de 22 de gener de 1998'La declaración de hechos probados debe ser concreta y detallada en el grado mínimo requerido para que los litigantes puedan proceder a su impugnación en todos los aspectos relevantes del proceso, y para que los órganos jurisdiccionales de suplicación o de casación puedan comprender cabalmente el debate procesal y resolver sobre el mismo en los términos previstos en la ley'.I, per últim, també ha declarat l'alt Tribunal que la insuficiència dels fets provats ha de ser rellevant i trascendent, si el que es pretén és que s'acordi la nul.litat d'actuacions.

Doncs bé, aplicant aquesta doctrina al present litigi, el motiu ha de ser desestimat, atès que la sentència, encara que és cert que no ha inclòs en el relat fàctic, les lesions que la magistrada d'instància entén que pateix l'actor, com hauria d'haver fet, ja que es limita a transcriure les lesions que l'ICAM va reconèixer a l'actor i també les lesions que l'actor entén que pateix, no és menys cert que aquesta defectuosa redacció no ha produït cap tipus d'indefensió a la part actora, atès que en el fonament jurídic segon, la magistrada 'a quo' ja assenyala quines són les lesions que pateix l'actor, que -segons indica- son les de 'pérdida del pulpejo y la disminución global para la extensión del dedo'................ (s'ha d'entendre que el dit en que va patir l'accident de treball, fet provat segon, és a dir, del mitjà) i que 'la movilidad y la funcionalidad de la mano es correcta y no ha perdido la función de pinza y prensa' i aquestes afirmacions tenen valor de fet provat, tal com reiteradament ha posat de relleu la jurisprudència. A més, també es diu en el citat fet que són les lesions en que van coincidir els dos perits. Així doncs, el motiu ha de ser desestimat.

TERCER.En el segon motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent sol.licita la modificació del relat fàctic de la sentència, concretament que del fet provat cinquè s'elimini la paraula 'según' i també el paràgraf que comença amb la paraula 'Explica la impossibilitat para realizar la pinza........', ja que entén que la frase'siendo ello incompatible con muchas de las actividades que le exige su profesión' suposa una predeterminació de la decisió i s'afegiria (el folio 5 de autos y la prueba pericial efectuada por la actora y la prueba pericial de la demandada Asepeyo), i la resta del citat paràgraf demana s'inclogui en un nou fet 5è bis que tindria la redacció següent: 'las lesiones padecidas por el actor explican la imposibilidad para realizar la pinza, el puño efectivo y la prensión a manos llenas, que exige realizar la fuerza con apoyo del extremo distal de los dedos'.

Fonamenta la modificació en el foli 5è de les actuacions i en l'informe del seu perit mèdic, així com en l'interrogatori del perit de la Mútua en relació a si l'actor podia fer o no la 'pinza y prensa'.

Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte els requisits citats, és evident que la modificació ha de ser desestimada, atès que com ja s'ha dit anteriorment, s'ha d'entendre que les lesions que reconeix la demandant a l'actor figuren en el fonament de dret segon, sense que hi hagi cap error en els dos fets que es pretén modificar, que es limiten a transcriure la decisió de l'ICAM i les al.legacions de l'actor. D'altra banda, cal dir que el document nº 5, és la seva pròpia demanda, per la qual cosa és evident que no és un document hàbil per fonamentar cap modificació d'un fet provat. Així mateix, tampoc es pot basar la modificació en l'informe del seu propi perit, perquè com ha posat de relleu aquesta Sala, també amb reiteració, en aplicació d'una jurisprudència constant ( Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991 , entre moltes altres), a menys de que s'aportin noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació de la magistrada d'instància, davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada per aquesta en virtut de les facultats que li confereixen l' article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

QUART.En el tercer motiu del recurs es denuncia la violació per inaplicació de l' article 137.3 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'incapaciten de manera total, o subsidiàriament parcial, per a la seva professió habitual d'oficial d'impressor, perquè no pot fer la pinça amb el primer i tercer dit, com va reconèixer fins hi tot el perit de la Mútua codemandada i, a més, té dolor per la pèrdua del 'pulpejo del dit tercer' per fer la premsa amb la mà citada i, en contradel que diu la magistrada, ja ha passat temps des l'accident i encara no se li ha format cap 'callositat' i no pot utilitzar remeis ortopèdics perquè es podrien enganxat a les màquines, i en aquesta professió ha de manipular bobines de paper, col.locar-los a la màquina, etc.,

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny , en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137.4 de la legislació anterior.

L' article 137.4 i 3 de la Llei de Seguretat Social de 30 de maig de 1994 , defineix la incapacitat permanent total com la situació del treballador que, per malaltia o accident es troba incapacitat amb caràcter permanent, per desenvolupar la totalitat o les fonamentals tasques de la seva professió i la incapacitat permanent parcial com la situació d'aquell treballador que es troba incapacitat, com a mínim, en un 33% per realitzar les funcions de la seva professió habitual.

Cal observar que, segons l'esmentat article, el que realment es valora és la importància que tenen les limitacions que afecten definitivament el treballador en relació amb el seu rendiment professional en l'ofici que desenvolupa habitualment, sense que tingui importància la incidència que les esmentades limitacions li puguin produir en els altres aspectes de la seva vida o, fins hi tot, en la seva capacitat per exercir d'altres professions. Cal tenir en compte, de la mateixa manera, per aquesta relació entre la limitació definitiva i la professió habitual, que una mateixa seqüela pot constituir una incapacitat permanent per una persona i no pas per una altra. En aquest sentit la jurisprudència ha declarat reiteradament -Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió.

Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el relat fàctic de la sentència, les lesions que pateix actualment el demandant, encara que poden limitar-lo en un cert grau per a la seva professió d'impressor, no l'incapaciten per desenvolupar totes o les fonamentals tasques d'aquesta professió, ni tampoc li impedeixen, com a mínim en un 33%, la realització de la citada professió, perquè pateix una limitació del dit tercer, en més d'un 50%, i una limitació inferior en el dit quart, (fet que no recull la magistrada, però que no és controvertit, perquè figura en tots els informes mèdics). però cal tenir en compte que les funcions que realitza en la seva feina no són de precisió manual, ja que es tracta d'agafar el paper, posar-lo a la màquina i recollir-lo posteriorment, tal com es veu perfectament en les fotos que s'han acompanyat com a prova. D'altra banda, la magistrada argumenta que pot continuar fent la pinça i la premsa amb la citada mà, sense que aquesta afirmació s'hagi pogut modificar. Com es diu com a conclusió en el propi informe del perit de l'actor, les seqüeles que presenta l'actor únicament l'impossibilitarien per treballs que precisin de manualitat amb força, agilitat i precisió, requeriments que no es donen en la seva professió.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Cosme contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Mataró, en data 13 de juliol de 2.010 , que va recaure en les Actuacions 1141/2009, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, MÚTUA ASEPEYO i GRÁFIQUES ANDREU COLL, S.L. en reclamació per Invalidesa Permanent Total, o, subsidiàriament total, derivada d'accident de treball i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l' article 229 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclós pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.