Sentencia Social Nº 5314/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3595/2015 de 18 de Septiembre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 3595/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 18 de setembre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5314/2015

En el recurs de suplicació interposat per Modesto a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 26 de febrer de 2015 dictada en el procediment núm. 891/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Alquiler de Vehiculos Costa Dorada, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de febrer de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demanda interpuesta por Modesto , contra la empresa ALQUILER DE VEHICULOS COSTA DORADA, S.L., absuelvo a la demandada de todos los pedimentos de la demanda.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.-La demandante ha venido prestando servicios para la empresa ALQUILER DE VEHÍCULOS COSTA DORADA, S.L., con contrato fijo discontinuo, con antigüedad de 16.4.2011 y categoría profesional de Conductor, percibiendo un salario bruto de 1.536,48 euros, con prorrata de pagas extras. (Nóminas).

SEGUNDO.-Resulta de aplicación el convenio colectivo del sector del transporte de viajeros por carretera para la provincia de Tarragona.

TERCERO.-La actora reclamaba en su demanda la cantidad de 10.559,54 por los siguientes conceptos: 7.402,64 euros en concepto de 912 horas extraordinarias realizadas entre los meses de marzo y noviembre de 2012, a razón de 8,12 euros la hora y 2601,18 por los salarios correspondientes a junio, julio y septiembre de 2012.

La empresa abonó 1.428,92 euros por cada una de las nóminas correspondientes a los meses de junio y julio de 2012, así como 1.162,36 euros correspondientes a la nómina de septiembre de 2012 (Documentos nº 17, 18 y 21 aportados por la demandada e interrogatorio actor).

El actor permaneció de baja por IT desde el 22.9.2012 al 1.10.2012 (Documentos nº 32 a 34 demandada).

CUARTO.-Se ha celebrado el preceptivo acto de conciliación con el resultado de 'sin avenencia'. '

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en reclamació de quantitat, concretament de 10.559,54€, corresponents a hores extres i salaris, segons consta desglossat en el fet provat tercer, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació que s'estructura en un únic motiu, dedicat a demanar la revisió dels fets declarats provats.

La sentència d'instància va desestimar la demanda raonant que l'actor no havia acreditat la realització de les hores extres que reclamava, argumentant que ni tan sols l'actor havia precisat l'hora en que començava la seva jornada laboral i que els testimonis que va aportar, companys de l'actor, van contestar a les preguntes sobre aquesta qüestió dient que no sabien res sobre si havia realitzat hores extres i que, a més, el seu testimoni s'havia de prendre amb la màxima cautela atès que ells també havien demandat a l'empresa per la mateixa causa.

Pel que fa al pagament de les nòmines de juny, juliol i part de setembre de 2012, la magistrada d'instància també les va tenir per pagades perquè l'actor va reconèixer la seva signatura en els rebuts de salari corresponents als mesos citats i va reconèixer que l'empresa alguns mesos pagava les nòmines en efectiu i que la diferència que reclama l'actor del mes de setembre correspon a que va estar de baixa durant uns dies del mes esmentat.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, que es troba incorrectament emparat en l'apartat b) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , atès que en el moment de dictar-se la sentència impugnada ja estava en vigor l'actual llei Reguladora de la Jurisdicció Social, el recurrent sol.licita la revisió del fet provat tercer, proposant es substitueixi per la redacció següent: 'La empresa demandada no ha acreditado de forma fehaciente que haya pagado al actor las cantidades correspondientes a junio, julio y septiembre de 2012, ni tampoco las cantidades correspondientes a hores extraordinarias que el actor ha podido acreditar'.

Fonamenta la revisió en que la signatura de les nòmines per part de l'actor no acredita que aquestes s'hagin pagat, sinó que l'empresa hauria d'haver justificat mitjançant un document el pagament de les dites nòmines, per la qual cosa s'ha d'entendre que aquestes no s'han abonat. Pel que fa a les hores extres, argumenta que la part actora, mitjançant documents i testimonis justifica les hores extres realitzades i que aquestes no han estat abonades i critica la valoració que de la prova de testimonis ha realitzat la magistrada d'instància, argumentant que va acreditar la realització de les dites hores extres.

La naturalesa extraordinària del recurs de suplicació, a diferència d'un recurs ordinari, con el de l'apel.lació, es manifesta fonamentalment en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei. Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l'article 191. L 'apartat b) d'aquest article disposa concretament que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, indicant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió.

D'altra banda, i pel que fa a la forma de realitzar la revisió, s'ha de tenir en compte el següent: a) Es limiten els mitjans, de tal manera que només són idonis la prova documental i la pericial aportats a les actuacions, b) S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de l'esmentada revisió; cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada. Això significa que l'error ha de ser evident, i que aquesta evidència s'ha de destacar per ella mateixa, superant la valoració conjunta de les proves practicades que hagi pogut realitzar el magistrat d'instància; i d) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.

Cal recordar també, com reiteradament ha declarat aquesta Sala en multitud de sentencies, que en el procés laboral és el jutge d'instància, que és el qui té un coneixement directe de l'assumpte, que garanteix el principi d'immediació, a qui correspon apreciar els elements de convicció -concepte més ampli que els de mitjans de prova, ja que no tan sols inclou els que enumera la Llei d'Enjudiciament Civil, sinó també el comportament de les parts en el transcurs del procés i, fins hi tot les seves omissions- per a establir la veritat processal, intentant apropar-se el més possible a la veritat real, valorant, en consciència i segons les regles de la sana crítica, la prova practicada en el moment del judici d'acord amb les amplies facultats que amb aquesta finalitat li atorga l' article 97.2 de la llei processal laboral . De tal manera, que en el Recurs de Suplicació, atès el seu caràcter extraordinari, tal com el va qualificar el Tribunal Constitucional en la seva Sentència nº 294/1993 , no pot efectuar-se una nova ponderació de la prova, llevat que l'error quedi clar de documents o de la prova pericial.

Aplicant aquesta doctrina al present litigi, és evident que el motiu ha de ser desestimat amb tota contundència, perquè no compleix cap dels criteris esmentats, atès que, en primer lloc, no es fonamenta la revisió en cap mitjà de prova útil, sinó en criticar la valoració de la prova que ha fet la magistrada d'instància. En efecte, és cert que els rebuts de salaris signats per l'actor no acrediten, de forma irrefutable, que l'actor hagi cobrat les quantitats que hi consten, però cal assenyalar que la magistrada no es limita únicament a mencionar aquest mitjà de prova, sinó que argumenta que es va acreditar, tant pel mateix actor com per algun testimoni, que l'empresa pagava algunes mensualitats en efectiu, la qual cosa, juntament amb el fet de que l'actor va signar els rebuts de salaris conforme havia rebut les quantitats citades, la van convèncer de que efectivament l'actor les havia cobrat.

Pel que fa a les hores extres, és doctrina consolidada del Tribunal Suprem que és l'actor qui ha de demostrar que les ha realitzat, tal com ell mateix reconeix i en el present cas -segons la magistrada a quo-, el demandant no ho va acreditar, atès que els seus testimonis no li van merèixer credibilitat, perquè es tracta de companys de l'actor, que també han demandat a l'empresa pel mateix motiu i perquè tampoc no van poder assenyalar quin era l'horari que feia l'actor ni quines hores extres havia realitzat. I cal tenir en compte que la valoració d'aquesta prova és lliure per part de la jutgessa d'instància i que en cap cas es pot fonamentar una revisió dels fets declarats provats en la dita prova.

TERCER.El recurs no està correctament formulat, atès que no consta de cap altre motiu, ni es denuncia la vulneració de cap norma jurídica, per la qual cosa, només per aquest motiu s'haurà de desestimar.

Ara bé, s'ha de posar de relleu que encara que s'hagués denunciat la violació de la normativa laboral, tampoc el recurs es podria haver estimat, perquè aquest únicament hauria tingut èxit en el supòsit de que el recurrent hagués acreditat els fets en que fonamenta la seva pretensió i pel contrari, tal com s'ha dit anteriorment, la jutgessa d'instància va entendre que l'actor no havia acreditat, ni tan sols mínimament, la realització de les hores extres el pagament de les quals reclama, ni els salaris que afirma no haver cobrat, i el demandant no ha aconseguit modificar aquesta afirmació, atès que l'anterior motiu, dedicat a la revisió del relat fàctic de la sentència ha estat desestimat.

Cal dir que aquesta Sala ja ha dictat la sentència nº 2034/2014, de data 17 de març de 2014 , relativa a un dels companys de l'actor, el Sr. Donato , amb la mateixa decisió desestimatòria per manca de prova dels fets al.legats.

La desestimació del motiu comporta la del recurs i la confirmació de la sentència impugnada.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Modesto contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Tarragona, en data 26 de febrer de 2015 , que va recaure en les Actuacions nº 891/2012, en virtut de demanda presentada a instància d'aquell contra ALQUILER DE VEHÍCULOS COSTA DORADA, S.L., en reclamació de quantitat i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.