Sentencia Social Nº 5276/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3038/2015 de 17 de Septiembre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 3038/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 17 de setembre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5276/2015

En el recurs de suplicació interposat per Eugenia a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 5 de febrer de 2015 dictada en el procediment núm. 94/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Tesoreria General de la Seguridad Social i Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 6-2-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de febrer de 2015 , que contenia la decisió següent:

QUE DEBO DESESTIMAR Y DESESTIMO la demanda formulada por Dª. Eugenia contra el INSS ratificando las resoluciones administrativas impugnadas en méritos del presente procedimiento. Sin expresa condena en costas.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante D. Eugenia con DNI número NUM000 y fecha de nacimiento de NUM001 de 1969, con número de afiliación NUM002 siendo su profesión habitual de empleada de hogar.

SEGUNDO.- Mediante resolución del INSS de fecha 23 de septiembre de 2013 se declaro a la demandante como no afecto de grado de incapacidad. Siendo valorado mediante dictamen médico del ICAM de fecha 27 de agosto de 2013 como afecta de GONARTROSIS BILATERAL CRONOFISIOLOGICA DE PREDOMINIO IZQUIERDO. TRASTORNO DISTIMICO EN CONTROL ESPECIALIZADO.

En la misma resolución se pone de manifiesto que la demandante está al descubierto del pago de las cuotas ante la seguridad social.

TERCERO.- No conforme con la precitada resolución fue formulada reclamación previa, que fue desestimada por resolución de fecha 11 de diciembre de 2013.

En la resolución denegatoria se hace expresa mención de que la demandante en el periodo correspondiente a marzo de 2008 hasta marzo de 2009 esta al corriente de pago por prescripción y además se pone de manifiesto que no proviene de situación legal de desempleo.

CUARTO.- Las lesiones que acredita la demandante se concretan en GONARTROSIS BILATERAL CRONOFISIOLOGICA DE PREDOMINIO IZQUIERDO. TRASTORNO DISTIMICO EN CONTROL ESPECIALIZADO.

(informe del ICAM).

QUINTO.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 431,93 euros y la fecha de efectos es de 23 de julio de 2013 existiendo conformidad entre las partes en cuanto a estos extremos.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta o subsidiàriament total derivada de malaltia comuna, és per revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- Postula la modificació del Segon i Quart fets provats referits a les lesions i limitacions funcionals que hi consten, i proposa que en el segon fet provat s'addicioni el text següent: ' La demandant ha acreditat que es troba al corrent del pagament de les quotes de la Seguretat Social'. Basa l'addició en la certificació de la Tresoreria General de la Seguretat Social de 28 de març de 2014 en la qual consta que es troba al corrent del pagament i no deu cap quota.

Respecte del quart fet provat referit a les lesions objectivades pel ICAM. que reprodueix el magistrat, proposa l'addició de què pateix un trastorn depressiu major recurrent, crònic i sever, i gonartrosi bilateral severa.' Basa l'addició en informe psiquiàtric de la sanitat pública i de la pericial mèdica, conforme des de fa any pateix trastorn distímic que ha anat evolucionant ja a l'any 2012 en trastorn depressiu major recurrent, crònic i sever que es manté en l'actualitat amb mes intensitat precisant mes dosis de tractament farmacològic.

Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació, i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala , ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).

És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la Llei processal citada, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.

Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal, tal com indica la STC 119/1998, de 4 de juny .

En el cas present la modificació referida a que es troba al corrent de cotització resulta intranscendent perquè es fet reconegut en la mateixa Resolució administrativa del INSS. que desestima la reclamació prèvia.

Respecte de l'addició fàctica sobre la severitat de la patologia artròsica i psiquiàtrica i la seva evolució, es basa en prova documental i pericial mèdica que el magistrat de la instància ha examinat i valorat juntament amb la resta de proves i elements de convicció aportat per les parts al procediment en la facultat exclusiva que li atorga l'article núm. 97,2 de la LRJS., sense que la recurrent assenyali on resideix l'erro de fet greu que es produeix en la valoració judicial en relació al document i pericial mèdica citats, sense que la part pugui espigolar la prova mèdica documental que li és mes favorable al seu interès, perquè la valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial.

En aplicació de la normativa i doctrina citada desestimem aquest objecte del recurs.

Tercer.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 o subsidiàriament article núm. 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta o total.

Resumidament argumenta que a la vista de la prova mèdica aportada , queda demostrada la gravetat de la patologia psiquiàtrica i la seva repercussió i afectació en les activitats de la vida quotidiana, que juntament amb la patologia física degenerativa amb especial afectació dels genolls , te impedies les tasques de força i esforç, de bipedestació i deambulació continuades o prolongades.

Subsidiàriament considera que te impedies les fonamentals tasques de la seva professió d'empleada de la llar, que exigeix esforç físic constant i sostingut, així com la deambulació i bipedestació durant tota la jornada laboral, tal com recorda va informar el perit metge en la vista oral.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i que la qualificació de la incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set modificada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el quart fet provat de la sentència, al qual ens remetem.

El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades no limiten la treballadora ni per a les fonamentals tasques de la seva professió habitual d'empleada de la llar , ni menys per a qualsevol professió, ja que no consta de quina manera influeix la gonartrosi en el desplegament de les fonamentals tasques , sense que s'apreciï un empitjorament objectiu a traves d'evolució dels anys 2010 a 2014 en què no s'aporta informació mèdica de l'evolució de les patologies fins al acte del judici.

La conclusió és que en el seu conjunt les seqüeles que presenta la recurrent no impedeixen que pugui desplegar la seva professió habitual ni qualsevol altra.

En conseqüència, la demandant no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Eugenia contra la Sentència de 5 de febrer de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona , en el procediment núm. 94/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.