Sentencia Social Nº 5284/...re de 2015

Última revisión
01/02/2016

Sentencia Social Nº 5284/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2604/2015 de 18 de Septiembre de 2015

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 14 min

Orden: Social

Fecha: 18 de Septiembre de 2015

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: SOLÉ, ASCENSIÓN PUIG

Nº de sentencia: 5284/2015

Núm. Cendoj: 08019340012015105258


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 2604/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 18 de setembre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5284/2015

En el recurs de suplicació interposat per Fátima a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 26 de setembre de 2014 dictada en el procediment núm. 1015/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 7-10-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de setembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

Que desestimo la demanda, interpuesta por Dª Fátima contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, y absuelvo al citado ente gestor de todos los pedimentos accionados en su contra.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante Dª Fátima , nacida el día NUM000 -1948, que se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 , siendo su profesión habitual manipuladora de cartón (hecho no discutido).

SEGUNDO.- Mediante Sentencia del Juzgado de lo Social nº 3 de Barcelona con fecha 23 abril 2010 se declaró la situación de la actora de incapacidad permanente total para su profesión habitual con el siguiente cuadro objetivo:

'Fibromialgia. Condropatía femoropatelar bilateral de moderada a severa Grado III.Uncoartrosis y discopatía degenerativa C-5C6 y C6-C7, con protusión global de discos y estenosis foraminal. Protusión discal L4-L5 y L5-S1. Trastorno depresivo mayor recurrente. Las limitaciones funcionales que presenta son: limitación a la deambulación y bipedestación constante, así como a la sobrecarga del raquís cervical y lumbar'

TERCERO.- La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente absoluta asciende a 928,63 euros mensuales, con fecha de efectos del día 2 de agosto de 2013 (hecho no discutido).

CUARTO.- Mediante Resolución de la Dirección Provincial del INSS con fecha 1 agosto 2013 a propuesta revisión de la actora con fecha 25 junio 2013, declaro no haber lugar a la revisar el grado de incapacidad declarado al actor, porque las secuelas que presenta siguen constituyendo en la actualidad el mismo grado de incapacidad permanente reconocido. (folio 6).

QUINTO.- Dictamen Médico de revisión de grado de la incapacidad permanente del ICAMS con fecha 18 julio 2013, con exploración y prueba complementarias (análisis informe CAP 17-9-12; informe psiquatría depresión; EF hombro discreta limitación funcional), establece como diagnóstico (folio 22 reverso y 23 - por reproducido):

'Fibromialgia. Escoliosis Dorso-Lumbar. Cervicoartrosis. Gonartrosis depresión. Ruptura completa subaguda-subaguda del supraespinoso derecho'.

'Confirmación del grado o baremo'

SEXTO.- Informe Médico Pericial realizado por el médico reconocedor Dr. Raimundo , ratificado en el plenario por el Dr. Carlos Francisco , con fecha 3 septiembre 2014 que tras exploración de la actora, concluye como orientación diagnóstica:

'cervicoartrosis y gonartrosis con clínica álgica sin limitación funcional. Escoliosis dorsolumbar y lumbartrosis con clínica de dorso lumbalgia sin signos clínicos de afectación radicular. Omalgía derecha por tendinopatia con leve limitación funcional. Osteoporosis sin fractura patológica. Trastorno depresivo con tratamiento. 'Paciente sin más limitaciones funcionales que las ya reconocidas' (folios 45 y 46 - por reproducido)

SÉPTIMO.- La actora presenta reclamación previa a la vía jurisdiccional con fecha 28 agosto 2013, que fue desestimada por Resolución de la Directora Provincial del INSS con fecha 3 septiembre 2013 (folios 4 a 5).

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.


Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon.- Postula l'addició d'un nou fet provat que digui : ' A mes de la patologia física, en l'actualitat presenta un trastorn depressiu major recurrent i greu, sense símptomes psicòtics, crònic, refractari al tractament, amb símptomes que es relacionen en els informes que consten a folis 41-42 que es tenen per reproduïts.'

Basa la modificació en els documents citats.

La doctrina jurisprudencial dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

Igualment la Sala ha establert, en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica ( Sentències números 7.421/93 de 29 de desembre ; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, d'11 de febrer , per totes), que per a que la pretensió revisora tingui èxit els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el signe de la part dispositiva de la resolució judicial atès que, en tot cas, excepte de manera excepcional, les raons d'economia processal impedeixen acollir en la revisió de fets errors fàctics denunciats sense transcendència perquè no porten a res.

En el cas present l'addició d'un nou fet provat que postula la part es basa en prova mèdica documental que el magistrat ha examinat i valorat conjuntament amb la resta de proves mèdiques i elements de convicció aportats per les parts al procediment. La recurrent no destaca en què consisteix l'error de fet greu de la valoració judicial dels documents referits a patologia psiquiàtrica que portin a la modificació fàctica pretesa, davant la facultat judicial exclusiva de valoració de la prova que atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant , és facultat exclusiva de l'òrgan judicial. Així resulta que no podem constatar que en el convenciment judicial sobre l'estat de salut de la recurrent a través de la prova mèdica practicada s'hagi produït un error de fet clar del magistrat que motivi la modificació fàctica postulada respecte del quadre psíquic que presenta. El sisè fet provat fa referència a la patologia psíquica com a Trastorn depressiu en tractament segons la pericial mèdica practicada, que igualment contempla el dictamen del ICAM i el quadre que presentava a l'abril de 2010 quan se li va reconèixer la incapacitat permanent total.

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer.- Denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.1 c) i 5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta. Manté, fent referència a doctrina jurisprudencial sobre el concepte d'incapacitat absoluta, que la demandant presenta a mes de les afectacions físiques, una patologia psiquiàtrica greu a afegir a la patologia dermatològica. Insisteix en els documents mèdics a que fa referència sobre el Trastorn depressiu major greu amb símptomes de tristesa, sentiment d'inutilitat,desesper, anhedònia, rebuig social, etc. que s'hi especifiquen. Fa referència a criteri jurisprudencial d'aquesta Sala Social del TSJ. de Catalunya sobre la interpretació de la incapacitat permanent absoluta, i conclou que l'estat de salut global de la treballadora porta al reconeixement de la incapacitat permanent absoluta postulada, perquè s'ha agreujat respecte del reconeixement de la incapacitat permanent total reconeguda en el seu moment a l'any 2010.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set modificada, de forma que la patologia a considerar és la que consta en el sisè fet provat en relació al quadre que presentava a l'any 2010 que consta en el segon fet provat. El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades, la porten a estar limitada funcionalment per activitats que comportin bipedestació prolongada, deambulació habitual amb pesos que afecta l'estructura cervical i lumbar, reservant la demandant capacitat residual per a treballs sedentaris o semisedentaris o lleugers, perquè el conjunt del quadre patològic no s'ha agreujat respecte del que acusava i patia a l'any 2010. El quadre depressiu no presenta una entitat greu, doncs no consta el seguiment i control mèdic que hagi hagut de seguir en aquests darrers anys, i en canvi consta coincidència mèdica de prova pericial amb el dictamen del ICAM de confirmació de les patologies ja reconegudes i sense mes limitacions funcionals.

En conseqüència amb el raonat, la demandant no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Fátima contra la Sentència de 26 de setembre de 2014 dictada pel Jutjat Social de Barcelona núm. 9 en el procediment núm. 1015/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.