Sentencia Social Nº 5346/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 523/2007 de 06 de Julio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 6 de juliol de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5346/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 26 de març de 2008 dictada en el procediment núm. 523/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Ángel Daniel , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 17 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de març de 2008, que contenia la decisió següent:

"Acceptar la demanda interposada per Ángel Daniel , contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, per tant, declaro el demandant en situació d'Incapacitat permanent en grau de Absoluta, derivada de Malaltia Comuna, amb 0dret a percebre una prestació mensual i vitalícia del 100 per cent de la base reguladora de 1.313,37 euros mensuals, mes les revaloritzacions i millores corresponents, amb efectes econòmics des de 14/02/2007, i condemno a l'Institut Nacional de la Seguretat Social a reconèixer i abonar l'esmentada prestació"

.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer.- El demandant Ángel Daniel , nascut el dia 2/10/1960 i afiliat a la Seguretat Social amb el nº NUM000 , prestava serveis com a Oficial de pasteleria per compte d'altri.

Segon.- En situació d'incapacitat temporal des del dia 3/7/2005, i esgotada la incapacitat temporal el dia 13/2/2007, es va iniciar expedient per la valoració d'Incapacitat Permanent, en el que es va emetre el 28/3/2007 informe la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 19/4/2007, en la que no es reconeix el demandant en situació d'Incapacitat Permanent en cap grau d'incapacitat, derivada de Malaltia Comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic: "Enf. de Meniere OI; hipoacusia con area conversacional conservada; tr. adaptativo cronico.".

Tercer.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia, que fou desestimada per la corresponent resolució de 8/6/2007.

Quart.- Les lesions que afecten el demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son: Síndrome vertiginós sever per malaltia d Meniere amb inestabilitat acusada i mareig, hipoacúsia amb dèficit promig de 55 decibels a l'oïda dreta i de 85 decibels a l'oïda esquerra en l'àrea conversacional, amb acúfens a l'oïda esquerra.

Cinquè.- La base reguladora mensual de la prestació demandada es, 1.313,37Euros pel grau d'Absoluta i pel grau de Total. I els efectes econòmics des de 19/4/2007 pel grau de Total, i pel d'Absoluta des de 14/2/2007.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la pretensió principal de la demanda interposada pel treballador en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent sol.lcita es modifiqui el fet provat segon, en el sentit de que consti que la hipoacusia que pateix l'actor es amb "pérdida conversacional de 27,6% en oído derecho y 77,2% en oído izquierdo y acúfenos en el oído izquierdo". Fonamenta la revisió en el document que es troba al foli 30 de les actuacions.

Aquesta petició s'ha de desestimar, perquè es fonamenta en un informe mèdic que consta a les actuacions, que ja ha estat valorat pel jutge d'instància, sense que s'hagin aportat noves proves mèdiques objectives que posin de relleu l'equivocació d'aquest, i com reiteradament ha assenyalat la Sala, en aplicació d'una jurisprudència constant (Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes altres), davant de dictàmens mèdics contradictoris, sinó es donen unes especials circumstàncies -que en el cas present no s'adverteixen-, cal atenir-se a la valoració realitzada pel Magistrat d'instància en virtut de les facultats que li confereixen l'article 97-2 de la Llei processal laboral i l'article 209 de la Llei d'Enjudiciament Civil .

TERCER.- En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè la hipoacusia és moderada i no s'ha acreditat la severitat ni l'evolució del síndrome vertiginós.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet quart de la sentència, les lesiones reconegudes és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, perquè cal tenir en compte que l'actor presenta un síndrome vertiginós sever amb inestabilitat acusada i mareig i, a més, el magistrat d'instància raona en el fonament de dret segon que -en contra del que al.lega l'Institut recurrent- aquests marejos li provoquen una inestabilitat de manera molt acusada i, a més, a aquesta patologia, ja de per sí incapacitant se li ha d'afegir la pèrdua important de la oïda.

En definitiva, valorant totes les lesions en el seu conjunt, tal com correctament fa el jutge d'instància, s'arriba a la conclusió de que l'actor està actualment incapacitat per a tot tipus de treball.

En aquest sentit cal recordar la doctrina del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987-, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona, en data 26 de març de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 523/2007, en virtut de demanda presentada pel Don. Ángel Daniel , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.