Sentencia Social Nº 528/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3739/2011 de 24 de Enero de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 24 de gener de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 528/2012

En el recurs de suplicació interposat per Seguridad L.P.M.,S.L. a la sentència del Jutjat Social 3 Barcelona de data 8 de novembre de 2010 dictada en el procediment núm. 934/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Jesús Ángel , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer.En data 31 d'octubre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamació quantitat, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de novembre de 2010, que contenia la decisió següent:

'Desestimo l'excepció de litispendència formulada per la part demandada.

Estimo en part la demanda promoguda per Jesús Ángel , contra SEGURIDAD LPM, S.L., sobre Quantitat, i condemno a l'empresa demandada a abonar a la part demandant la quantitat de suma de 2.014,10 euros.

Desestimo la reconvenció formulada per SEGURIDAD LPM, S.L., contra Jesús Ángel , i l'absolc de les pretensions de la demanda reconvencional'.

En data17 de desembre de 2010 es va dictar interlocutòria d'aclariment de la sentència amb la part dispositiva del tenor literal següent: 'Disposo que no s'escau la rectificació de la sentència, ja que no s'han detectat errades en els càlculs efectuats, si bé procedeix aclarir els Fets Provats Segon i Quart i el Fonament Jurídic Segon en el sentit que han de dir:


Segon. El demandant ha fet durant l'any 2005 un total de 537,41 hores extres que han estat retribuïdes a raó de 7,10 euros cadascuna. Durant l'any 2006 ha fet 730,91 hores extres que s'han retribuït a raó de 7,29 euros. I l'any 2007 ha fet 608,38 hores extres que s'han retribuït a raó de 7,41 euros.

Quart. El demandant ha percebut durant els anys 2005, 2006 i 2007 les següents quantitats en els conceptes que apareixen en les fulles de salari:

mes sal base Ant fest p. per. p.resp e. p. noc p. tran p. v com. p pro.pag. total

ene-05 781,69 31,57 29,11 9,00 68,00 67,16 205,56 1.192,09

feb-05 781,69 31,57 28,40 9,00 13,20 68,00 67,16 205,56 1.204,58

mar-05 781,69 31,57 22,01 9,00 23,72 68,00 67,16 205,56 1.208,71

abr-05 781,69 31,57 29,82 9,00 29,04 68,00 67,16 205,56 1.221,84

may-05 781,69 31,57 34,08 9,00 10,56 68,00 67,16 205,56 1.207,62

jun-05 781,69 31,57 36,26 9,00 5,52 68,00 67,16 205,56 1.204,76

jul-05 781,69 31,57 31,08 9,00 13,80 68,00 67,16 205,56 1.207,86

ago-05 781,69 31,57 49,58 9,00 13,80 68,00 67,16 205,56 1.226,36

sep-05 781,69 31,57 35,52 9,00 2,76 68,00 67,16 205,56 1.201,26

oct-05 781,69 31,57 36,26 9,00 11,04 68,00 67,16 17,72 205,56 1.228,00

nov-05 781,69 31,57 31,08 9,00 24,84 68,00 67,16 205,56 1.218,90

dic-05 781,69 31,57 28,86 9,00 78,16 16,56 68,00 67,16 19,57 205,56 1.306,13

9.380,28 378,84 392,06 108,00 78,16 164,84 816,00 805,92 37,29 2.466,72 14.628,11

total (menys festius i nocturnitat) .-14.071,21

mes sal base Ant festius p per p noc p trans p vest c puesto pro pag total

ene-06 810,87 32,74 53,28 12,00 13,80 70,25 69,65 29,09 213,90 1.305,58

feb-06 810,87 32,74 30,80 12,00 13,44 70,25 69,65 213,90 1.253,65

mar-06 810,87 32,74 36,96 12,00 8,64 70,25 69,65 213,90 1.255,01

abr-06 810,87 32,74 43,12 57,14 8,64 70,25 69,65 213,90 1.306,31

may-06 810,87 32,74 56,21 76,19 25,92 70,25 69,65 229,95 1.371,78

jun-06 810,87 32,74 34,65 19,05 11,52 70,25 69,65 215,57 1.264,30

jul-06 810,87 32,74 23,87 66,66 30,72 70,25 69,65 227,57 1.332,33

ago-06 810,87 32,74 64,68 19,05 23,04 70,25 69,65 69,46 213,90 1.373,64

sep-06 810,87 32,74 46,20 12,00 23,04 70,25 69,65 94,97 213,90 1.373,62

oct-06 810,87 32,74 46,20 12,00 70,25 69,65 213,90 1.255,61

nov-06 810,87 32,74 55,44 19,05 70,25 69,65 215,67 1.273,67

dic-06 810,87 32,74 40,81 12,00 15,36 70,25 69,65 213,90 1.265,58

0,00

0,00

0,00

9.730,44 392,88 532,22 329,14 174,12 843,00 835,80 193,52 2.599,96 15.631,08

tot-fest-noc 14.924,74

mes sal base Ant festius p per p noc p trans p vest in com pro pag total

ene-07 832,76 33,62 64,68 47,62 7,68 72,15 71,53 221,37 1.351,41

feb-07 832,76 33,62 19,20 19,11 72,15 71,53 221,37 1.269,74

mar-07 832,76 33,62 28,80 15,00 72,15 71,53 220,34 1.274,20

abr-07 832,76 33,62 38,40 28,67 72,15 71,53 10,80 221,37 1.309,30

may-07 832,76 67,24 57,60 19,11 72,15 71,53 229,78 1.350,17

jun-07 832,76 67,24 48,00 28,67 72,15 71,53 221,37 1.341,72

jul-07 832,76 67,24 38,40 15,00 72,15 71,53 228,75 1.325,83

ago-07 832,76 67,24 38,40 76,44 72,15 71,53 60,86 244,11 1.463,49

sep-07 832,76 67,24 19,20 47,78 72,15 71,53 236,95 1.347,61

oct-07 832,76 67,24 19,20 47,78 72,15 71,53 236,95 1.347,61

nov-07 832,76 67,24 48,00 15,00 72,15 71,53 228,75 1.335,43

dic-07 832,76 67,24 38,40 57,33 72,15 71,53 239,33 1.378,74

0,00

0,00

0,00

9.993,12 672,40 458,28 417,51 7,68 865,80 858,36 71,66 2.750,44 16.095,25

tot fest noc 15.629,29

FONAMENTS DE DRET

Segon. Prejudicialitat o litispendència.

La part demandada reitera la petició de suspensió que va fer per escrit i que va ser desestimat, cosa que en aquest moment també s'ha de desestimar.

És criteri unànime jurisprudencial que l'excepció de litispendència té per finalitat impedir que es puguin produir resolucions contradictòries sobre uns mateixos fets de seguir-se, simultàniament, dues causes per enjudiciar la mateixa pretensió, de manera que les pretensions deduïdes en un primer procés no poden ser objecte de resolució en un posterior, però si aquestes no són les mateixes, el primer litigi no pot enervar la tramitació del segon, doncs en est quedarien sense resoldre les accions exercitades, produint-se una vulneració del principi de tutela judicial efectiva. Per això la doctrina jurisprudencial, per a l'estimació de l'excepció, ha exigit que la identitat de fets hagi de ser plena i no merament circumstancial exigint la concurrència de la més perfecta identitat entre les persones, coses i accions en tots dos litigis. De manera que, únicament, quan s'enjudicien uns mateixos fets el plet anterior té eficàcia per enervar la possibilitat que en un altre posterior es pugui dictar resolució sobre el fons.

Precisament la jurisprudència d'unificació de doctrina ha resolt aquesta al legació pel que fa a la mateixa empresa demandada:

'La cuestión ha de entenderse hoy resuelta, y precisamente en el sentido en que lo hacen las dos sentencias aportadas como contradictorias, no sólo por haber sido pronunciada una de ellas por esta propia Sala, siquiera no hubiese recaído en recurso de unificación de doctrina, al ser de fecha anterior a la vigente LPL, sino también porque, dentro ya del ámbito de este tipo de recurso, ha vuelto a pronunciarse la Sala en el mismo sentido, en su Sentencia de 13 octubre 1994 (Ar. 8045), a la que han seguido las de 14 y 24 marzo del corriente año (Ar. 19952008 y Ar. 19952187).

Se dice en la Sentencia de 13 octubre 1994 que como este Tribunal Supremo tiene declarado reiteradamente -entre otras en sus Sentencias de 7 y 8 julio 1980 (Ar. 3005 y 3389 )- la litispendencia se configura como una excepción que, mientras dura, impide seguir normalmente otro proceso sobre el mismo asunto, con la finalidad de evitar posibles fallos contradictorios, siendo preciso, para que esa excepción prospere, que el segundo proceso recaiga sobre el mismo objeto que el primero, es decir, que se formulen en ellos dos pretensiones idénticas, identidad que se produce cuando tienen los mismos elementos individualizados, o sea identidad de sujetos, de objeto y de causa, o, como dice el artículo 1252 del Código Civil , que concurra la más perfecta identidad entre las cosas, las causas, las personas de los litigantes y la calidad con que lo fueron, siendo claro que faltando alguno de esos requisitos de identidad no resulta eficaz la excepción de litispendencia.

Continúa diciendo la sentencia que en el caso de autos, si bien las personas litigantes son las mismas que en el procedimiento anterior -cuyas vicisitudes explica-, es evidente que las acciones ejercitadas en uno y otro pleito son distintas, ya que mientras en el primer procedimiento se ejercitó una acción neta y claramente declarativa de integración de plantillas, en el segundo la acción es la de despido, por lo que la diferencia y sustantividad de una y otra acción es clara.' STS 29.05.95 (Ar. 4009 ), seguida per altres posteriors de 20.12.95 (Ar. 3180/96) i 09.02.96 (Ar. 1006).

No obstant, a partir del que disposa l' art. 158.3 LPL es podria defensar que hi ha una causa de suspensió, atès que aquest precepte diu que la sentència ferma dictada en un procediment de conflicte col lectiu produeix efectes de cosa jutjada sobre els processos individuals pendents de resolució o que es puguin plantejar, que versin sobre un objecte idèntic. Aquesta última precisió és la que fa inaplicable la prejudicialitat aquí establerta en el present procediment, és a dir, que hi hagi identitat d'objecte, cosa que no ocorre en aquest cas, ja que, com s'ha declarat a la premissa fàctica, el conflicte pendent pretén l'anul lació dels convenis col lectius dels anys 2002 a 2007, però en cap cas es discuteix la forma de càlcul de l'hora extra.

Per aquestes raons s'ha de desestimar la petició de suspensió i l'excepció presentada en aquest sentit'.

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer. La part demandant Jesús Ángel , amb DNI NUM000 , presta els seus serveis per l'empresa demandada SEGURIDAD LPM, S.L., amb una antiguitat de 17.05.97, categoria professional de Vigilant de seguretat, i un salari mensual mig de 800 euros, amb inclusió de la prorrata de pagues extres.

Segon. El demandant ha fet durant l'any 2005 un total de 537,41 hores extres que han estat retribuïdes a raó de 7,10 euros cadascuna. Durant l'any

Tercer. El plus de nocturnitat i de festius es retribuïa a part, independentment de si es tractava d'hora extra o ordinària.

Quart. El demandant ha percebut durant els anys 2005, 2006 i 2007 les següents quantitats en els conceptes que apareixen en les fulles de salari:

mes sal base Ant fest p. per. p.resp e. p. noc p. tran p. v com. p pro.pag. total

ene-05 781,69 31,57 29,11 9,00 68,00 67,16 205,56 1.192,09

feb-05 781,69 31,57 28,40 9,00 13,20 68,00 67,16 205,56 1.204,58

mar-05 781,69 31,57 22,01 9,00 23,72 68,00 67,16 205,56 1.208,71

abr-05 781,69 31,57 29,82 9,00 29,04 68,00 67,16 205,56 1.221,84

may-05 781,69 31,57 34,08 9,00 10,56 68,00 67,16 205,56 1.207,62

jun-05 781,69 31,57 36,26 9,00 5,52 68,00 67,16 205,56 1.204,76

jul-05 781,69 31,57 31,08 9,00 13,80 68,00 67,16 205,56 1.207,86

ago-05 781,69 31,57 49,58 9,00 13,80 68,00 67,16 205,56 1.226,36

sep-05 781,69 31,57 35,52 9,00 2,76 68,00 67,16 205,56 1.201,26

oct-05 781,69 31,57 36,26 9,00 11,04 68,00 67,16 17,72 205,56 1.228,00

nov-05 781,69 31,57 31,08 9,00 24,84 68,00 67,16 205,56 1.218,90

dic-05 781,69 31,57 28,86 9,00 78,16 16,56 68,00 67,16 19,57 205,56 1.306,13

9.380,28 378,84 392,06 108,00 78,16 164,84 816,00 805,92 37,29 2.466,72 14.628,11

total (menys festius i nocturnitat) .-14.071,21

Cinquè. Si es computen totes les retribucions percebudes pel demandant, durant els anys 2005, 2006 i 2007, el preu de les hores extres seria el que a continuació s'indica:

2005: 7,87 euros

2006: 8,35 euros

2007: 8,77 euros

Sisè. La demandada reconeix que es deu al treballador les següents quantitats de diferències d'hores extres:

2005: 187,36 euros.

2006: 440,45 euros.

2007: 451,14 euros.

Sisè. L'empresa demandada formula reconvenció aplicant les taules salarials de l'any 2004 sobre totes les retribucions percebudes durant els anys 2005, 2006 i 2007, i que quantifica en la xifra de 2.966,39 euros.

Setè. El Tribunal Suprem, en sentència de data 21.02.07 , va declarar el següent:'Estimamos el recurso de CASACION interpuesto por ... ALTERNATIVA SINDICAL DE TRABAJADORES DE EMPRESAS DE SEGURIDAD PRIVADA Y DE SERVICIOS AFINES y por ... SINDICAT INDEPENDENT PROFESSIONAL DE VIGILANCIA I SERVEIS DE CATALUNYA, contra la sentencia dictada en fecha 6 de febrero de 2006, por la Sala de lo Social de la Audiencia Nacionalen el proceso de Conflicto Colectivo Núm. 121/2005, instado por los ahora recurrentes. Casamos y anulamos la sentencia impugnada y estimando íntegramente la pretensión actora declaramos la nulidad, correspondiente, del 'apartado 1.a) del artículo 42 del Convenio Colectivo Estatal de las empresas de seguridad para los años que fija el valor de las horas extraordinarias laborables y festivas para los vigilantes de seguridad'; del art. 42 , apartado b), únicamente en cuanto a las horas extraordinarias laborales para el resto de las categorías profesionales y elpunto 2 del artículo 42 , que fija un valor de la hora ordinaria a efectos de garantizar el importe mínimo de las horas extraordinarias inferior al que corresponde legalmente.'

Vuitè. El Tribunal Suprem, en sentència de data 10/11/09 , va declarar el següent:'Estimamos los recursos interpuestos por Alternativa Sindical de Trabajadores y de Empresas de Seguridad Privadas y Servicios Afines, Sindicat Independent Professional de Vigilancia i Serveis de Catalunya, Confederación Sindical Galega (CIG), en su petición subsidiaria, Federación de Servicios de la Unión General de Trabajadores (FES-UGT) y Unión Sindical Obrera (USO) contra la sentencia de la Sala de lo Social de la Audiencia Nacional de 21 de enero de 2008, autos 111/07 , seguidos a instancia de Asociación Profesional de Empresas de Servicios de Seguridad Privada (Aproser) contra UNIÓN GENERAL DE TRABAJADORES, (FES- UGT), UNIÓN SINDICAL OBRERA (F.T.S.P.USO), CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL GALLEGA, EL SINDICATO AA.DD.-CC.OO, FEDERACIÓN EMPRESARIAL ESPAÑOLA DE SEGURIDAD (FES), ASOCIACIÓN DE LA MEDIANA Y PEQUEÑA EMPRESA (AMPES), ASSOCIACIÓ CATALANA D'EMPRESES DE SEGURETAT (ACAES), SINDICATO ALTERATIVA SINDICAL Y SINDICATO SINDICAT INDEPENDENT PROFESSIONAL DE VIGILANCIA I SERVEIS DE CATALUNYA sobre Conflicto Colectivo. Casamos la sentencia recurrida, anulando sus pronunciamientos y desestimando la demanda formulada por la Asociación Profesional de Empresas de Servicios de Seguridad Privada (Aproser). Se desestima el recurso formulado por la Federación de Actividades diversas de Comisiones Obreras.'

Novè. La Federación Empresarial Española de Seguridad va interposar demanda de conflicte col·lectiu en data 18.09.07 davant la Sala Social de la Audiència Nacional en la qual es demanava el següent:'acepten la inaplicación de los conceptos económicos del Convenio Colectivo vigente, como consecuencia de haberse roto el equilibrio del mismo con efecto retroactivo al 31.12.04, debiéndose proceder a la renegociación de los mismos, para la recuperación del equilibrio del convenio, aplicándose mientras tanto los conceptos económicos del convenio anterior, correspondiente a los años 2002-2004, hasta que se proceda a la citada renegociación, o hasta que se negocie un convenio nuevo.'.Després de la sentència dictada pel Tribunal Suprem de data 09.12.09, està pendent actualment de ser dictada sentència que resolgui definitivament aquest conflicte.

Desè. En data 26.12.08 la Asociación Profesional de Empresas de Servicios de Seguridad Privada va interposar davant l'Audiència Nacional conflicte col·lectiu en el mateix sentit que l'anterior, però referit al conveni col·lectiu dels anys 2005-2007, sense que consti que s'hagi dictat sentència encara.

Onzè. S'ha intentat la conciliació prèvia assistint la part demandada i anunciant reconvenció, finalitzant l'acte amb el resultat de sense avinença.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància,que estimà en part la demanda interposada per la part actora, en reclamació de quantitat, s'interposa per la demandada Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

La qüestió a debat en el present recurs es centra en determinar com s'ha de realitzar el càlcul del preu de les hores extraordinàries realitzades per l'actor, atès que la demandada li ha abonat les citades hores, d'acord amb el que disposa l'article 42 del Conveni col.lectiu d'aplicació a les parts i el demandant sol.licita es paguin les citades hores d'acord amb el salari de l'hora ordinària de treball, incloent, doncs, el plus de nocturnitat i de festius, així com el plus de vestuari i de transport.

La sentència d'instància, després de desestimar l'excepció de litispendència i la demanda reconvencional interposada per la recurrent, va estimar en part la demanda decidint que s'havia d'incloure en el preu de les hores extres el plus de vestuari i de transport, però no els de nocturnitat i de festius, perquè aquests conceptes ja s'inclouen en tota hora realitzada de nit o en dia festiu, sigui ordinària o extraordinària, per la qual cosa és evident que en cap cas es poden integrar de nou en el salari anual, perquè es cobrarien dues vegades, però sí que s'han d'incloure el plus de vestuari i de transport, d'acord amb el doctrina del Tribunal Suprem (sentència de data 21.2.2007 ) que declara que el salari que s'ha de tenir en compte per a calcular el preu de les hores extres, és la suma de tots els conceptes percebuts pel treballador.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recurrent denuncia la infracció de l' article 158.3 de la Llei de Procediment Laboral i reitera l'excepció de litispendència al.legada a la instància atès que -segons afirma- actualment la qüestió a debat en el present recurs no ha estat definitivament resolta pel Tribunal Suprem, perquè queda pendent de resoldre el Recurs de Cassació nº 171/2007 interposat per la patronal contra la sentència de data 5.3.2010 dictada per la Sala Social de l'Audiència Nacional .

L'excepció ha de ser desestimada. L' article 158.3 en que es recolza el motiu disposa el següent: 'La sentencia firme producirá efectos de cosa juzgada sobre los procesos individuales pendientes de resolución o que puedan plantearse que versen sobre idéntico objeto'. Com es pot observar el citat article (que fa referència a les sentències recaigudes en la modalitat processal de Conflicte Col.lectiu), es refereix a la cosa jutjada i no pas a la situació de litispendència, per la qual cosa, en principi, ja és evident que no és d'aplicació en el present supòsit, , per la qual cosa, en tot cas, s'haurien d'haver invocat com infringits els preceptes relatius a la citada situació. Això no obstant, la Sala entrarà al seu examen.

Tal com recorda la sentència de la Sala de data 24.3.2009 (R. 8925/2007), amb cita de la sentència del Tribunal Suprem de data 20 de maig de 2008 , la litispendència desenvolupa en el procés una funció cautelar o preventiva de l'institut de la cosa jutjada negativa o excloent, el qual es regula actualment en els apartats 1 a 3 de l' art. 222 de la Llei d'Enjudiciament Civil . Les raons de seguretat jurídica, coherència jurisdiccional i economia processal, en les que, d'acord amb la doctrina jurisprudencial, es basen els instituts de la cosa jutjada i de la litispendència (que es regula en l' article 410 de la LEC ), tenen la mateixa virtualitat en tots els processos. És a dir, el que importa a propòsit d'aquesta excepció processal, de la mateixa manera que en l'institut de la cosa jutjada és que, a la vista de la comparació entre els processos anterior i posterior, s'apreciïn les identitats de subjectes, d'objecte i 2de causa exigides entre un i altre litigi, correspondència derivada de que la litispendència desenvolupa, una 'funció cautelar' respecte a aquesta modalitat de la cosa jutjada ( STS 11.4.1991 ), entre d'altres.

Ara bé, la litispendència es projecta en dues formes diverses i compleix dues funcions, la negativa o preclusiva, a fi d'impedir que es produeix una nova decisió sobre el fons d'un segon procés sobre el mateix objecte ja resolt, però encara no ferm, en un procés anterior i la positiva o prejudicial, que opera quan la relació jurídica objecte de la primera sentència només és un element prejudicial o condicionant de l'objecte del segon litigi, que no es pot desconèixer, ni discutir, ni contradir en el segon procés. És a dir, té les mateixes funcions que la institució de la cosa jutjada, però opera en un moment anterior.

Doncs bé, aplicant aquesta doctrina al present plet, és evident que en el moment en que es va celebrar el judici oral no existia litispendència entre el present litigi i el que es refereix la recurrent, tal com correctament va decidir el magistrat d'instància, atès que l'objecte del litigi és totalment diferent. En efecte, en el procediment de conflicte col.lectiu interposat per la patronal del sector davant l'Audiència Nacional i pendent de resolució davant el Tribunal Suprem el Recurs de Cassació interposat per la demandada, en el moment en que es va dictar la sentència impugnada, es refereix a que la citada patronal sol.licitava la inaplicació dels conceptes econòmics del Conveni Col.lectiu de Seguretat dels anys 2005-2008, com a conseqüència -segons al.legaven- de que s'havia trencat el seu equilibri intern per l'anul.lació per Sentència del Tribunal Suprem del valor de les hores extraordinàries, (Recurs de cassació que va ser desestimat per sentència de data 20 de juliol de 2.011), pretensió que res té a veure amb la que es sol.licita en el present demanda, en la qual el treballador pretén que se li paguin les hores extres d'acord, precisament, amb la sentència del Tribunal Suprem de data 21.2.2007 , que va decidir que les hores extraordinàries realitzades pels vigilants de seguretat havien de ser abonades amb la mateixa quantitat que les hores ordinàries, és a dir, no només incloent el salari base, sinó la remuneració total que percep el treballador per la prestació dels seus serveis. Així doncs, el motiu ha de ser desestimat, perquè en cap cas existia litispendència entre aquell assumpte i el present litigi.

TERCER.En el mateix motiu, sense fonament en cap normal legal ni en la jurisprudència, la part actora reitera la reconvenció anunciada en l'acte de conciliació administrativa, i reiterada en el moment del judici oral, per la quantitat de 2.966,39€, que correspon a les diferents partides salarials que consten en l'annex que figura al foli 93 de les actuacions, i que es refereixen als anys 2005 a 2007 i que -segons al.lega, es van produir com a conseqüència d'haver-se anul.lat per la sentència del TS de data 21.2.2007 , el valor de les hores extraordinàries del Conveni d'aplicació a les parts, per la qual cosa es va produir un desequilibri econòmic en el citat conveni, motiu pel qual la Patronat del Sector va presentar el conflicte col.lectiu davant l'Audiència Nacional al qual s'ha fet referència en el fonament anterior.

La sentència d'instància va desestimar també el motiu citat, afirmant que en no existir litispendència tampoc hi havia motius per no aplicar el conveni col.lectiu d'aplicació a les parts. Decisió que ha ser confirmada, ja que és evident que el Conveni col.lectiu de les empreses de Seguretat pels anys 2005-2007 estava totalment vigent en el moment en que es va celebrar el judici oral, per la qual cosa és evident que no es podia estimar la pretensió reconvencional. I això sens perjudici, evidentment, de que en el cas que el Tribunal Suprem estimés el Recurs de Cassació interposat per la patronal del sector i declarés la inaplicació dels conceptes econòmiques del citat conveni, la recurrent pogués, si s'escau, presentar en aquell moment la corresponent demanda en defensa dels seus drets, tal com afirma el magistrat d'instància, amb cita dela sentència del Tribunal Constitucional nº 307/2006, de 23 d'octubre .

QUART.Per últim, també en el mateix motiu, la recurrent argumenta, sense tampoc assenyalar la infracció de cap norma jurídica, ni de la jurisprudència, que no existeix controvèrsia pel que fa al nombre d'hores realitzades i afirma que tant els plusos de transport com el plus de vestuari s'engloben dins de la categoria d'indemnitzacions, és a dir, no retribueixen el treball realitzat, sinó que es limiten a compensar o indemnitzar les despeses de desplaçament per raó del treball i de manteniment de l'uniforme, i, en conseqüència tenen caràcter extrasalarial i no perden aquest caràcter pel fet de que es tracti de quantitats fixes, per la qual cosa no s'han d'incloure en càlcul de l'hora ordinària de treball i, en conseqüència, tampoc en les de les hores extres.

Com hem dit en la recent sentència de data 13 de desembre de 2.011 (R. 3076/11), aquesta Sala havia resolt l'assumpte que es debat en el present litigi de forma contradictòria, motiu pel qual es va discutir la qüestió en Sala General, que va resoldre en sentit favorable a les al.legacions de la recurrent. La sentència de la Sala, de data 3 de novembre de 2.011, recaiguda en el R. 4068/2011 , raona el següent, amb cita de les sentències de dates 19 i 20 de juliol de 2011 (R. 1284/2011 i 2240/2011 ):

'Ninguna duda cabe que la prestación de trabajo es la misma, tanto si se hace dentro de la jornada ordinaria, como si se hace, superando esta, ya que en este último caso, la percepción de horas extras no es más que una prolongación de la jornada y por lo tanto, el precio/hora, de acuerdo con lo que dispone el artículo 35 del TRET , no puede ser diferente al de una hora ordinaria, aunque, eso sí, como norma de derecho necesarios de mínimos, si así las partes lo han pactado puede tener un valor superior. Ahora bien, dicho esto, tampoco puede haber ningún tipo de indecisión a la hora de afirmar, que no todas las percepciones económicas o en especie que percibe el trabajador por cada hora ordinaria trabajada, tienen la misma naturaleza, de ahí, que unos conceptos pueden tener naturaleza salarial, y otros, extrasalarial o no salarial.

Dentro de los primeros, de acuerdo con la regulación que el artículo 26 TRET hace del salario, nos encontramos que tienen esta característica, el salario base, y determinados complementos, como los que persiguen retribuir la especificas condiciones personales del trabajador ( entre ellos, se encuentra el plus de: antigüedad, títulos, idiomas, conocimientos especiales, etcétera); por las características del trabajo realizado (penosidad, toxicidad, peligrosidad, turnos, nocturnidad, primas, incentivos, asistencia, puntualidad, asiduidad, etcétera); o por la situación y resultados alcanzados por la empresa (paga de beneficios, bonus, etcétera); o los periódicos de vencimiento superior al mes (pagas extras), etc. Pero, de la misma forma, y con la misma intensidad existen otros, que no son regulados expresamente por el precepto citado, y no son abonados al trabajador/a por la actividad laboral que desarrolla, sino que vienen a compensar los perjuicios y los gastos que el cumplimiento de la obligación de trabajar, les pudiere ocasionar.

La diferenciación material, entre unos y otros, a falta de una norma directa, como el derogado Decreto 2380/1973, de 17 de agosto, de Ordenación y Estructura del Salario , nos obliga a conjugar, el artículo 26 del TRET , con las normas tributarias y de Seguridad Social en cuanto que estas hacen una diferenciación más precisa que la norma estatutaria, y ello sin olvidar, las notas, que sobre esta cuestión se puedan deducir del articulado que sobre el salario recoge el Convenio Colectivo de Empresas de Seguridad aplicable. Es cierto, como señala, la sentencia de la Sala de lo Social del TSJ de Baleares de 8 de febrero de 2011, rec. 536/2010 , que, una cosa son los complementos a los que hace referencia el artículo 26.3 TRET , y otra muy distinta, los conceptos que contemplan las normas tributarias y de la seguridad social, en cuanto que los primeros, y regulados de forma genérica en la norma estatutaria, están sustentados por una relación que nace del binomio trabajo/actividad-retribución, y los otros, casuísticamente determinados, persiguen, además, de dotar de seguridad jurídica al sistema, evitar todo tipo de fraudes, pero, también lo es, que sin la referencia a los mismos, sería mucho más difícil diferenciar, los complementos salariales de los que no lo son, a falta de una más concreta y precisa regulación estatutaria y convencional. Por ello, a pesar de que no podamos establecer un perfecto símil entre ellos, podemos traer los mismos a nuestro análisis con el objeto de ver que notas son comunes a todos, y a partir de las mismas, crear reglas, que aplicadas, nos permitan calificar un complemento y distinguirlo de otro. Y en este estudio, los preceptos que debemos tener en cuenta son: los artículos 109 del TRLGSS, y 23 del RD 2064/1995, 22 de diciembre y por lo que se refiere a las horas extras, lo regulado en el artículo 111 del RD 2064/1995 y 109.2.g TRLGSS .

De examen de estos artículos, enseguida se puede apreciar que, de todas las percepciones que puede recibir el trabajador, hay una parte que cotiza, y otra, que no cotiza, por lo que todos los conceptos que cotizan deberían considerarse de naturaleza salarial, y los que no, de naturaleza no salarial ( artículo 109.1 y 2 TRLGSS y 23 del RD 2064/1995 ), criterio, que, también se puede deducir, de la Ley de Impuesto sobre la Renta vigente. Por otro lado, en relación con las horas extras, no es posible apreciar ningún tipo de diferenciación, todas las cantidades que reciba el trabajador por dicho concepto, son consideradas como salario, y todas ellas cotizan, sin posibilidad de descuento alguno. Es evidente, que este diferente tratamiento que aparentemente reciben las horas extras de la horas ordinarias, al nivel de cotización o tributación, no puede servir, para llevarnos al convencimiento, de que las horas extras se deben calcular de forma diferente a la horas ordinarias, y menos cuando, el valor de las primeras está referenciado al de las segundas. El valor de la hora extra, debe ser fijado a través del contrato del trabajo, acuerdo individual o colectivo, pero siempre que se respete el mínimo de derecho necesario que fija el artículo 35 TRET , y este no es otro, que el valor de una hora ordinaria'.

D'altra banda i entrant ja a l'examen dels raonaments de la sentència del jutjat, que són els mateixos que s'han utilitzat en la resolució recorreguda, la Sala assenyala el següent:

'Partiendo de tales antecedentes y volviendo al caso de autos, los datos en que se basa la resolución recurrida para inducir la naturaleza extrasalarialdel Plus Transporte y del Plus Vestuario son insuficientes, por sí mismos y sin ningún otro añadido, para llegar a la conclusión de que dichos complementos tienen naturaleza salarial. Veamos los tres argumentos en cuestión:

1º) El primer argumento consiste en que el plus transporte y el plus vestuario son conceptos fijos de retribución periódica: sin embargo, este dato no empaña su naturaleza indemnizatoria, pues evitar la justificación diaria/semanal/mensual y los gastos de gestión que ello conlleva para el trabajador y para el empresario; así como promediar su cuantía y fijar una suma concreta para cada categoría de trabajadores, todo ello, entra dentro del ámbito de la negociación colectiva y no es contrario, en sí mismo, a la naturaleza extra salarial de tales conceptos.

Sin embargo, en tanto que dicho promedio pactado pueda superar los límites que establecen los arts109.1 y 2 TRLGSS y 23,2 del RD 2064/1995 y Sección I, Capítulo II, Título II del RD 439/2007, de 30 de marzo , por el que se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, ello sería un evidente indicio de salario encubierto.

2º) El segundo argumentose basa en que las cuantías del ambos pluses se incorporan a las pagas extraordinarias: sin embargo, ello es un pacto que las partes realizan respecto a la distribución de su percepción, y que tampoco, en sí mismo, resta naturaleza indemnizatoria, cabiendo otros pactos, como la percepción semanal, la anual y de una sola vez, etc, que no enervan la naturaleza extra salarial mientras la auténtica finalidad sea indemnizar un gasto que realmente se produce y que se soporta por el trabajador. En el Sector de Seguridad es plausible que el uso de vestuario provoque unos gastos de lavandería, de mantenimiento, reparación, etc, que si soporta el trabajador, pues no se ha practicado prueba en contrario, y satisface la empresa, tendrá naturaleza indemnizatoria, con independencia que la satisfacción del monto indemnizatorio se fije en cuanto al quantum y se pacte su distribución en 15 pagas. También es plausible, por la naturaleza del trabajo que se realiza, que se hayan de efectuar desplazamientos dentro de la localidad, que variarán en función del servicio y edificio o negocio en que se preste y que, por tanto, habrán de ser afrontados por el trabajador como gasto. El abono de tal gasto , que responde a una realidad no contradicha por el relato fáctico de la resolución recurrida, debe tener la consideración de indemnización y no de salario, pues no retribuye la prestación de servicios, sino los gastos que de la misma derivan y que soporta el trabajador ( art.26.1 y 2 ET )

3º) El tercer argumento radica en que el plus de vestuario y de transporte no son una compensación por gasto hecho por el trabajador, ya que cuando el trabajador realiza las horas extras no se dejan de meritar, al haber un supuesto desplazamiento al lugar de trabajo para realizar el horario extraordinario y así mismo el desgaste del vestuario o zapatos también se produce. Esta última afirmación es una presunción no apoyada por hecho base alguno que se plasme en sede del relato fáctico o en fundamentación jurídica con valor de hecho probado, por lo que la misma no puede tenerse en consideración. Además de ello, el pacto de un tanto fijo en concepto de indemnización no desvirtúa la naturaleza indemnizatoria, siempre que el gasto efectivamente sea soportado por el trabajador y que la cuantía tenga el propósito de subvenir dicho gasto. Es obvio que un tanto fijo quedará siempre algo por encima o por debajo del gasto real, sin embargo, como dijimos la autonomía colectiva puede abarcar dicho pacto siempre que no desnaturalice el concepto indemnizatorio convirtiendo el complemento en salario encubierto.

Doncs bé, la citada doctrina s'ha de mantenir també en el present recurs, ja que l'assumpte a debat és el mateix i en conseqüència, procedeix l'estimació del motiu pels raonaments abans assenyalats, declarant que no s'han de computar en el pagament de les hores extres ni el plus de transport ni el de vestuari. Pel que fa a les concretes quantitats, les dues parts estan d'acord, tant en el nombre d'hores realitzades per l'actor, com en el preu de l'hora extra que l'empresa li va abonar i el que li hauria d'haver abonat sinó es tinguessin en compte els dos citats plusos, atès que la part actora no discuteix en el seu escrit d'impugnació del recurs els càlculs que efectua la recurrent, que ascendeixen a unes diferències pel concepte d'hores extres durant els tres anys a que es contrau la demanda de 1.078,95€, (fet provat sisè), per la qual cosa en aquest sentit s'haurà de modificar la decisió de la sentència d'instància.

CINQUÈ.L'estimació del motiu comporta l'estimació en part del recurs i la revocació en part de la sentència d'instància, així com, d'acord amb el que estableix l' article 201.2 i 3 de la Llei de Procediment Laboral , acordar la devolució parcial a la recurrent de la suma consignada en la quantia que correspongui a la diferència de les dues condemnes i la devolució total de la suma dipositada.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem en part el Recurs de Suplicació interposat per SEGURIDAD L.P.M., S.L.. contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Barcelona, en data 8 de novembre de 2.010 , que va recaure en les Actuacions 934/2008, en virtut de demanda presentada pel Don. Jesús Ángel contra l'esmentada empresa en reclamació per quantitat i, per tant, hem de revocar i revoquem en part l'esmentada resolució, i condemnem l'empresa a abonar a la part demandant la quantitat de 1.078,95€. S'ordena la devolució parcial a la recurrent de la suma consignada, en la quantia que correspongui a la diferència de les dues condemnes i la devolució total de la quantitat dipositada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l' article 229 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclós pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.