Sentencia Social Nº 553/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 9744/2005 de 23 de Enero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 de gener de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 553/2007

En el recurs de suplicació interposat per Luis Angel a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 17 d'octubre de 2005 dictada en el procediment núm. 444/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 16 de juny de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 d'octubre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Desestimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por DON Luis Angel contra el INSTITUTO NACINAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL-INSS- sobre Incapacidad Permanente, debo absolver y absuelvo a la demandada de las pretensiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- D. Luis Angel , nacido el día 17/10/1960, con DNI n° NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el n° NUM001 (hecho no controvertido).

2.- El demandante inició un proceso de incapacidad temporal el 29/01/2005. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocido médicamente, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha de 15/02/2005 con el siguiente resultado: "Iumboartrosis con lumbalgias mecánicas y funcionalismo conservado, secuelas poliomelitis extremidad inferior izquierda". El día 03/03/2005 la Dirección Provincial del INSS dictó resolución por la que se declaraba al demandante no afecto de incapacidad permanente derivada de enfermedad común en ninguno de sus grados (folio n° 45).

3.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de fecha 18/05/2005 por los mismos motivos que la primitiva (folio n° 84).

4.- La profesión habitual del demandante es oficial de la construcción. En su último puesto de trabajo se dedicaba a la colocación de cubiertas de teja y uralita.

5.- El demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 645,36 euros mensuales y efectos desde el día 15/02/2005.

6.- El demandante está afecto de las patologías recogidas en el informe de la UVAMI al que se ha hecho referencia en el hecho probado 2°.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- El demandant que recorre interposa recurs de suplicació contra la Sentència que li denega el dret a percebre la prestació d'incapacitat permanent en el grau de total perquè no acredita lesions invalidants. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- Qui recorre postula la revisió del sisè fet provat de la Sentència que recull les lesions que pateix. Proposa una modificació que no expressa en text alternatiu, no obstant manté que s'ha de tenir per provades la totalitat de les lesions recollides en l'informe del perit mèdic de la part Dr. Mengibar, que obra en el procediment.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant de forma reiterada i pacífica, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstàncies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral i l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament civil, LEC. 1/2000 .,i la part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics, o dels seus propis de part, aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat al seu criteri parcial i subjectiu. Les lesions que consten en el fet provat sisè són producte de la valoració judicial de totes les proves mediques i elements de convicció aportats per les parts, sense que es pugui entendre que exclouen els resultats dels exàmens mèdics objectius a què la part es refereix per a fer constar que la discopatia degenerativa lumbar és severa. El titular judicial ha valorat de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés els informes mèdics i la prova pericial de la part. La valoració jurídica d'aquests elements de convicció l'han portat a entendre que la pericial mèdica del demandant no ofereix més credibilitat que les altres proves mèdiques practicades, ja què no està obligat a subjectar-se al seu dictamen, de la mateixa manera que tampoc és prova documental amb efectes per a la revisió dels fets la proposta del Institut Català d'Avaluacions Mèdiques a Catalunya, ja què és un mer document intern de l'expedient administratiu, fins el punt que el Tribunal Suprem ha declarat que aquesta proposta no te eficàcia per a servir com a document ni com a perícia, als efectes de la denúncia de casassió per error de fet ( STS. de 22 i 25 de març de 1988 i de 10 i 11 de maig del mateix 1988, RJ.1988, 3603 i 3609), si be constitueix un element de convicció judicial a valorar d'acord amb la facultat de l' article 97.2 de la Llei de Procediment laboral . La valoració jurídica diferent que pretén qui recorre no es pot basar únicament en les seves deduccions lògiques o raonables, atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet de què no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats (Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l' article 299 de la LEC. 1/2000 com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l'article 117.3 de la Constitució espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.

En aplicació de la doctrina citada, s'ha de desestimar aquest primer objecte del recurs.

Tercer.- El segon objecte del recurs és la denúncia per infracció de l' article núm. 136.1 i núm. 137.núm.4 del mateix article de la Llei General de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny , perquè considera que les lesions que pateix impossibiliten que pugui dur a terme les tasques bàsiques de la seva professió d'oficial de la construcció fent cobertes de teula i uralita, degut al conjunt de patologies físiques que li impedeixen els esforços físics, la contínua bipedestació i deambulació, les flexions corporals, etc., que són els requeriments fonamentals de la seva professió.

L'article 137, núm.4 de la Llei General de la Seguretat Social que considera infringit per no aplicació, vigent per remissió de la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei, que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa, s'ha de relacionar efectivament amb l'article 136.1 de la mateixa norma de la Seguretat Social que estableix que, per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. L'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectat, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

En el cas present les lesions que pateix el demandant comporten lumbàlgies mecàniques de les quals no consta la intensitat, sense perjudici dels quadres aguts que hagin de ser tractats mèdicament. Ara com ara les lesions que pateix no es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent total que postula.

Per tant es considera que no s'infringeix l' article l'article núm. 137.4 de la Llei general de la Seguretat Social i la doctrina jurisprudencial esmentats, raó per la qual també s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs, i confirmar la sentència en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Luis Angel contra la Sentència de 17 d'octubre de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 26 de Barcelona en el procediment núm. 444/2005 seguit a instància de l' esmentat Sr. recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.