Sentencia Social Nº 5547/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 740/2008 de 10 de Julio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 10 de juliol de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5547/2009

En el recurs de suplicació interposat per Patricio i Urbano a la sentència del Jutjat Social 3 Barcelona de data 17 de novembre de 2008 dictada en el procediment núm. 740/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo

Garantía Salarial, Hierros Santus, S.C.P., Marisol , Agustín i Bruno , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 05.09.08 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de novembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Estimo la demanda presentada per Marisol , Agustín i Bruno , contra HIERROS SANTUS, SCP, Urbano , Patricio , i FONS DE GARANTIA SALARIAL, sobre acomiadament, i:

1r.- Declaro la IMPROCEDÈNCIA de l'acomiadament dels demandants realitzat amb efectes del dia 23.07.08,

2n.- Condemno a HIERROS SANTUS, SCP, a que opti entre readmetre als actors en el seu lloc de treball o, en cas contrari, els indemnitzi en la quantia de 30.608,43 Euros per Marisol , 18.091,61 Euros per Agustín , i 29.313,10 Euros per Bruno , amb pagament en els dos casos dels salaris de tramitació des del dia 23.07.08 fins la data de notificació d'aquesta sentència, en cas d'optar per la indemnització, o fins la data de la reincorporació al seu lloc de treball, cas d'optar per la readmissió, a raó del salari diari de 53,70 Euros per Marisol , 43,46 Euros per Agustín , i 45,98 Euros per Bruno , opció que haurà de realitzar en el termini de 5 dies hàbils des de la notificació de la sentència, per escrit o compareixença en aquest jutjat. S'adverteix a la demandada que si l'opció no es fa de forma expressa en el termini indicat, s'entendrà realitzada a favor de la readmissió.

3r.- Condemno subsidiària i mancomunadament als Srs. Urbano i Patricio , al pagament de les dites quantitats, cas de no fer-les efectives la societat HIERROS SANTUS, SCP.

4t.- Condemno al FONDO DE GARANTIA SALARIAL a estar i passar per aquesta declaració. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer.- Sra. Marisol , DNI NUM000 , ha estat prestant els seus serveis a l'empresa demandada HIERROS SANTUS, SCP, des del dia 27.11.95, amb la categoria professional d'Auxiliar administrativa, i un salari de 1.610,97 euros mensuals amb prorrata de pagues extres.

Sr. Agustín , DNI NUM001 , ha estat prestant els seus serveis a l'empresa demandada HIERROS SANTUS, SCP, des del dia 14.05.99, amb la categoria professional de Peó, i un salari de 1.303,90 euros mensuals amb prorrata de pagues extres.

Sr. Bruno , DNI NUM002 , ha estat prestant els seus serveis a l'empresa demandada HIERROS SANTUS, SCP, des del dia 01.04.94, amb la categoria professional de Peó, i un salari de 1.379,44 euros mensuals amb prorrata de pagues extres (document aportat per la part demandant, foli 121).

Segon.- Per resolució de la Subdirecció General d'Afers Laborals i Ocupació" de la Generalitat de data 10.09.03 es va acordar autoritzar la rescissió dels contractes de treball dels demandants que constituïen la totalitat de la plantilla de l'empresa HIERROS SANTUS, SCP, amb efectes del 20.09.03, com a conseqüència de l'expropiació forçosa del local industrial on desenvolupava la seva activitat, en ser considerada com una causa de força major. Aquesta resolució va ser confirmada per la Direcció General de Relacions Laborals de data 12.01.04.

Tercer.- Els treballadors ara demandant van interposar recurs contenciós administratiu contra les dites resolucions i per sentència del Jutjat Contenciós Administratiu de data 15.06.05 va estimar la demanda i va anul·lar les resolucions i l'expedient de regulació d'ocupació. L'empresa va interposar recurs d'apel·lació i per sentència de la Sala Contenciós Administrativa del TSJ de Catalunya de data 30.06.08 va desestimar el recurs i confirmar la sentència de la instància, resolució que va ser notificada a la part demandant en data 23.07.08.

Quart.- Els demandats Srs. Urbano i Patricio , van enviar, per via de burofax, cartes als treballadors demandants, que les van rebre entre els dies 20 i 25.09.03, comunicant que, amb independència de l'extinció dels contractes de treball autoritzats en l'expedient de regulació d'ocupació que en aquell moment s'estava tramitant -ja s'havia resolt, però la resolució administrativa no era ferma encara-, havien sol·licitat la jubilació i per tant implicava l'extinció dels contractes de treball.

Cinquè.- Per resolució de data 29.09.03 l'INSS va reconèixer la jubilació Sr. Patricio , en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, amb efectes del dia 01.10.03. Per resolució de data 01.10.03 l'INSS va reconèixer la jubilació Sr. Urbano , en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, amb efectes del dia 01.10.03

Sisè.- Quan es va anul·lar l'expedient de regulació d'ocupació per la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu, els demandants van remetre un burofax als demandats reclamant la readmissió en el seu lloc de treball, i en no obtenir resposta van interposar demanda davant el Jutjat Social, que va correspondre en el número 26, que va dictar sentència en data 06.10.05 desestimant la demanda perquè no havia adquirit fermesa la sentència judicial, i per tant no apreciava l'existència de cap acomiadament. Aquesta resolució va ser recorreguda en suplicació i la Sala Social del TSJ va dictar sentència en data 05.04.06 desestimant el recurs dels treballadors. La Sala Social del Tribunal Suprem va dictar interlocutòria en data 25.04.07 que declarava la inadmissió del recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat pels ara demandants.

Setè.- El dia 28.07.08 els demandants van enviar un burofax als demandats, que no consta l'hagin rebut, reclamant que en un termini de dotze hores indiquessin dia i hora per a la reincorporació, i en cas contrari entendrien que estaven acomiadats.

Vuitè.- En data 01.06.80 els demandats Srs. Urbano i Patricio , van constituir un negoci dedicat a la venda al major i menor de tota classe de metalls i per això van constituir una societat civil privada, d'acord amb el que disposa l'art. 1678 del Codi Civil , amb el nom de HIERROS SANTUS, SCP.

Novè.- L'acte preceptiu de conciliació administrativa es va esgotar el dia 16.09.08 amb el resultat d'intentat sense efecte.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada Urbano i Patricio va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Concorren en el present supòsit una sèrie de complexes elements fàctics que escau prèviament exposar:

a)Els actors prestaven els seus serveis per a la societat civil privada constituïda pels dos germans Patricio

b)Els actors varen ser acomiadats en data 20.09.2003 arran l'autorització administrativa d'un expedient de regulació d'ocupació que impugnaren en via administrativa i, posteriorment, judicial

c)En data 20 i 25.09.2003 els dos germans socis de l'esmentada societat comunicaren als demandants que s'havien jubilat i que, en conseqüència, el vincle laboral es veia també extingit pel dit motiu.

d)Per sentència del jutjat del contenciós-administratiu de 15.06.2005, es va anul lar la resolució administrativa que aprovà l'ERO. El dit pronunciament fou recorregut per l'empresa

e)Arran la dita sentència, els actors varen interposar demanda per acomiadament en seu social, previ requeriment a l'empresa per a la readmissió. La Sentència del jutjat del social desestimà la dita pretensió, atès que en aquells moments el pronunciament anul latori del contenciós no era ferm.

f)En data 23.07.2008 els actors reberen la notificació de la sentència de la Sala del contenciós-administatiu d'aquest TSJ que confirmava la prèvia resolució judicial sobre l'ERO

En ser ferma la sentència inicial del contenciós, instaren a l'empresa la readmissió i, posteriorment, formularen la demanda per acomiadament que aquí es discuteix, que els ha estat favorable. S'alcen ara en suplicació els dos germans socis.

Val a dir que allò que es discutí a la instància -i que, de nou, es torna aquí a plantejar són dos aspectes. El primer, si existeix o no cosa jutjada respecte el previ plet d'acomiadament recaigut quan la sentència del contenciós-administratiu no era ferma; el segon, els efectes de la notificació posterior de jubilació dels socis, el què situa el debat respecte la naturalesa de la societat civil privada constituïda i la responsabilitat dels dits socis.

D'aquesta manera, el recurs articula dos motius, que tot seguit analitzarem, en que per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL , es denuncia la infracció d'allò previst a l'art. 222 LEC i el derogat art. 1252 CC (en relació a la cosa jutjada) per una banda, i per una altra, l'art. 49 1 g) TRLET , en relació a l'art. 1678 i ss CC , així com la resolució de la Direcció General de registres i notariat de 31.03.1997 (respecte la plena eficàcia de l'extinció per jubilació del socis, atès que es considera que la societat civil en no estar registrada no tenia com a tal personalitat jurídica) Val a dir que en la seva part final, en fer un resum de les pretensions, el recurs conté una petició relativa a que si no es considera que és d'aplicació allò previst a l'art. 49 1 g) TRLET, es consideri que ens trobem davant un acomiadament per causes objectives. És aquesta una petició que la Sala no pot atendre, ja des d'aquesta fase inicial, per varis motius. En primer lloc perquè no és aquest un aspecte que hagi de ser analitzat en suplicació, ateses les pretensions prèvies de les parts. I en segon -i fonamental lloc- perquè el dit acomiadament objectiu no ha estat mai notificat com a tal, el que determinaria l'efecte de nul litat que no ha conforma pretensió dels demandants.

SEGON. Entrant, en conseqüència, en l'anàlisi de la cosa jutjada hem de recordar que la vigent Llei d'Enjudiciament Civil estableix una diferenciació entre cosa jutjada material positiva i negativa. Així, l'art. 222 en el seu apartat primer contempla la negativa, és a dir, l'exclusió en un posterior procés d'allò discutit en un plet anterior , l'objecte dels quals sigui idèntic; d'altra banda, l'apartat quart de l'esmentada norma estableix l'efecte de cosa jutjada positiva: el jutge que conegui d'un plet posterior queda vinculat per l'establert en un procés posterior quan el primer aparegui "com antecedent lògic d'allò que sigui el seu objecte" sempre i quan existeixi identitat subjectiva o mandat legal al respecte.

D'altra banda, l'art. 400.2 de la mateix norma foral contempla que a efectes de cosa jutjada els fets i fonaments jurídics adduïts en un litigi es consideraran els mateixos que els al legats en el previ si s'haguessin pogut al legar en aquest.

És obvi, per tant, que la més perfecta identitat objectiva, subjectiva i de causa de demanar que contemplava l'art. 1252 del CC -ja derogat- ha estat matisat per la LEC, atesa la més modera doctrina processalista. I cal recordar que són abundants els pronunciaments cassacionals més recents que incideixen en exigir que per a que prosperi la dita excepció processal és suficient amb la concurrència de l'element subjectiu, sempre i quan els previs pronunciaments hagin abordat la qüestió de fons discutida.

No obstant, aquesta flexibilitat no opera en matèria de litispendència, doncs aquí que es continua exigint judicialment la més perfecta identitat de supòsits (per totes, STS UD 05.07.2006)

Doncs bé, en el present supòsit, com es desprèn dels antecedents que hem transcrit en l'anterior fonament jurídic, és obvi que la sentència anterior del jutjat del social número 26 dels de Barcelona allò que afirmava és que no es podia enjudiciar les circumstàncies de l'acomiadament derivades de l'anul lació de l'ERO, doncs la sentència contenciós-administrativa que feu la dita declaració no era ferma, trovant-se pendent de recurs, al què s'afegia que encara que havia existit una extinció posterior per causa de la jubilació, la possible sort d'aquesta segona extinció depenia "de la validez de la previa autorización administrativa". En conseqüència, la lògica de l'esmentat pronunciament passa per la constatació de que: a) l'anul lació de l'ERO no era ferma; i b) l'extinció contractual per causa de la jubilació dels socis empresaris estava sotmesa a la sort d'aquella primera finalització contractual. Per tant, tot i que lògicament no s'aplicava l'excepció de litispendència -atès que no concorria aquí la "més perfecta identitat"- sí es considerava que existia una lògica prejudicial impròpia, en no ser obstativa per dictar sentència. O, si es prefereix, allò que es deia és que no existia dret, atès que aquest es basava en una resolució judicial que no era ferma.

Ocorre, però, que quan la sentència del contenciós-administratiu esdevé ferma s'obren immediatament les portes per a la nova acció social. I és precisament això allò que aquí resulta observable, atès que el dret reclamat aquí ara sí és resulta exigible, ateses les noves circumstàncies. És per això que en el present supòsit no pot prosperar l'al legació de cosa jutjada, atès que aquell primer pronunciament en cap moment entrà a conèixer del fons de l'assumpte, ni en relació als efectes de l'anul lació de l'ERO -doncs no existia fermesa-, ni respecte la jubilació dels socis -doncs l'enjudiciament de la dita qüestió quedava vinculada amb aquella primera-.

Tot i l'esmerç d'arguments del recurs, volem observar que la segona extinció per jubilació no està enjudiciada en aquella inicial sentència. Ni ho podia estar, atès que la simple lògica va evident que no es pot extingir un contracte de treball que ja ha estat prèviament extingit. D'aquí que la dita segona comunicació -per bé que pot tenir un element d'antecedent en el supòsit aquí enjudiciat, en relació als efectes del possible acomiadament- resulta totalment ineficaç en relació a l'existència o no de cosa jutjada.

En conseqüència, escau desestimar aquest motiu.

TERCER. I, finalment, respecte la plena eficàcia de l'extinció per jubilació en relació a la inexistència d'una societat civil, el motiu ha de ser també desestimat.

I això per vàries raons. La primera d'elles -que és més bé una matisació a la lògica del recurs- s'acaba de referir prèviament: la finalització contractual per jubilació de l'empresari és un acte que, com a tal, cap eficàcia pot tenir, atès que quan es produí la dita comunicació els demandants havien vist ja finalitzat el seu vincle contractual per l'expedient de regulació d'ocupació.

No obstant, és obvi que l'anul lació "in radice" de l'ERO té efectes per ambdues parts. D'aquí que de la mateixa manera que els actors reclamen el seu dret a la declaració d'acomiadament, els recorrents puguin invocar l'eficàcia de la comunicació extintiva per la via de l'art. 49.1 g) TRLET . Tanmateix, però, haurem de destacar que el judici d'aquest aspecte tindrà efectes constitutius des del moment en què es comunicà la dita extinció i, en cap cas, tindrà efectes limitadors en relació a la prèvia extinció i els seus efectes fins el dit moment -d'aquí que, com hem vist, hem desestimat l'existència de cosa jutjada-.

Centrat així el termes de debat, és obvi que la dita qüestió ens aboca directament a l'anàlisi de si la jubilació dels socis d'una societat civil té eficàcia extintiva conforme la dita norma.

I la resposta ha de ser, ateses les circumstàncies aquí concurrents, negativa. En efecte, per bé que la societat civil està vinculada amb la personalitat dels partícips, és clar que com a tal té, en principi, personalitat pròpia, ex art. 1665 CC . Per tant, mentre que la jubilació d'un empresari individual té efectes extintius en relació als seus treballadors, no ocorre així en el supòsit d'una societat civil, atès que la jubilació dels socis no té perquè significar la fi de la societat com a tal -llevat acord exprés estatutari que aquí no consta-. Hem de recordar que la jubilació o la invalidesa en el RETA no té perquè significar la fi de la condició d'empresari del beneficiari -o soci, en aquest cas-, per bé que sí de l'activitat concreta exercida. Vegi's, en aquest sentit, la nostra Sentència 6098/2004, de 3 de setembre. Per tant, és perfectament possible que els socis es jubilin, però que la societat continuï activa. De la mateixa manera que la societat podrà seguir actuant com a tal en altres facetes, per exemple, gestionant un lloguer o les rendes d'un concret patrimoni.

La dita lògica es referma en l'àmbit estrictament contractual, atès que el vincle que tenen -"ab initio"- les persones assalariades no és amb els partícips com a tals, sinó amb la pròpia societat. Així ho indicàvem en la nostra Sentència 8468/2008, de 13 de novembre.

Certament la jubilació pot tenir efectes extintius de la societat. Ara bé, volem observar que si això ocorre allò que correspon, ex art. 49.1 g) és seguir els tràmits de l'art. 51 o de l'art. 52 c) TRLET -supòsit analitzat a les Sentències TSJ Andalusia -Màlaga- 902/1998, de 30 d'abril o Castella-Lleó -Burgos- 869/1998, de 5 d'octubre ), el què no consta hagi ocorregut en les presents actuacions en relació a la jubilació com a tal i sense que podem entrar a valorar la dita qüestió aquí, atès que -com hem dit en el primer fonament jurídic- no consta cap comunicació expressa de l'empresa en aquest sentit, el què en tot cas tindria efectes de declaració de nul litat de l'acomiadament. Al què volem afegir que no tenim cap element fàctic que ens pugui dur a la conclusió que la societat com a tal ha finalitzat la seva vida associativa.

És obvi, no obstant, que per a aquesta limitació d'efectes de la jubilació dels partícips en relació a la via extintiva de l'art. 49.1 g) TRLET sigui plenament efectiva, és del tot necessari que ens trobem davant una efectiva societat civil, de tal manera que si aquesta no existeix o és una simple pantalla jurídica -com el supòsit analitzat a la Sentència TSJ Galícia de 13 de juliol de 2006, Rec. 2572/2006- sí es podran invocar les jubilacions com causa extintiva.

En definitiva, la lògica del recurs es sustenta en aquesta darrera constatació, negant eficàcia a la societat civil ex art. 1678 (el què s'ha d'entedre per 1669) CC per no haver estat inscrita, invocant al respecte la Resolució de la Direcció General de Registres i Notariat de 31 de març de 1997, el què determinaria que ens trobéssim davant una comunitat de béns que, com a tal, no té personalitat jurídica. Tampoc podem acceptar la dita lògica. En primer lloc per motius evidents de fons, com ara que qui ha originat la causa malapta no en pot sortir beneficiat, essent els recurrents els possibles únics responsables de la no-inscripció, en perjudici dels creditors -els treballadors- que han actuat de bona fe i que varen contractar amb la dita societat civil. Al què s'ha d'afegir, com segon motiu, és que la societat civil no pugui accedir al registre de la propietat -que és allò que contempla la Resolució referida-, i una altra que els seus actes com a societat civil davant de tercers siguin ineficaços, doncs no ens trobem aquí en puritat en el supòsit que contempla l'art. 1969 CC . I finalment per ser evident que la dita resolució cap vinculació pot tenir en relació al judici de fons de la Sala, doncs no ens trobem en front d'una norma legal o reglamentària, sinó un acte administratiu.

No obstant, volem observar que les dites reflexions de fons són del tot irrellevants, atès que la lògica de la dita resolució no té actualment cap eficàcia pràctica. Cal observar que la dita declaració de la Direcció General de Registres i Notariat allò que permetia era la inscripció registral i l'accés a la personalitat jurídica de les societats civils, el què posteriorment fou elevat a rang de norma pel RD 1867/1999 que modificà el reglament del Registre Mercantil. I per bé que el dit canvi normatiu sí és una norma que afecta a la Sala, hem de recordar que el dit canvi fou anul lat per la STS CA de 24.02.2000. I això comportà que la dita Direcció General elaborés una nova resolució -la de 14 de febrer de 2001-, actualment en vigor, que ja no exigeix la inscripció registral com element constitutiu de la personalitat jurídica de les societats civils, en directa aplicació d'allò previst als arts. 116 a 120 CM, indicant-se que l'art. 1969 CC ha d'entendres limitat a "las sociedades que no se muestran como tal frente a terceros, por mantenerse secreta u oculta entre los socios, como mero vínculo contractual entre éstos".

QUART. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 202 i 233.1 de la Llei de Procediment Laboral i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Urbano I Patricio contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 3 de Barcelona en data 17 de novembre de 2008 , recaiguda en actuacions 740/2008, en virtut de la demanda instada per Marisol , Agustín i Bruno contra els dits recurrents i contra HIERROS SANTUS, SCP i el FONDO DE GARANTIA SALARIAL, en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de tres-cents (300.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.