Sentencia Social Nº 5392/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5942/2013 de 18 de Julio de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 5942/2013

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 18 de juliol de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5392/2014

En el recurs de suplicació interposat per Paulina a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 23 de setembre de 2013 dictada en el procediment núm. 1250/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 28-12-12 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de setembre de 2013 , que contenia la decisió següent:

Que, desestimando la Demanda interpuesta por Paulina , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, sobre Incapacidad Permanente Absoluta para todo trabajo, derivada de Enfermedad Común, frente a la Total para su profesión habitual reconocida, debo absolver y absuelvo a la parte demandada, confirmando las Resoluciones recurridas.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Paulina , con fecha de nacimiento de 14 de Marzo de 2.011, está afiliada a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General.

SEGUNDO.- Su profesión habitual es la de AUXILIAR ADMINISTRATIVA - COMERCIAL.

TERCERO.- La Base Reguladora de la prestación es de 782,76 Euros mensuales.

CUARTO.- Para el cálculo de la Base Reguladora, el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL ha tenido en cuenta las Bases de Cotización del período de 1 de Julio de 2.007 a 30 de Julio de 2.012.

QUINTO.- Inició un proceso de Incapacidad Temporal el 14 de Marzo de 2.011 y agotó el subsidio el 8 de Septiembre de 2.012.

SEXTO.- En su vida laboral ha prestado servicios con Contrato de Trabajo a Tiempo Parcial.

SÉPTIMO.- Acredita el período mínimo de cotización exigible para tener derecho a la prestación.

OCTAVO.- Según el dictamen emitido el 31 de Agosto de 2.012 por el ICAM, presenta las lesiones siguientes:

MIASTENIA GRAVIS GENERALIZADA CLASE IIA. TIMECTOMÍA. TRATAMIENTO ACTUAL CON INMUNOMODULADORES, PENDIENTE DE EVOLUCIÓN CON MODERADA LIMITACIÓN ACTUAL, VISIÓN BORROSA.

NOVENO.- Por Resolución del INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, de 2 de Octubre de 2.012, se declaró a la actora en situación de Incapacidad Permanente en el grado de Total, derivada de Enfermedad Común, con efectos desde el 31 de Agosto de 2.012, y que percibe a partir del 2 de Octubre de 2.012.

DÉCIMO.- Frente a la Resolución mencionada, la actora interpuso Reclamación Previa a 20 de Noviembre de 2.012, por considerar que está afectada de una incapacidad permanente en el grado de absoluta derivada de enfermedad común.

UNDÉCIMO.- La Reclamación Previa se desestimó a 22 de Noviembre de 2.012, lo que se le notificó el 4 de Diciembre de 2.012.

DUODÉCIMO.- La actora presenta las lesiones siguientes:

MIASTENIA GRAVIS GENERALIZADA CLASE IIA. TIMECTOMÍA. TRATAMIENTO ACTUAL CON INMUNOMODULADOR (PREDNISOLONA Y TRACOLIMUS).

CLÍNICA ASTENIFORME. VISIÓN BORROSA.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs de la treballadora demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta i confirma la incapacitat permanent total reconeguda en via administrativa, és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 193 b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Segon. Qui recorre postula la modificació del dotzè fet provat referit a les lesions que pateix, i proposa una redacció alternativa que digui que presenta les lesions següents: ' Miastènia gravis generalitzada Classe IIA. Timectomia. Tractament actual amb inmunomodulador ( Prednisolona i Tracolimus). Clínica asteniforme severa i greu amb diplòpia. Diabetes en estudi amb debut en forma de cetoacidosi. Trastorns dismetabòlics ( hiposlobuminèmia, anèmia microcítica) de forma que s'estan realitzant diversos estudis. Visió borrosa. Diabetes mellitus insulinodepednet.' Basa la modificació en els documents mèdics que cita del servei de Neurologia de la Vall d'Hebron que segueixen el control i tractament mèdic, per presentar una Astènia severa i cansament a esforços mínims, i recorda els documents d'aquest Hospital sobre la Hiperglicèmia i l'estudi de diabetis detectada amb insulinoteràpia multiinjecció on consta el diagnòstic de les patologies que inclús impedeixen que pugui realitzar tasques domèstiques quotidianes.

Partim de la naturalesa extraordinària quasi de cassació del recurs de suplicació i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala , ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament el control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).

És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.

També aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil.

En el cas present l'esmena al dotzè fet provat que postula la part es basa en prova mèdica documental que el magistrat de la instància va examinar i valorar de forma conjunta amb la resta de proves practicades i d'elements de convicció aportats per les parts del procés, en la facultat que li atorga l'article núm. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social. Informes mèdics que no són totalment contradictoris entre sí. La valoració jurídica de l'entitat de les lesions declarades provades i les limitacions que li produeixen a la demandant, és facultat exclusiva de l'òrgan judicial.

A la vista dels documents que invoca la part, no considerem que en la constatació fàctica atacada s'hagi produït un error de fet clar del magistrat en la seva apreciació, que motivi la modificació fàctica postulada, tenint en compte també que el text alternatiu es refereix a les mateixes malalties ja considerades invalidants encara que amb entitat mes intensa, que son objecte del tractament pal liatiu que requereixin, sense perjudici de les limitacions que comportin en l'àmbit de relacions laborals, objecte d'examen en el posterior objecte del recurs.

En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial esmentada, desestimem aquest motiu de recurs.

Tercer. En aquest motiu denuncia la infracció de l'article núm. 134.1 i article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 de 20 de juny), sobre la definició de la incapacitat permanent absoluta per al desenvolupament de qualsevol activitat laboral. Amb cita de criteri jurisprudencial, la part es basa en els informes mèdics de la Unitat de Miastènia Gravis del Hospital de la Vall d'Hebron. Manifesta que el conjunt de les patologies impedeixen, per un cantó activitats que suposin esforç físic, bipedestació prolongada, i activitats de tipus intel lectual com mantenir l'atenció, concentració , assumir responsabilitats , que te notablement disminuïdes, de manera que conclou que és creditora de la incapacitat permanent absoluta postulada.

Arriba també a aquesta conclusió al considerar que la sentència vulnera l'article núm. 632 de la Llei d'Enjudiciament Civil sobre l'apreciació judicial de la prova en aplicació de les regles del bon enteniment, entenent que tenen valoració primordial els informes mèdics dels especialistes que han seguit l'evolució de les patologies que acusa la persona afectada per sobre del dictamen de la UVAMI., a Catalunya del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques i Sanitàries.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, aquesta Sala vol recordar la doctrina jurisprudencial constant i pacífica ( Sentència del Tribunal Suprem de 5 de març de 2013, recud. 1453/2012, com les anteriors de la Sala Social de 07/12/2004 ( rec. 4274/2003 ) , 27/03/2007 ( rec. 2406/2006 ) , 28/06/1994 ( rec. 2946/1993 ) que manté que l'empitjorament de la valoració dels patiments que van ser constatats en via administrativa és apreciable amb posterioritat a la data de les resolucions administratives. Tot i que ha d'existir congruència entre allò controvertit en via administrativa i en el procés judicial atenint-nos a la interpretació jurisprudencial de la congruència, la Sala IV no ha considerat fets nous aliens a l'expedient les malalties que siguin agreujament d'altres anteriors, ni les lesions o patologies que ja existien amb anterioritat i s'expressen desprès, ni les que existien durant la tramitació de l'expedient però no van ser detectades pels serveis mèdics.

En aplicació de la doctrina transcrita, i atenent al conjunt de les patologies, i en concret de la determinant d'astènia gravis generalitzada i de timectomia, presenta astènia severa, visió borrosa i capacitat residual amb menys requeriments que els propis de la seva professió habitual d'auxiliar administrativa i comercial, per la qual se li va reconèixer la incapacitat permanent total, de forma que podria dur a cap activitats sedentàries o lleugeres que no requereixin visió completa ni mobilitat ni exigències intel lectuals permanents i sostingudes.

Aquesta conclusió a la que arriba la sentència recorreguda es basa en la valoració judicial de la prova mèdica aportada al procediment, la valoració de l'entitat i gravetat de la qual correspon al magistrat de la instància , sense que la Sala hagi observat un error fàctic en l'apreciació de les proves mèdiques dels especialistes que l'han tractat en relació al dictamen del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, atesos també òbviament els informes del Hospital de la Vall d'Hebron dels especialistes que l'han estat tractat de la miastènia gravis generalitzada.

En conseqüència, per els raonaments precedents, la demandant no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per Doña. Paulina contra la Sentència de 23 de setembre de 2013 dictada pel Jutjat Social núm. 28 de Barcelona en el procediment núm. 1250/2012 , que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.