Sentencia SOCIAL Nº 528/2021, Juzgado de lo Social - Palma de Mallorca, Sección 3, Rec 683/2021 de 07 de Diciembre de 2021

Encabezamiento

JDO. DE LO SOCIAL N. 3

PALMA DE MALLORCA

SENTENCIA: 00528/2021

-

TRAVESSA DE'N BALLESTER, Nº 20 1º

Tfno:971.21.94.16/17

Fax:971.21.94.18

Correo Electrónico:

Equipo/usuario: PAC

NIG:07040 44 4 2021 0003600

Modelo: N02700

DFU DERECHOS FUNDAMENTALES 0000683 /2021

Procedimiento origen: /

Sobre: ORDINARIO

DEMANDANTE/S D/ña: Ascension

ABOGADO/A:SATURNINA MARGARITA DIEZ FORTEZA

PROCURADOR:

GRADUADO/A SOCIAL:

DEMANDADO/S D/ña:CENTROS COMERCIALES CARREFOUR SA, Benita , Bibiana , Candida , MINISTERIO FISCAL

ABOGADO/A:ISABEL RUANO CEÑA, MARIA DEL CARMEN DUEÑAS ESTRELLA , MARIA DEL CARMEN DUEÑAS ESTRELLA , MARIA DEL CARMEN DUEÑAS ESTRELLA ,

PROCURADOR:, , , ,

GRADUADO/A SOCIAL:, , , ,

SENTÈNCIA

A Palma de Mallorca, a 7 de desembre de 2021.

Vistes per mi, Pedro Abrisqueta Costa, Magistrat-Jutge del Jutjat Social núm. 3 de Palma de Mallorca, les presents actuacions núm. 683/21, seguides a instància de la Sra. Ascension enfront de Centros Comerciales Carrefour, S.A., i de les Sres. Benita, Bibiana i Candida, amb citació del Ministeri Fiscal, sobre tutela de drets fonamentals, en les que consten els següents,

Antecedentes

PRIMER.En data 26/07/2021 es va presentar demanda davant el Servei Comú Processal General subscrita per la part actora, en la que després d'al·legar els fets i fonaments que estimà pertinents al seu dret, sol·licità que es dictés sentència de conformitat amb la pètita continguda en aquella, per la que es declarés:

'A) Que la conducta observada por las demandadas, descrita en el expositivo TERCERO de esta demanda, es constitutiva de acoso en el trabajo y vulneradora de los derechos fundamentales a la integridad física y moral y del derecho al honor, y de la que fue víctima la actora.

B) Que se declare la nulidad por vicio en el consentimiento de toda la documental firmada por la actora en la que se haga constar que la causa de extinción de la relación laboral fue por mutuo acuerdo de las partes.

C) Que se condene a las demandadas a que indemnicen conjunta y solidariamente a la actora:

- En concepto de lucro cesante : 20.390,83.- euros, importe de la prestación de desempleo que habría tenido derecho a percibir la trabajadora si la extinción de su contrto se hubiera tramitado por la empresa como despido y no cmo baja voluntaria.

- Perjucios causados a la actora consistentes en la cantidad retenida por la empresa sobre la indemnización pagada, la cual al no haberse tramitado como indemnización por despido improcedente esta sujeta a IRPF, que asciende a la cantidad de 3.564,72.-€

- En concepto de daño moral por vulneración de derechos fundamentales: 30.000.-,euros, por aplicación analógica a la cuantía de las sanciones que la LISOS señala para aquellas'

Per escrit de 02/09/2021, i complimentant requeriment realitzat per diligència d'ordenació de 30/07/2021, l'actora va especificar que instava l'acció de tutela per vulneració dels drets fonamentals a la integritat física i moral, i dret a l'honor, contemplats a l' art 18 de la Constitució.

SEGON.Assenyalats dia i hora per a la celebració dels actes de conciliació i, si escau, de judici, aquests es celebraren el dia 30/11/2021, compareixent totes les parts.

En tràmit d'al·legacions la part actora s'afirmà i ratificà en la seva demanda. Seguidament les parts demandades i el Ministeri Fiscal contestaren a la demanda en els termes que consten en l'acta enregistrada en suport audiovisual i als que es farà referència, en síntesis i per evitar inútils reiteracions, en els respectius fonaments de dret. Tot i així cal dir que per les tres persones físiques codemandades es va al·legar que no havien estat citades a l'acte de conciliació; altrament, per l'empresa demandada es van al·legar les excepcions de: falta d'acció, inadequació del procediment, indeguda acumulació d'accions, caducitat en el cas de l'acció d'acomiadament, i prescripció en respecte a la de tutela de drets fonamentals, en haver transcorregut més d'un any entre el dia 11/10/2019 (data de finalització de la relació laboral) i el 31/03/2021 (data de presentació de la papereta de conciliació); pel Ministeri Fiscal es va significar que l'acció d'acomiadament, que era en el seu cas la correcta i no la d'assetjament, estava caducada, havent-hi mala fe. En atenció a les anteriors excepcions processals, i advertint-se per aquest Magistrat-Jutge un possible defecte en la forma de proposar la demanda, per la part demandada es va desistir de la lletra b) del seu suplico, així com dels dos primers apartats de la lletra C), de tal forma que la única excepció que es va mantenir va ser la de prescripció. En relació a aquesta excepció, la part actora va referir que la jurisprudència sostenia que el termini no començava a computar fins que les lesions estaven consolidades (concretament va citar les SSTSJ CAT de 04/11 i de 22/10/2001, de la CV de 17/10/2003 i del PV de 13/04/1999), manifestant seguidament que de la documental aportada es desprenia que l'actora havia seguit tractament els dies 27/02/2019, 05/09/2019, 17/01/2020, 08/06/2021 i 01/10/2021, continuant aquest, sense estar les lesions consolidades, pel que encara la prescripció no era computable, afegint que també calia tenir en compte en el còmput del termini la incidència del COVID 19.

Es practicaren a continuació les proves proposades i admeses. En conclusions les parts sol·licitaren que es dictés sentència de conformitat amb les seves pretensions, peticionant el Ministeri Fiscal que s'imposés a l'actora una multa per mala fe processal, sol·licitud a la que no s'oposaren les altres parts demandades, al·legant la part actora que havia realitzat la seva reclamació a través de l'establert a l' art. 177 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (en endavant LRJS), havent estat nomenat advocat d'ofici a tal efecte, havent exercitat el seu dret com a justiciable en petició d'empara, i acreditant amb els corresponents informes mèdics la seva reclamació; quedant després les actuacions vistes per a sentència.

Hechos

PRIMER.La Sra. Ascension, amb DNI núm. NUM000, va prestar serveis per a l'empresa Centros Comerciales Carrefour, S.A., amb CIF núm. A28425270, en el centre comercial (Coll d'en Rabassa) situat al carrer Cardenal Rossell núm. 168 de Palma, des del 12/01/2007, en primer lloc mitjançant un contracte temporal a temps parcial que va ser convertit en data 28/04/2007 en indefinit a temps parcial de 1.360,2 hores a l'any (docs. 4 i 69 de l'expedient electrònic, en endavant EE), amb la categoria professional d'auxiliar de caixa, i salari brut anual de 12.264,99 euros inclosa prorrata de pagues extres (no controvertit).

SEGON.En data 28/08/2018 es va registrar el preavís de celebració d'eleccions sindicals al centre comercial on prestava serveis l'actora, establint-se com a data d'inici del procés la de 19/10/2018 (doc. 83 EE). En data 19/10/2018 es va constituir la Mesa Electoral, fixant-se com a dia de la votació el 16/11/2018 (doc. 84 EE).

TERCER.El 09/11/2018 per CCOO es va posar en coneixement de la direcció de l'empresa que el dia 08/11/2018 havia succeït el següent: 'A las 16:12 Horas estando la trabajadora y candidata en las próximas elecciones por Comisiones Obreras, Ascension en su puesto de trabajo en la zona de ajas, la actual Presidenta del Comité de Empresa Benita representante del Sindicato FETICO se acercó a ella vociferando y delante de clientes la hizo el siguiente comentario: deja de hacer campaña electoral porque de lo contrario te llevará a Dirección y te sancionarán, la respuesta de la trabajadora fue que ella no estaba haciendo campaña electoral.

Posteriormente, sobre las 16:35 horas, Ascension una vez finalizada su jornada laboral acudió a la zona de descanso para disponerse a almorzar cuando la Sra. Benita acudió al mismo junto con las delegadas de FETICO Bibiana y Candida, la Sra Benita sin mediar palabra alguna la dijo: futura abogada chula de mierda y otros improperios a los que Ascension respondió pidiendo que la dejaran en paz.'(doc. 5 EE).

QUART.En data 10/11/2018 la Mesa Electoral del Col·legi d'Especialistes i No Qualificats va resoldre proclamar definitivament les corresponents candidatures, entre les que estaven dins de FETICO les Sres. Benita, i Candida (docs. 72 i 85 EE). En aquella mateixa data, la Mesa Electoral del Col·legi de Tècnics i Administratius va resoldre proclamar definitivament les corresponents candidatures, entre les que estava dins de FETICO la Sra. Bibiana, i dins de CCOO la Sra. Ascension (docs. 73 i 85 EE).

CINQUÈ.En data 19/11/2018 es va registrar l'acta global d'escrutini per a membres del comitè d'empresa de 16/11/2018, estant entre els elegits les Sres. Benita, amb DNI núm. NUM001, Candida, amb DNI núm. NUM002, i Bibiana, amb DNI núm. NUM003 (doc. 86 EE).

SISÈ.En data 27/02/2019 l'actora va causar baixa laboral. En informe mèdic de 13/06/2019 se li va diagnosticar hipertensió essencial no especificada i, com a diagnòstic secundari, hipotiroïdisme no especificat (doc. 6 EE).

SETÈ.En data 05/09/2019 es va efectuar per la demandant una sol·licitud d'interconsulta per l'especialitat de psicologia en motiu d'ansietat (doc. 7 EE).

VUITÈ.La relació laboral entre l'actora i l'empresa demandada es va extingir el 11/10/2019, signant la demandant un document, el contingut del qual es dona per reproduït, en el que s'exposava en el seu apartat II: 'Que ambas partes tienen puesta en común su voluntad de dar por finalizada la relación laboral que los une, de forma amistosa y de mutuo acuerdo, a cuyo efecto negociaron en su momento las condiciones básicas de cese del TRABAJADOR en dicha relación laboral'(doc. 75 EE) i signant també el rebut de quitança en el que, entre d'altres conceptes, apareixia el de: 'INDEMNIZACION RENTA IRREGULAR' per un total de 21.790,66 euros. En aquest darrer document també s'hi feia constar que l'extinció del contracte de treball ho era 'por baja por mutuo acuerdo' (docs. 10, 75 i 76 EE).

NOVÈ.En data 17/01/2020 l'actora presentava els següents problemes actius: 'EXAMENES ESPECIALES ECO ABD, SHV, SOBREPESO, TENSION ARTERIAL ALTA, HIPOTIROIDISMO NO ESPECIFICADO, HIPOTIROIDISMO, EXAMENES ESPECIALES RM CRANEAL + HIPOFISIS SHV, ACNE ROSACEA, ANSIEDAD' (resumen hist. clínica, doc. 8 EE). En informe assistencial de al Unitat de Salut Mental de Palmanova de 08/06/2021 es recull, entre d'altres extrems, que l'actora: '[...]inicia visitas con Psicología Clínica en octubre de 2019, tras ser derivada por su médico de atención primaria por sintomatología ansiosa asociada a problemática laboral.

Tras ser valorada por nuestro servicio, la paciente relata historia de acoso laboral de un año de evolución que finalizó con situación administrativo-laboral desfavorable para la paciente dada la historia de los sucesos y las condiciones del despido. Describe síntomas ansioso-depresivos de adaptación a situación estresora así como síntomas de intrusión, evitación, afectación cognitiva negativa y de activación fisiológica propios de la vivencia traumática de experiencias desagradables. La sintomatología descrita se encontraba en remisión progresiva en el momento de la evaluación.' S'hi diagnostiquen un trastorn d'adaptació amb ansietat mixta i estat d'ànim deprimit, persistent, en remissió parcial; i factors psicològics que influeixen en altres afeccions mèdiques, gravetat moderat (doc. 9 EE). En informe de visita de 09/08/2021 es recull, entre d'altres extrems que l'actora '[...]acude a mi consulta el 27/2/19 por crisis de HTA 136/109 y con mucho nerviosismo. La paciente relata situación de estrés laboral que se ha ido intensificando a lo largo de los meses posteriores y que ha ido repercutiendo en su salud con un mal control de esa HTA a pesar de los diferentes tratamientos pautados para ello.

Toda la situación vivida por la paciente marca su evolución clínica desde dicha fecha de inicio hasta la fecha actual.

Inicio proceso de Incapacidad Temporal para preservar su salud intentando mejorar su HTA y para realizar todas las pruebas pertinentes para buscar otro origen diferente a su ansiedad: AG completa con hormonas y catecolaminas, MAPA, ECO ABDOMINAL COMPLETO, RM CRANEAL, Etc... Cuyo resultado son Normales; concluyendo que la causa de su HTA es la ansiedad sufrida a raíz de su conflicto laboral.' S'hi diagnostica: 'DSM TRASTORNO ADAPTATIVO CON ANSIEDAD, TENSION ARTERIAL ALTA' (doc. 64 EE).

DESÈ.S'intentà la conciliació administrativa prèvia entre l'actora i l'empresa demandada, que finalitzà sense acord, havent-se presentat la papereta de conciliació en data 31/03/2021, i havent-se celebrat el dit acte el 16/04/2021 (acta de conciliació, doc. 11 EE).

Fundamentos

PRIMER.En compliment de l'exigit a l' art. 97.2 de la LRJS, s'ha de fer constar que l'anterior declaració de fets provats és resultat de la crítica valoració de la prova practicada en l'acte del judici, singularment de la documental que s'ha consignat entre parèntesis en cadascun dels fets provats, per a major claredat expositiva, havent-se impugnat per l'actora el document 2 dels proposats per l'empresa, en el sentit que no es reconeixia el seu contingut. També es practicaren l'interrogatori de les tres persones físiques codemandades i una testifical, proves proposades per l'empresa demandada i que, com s'argumentarà posteriorment, no resultaren realment útils per a esclarir els fets controvertits.

Sobre aquesta darrera qüestió convé aclarir que, una vegada desistides per l'actora les pretensions contingudes en la lletra b) així com en els dos primers apartats de la lletra C) del suplico de la seva demanda, el debat va quedar centrat en la única acció realment exercitada, és a dir, la detutela de drets fonamentals, relativa a les conductes relatades en l'expositiu tercer de la demanda que, segons la demandant, serien constitutives d'assetjament en el treball i vulneradores dels drets fonamentals a la integritat física i moral i del dret a l'honor, i la conseqüent sol·licitud de condemna en concepte de dany moral calculada en 30.000 euros, per aplicació analògica a les quanties de les sancions de la LISOS. Per tant, van quedar fora del procés les pretensions relatives a la declaració de nul·litat de la documentació signada per l'actora relativa l'extinció de la relació laboral i les sol·licituds de condemna per lucre cessant, en relació a prestació de desocupació, i de perjudicis, en relació a la indemnització per acomiadament improcedent. Desistiment que, com s'ha dit, permetia centrar l'objecte del present procés en els termes establerts a l' art. 178 de la LRJS i limitar-lo al coneixement de l'al·legada lesió dels susdits drets fonamentals i a la petició de la consegüent indemnització de l' art. 183 de la LRJS.

Partint de l'anterior, els fets imputats per l'actora a les codemandades són relatius a assetjament moral, i es centraren en l'acte de judici en els suposadament succeïts el dia 08/11/2018. Tot i així cal dir que a la demanda també s'afegeix que l'empresa va fer contra la demandant una campanya de pressió per a desmotivar-la i provocar la rescissió voluntària del contracte de treball, pressió que es va basaria: en el canvi dels horaris de treball de l'actora (per impedir-li que pogués simultanejar-lo amb els estudis de Turisme i Dret que cursava i perquè no pogués agafar l'autobús per a dirigir-se al seu domicili); en que durant la jornada de treball li impedien parlar amb altres empleats; i en que, quan sol·licitava permís per anar al bany, li demoraven l'autorització més d'una hora; situació que al·lega es va prolongar i que li va motivar un quadre greu d'ansietat i hipertensió, pel que va causar baixa per incapacitat temporal el 27/02/2019. Ara bé, sobre tots aquests fets no es va aportar cap prova, pel que cap d'ells pot passar als fets provats d'aquesta sentència.

En quant al succeït el mencionat dia 08/11/2018, i com s'ha avançat, no resultaren útils els interrogatoris de les persones físiques codemandades ni el del testimoni proposat, doncs fonamentalment declararen sobre fets negatius; d'aquesta forma, i en síntesis, la Sra. Benita va declarar: que els dies 8 i 9 de novembre no va faltar al respecte a l'actora i, en quant als horaris, que la demandant li va demanar que l'ajudés a modificar-los; la Sra. Bibiana: que els dies 8 i 9 no va amenaçar ni insultar a l'actora i que no havia vist abans el doc. 4 de la demanda; i la Sra. Candida, a la que també se li va exhibir el citat document, va dir que no li constava cap queixa d'assetjament. Altrament, en quant a la testifical del Sr. Eleuterio, qui va manifestar ser treballador de l'empresa demandada i responsable de recursos humans, va declarar que els treballadors sol·licitaven permís per anar al bany, el que no es podia denegar, en tot cas retardar uns minuts; que no va haver-hi cap queixa formal durant les eleccions; que en quant a l'escrit de CCOO s'havia de posar en el context de les eleccions sindicals que s'estaven celebrant en aquells moments i que es realitzaren en la normalitat més absoluta; que a l'actora no se li van modificar l'horari; a exhibició del doc. 2 de l'empresa, que els quadrants horaris es comunicaven abans; que no hi va haver cap reclamació per modificació substancial de les condicions de treball; i, a exhibició de doc. 4 de l'actora, que no coneixia l'incident. Per tant, i més enllà del referit doc. 4 de l'actora, tampoc es va aportar cap prova que acredités els fets referits en el dit document i relatats a la demanda.

Finalment cal afegir, en relació efectuada per les tres persones físiques codemandades que no havien estat citades a l'acte de conciliació, que l'anterior no infringeix l'establert a l' art. 63 de la LRJS, doncs l'art, 64.2.b) de la mateixa exceptua del requisit de l'intent de conciliació els supòsits en que, després de dirigir la papereta o la demanda contra persones determinades, fos necessari ampliar-la enfront de persones diferents de les inicialment demandades.

SEGON. Prescripció de l'acció.En aquest cas l'empresa demandada, en la seva contestació a la demanda, al·legà la prescripció de l'acció, qüestió que cal abordar amb caràcter previ a entrar a examinar, en el seu cas, el fons de l'assumpte. Sobre aquesta temàtica convé recordar que l' art. 179.2 de la LRJS estableix que: ' La demanda habrá de interponerse dentro del plazo general de prescripción o caducidad de la acción previsto para las conductas o actos sobre los que se concrete la lesión del derecho fundamental o libertad pública', el que, en aquesta ocasió, remet a l'any de prescripció assenyalat amb caràcter general a l' art. 59 de l'ET (per totes, STS núm. 729/2018, de 10/07, FD 2n). L'aplicació d'aquest termini no fou discutit, sinó que el que es va debatre va ser el seudies a quo, sostenint l'empresa que aquest va començar quan va finalitzar la relació laboral el 11/10/2019, havent transcorregut sobradament el dia 31/03/2021, data en que es va presentar la papereta de conciliació; al que l'actora va oposar (amb cita de diverses sentències), que el termini no començava a computar fins que les lesions estaven consolidades, el que encara no havia succeït, afegint que també calia tenir en compte en el còmput del termini la incidència del COVID 19.

En aquest cas, i com al·lega l'empresa demandada, en principi el termini s'hauria de computar des de la terminació del contracte, és a dir, des del dia 11/10/2019; presentant-se la papereta de conciliació el 31/03/2021, i tot i la incidència del COVID 19 (que no interromp la prescripció de l'acció, en no ser cap de les causes regulades a tal efecte a l' art. 1973 del Codi Civil ([en endavant CC], i en establir la DA Quarta del RD 463/2020 que l'estat d'alarma només va suspendre els terminis de prescripció i caducitat de drets i accions, a diferència dels terminis processals que sí es van reiniciar amb la finalització del mateix per la seva DA Segona), s'hauria d'estimar l'excepció plantejada i desestimar la demanda. Ara bé, en aquest cas la demanda es fonamenta en la pretesa vulneració dels drets fonamentals a la integritat física i moral i del dret a l'honor, sent convenient afegir que, en relació a aquest últim, és clar que no es pot aplicar el termini de caducitat de 4 anys fixat a l' art 9.5 de la Llei 1/1982 (per totes, STS núm. 729/2018, de 10/07, FD 2n). Com s'ha dit, la qüestió es centra en determinar quan va començar el termini de prescripció, sent la norma general que aquest es computa a partir del dia en que les accions es pogueren exercitar ( art. 59 de l'ET i 1969 del CC); ara bé, en el cas de l'assetjament es pot considerar, com va indicar l'actora, que el termini de prescripció comença en la data en que es consolidin les lesions sofertes. Així, per exemple, a la STSJ PV de 21/12/2010 (rec. 2718/2010) es pot llegir que: '[...] no existe la prescripción denunciada por la empresarial puesto que el momento del acto lesivo debe incorporar también sus efectos continuados, a diferencia de lo que pretende la empresarial recurrente invocando algún autor o resolución judicial puntual. Observando que la tabla de conductas y fechas con la plasmación del transcurso de una Incapacidad Temporal subsiguiente y última, que además ha sido calificada de accidente de trabajo (lo cual parece olvidar la empresarial), incorpora una conducta prolongada que sigue siendo vulneradora de bienes jurídicos conocidos y que permite analizar un dies a quo en el cálculo prescriptivo que no comienza sino cuando acaba tal observancia de la conducta infractora y de las consecuencias habidas por acción u omisión, como son la constatación de ese proceso de Incapacidad Temporal con generalidad depresiva, adaptativa o ansiedad u otras consecuencias propias que han llevado a la calificación profesional de accidente de trabajo y que se contienen en los informes y resoluciones administrativas y permiten la conclusión exigible de que no existe la prescripción propia de la acción ejercitada de indemnización de daños y perjuicios, máxime cuando se han descubierto hechos coetáneos y posteriores con comportamientos subsiguientes que permiten la acción ejercitada de forma tempestiva. Con ello, insistimos en nuestras decisiones judiciales que provienen de las previas sentencias de 20 de noviembre de 2007 recurso 2358/07 y de 12 de mayo de 2009 recuros 838/09 , entre otras muchas.

No existe por ello la prescripción de la acción que denuncia la empresarial ni la infracción propia de los arts. 59 del ET en relación alLegislación citadaET art. 59Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores.Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores. 177.2 de la LPLLegislación citadaLPL art. 177.2. ' (FD 3r). Tot i que en aquest cas no s'ha acreditat que la IT fos qualificada com a accident de treball, cal tenir present que la prescripció ha de ser sempre interpretada i aplicada amb criteris restrictius doncs, com recull la STS de 18/12/2015 (rec. 2720/2014): '[...]en orden a la interpretación de las normas sobre prescripción, que 'cualquier duda que al efecto pudiera suscitarse ... habría de resolverse precisamente en el sentido más favorable para el titular del derecho [los beneficiarios] y restrictivo de la prescripción, pues la doctrina jurisprudencial -tanto de esta Sala como de la Civil- ha venido reiterando que al ser la prescripción extintiva una institución no fundada en principios de estricta justicia, sino en los de seguridad jurídica y presunción de abandono del derecho objetivo, por tal razón debe ser objeto de tratamiento cautelar y aplicación restrictiva' (así lo recuerda la STS de 7 de julio de 2009 -rcud 2400/2008Jurisprudencia citada a favorSTS , Sala de lo Social , Sección: 1ª, 07/07/2009 (rec. 2400/2008 )Recargo de prestaciones por infracción medidas seguridad.- Plazo: acción tendente a su reconocimiento.- Prescripción: interrupción: interpretación art. 43.2 LGSS : la prescripción se interrumpe en virtud de expediente que tramite la Inspección de Trabajo y Seguridad Social en relación con el caso de que se trate y, en concreto, durante la tramitación del expediente sancionador en que se dilucide la existencia o no de la infracción de las normas de prevención de riesgos laborales. - con cita de varias sentencias anteriores).'.' (FD 2n). Per tant, sostenint la part actora que els patiments psicològics que manifesta acreditar amb la informació mèdica que aporta són derivats de l'assetjament que al·lega va patir, i havent-se de resoldre els dubtes que es susciten sobre l'aplicació d'aquest institut de la prescripció en el sentit més favorable al titular del dret, s'ha de desestimar l'excepció plantejada.

TERCER. Vulneració dels drets fonamentals a la integritat física i moral, i del dret a l'honor.En el seu escrit de 02/09/2021 l'actora va especificar que instava l'acció de tutela per vulneració dels drets fonamentals a la integritat física i moral, i el dret a l'honor, derivada de les actuacions dutes a terme per les codemandades en els dies 08/11/2018 i successius fins el 11/10/2019, concretades en els expositius tercer i quart de la demanda, pels que es va veure assetjada; vulneració que li va provocar un quadre greu d'ansietat i hipertensió, pel que va causar baixa per incapacitat temporal el 27/02/2019, continuant des de llavors en tractament psicològic per la Unitat de Salut Mental del PAC de Palmanova. Sob re aquesta qüestió, cal recordar que es recull expressament a l' art. 96.1 de la LRJS que: ' En aquellos procesos en que de las alegaciones de la parte actora se deduzca la existencia de indicios fundados de discriminación por razón de sexo, orientación o identidad sexual, origen racial o étnico, religión o convicciones, discapacidad, edad, acoso y en cualquier otro supuesto de vulneración de un derecho fundamental o libertad pública, corresponderá al demandado la aportación de una justificación objetiva y razonable, suficientemente probada, de las medidas adoptadas y de su proporcionalidad.' Aquest precepte implica que, si s'aporta un indici de la infracció d'un dret fonamental, s'inverteix la càrrega de la prova, havent els demandats d'aportar una justificació de les mesures adoptades, acreditant d'aquesta forma que la seva decisió ha obeït a raons alienes a l'exercici per part de la persona treballadora de drets constitucionalment reconeguts. Ara bé, en aquest cas cal concloure, en consonància amb l'al·legat per l'empresa demandada, que la part actora ni tant sols ha aportat els indicis fonamentats dels que parla l'anterior precepte, sense que cap dels fets provats representi assetjament moral en sentit jurídic; qüestió diferent és que l'actora ho pugui sentir o percebre d'aquesta manera.

La Carta Social Europea (revisada) de 03/05/1996, regula en el seu art. 26 el dret a la dignitat en el treball, i en el seu punt 2 estableix que les Parts es comprometen, prèvia consulta amb les organitzacions d'ocupadors i de treballadors 'a promover la sensibilización, la información y la prevención por lo que respecta a actos censurables o explícitamente hostiles y ofensivos dirigidos de manera reiterada contra cualquier trabajador en el lugar de trabajo o en relación con el trabajo, y a adoptar todas las medidas apropiadas para proteger a los trabajadores contra dichas conductas.' És a partir d'aquest marc conceptual des d'on s'ha d'interpretar el concepte jurídic d'assetjament moral. En aquest cas cap dels fets provats es pot considerar com 'explícitament hostil i ofensiu'. En aquest sentit cal recordar que l'assetjament moral ha de tenir sempre uns perfils objectius, com són la seva freqüència i caràcter sistemàtic (STSJ ICAN núm. 635/2003, de 28/04, FD 3r) i, al mateix temps, altres subjectius, com són els d'intencionalitat i de persecució d'un fi. Aquests elements objectius i subjectius necessaris per a apreciar l'existència d'assetjament moral, es recullen pel Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, a través del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo, en la Nota Técnica de Prevenció núm. 476 sobre: 'El hostigamiento psicológico en el trabajo: mobbing', en la que es defineix aquest com a: '[...]término empleado en la literatura psicológica internacional para describir una situación en la que una persona o un grupo de personas ejercen una violencia psicológica extrema (en una o más de las 45 formas o comportamientos descritos por el Leymann Inventory of Psychological Terrorization, LIPT), de forma sistemática (al menos, una vez por semana), durante un tiempo prolongado (más de 6 meses), sobre otra persona en el lugar de trabajo, según definición de H. Leymann. En castellano, se podría traducir dicho término como 'psicoterror laboral' u 'hostigamiento psicológico en el trabajo'.' Partint de l'anterior, es conclou que els elements definitoris del referit assetjament són:

A) Un element objectiu consistent en actes de fustigació psicològica. Descrits a la Carta Social Europea com ' actos censurables o explícitamente hostiles y ofensivos', relacionant-se en la citada Nota algunes conductes concretes de mobbing classificades per factors (Zapf, Knorz i Kulla, 1996) en relació a atacs a la víctima amb mesures organitzacionals, atacs a les relacions socials de la víctima amb aïllament social, atacs a la vida privada de la víctima, violència física, atacs a les actituds de la víctima, agressions verbals i rumors.

B) Un element temporal consistent en el caràcter sistemàtic, la reiteració i freqüència dels actes de fustigació, com es recalca a la doctrina judicial (per totes, STSJ M de 17/09/2018), pel que episodis aïllats no es poden qualificar com d'assetjament moral.

C) Un element subjectiu relatiu a la intencionalitat i a la persecució per part de l'assetjador d'un fi danyós (per totes, STSJ AND de 05/04/2017).

D) Un element de focalització sobre una persona, doncs la pròpia naturalesa de l'assetjament es produeixintuitu personae, no de forma generalitzada (per totes, STSJ CLM de 10/12/2010 i STSJ CAT de 21/12/2009).

Per tant, l'assetjament moral requereix d'una intencionalitat (element subjectiu), dirigit a aconseguir el perjudici en la integritat moral de l'altre i, a més a més, cal que aquella intenció es manifesti en una conducta reiterada de refús que es desenvolupi de forma sistemàtica durant un període de temps, implicant la generació d'un entorn hostil, degradant i humiliant. Res d'això s'ha acreditat que hagi succeït en aquest cas.

El que s'ha demostrat és que l'actora va participar en el procés electoral iniciat l'agost de 2018 com a candidata integrant de les llistes de CCOO; procés en el que no consta que es produís cap incident, excepte el relatiu a la comunicació que CCOO va remetre el 09/11/2018 a la direcció de l'empresa. En aquesta comunicació es recollia que el dia anterior la Sra. Benita havia comentat vociferant a l'actora que deixés de fer campanya electoral 'porque de lo contrario te llevará a Dirección y te sancionarán', i que, posteriorment, la citada Sra. Benita, acompanyada de les altres dues persones físiques codemandades, li digué: ' futura abogada chula de mierda y otros improperios'. Ara bé, cap prova es va aportar per acreditar els anteriors fets, ni les asseveracions que es fan a la demanda relatives a que va ser objecte de calúmnies, amenaces i insults per part de les mencionades codemandades per a forçar que es retirés de la llista electoral de CCOO, ni que l'empresa comencés cap campanya de pressió sobre l'actora per a desmotivar-la i provocar la rescissió voluntària del seu contracte de treball. Per tant, com s'ha avançat, la demandant no ha aportat ni tant sols un indici fonamentat d'assetjament moral.

Qüestió diferent és que l'actora pugui sentir o percebre que ha estat objecte d'assetjament moral. En aquest sentit la documentació mèdica aportada és relativament escarida, doncs tot i constar que el 27/02/2019 va causar baixa laboral, no s'ha aportat el corresponent comunicat, ni s'ha acreditat que ho fos per contingències professionals. El que sí que consta és que el 13/06/2019 el diagnòstic era el d'hipertensió essencial no especificada i, com a diagnòstic secundari, hipotiroïdisme no especificat. També consta que en data 05/09/2019 es va efectuar una sol·licitud per l'especialitat de psicologia en motiu d'ansietat, però no és fins l'informe de 08/06/2021 quan s'associa la simptomatologia ansiosa que pateix amb la problemàtica laboral, el que es concreta en informe posterior de 09/08/2021, en el sentit de relacionar la baixa de 27/02/2019 amb una crisis de HTA i molt nerviosisme i amb el relat de l'actora de situació d'estrès laboral que es va anar intensificant als llarg dels mesos posteriors, concloent que la causa de la seva HTA és l'ansietat soferta arrel del seu conflicte laboral. Ara bé, aquesta documentació mèdica no serveix per a acreditar els referits elements de l'assetjament moral, fonamentalment aquella conducta reiterada de refús que es desenvolupi de forma sistemàtica durant un període de temps, implicant la generació d'un entorn hostil, degradant i humiliant; o, dit d'una altra manera i en consonància amb l'al·legat per les tres treballadores codemandades, no s'ha acreditat que hi hagi un nexe causal entre una conducta d'aquestes o de l'empresa i l'estat de salut de l'actora. En aquest sentit convé afegir que, tot i que la contingència del procés d'IT s'hagués considerat com a derivada d'accident de treball això, per sí sol, no implicaria tampoc que hi hagués hagut un assetjament laboral, doncs el rellevant en relació a la determinació de la contingència és que el patiment tingui el seu origen en la prestació de serveis, sense que necessàriament hi hagi d'haver hagut un incompliment empresarial (en aquest sentit, per exemple, SSTSJ PV de 04/03/2008 i de 24/06/2014 o STSJ CAT de 19/06/2013); és a dir, tot i que no hagués existit assetjament, podria donar-se una relació de causalitat entre la situació viscuda per la persona treballadora a la seva feina i la baixa per malaltia (per totes, STSJ CAT núm. 33/2019, de 10/01) ja que, com s'ha dit, la inexistència de mobbing no exclou que la lesió anímica hagi de considerar-se accident de treball (per totes, STSJ CL Valladolid de 08/07/2011).

Finalment cal tenir present que no tots els conflictes en el desenvolupament de l'activitat laboral es poden qualificar d'assetjament moral, havent-se de distingir les conductes d'hostilitat, vexació i persecució sistemàtica d'altres relacionades amb enfrontaments o malentesos laborals en el sí de l'empresa. Per això, com es va argumentar a la STSJ AND (Sevilla) núm. 3130/2013, de 21/11: ' No bastará para acreditar el acoso moral laboral con probar hechos vejatorios o anomalías en el ejercicio de los poderes empresariales, sino que deberá probarse la finalidad dañosa, el daño psíquico y la relación de causalidad entre ellos( STSJ Cataluña, 5 abril 2006 ) así como el elemento cronológico, reiteración, y el elemento medial, la complejidad de la conducta.' (FD 5è). Per tant, una cosa és que la persona treballadora tingui una percepció subjectiva d'injustícia, discriminació o menysteniment professional, i una altra de diferent és que es pugui qualificar jurídicament com a assetjament moral, el que no s'ha acreditat que hagi succeït en aquest cas, com també va concloure el Ministeri Fiscal, i en el que no està de més afegir, en el sentit apuntat per les codemandades i pel Ministeri Fiscal, que, tot i que s'haguessin acreditat els fets suposadament ocorreguts el repetit dia 08/11/2018, aquests tampoc podrien considerar-se com a constitutius d'un assetjament laboral en sentit jurídic.

Per tot l'exposar, la demanda ha de ser desestimada.

QUART. Sanció pecuniària.El Ministeri Fiscal va sol·licitar que s'imposés a l'actora una multa per mala fe processal, sol·licitud a la que no s'oposaren les altres parts demandades, al·legant la part actora que havia realitzat la seva reclamació a través de l'establert a l' art. 177 LRJS, havent estat nomenat advocat d'ofici a tal efecte, havent exercitat el seu dret com a justiciable en petició d'empara, i acreditant amb els corresponents informes mèdics la seva reclamació. Sobre aquesta qüestió convé recordar que l' art. 97.3 de la LRJS preveu la possibilitat d'imposar en la sentència al litigant que ha obrat de mala fe o amb temeritat una sanció pecuniària dins dels límits que es fixen a l' art. 75.4 de la LRJS. Ara bé, tot i que, com s'ha argumentat en el fonament de dret anterior, en aquest cas la part actora no ha acreditat ni tant sols un indici de l'al·legada vulneració dels drets fonamentals, sí que ha provat mèdicament que va percebre la vivència d'un conflicte laboral. En conseqüència, no s'aprecia que hagi existit mala fe per part de la demandant, pel que no procedeix la imposició de sanció pecuniària a la part actora.

CINQUÈ.En virtut del que disposa l' art. 191.3.f) de la LRJS, contra aquesta sentència pot interposar-se recurs de suplicació, del que s'advertirà a les parts.

Vistos els preceptes citats i altres de general aplicació,

Fallo

TINC PER DESISTIDAa la part actora de les pretensions contingudes en la lletra B) i en els dos primers paràgrafs de la lletra C) de la demanda.

Desestimol'excepció de prescripció al·legada per Centros Comerciales Carrefour, S.A.

DESESTIMOla demanda origen de les presents actuacions, promoguda per la Sra. Ascension enfront de Centros Comerciales Carrefour, S.A., i de les Sres. Benita, Bibiana i Candida, amb citació del Ministeri Fiscal, i, en conseqüència, ABSOLCels demandats de les pretensions de la demanda.

Sense imposició de sanció pecuniària a la part actora.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i al Ministeri Fiscal, i feu saber que s'hi pot interposarrecurs de suplicaciódavant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, anunciant-lo davant aquest Jutjat per compareixença o per escrit en el termini dels cinc dieshàbils següents al de la notificació de la present sentència.

De conformitat amb el que disposen els arts. 229 i 230.3 de la LRJS, per a poder recórrer la part que no ostenti el caràcter de treballador o drethavent seu, beneficiari de la Seguretat Social o que no gaudeixi del benefici de justícia gratuïta, al anunciar el recurs deurà acompanyar resguard acreditatiu d'haver efectuat el dipòsit de 300 euros en la compte de Dipòsits i Consignacions d'aquest Jutjat, oberta al Banc Santander número 0466 0000 65 0683 21 (en cas de realitzar-se l'ingrés mitjançant transferència bancària s'haurà de fer en la compte del Banc Santander número IBAN ES55 0049 3569 92 0005001274, fent constar en observacions l'indicat número de compte del procediment amb els seus 16 dígits).

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.

PUBLICACIÓN. -Leída y publicada la anterior resolución, en el día de su fecha, por el Juez que la ha dictado, estando celebrando audiencia pública, doy fe.