Sentencia Social Nº 5322/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2363/2007 de 26 de Junio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 26 de juny de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5322/2008

En el recurs de suplicació interposat per Mutua Montañesa a la sentència del Jutjat Social 3 Girona de data 3 de novembre de 2006 dictada en el procediment núm. 319/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part TGSS G, INSS G, TRETY, S.A.,

Araceli , Jesús Carlos i Institut Catala d'Avaluacions Mediques, ha actuat com a ponent Il· lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 27 d'abril de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de novembre de 2006 , que contenia la decisió següent:

"ESTIMO la excepción de falta de legitimación pasiva planteada por el ICAM.

"Estimando la demanda interpuesta por DOÑA Araceli y DON Jesús Carlos , debo declarar que la muerte del trabajador, marido y padre de los reclamantes, acaecida el día 5.1.2006, fue un accidente de trabajo y en consecuencia, se condena a la Mutua MONTAÑESA a estar y pasar por esta declaración, con las obligaciones que tal declaración comporte conforme a Derecho. Se absuelve al resto de los demandados, sin perjuicio de las responsabilidades que nuestro ordenamiento atribuye al INSS y a la TGSS".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- DON Sebastián , marido y padre de los actores, falleció el 5.1.2006 sobre las 9,00 horas en el centro de trabajo de la empresa TRETY, S.A. El trabajador había iniciado su jornada laboral a las 6,00 horas. (No discutido).

SEGUNDO.- El informe médico-forense de la autopsia practicada a instancias del Juzgado de Instrucción nº 2 de Santa Coloma de Farners, señala como causa de la muerte una "insuficiencia cardíaca congestiva". El trabajador llevaba tres horas realizando sus tareas de verificación de cabezales de asientos de vehículos, tareas que realizaba tanto de pie como sentado, cuando cayó al suelo y murió instantes después, sin que existan testigos directos del momento de la caída. El Sr. Sebastián había sido atendido en 2004 por los servicios públicos de salud por dolor torácico, y diagnosticado de cardiopatía isquémica con angor de esfuerzo, habiéndosele prescrito, entre otros fármacos, el uso de spray vasodilatador para aliviar ese dolor al realizar esfuerzos. El trabajador llevaba consigo, concretamente en el interior del bolsillo de su pantalón, el referido spray cuando cayó al suelo. No se conocen antecedentes médicos del fallecido relacionados con una "insuficiencia cardíaca congestiva". (Documental, folios 116 a 121, 124, 125, 132, pericial médica Dr. Cristobal , confesión empresa, testifical Sr. Imanol ).

TERCERO.- El trabajador fallecido deja viuda y un hijo que en estos momentos perciben las prestaciones de viudedad y orfandad derivadas de enfermedad común. (Hecho no controvertido)

CUARTO.- La empresa TRETY, S.A. tenía cubiertas las contingencias profesionales con la MUTUA MONTAÑESA, y estaba al corriente en el pago de sus obligaciones. (Hecho no controvertido)

QUINTO.- Se agotó la vía administrativa previa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada MUTUA MONTAÑESA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma la Sra. Araceli i Jesús Carlos . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La Mútua demandada planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara que el causant va morir en accident de treball als efectes de les prestacions a favor de familiars. Recurs que te per objecte la revisió dels fets declarats provats en la sentència amb empara en l' article 191 b) de la Llei de Procediment Laboral i examinar les infraccions de les normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la mateixa norma processal .

Segon.- Quant al primer motiu de recurs qui recorre pretén la modificació del fet provat segon de la sentència que fa referència al informe del metge forense amb la causa de la mort "d'insuficiència cardíaca congestiva" amb descripció de la tasca que duia a terme des de què va iniciar la jornada laboral i l'antecedent l'anys 2004 d'un dolor toràcic que va ser diagnosticat de cardiopatia isquèmica amb angor d'esforç, i se li havia prescrit l'utilització de spray vasodilatador per aliviar el dolor al fer esforços, sense que tingués antecedents mèdics relacionats amb insuficiència cardíaca congestiva. Proposa una addició al la fi de la primera frase del fet provat referida al diagnòstic del metge forense que digui: "La insuficiència cardíaca congestiva te com únic origen l'enduriment de les vàlvules mitrals i triucúspida ( estenosi mitral i tricúspida)" i segueix el text. Basa la modificació en l'informe forense i en la prova documental de la part que cita.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i d'aquesta Sala dictada en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de de 1.991, entre moltes d'altres, ha vingut assenyalant que, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal t laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .

En el cas present cas l'addició al segon fet provat que postula la part es basa en certificats i proves mèdiques que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés. Informes mèdics que per altra banda no són totalment contradictoris entre sí, un cop es fa abstracció de la valoració jurídica que alguns d'ells fan sobre les causes de la insuficiència cardíaca que va produir la mort del causant. La valoració jurídica d'aquestes causes és facultat exclusiva de l'òrgan judicial al examinar la prova practicada i entendre que la citada per la recurrent no ofereix més credibilitat que les altres proves practicades, ja que no està obligada a subjectar-se al seu dictamen, d'acord amb la facultat de l' article 97.2 de la Llei de Procediment laboral .

Per tant la Sala considera que no s'ha produït cap error clar en l'apreciació del fet declarat provat per la magistrada de la instància, que ha valorat de forma imparcial i segons els principis de la sana crítica els elements de convicció aportats.

Tercer.- El segon motiu del recurs és examinar la infracció per aplicació indeguda de l' article 115.3 de la Llei General de la Seguretat Social, i la infracció per no aplicació de l'article núm. 117.2 de la mateixa norma legal . Parteix de què és fet pacífic que el treballador va morir en temps i lloc de treball però manté que la insuficiència cardíaca congestiva que li va causar la mort te l'orígen en l'enduriment de les vàlvules mitral i tricúspide, de manera que no existeix una relació causal de la mort amb el treball perquè la etiologia de la causa de la mort deriva de malaltia comuna degenerativa i d'evolució llarga, segons l'informe mèdic pericial de la recurrent el qual examina i interpreta. Cita doctrina jurisprudencial i criteri del Tribunal Superior de Justícia d'Andalucia en què la insuficiència cardíaca congestiva del treballador mort en lloc i hores de treball tenia origen en estenosi aòrtica. Argumenta també que la insuficiència cardíaca congestiva no és cap de les malalties que el Tribunal Suprem atribueix a etiologia laboral per aplicació de la presumpció iuris tantum de l' apartat núm. 3 de l'article 115 de la i General de la Seguretat Social , i segueix fent consideracions sobre els raonaments judicials de la sentència per concloure que la etiologia de la mort és per malaltia comuna.

Quart.- Tal com ha assenyalat la doctrina del Tribunal Suprem i recull per totes la Sentència del País Basc de 18 de novembre de 2005 ( rec. 2216/03) que la cita, en SSTS IV de 29 de setembre de 1988 (RJ 19887148), 7 de març de 1987 (RJ 19871350) i 22 de setembre de 1986 (RJ 19865025), de 27 de desembre de 1995 (RJ 19959846), 15 de febrer de 1996 (RJ 19961022), 18 d'octubre de 1996 (RJ 19967774), 27 de febrer de 1997, 18 de juny de 1997, 11 de desembre de 1997, 23 de gener de 1998 (RJ 19981008), 4 de maig de 1998 (RJ 19984091), 18 de març de 1999, 12 i 23 de juliol de 1999, 23 de novembre de 1999 (RJ 1999 9341), 11 de juliol de 2000 (RJ 20007409), 10 de abril de 2001 (RJ 20014906) , de 7 de octubre de 2003 (RCUD 3595/02 [RJ 20037724]), la pressumpció establerta en l' article núm. 15.3 de l'article núm. 115 de la Llei General de la Seguretat Social entra en joc en el cas de que la lesió patida en el lloc i temps de treball tingui origen en una malaltia te origen en una malaltia com manté la recurrent, a no ser que existeixi prova fehacent de que l'estar treballant no va ser l'element decisiu o el desencadenant del dany corporal.

Sent una presumpció iuris tantum i per tant relativa, per a destruir-la s'ha d'acreditar en el procés que el treball no va tenir res a veure amb la lesió, i no que en l'origen de la lesió hi ha una patologia prèvia com fa la recurrent, o que el treball que es duïa a cap no exigia fer esforços físics mitjans, perquè aquests fets no són suficients per descartar la relació de causalitat tal com ha dit la Sala IV del Tribunal Suprem en sentències de 27 de diciembre de 1995, 15 de febrero de 1996, 18 de octubre de 1996, 27 de febrero de 1997 [RJ 19971605], 23 de enero de 1998, 12 [RJ 19995790] y 23 de julio de 1999 [RJ 19996841], 23 de noviembre de 1999 [RJ 19999341] y 10 de abril de 2001 ja citades. L' apartat núm. 3 de l'article núm. 115 de la Llei General de la Seguretat Social que es denuncia comporta en realitat la inversió de la càrrega de la prova perquè qui s'oposi a la presumpció legal d'accident de treball per haver ocorregut en temps i lloc de treball, ha de demostrar que la causa de la lesió va ser conseqüència de malaltia prèvia i no va tenir res a veure amb el treball per poder quedar exclosa la qualificació de la contingència de la lesió com a accident de treball.

En el cas present aquesta connexió entre treball i lesió no queda desvirtuada perquè, tal com raona la sentència de la instància no es pot descartar la incidència del treball en la lesió que va patir el causant, que sent del grup de cotització al Règim General 8 i Nivell 3 a l'empresa segons fets conformes, portava tres hores de jornada laboral verificant les peces dels vehicles, tan sentat com dret quan va caure al terra i va morir instants després per insuficiència cardíaca congestiva. Si be l'any 2004 se l'havia diagnosticat d'angor d'esforç estable per cardiopatia isquèmica i se l'havia prescrit l'ús de spray vasodilatador, no consta provat que aquest diagnòstic fos el causant de la mort com a malaltia degenerativa segons la prova pericial mèdica que valora la sentència de la instància juntament amb l'informe del metge forense. En cas de mort per insuficiència cardíaca en lloc i temps de treball també s'ha pronunciat en aquest sentit la STSJ València de 4 d'octubre de 2007 Rec. 3369/06 .

Per tant hem de desestimar aquest objecte del recurs i confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Cinquè.- En aplicació de l' article 202 i 233 de la Llei de Procediment Laboral , pel principi de venciment de la part, es condemna la Mútua que recorre atès que no gaudeix del benefici de justícia gratuïta i que es desestima el present recurs que ha comportat a la part demandant la intervenció lletrada per a la impugnació, a abonar els honoraris del lletrat de la part, que es concreten en la quantitat de 500 euros que se li haurà de lliurar per aquest concepte.

Atesos els precedents fonaments jurídics i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la Mútua Montañesa d'AATT.i MMPP. de la SS. Núm. 7 contra la Sentencia de 3 de novembre de 2006 dictada pel Jutjat social núm. 3 de Girona en el procediment núm. 319/2006, seguit a instància de Araceli i Jesús Carlos contra dicha Mutua recurrent, l'INSS, la TGSS, l'INSTITUT CATALÀ D'AVALUACIONS MÈDIQUES i TRETY S.A. , la qual confirmem en la seva totalitat. Igualment s'ha de condemnar la Mútua al pagament dels honoraris del lletrat de la part que impugna en quantitat de 500 euros.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.