Sentencia Social Nº 529/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7890/2004 de 20 de Enero de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LMA. SRA. ÁNGELES VIVAS LARRUY

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 20 de gener de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 529/2006

En el recurs de suplicació interposat per Alejandra a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 16 de març de 2004 dictada en el procediment núm. 609/2003 en el qual s'ha

recorregut contra la part Fremap, Pivise ,S.L., I.N.S.S. TARRAGONA i TGSS TARRAGONA, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 05.09.03 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de març de 2004 , que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por DÑA. Alejandra, con D.N.I. nº NUM000, contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, FREMAP, y la empresa PIVISE, S.L., debo absolver y absuelvo a las demandadas de los pedimentos de la parte actora.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- DÑA. Alejandra, nacida el 9-9-1962, núm. NUM001, de afiliación a la Seguridad Social en el Régimen General, siendo su profesión habitual la de Camarera de Pisos, prestando servicios para la empresa demandada PIVISE, S.L., inició situación de Incapacidad Temporal el 1-8-2001, derivada de enfermedad común, siendo diagnosticada de algia muscular laterocervical.

La actora en fecha 29-7-2001, sobre las 19,45 horas, fue reconocida en el servicio de Urgencias del Hospital Juan XXIII, siendo diagnosticada de "Cervicobraquialgia, ganglión ma esquerra"

En fecha 30-7-2001, la actora fue reconocida por los servicios médicos de la Mutua Fremap, habiendo sido diagnosticada de Algia muscular laterocervical.

En fecha 31-8-2001, se extinguió la relación laboral que unía a la actora con la empresa codemandada.

(docum. n° 1 a 7 del ramo de prueba de la Mutua demandada, expediente administrativo, docum. n° 2 y 3 de la actora)

SEGUNDO.- La parte actora inició el correspondiente expediente administrativo en solicitud de una declaración de Incapacidad Permanente derivada de accidente de trabajo, lo que motivó que fuera examinada por la UVAMI que originó la propuesta de la misma la comisión de evaluación de incapacidades de fecha 5-6-2003 con el siguiente cuadro residual: "Espondilodiscartrosi C5-C6 amb hernia discal paramedial lateral esquerra".

(expediente administrativo)

TERCERO.- Con fecha 11-06-2003 la Dirección Provincial del INSS dictó resolución por la que declaraba a la actora afecta de una Incapacidad Permanente en el grado de Total, derivada de enfermedad común, pero se le deniega el derecho a percibir dicha prestación por no reunir el período mínimo de cotización exigido para causar pensión de incapacidad permanente.

CUARTO.- Interpuesta la preceptiva reclamación previa por la actora, fue desestimada por el INSS

QUINTO.- Las dolencias, que presenta efectivamente la parte actora son las siguientes: "Espondilodiscartrosi C5-C6 amb hernia discal paramedial lateral esquerra", (informe del CRAM, expediente administrativo y pericial Dr. Manuel)

SEXTO.- La actora acredita 1.458 días cotizados (incluidos 518 días asimilados de I.T. y 125 de pagas extras).

(hecho no cuestionado)

SÉPTIMO.- Obra en autos informe de la Inspección de Trabajo de 3-2-2004, en el que se manifiesta que la actora no sufrió accidente de trabajo alguno en la empresa demandada desde el 28-5-2001 al 31-8-2001.

(Informe de la Inspección de Trabajo)

OCTAVO.- La empresa codemandada PIVISE, S.L. (Hotel Caravela Park) durante la prestación de servicios de la actora, tenía cubiertas las contingencias comunes y profesionales con la Mutua Fremap, estando al corriente en el abono de las cotizaciones.

NOVENO.- El horario de la actora en la empresa codemandada era de 7,30 a 15,30 horas.

DÉCIMO.- La base reguladora establecida para la Incapacidad Permanente Total derivada de accidente de trabajo es la de 11.187,17.-euros anuales, y fecha de efectos desde el 11-6-2003.

(Hecho no controvertido)

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries sent impugnat per la demandada Fremap. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència d'instància que ha desestimat la seva pretensió de que se la declari en situació d'incapacitat permanent total per accident de treball, s'alça ara en suplicació la part actora.

Es deriva de les presents actuacions que per resolució d'11.06.2003, la demandant veié denegat el seu dret a la prestació d'incapacitat permanent per no reunir la carència necessària (foli 177). Prèviament, aquell mateix dia s'emeté informe de l'EVI declarant que l'actora estava afecta d'una situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna (foli166).

La recorrent interposà en el seu moment la corresponent demanda, prèvia substanciació dels tràmits administratius, sustentant l'existència d'un accident de treball en data 29.07.2001 - si bé per error s'indicava una data prèvia- que donà lloc a les lesions causants, pel que es tindria dret a la prestació d'incapacitat permanent en grau de total. Aquesta petició ha estat desestimada a la instància, en considerar que la demandant no havia acreditat suficientment l'existència d'un accident de treball, valorant, a més, que havia estat donada de baixa en data 01.08.2001 per malaltia comuna (dies després, doncs, de la data esmentada), que les lesions que presentava eren de caràcter artòsic-degeneratiu i que el part d'assistència d'urgències del 29 de juliol no acreditava un vincle entre les lesions de cervicobraquiàlgies allà establertes i la feina; al què s'afegeix que no existí part d'accident per l'empresa i que l'Informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social determina que no existeix evidència de l'esmentat fet traumàtic, tot valorant la prova testifical practicada a instàncies de la treballadors com de caràcter irrellevant per la seva imprecisió i generalització.

SEGON.- Postula la demandant com a primer motiu de suplicació, amb empara en l' apartat b) de l'art. 191 LPL , la revisió de fets provats de la sentència, sol·licitant-se el canvi en el redactat de l'ordinal primer, amb cita d'una sèrie de documents que es donen aquí per reproduïts, proposant-se el següent redactat alternatiu:

"DOÑA Alejandra, nacida el 9-9-1962, núm. NUM001, de afiliación a la Seguridad Social, en el Régimen General, siendo su profesión habitual la de CAMARERA DE PISOS, prestando servicios para la empresa PIVISE, SL, inició situación de Incapacidad Temporal el 29-07-2001, derivada de accidente de trabajo, tramitada por la Mutua FREMAP siendo dada de alta por dicha Mutua el31-07-2001 y nuevamente de baia por el INSS el 1-08-2001, por enfermedad común, resultando posteriormente revisada dicha contíngenciar relativa a la baja de 1-08-2001, por el CRAM, como accidente de trabajo (resolución de 20-01-2004).

La actora en fecha 29-07-2001, sobre las 19,45, fue reconocida en el servicio de Urgencias del Hospital Juan XXIII, siendo diagnosticada de "Cervicobraquialgia, ganglión má Ezquerra".

En fecha de 30-07-2001, la actora fue reconocida por los servidos médicos de la Mutua FREMAP, habiendo sido diagnosticada de Algia muscular laterocervical.

En informe médico elaborado por Mutua FREMPA el 31-05-2001 (folio 92 a 95), ésta indica de forma explícita el estado de normalidad de la columna de la trabajadora."

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol·licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar l'estimació d'aquest motiu, atès que consta en les actuacions que dels documents citats es deriven, efectivament, tres elements del tot rellevants per a la substanciació de la present litis. En primer lloc, l'existència d'una comunicació de la Direcció Territorial de l'INSS en la què s'afirma que l'actora tenia una baixa anterior de data 29-07.2001 fins a data 31.07.2001 per contingència professional, com es desprèn del document que consta en el foli 267: és evident, en aquest sentit, que ens trobem davant una actuació administrativa que indica un fet concret, sense que consti que sigui una manifestació de part, essent aquest extrem important, atesa la valoració de la prova feta a la instància en relació al decurs del temps entre el suposat accident i el part de baixa, en els termes ja referits. D'altra banda i en segon lloc, l'existència d'una resolució administrativa de data 19.01.2004 en la què expressament es fa constar que el procés d'incapacitat temporal iniciat en data 01.08.2001 (procés que finalitzà en la resolució administrativa impugnada) tingué com a origen un accident de treball (foli 131). El dit document no és, contra allò que afirma el impugnant del recurs, un dictamen del CRAM, sinó una resolució del Director Provincial de l'INSS. I, en tercer lloc, i finalment, és també clar que en data 31.05.2001 (per tant, quasi bé menys de dos mesos abans de l'al·legat accident) un centre mèdic privat realitzà una revisió de l'actora per compte de la Mútua demandada (folis 92 i següent), en la què es feia constar en forma expressa que la columna de la recorrent no presentava limitacions funcionals ni deformacions . Resulta òbvia la importància d'aquestes consideracions, en relació als documents referits, en el coneixement del plet, sense que en la sentència es faci cap tipus d'esment a la valoració de la dita documental. Per tant, com hem dit, el canvi de redactat referit ha de ser estimat, amb la correlativa modificació de l'ordinal primer de la sentència en els termes pretesos al recurs.

TERCER.- Postula l'actora, ara recorrent, per la via de l' apartat c) de l'art. 191 TRLPL un segon i darrer motiu de suplicació, sol·licitant l'examen del dret aplicat, fent esment a l'art. 137 LGSS . És obvi, en aquest sentit, que en bona lògica concursal allò que hauria d'haver-se denunciat és la infracció de l'art. 115 LGSS , amb un posterior motius ateneyent als efectes de la possible estimació d'aquest argument en relació a la norma invocada. Tanmateix, però, malgrat aquesta deficient tècnica recursal resta evident que allò que s'està postulant -conforme al que també es deia a la demanda- és la consideració de que ens trobem davant un accident de treball, atès que es fa una lectura del relat fàctic en el dit sentit i es realitzen, alhora, una sèrie de consideracions al respecte.

És obvi que en el present cas ens trobem davant una patologia que, en principi, és susceptible de ser considerada -com fa la instància- com a comuna, atès el seu caràcter degeneratiu. És, però, també evident que res no impedeix que la lesió obeeixi a un fet traumàtic, susceptible d'ocórrer amb ocasió del treball. O que no hi hagi fet traumàtic, però que s'apreciï un nexe causal entre les lesions i el tipus de feina exercida (malalties en el treball). I, finalment, tampoc no pot ser descartable l'existència d'una malaltia inicial d'etiologia no laboral però agreujades com a conseqüència de l'accident laboral ( apartat 2 f de l'art. 115 LGSS ). D'altra banda, com és conegut, es regulen les denominades malalties interrecorrents -epígraf g) de l'apartat 2 del citat article-, definides per la llei com aquelles que com conseqüència de l'accident, modifiquin la naturalesa, durada, gravetat o finalització del procés ordinari d'aquest. Tots els supòsits descrits són susceptibles de ser considerats com a accident de treball.

Cal observar, com a element a valorar en la present litis, que l'apartat tercer del citat art. 115 LGSS contempla una presumpció iuris tantum, en el sentit de que, en principi i llevat prova en contrari, són accidents de treball les lesions que pateixi el treballador al llarg de la jornada i el lloc de treball.

Aquest joc de presumpcions comporta les següents conclusions: en primer lloc, que totes les lesions ocorregudes amb ocasió del treball tenen una presumpció legal ex art. 15.3 ( art. 385 LEC ), que admet prova contrària; i, en segon lloc, que en els supòsits contemplats en l'apartat 2) epígraf f) i g) -com també en l'e)- no opera la presumpció legal, havent-se, per tant, d'acreditar el nexe causal entre la lesió i la laboralitat, el què, òbviament, no impedeix el jutjador pugui -o no- deduir una "praesumptio hominis", és a dir, la presumpció judicial (art. 386 LEC ). En tot cas, el fet causant o els elements fàctics sobre els què construir la presumpció judicial han de constar en el relat de fets provats de la sentència. Davant les presumpcions legals -apartat tercer de l'art. 115- correspon a la part que pretén la seva no aplicació acreditar que el fet presumpte no existeix o que l'enllaç entre el fet presumit i el provat és també inexistent (art. 385.2 LEC ); davant les presumpcions judicials la part perjudicada ha de practicar prova en sentit similar (art. 386.2 LEC )

La més recent doctrina unificada ve indicant, en aquest sentit (vegi's la STSUD de 16.04.2004 ) que la presumpció legal de l'art. 115.3 no és automàtica ni abstracta, sense impedir la presumpció judicial. I és per això que per a que prosperi la revisió en seu de suplicació de les presumpcions judicials es precisa una revisió de fets provats ad hoc.

Aplicant aquests criteris al present cas hem d'arribar a la conclusió de que el recurs ha de ser estimat. En efecte, és cert que no consta -més enllà de la testifical practicada, desvirtuada a la sentència pel magistrat d'instància en la seva lliure i independent valoració de la prova- l'existència de cap tipus d'accident, entès com a fet imprevist, imprevisible i traumàtic amb ocasió del treball. I, per tant, no resultaria d'aplicació d'entrada, la presumpció legal ex art. 115 LGSS . Ara bé, no és gens menys cert que existeixen elements indiciaris suficients per tal d'arribar a la conclusió de que l'accident efectivament es produí. En efecte, hem acceptat, en aquest sentit, la modificació fàctica atenyent a dos aspectes essencials: d'una banda, l'existència d'un període d'incapacitat temporal immediatament posterior a la data al·legada per l'actora derivada d'accident de treball, corresponent al dia en què acudí als serveis d'urgències de la sanitat pública, presentant una Cervicobraquiàlgia, corroborada l'endemà pels serveis mèdics de la Mútua. D'altra banda, no podem obviar que un mes i escaig abans de l'accident en una revisió mèdica no es detectà cap anormalitat raquial en la demandant. L'aplicació de la praesumptio hominis ha de comportar, doncs, la constatació judicial de l'existència del dit accident, atès que és aquesta la lògica deducció dels fets de que una persona -sense antecedents d'afectacions cervicals en les setmanes prèvies- acudeixi als serveis mèdics d'urgència per presentar dolor cervical que es qualifica per aquests com a "mecànic", essent-li lliurada immediatament la baixa l'endemà per accident de treball.

Al què s'ha d'afegir que la baixa posterior en dos dies per malaltia comuna i per lesions quasi bé idèntiques a les prèvies -i que és la que ha donat lloc a la present reclamació per incapacitat permanent- ha estat qualificada per la Direcció Provincial de l'INSS com derivada d'accident de treball. No podem obviar, en aquest sentit, que la doctrina unificada més recent ve afirmant, l'efecte positiu de cosa jutjada o prejudicial respecte a resolucions judicials prèvies declaratives de contingències en matèria d'incapacitat temporal respecte posteriors processos d'incapacitat permanent ( STS UD 14.04.2005 ). I tot i que és indubtablement cert que en el present cas no existeix una sentència ferma en aquell sentit, no ho és menys que difícilment hom pot pretendre que una persona-l'actora- que ha obtingut una resolució administrativa favorable als seus interessos, impugni la dita aquesta. Per tant, si bé aquesta jurisprudència no és directament aplicable, atès que no és postulable d'un acte administratiu un efecte prejudicial o de cosa jutjada positiva, pocs dubtes tenim en relació a la necessària congruència entre les contingències determinant en ambdós processos incapacitants, màxim si és té present la concurrència dels forts indicis al què ja hem fet esment.

En conseqüència, aquest motiu ha de ser estimat, i amb ell el recurs en els termes al què farem tot seguit esment.

QUART.- La determinació de que el fet causant és un accident de treball ha de comportar l'estimació de la demanda en relació a la declaració incapacitant de l'actora, atès que si bé no és cert, com s'afirma a la sentència, que l'INSS hagi declarat l'actora en situació d'incapacitat permanent total -cosa que no pot fer quan desestima la petició per falta dels requisits de l' art. 124 LGSS , conforme constant i abundant doctrina unificada-, no és menys cert que sí ho feu el CRAM, al què s'ha d'afegir -com element més important- que la discussió jurídica entre les parts en aquest punt ha estat pacífica -com així es recull en la pròpia sentència en el seu fonament jurídic tercer-, havent-se centrat les pretensions processals en l'aspecte relatiu a la contingència.

Els previs raonaments han de comportar, en conseqüència, l'estimació íntegre del recurs i, per tant, de la demanda, amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, declarant al demandant en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual, derivada d'accident de treball, amb el dret a percebre una pensió d'incapacitat permanent del Règim General de la Seguretat Social en quantia inicial equivalent al 55 per cent de la base reguladora d'11. 187 euros amb 17 cèntims anuals (fet provat desè de la sentència), més els increments legals i revaloritzacions procedents i amb efectes econòmics des de l'11.06.2003 (fet provat desè de la sentència), condemnant a la Mútua demandada al pagament de la dita prestació.

Vistos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem d'estimar i estimen el recurs de suplicació interposat per Alejandra contra la sentència dictada pel jutjat del social número 1 dels de Tarragona en data 16 de març de 2004, recaiguda en actuacions 609/2003 i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem la dita resolució i, amb estimació de la demanda formulada per la dita actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, PIVISE, SL i FREMAP, Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social número 61, la declarem en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual, derivada d'accident de treball, amb el dret a percebre una pensió d'incapacitat permanent del Règim General de la Seguretat Social en quantia inicial equivalent al 55 per cent de la base reguladora d'11.187 euros amb 17 cèntims anuals, més els increments legals i revaloritzacions procedents i amb efectes econòmics des de l'11.06.2003, condemnant als demandats a estar i passar per la dita declaració i a FREMAP, Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social número 61 a abonar la dita prestació a l'actor en la quantia i efectes referits, sense perjudici de les possibles i futures responsabilitats legals de l'INSS i de la TGSS

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.